Portal e-Catalunya

Publicat per fxsabate | 14 Oct, 2009

 

roda de premsa sobre l'acolliment lingüçistic el 5 d'octubre de 2009

 

 

Els professionals de l'acolliment lingüístic potenciaran l'intercanvi de coneixements a través del portal e-Catalunya

 

Els professionals de l’acolliment lingüístic convertiran el portal e-Catalunya en la base del treball que es duu a terme al Camp de Tarragona. En aquesta línia, s’ampliarà l’espai virtual sobre acolliment lingüístic, que l’any passat es va posar en funcionament en el marc d’aquesta iniciativa de la Generalitat de Catalunya per fomentar la societat del coneixement, encara en fase de proves. Aquesta és una de les propostes de la Quarta Jornada de Presentació de Materials i Experiències relacionades amb l’acolliment lingüístic, organitzada per la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració de la Secretaria per a la Immigració i el Departament d’Educació, que el 20 de febrer va reunir al voltant de 120 professionals d’aquest àmbit al Complex Educatiu.

 

Així ho anunciàvem el passat dilluns dia 5 en roda de premsa - veure la foto - amb la responsable de política lingüística, Anna Domingo, i els directors territorials d’Acció Social i Educació, Jordi Tous i Vicent Villena, han explicat en roda de premsa les conclusions de la Quarta Jornada de Presentació de Materials i Experiències

 


e-Catalunya ja és una eina d’ús per a tots els professionals de l’acollida i és molt positiu el seu potencial per l'intercanvi i gestió de coneixement, el treball col·laboratiu a distància, la consolidació de xarxes personals i els processos d'aprenentatge.

 

Precisament, aquest setembre la quarta edició dels premis European eGovernment Awards, apadrinats per la Comissió Europea i dedicats a promocionar les millors pràctiques i les solucions més innovadores de Govern electrònic desenvolupades pels governs europeus, ha concedit el segell "Bona pràctica 2009" a la plataforma e-Catalunya en la categoria dedicada a l'eficiència i l'efectivitat administrativa. D’altra banda, els premis també han reconegut l'estratègia multicanal d'atenció ciutadana de la Generalitat de la nova web d'acollida que ha promogut la Secretaria per a la Immigració i que ofereix en 10 llengües informació bàsica per a les persones nouvingudes d'origen estranger.

Per la seva banda, el director territorial d’Acció Social, Jordi Tous, va parlar de la futura aprovació de la Llei d’acollida, per fomentar l’autonomia de les persones immigrades, que haurà de marcar la pauta de treball. La llei crea un servei de primera acollida homogeni, que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. A més, estableix el català com a llengua comuna i vehicular, tal com marca el Pacte Nacional per a la Immigració

 

Resum de les conclusions:

 

1. Consolidació de la dinàmica d'organitzar cada any una jornada oberta a tots els col·lectius de professionals que participen en l'acolliment lingüístic per intentar anar tendint cap a un treball en xarxa tan adaptat a la realitat com sigui possible.

 

2. Balanç de l'activitat del 2008

 

En general, s’han complert les previsions que s’havien desprès de les conclusions de l’any 2008. Destaquem:

 

S’han difós les conclusions per tercer any consecutiu als responsables polítics de les institucions que desenvolupen feines relacionades amb l'acollida de persones nouvingudes, a més de la difusió pròpia entre els professionals.

 

S’ha organitzat una sessió formativa per a tècnics de l'Administració local i càrrecs electes sobre l'aplicació de la política lingüística a l'Administració local.

 

S’han organitzat diverses accions de sensibilització a les administracions públiques.

 

S’han fet la jornada d'acolliment lingüístic al 2009 i la sessió de reflexió al 2008.

 

S’han completat totes les activitats que no s’havien pogut enllestir l’any anterior: els models de protocol d'usos lingüístics per a organitzacions i de coordinació local, i el model de guia de recursos per a persones nouvingudes. I està en funcionament l’espai de treball virtual, que s’ha desenvolupat en l'entorn del portal de la Generalitat e-Catalunya.

 

També s’ha reprès la qüestió de les comissions territorials d’acolliment lingüístic per reorientar-les quan ho havien sol·licitat i, en la majoria de casos, han normalitzat el seu funcionament.

 

S'han continuat aprofitant les pràctiques d'estudiants de cicles formatius d'Animació sociocultural, Educació infantil o Integrador social per facilitar a les escoles la integració de nens nouvinguts.

 

És més difícil valorar el grau de coordinació en l’aplicació del Programa integral d'acollida i també és més lenta la feina “d’artesania” que representa anar implicant associacions i institucions en les comissions que ja funcionen o organitzar-hi activitats conjuntament, etc.

 

3. Propostes per al 2009

 

Mantenir les actuacions que s'han anat fent cada any i que s'han valorat com a positives: difusió de conclusions, jornada, sessió de reflexió; mantenir o incrementar les que requereixen continuïtat per obtenir resultats: sessions de sensibilització, col·laboració amb entitats o associacions, desenvolupament de l'activitat dels grups de treball, etc. I mantenir també el sentit pràctic de la jornada en el sentit que serveixi per apuntar línies de treball i fer balanç, alhora que el valor essencial continuï sent la participació.

 

Redefinir els formats dels espais de trobada que s'organitzen cada any (jornada i sessió de reflexió) sempre que es consideri convenient i a proposta de les persones destinatàries d'aquestes activitats.

 

Fer més visible la feina que es fa des de les comissions territorials d’acolliment lingüístic i compartir-la entre les comissions. Aquest aspecte formava part del plantejament inicial del treball d’aquestes comissions, era una part important del projecte i li atorgava un valor afegit, perquè tant es valorava la coordinació del treball en els diferents territoris com el fet de compartir amb la resta la seva experiència.

 

Convertir l'e-Catalunya en la base del treball que es duu a terme en acolliment lingüístic al Camp de Tarragona perquè ofereix possibilitats de treball que no són possibles en altres formats.

 

Treballar seguint l’esperit del Pacte per a la Immigració, mentre s’espera l’aprovació de la Llei d'acollida, que haurà de marcar d'ara endavant la pauta de treball per continuar la feina que s'ha anat duent a terme fins ara, tot matisant el paper de les institucions.

 

4. Final

 

La feina feta fins ara confirma la tendència clara al treball en xarxa i per aplicar aquestes conclusions es poden diferenciar dos entorns de treball, que ja es perfilaven en aquest mateix apartat de les conclusions de l'any passat: d'una banda, la Generalitat ha de mantenir l'organització de les jornades i les sessions de reflexió, a més de completar l'espai de l'e-Catalunya amb una part pública, pendent de desenvolupar; i, de l’altra, les comissions territorials d'acolliment lingüístic han de continuar la feina que estan duent a terme, que s'ha revelat força profitosa en la majoria de casos. I, entre tots, intensificar el model de treball en xarxa al qual es tendeix cada vegada més.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Amputacions

Publicat per fxsabate | 13 Oct, 2009
   

 

Aquest llarg cap de setmana, combinat de treball cada dia i també de descans, ha donat per reflexionar sobre molts aspectes de la vida quotidiana i molt especialment sobre la mort. Sí, sobre aquest fet tan quotidià, aquesta amputació que tant volem ignorar i tant ens costa acceptar.

 

En canvi cada dia se’n produeixen milers i en el meu cas acostumo a dir que una de les característiques del càrrec de Delegat del Govern que mai no citem és que visitem molt els tanatoris i els hospitals. De forma que molts dies començo el diari pel final i busco la secció d’esqueles.

 

Aquest cap de setmana, doncs, si faig recompte, he estat en contcte amb sis fets relacionats amb la mort de persones conegudes o que m'han impressionat:

 
  1. Divendres moria en tràgic accident el marit d’una companya regidora de Cambrils. Els mitjans – algun de forma absolutament irresponsable – se’n van fer ressò com és natural i dissabte vaig assistir a un funeral molt dolorós. Tots els de persones properes ho són. Però especialment els totalment inesperats com aquest.
  2. Dissabte desapareixia Luis Aguilé, que tantes hores de la vida dels anys 60 i 70 va ocupar-nos.
  3. Diumenge vaig rebre ja gravació del discurs d’Steve Jobs a la Universitat de Stanford que encapçala aquest post i em va impressionar sobretot la seva reflexió sobre la mort – a partir de 8' 53'' - que comentaré al final.
  4. També diumenge apareixia al País l'impressionant reportatge sobre l'intent de l'Estat d'Ohio de matar amb 18 punxades de líquid letal el ciutadà Romell Broom. Per cert ciutadà de raça negra com la gran majoria d'executats als USA. Com que els serveis sanitaris no encertaven cap vena, finalment van suspendre l'execució.
  5. Ahir dilluns, entre acte i acte amb els aragonesos de Tarragona, vaig assistir a la diada de la Guàrdia Civil. I he de confessar que el moment de l’homenatge als morts del cos m’impressiona cada any. És quan sona i es canta “ la muerte no es el final” Aquí teniu la lletra i aquí es pot veure i sentir en un acte a Madrid.
  6. Encara també ahir rebíem la notícia de la mort d’Enrique Miret Magdalena, un savi teòleg que tanta esperança ens va aportar a milions de creients i altres que ho voldríem ser. Quan publicava un article deixava totes les notícies per empassar-me’l abans que res.
  

Deia que Steve Jobs feia tres reflexions en el seu discurs totes elles molt  interessants però segurament – per inèdita – la darrera sobre la mort és la que més impressiona. Recorda que als 17 anys va llegir una sentència que deia : “ Si cada matí penses que és el darrer de la teva vida, algun dia encertaràs “ i des d’aquell moment porta 33 anys pensant cada matí si el que farà durant el dia és el mateix que faria si fos el darrer de la seva vida. Explica que si la resposta és negativa i es repeteix uns dies pensa que alguna cosa no funciona i ha de canviar.

 

Afegeix que recordar que morirà aviat és l’eina més important que ha trobat mai per ajudar-se a prendre les decisions més importants de la seva vida i és la millor forma que coneix d’evitar la trampa de pensar que tenim alguna cosa a perdre.

 

Acaba dient als estudiants que l’escolten que la mort és la destinació que tots compartim, que la mort és possiblement el millor invent de la vida i els aconsella: “ el vostre temps és limitat així que no el gasteu vivint la vida dels altres, no us deixeu atrapar pel dogma que és viure segons el resultat del pensament d’altres, no deixeu que el soroll de les opinions dels altres ofegui la vostra pròpia veu interior. Sigueu famolencs, sigueu arrauxats “

 

No sembla que es pugui atribuir als frares de la Trapa el costum de repetir-se i respondre’s els uns als altres allò de “morir habemos, ya lo sabemos” però el cert és que moltes cultures i/o religions donen un sentit a la mort que la nostra estranyament no ha interioritzat. Perquè la judeo-cristiana hauria de ser, en assegurar la vida eterna, molt més suportable.

  

També és cert que les circumstàncies varien molt. He sentit a un pare de joves jueus explicar que els caps de setmana, així com a Europa estem preocupats pels accidents de trànsit dels nostres joves, ells ho estan per les bales dels enemics i que ells ja admeten que poden morir en qualsevol moment. I crec que en la mesura que ens hem dotat de més comoditats, la nostra cultura ha rebutjat més encara la mort i ens és més difícil la seva acceptació fins al punt que no volem ni parlar-ne.

 

Per últim, per experiència pròpia, sempre he cregut que les morts que suposen una amputació més gran, més insuportables per als infants són les dels seus pares. Queden marcats per tota la vida i tenen un concepte de la vida i de la mort menys estrany i més proper que la resta d’humans. De forma similar, estic convençut que la mort d’un fill també és terrible per als seus pares i més quan menys edat té

 

En aquest terreny crec que no eduquem ni ens eduquem de forma adequada. L’assignatura que reclamo fa anys “ com no anar al psiquiatra quan siguis gran ” continua essent imprescindible. Fa uns dies una mestra em corregia i em deia que ara s’hauria de quedar en “ com no anar al psiquiatra “ a seques perquè abunden massa els infants i adolescents que tenen problemes mentals.

  

Altres amputacions

 

En aquesta línia, hauríem d’ensenyar i ensenyar-nos que si la mort és la principal amputació, n’hi ha altres també traumàtiques que podríem evitar perquè les produïm o provoquem nosaltres solets més o menys voluntàriament. En un moment determinat se’ns disparen aquells dimonis que tots tenim més o menys amagats i sortosament reprimits però que són inherents a la condició humana i estripem les cartes  de tal manera que la ferida que queda és una altra forma de la mort.

 

Pensar bé allò que tenim intenció de fer, revisar allò que hem fet, saber comprendre l’altre, posar-se a la seva pell, demanar excuses sempre, fins i tot quan estem convençuts de tenir la raó hauria de ser un exercici habitual i una actitud permanent. Si seguim el costum que Steve Jobs va adquirir fa més de trenta anys i pensem que avui pot ser el darrer dia de la nostra vida, segurament canviarem moltes coses

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El Camp, model d’economia sostenible i societat cohesionada

Publicat per fxsabate | 8 Oct, 2009
El Pla Estratègic del Camp de Tarragona, impulsat el 2008 per les entitats socioeconòmiques del territori i coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, assenyala la necessitat de seguir apostant pels sectors tradicionals: turisme, indústria, construcció i agroalimentació, adequant-se a les noves demandes i formes de comercialització, i apostant per la investigació per ser més competitius.

Però també destaca la necessitat de desenvolupar sectors més nous que poden generar ocupació massiva i que, en alguns casos, formen part de les infraestructures que necessita qualsevol economia moderna. Ens referim a la logística i tot allò que s’agrupa en el que anomenem economia verda; aigua, residus i energia, principalment renovable. En tots aquests àmbits hi estem treballant des del Govern de la Generalitat, per bé que en algun cas concret més lentament del que seria desitjable, com la plataforma logística al Baix Penedès.

En aquest marc té una importància cabdal l’anunci per part del Govern de l’Estat d’aprovar la Llei d’Economia Sostenible (amb un fons de 20.000 milions d’euros) que impulsarà definitivament des de qüestions energètiques com l’ estalvi i l’eficiència i l’impuls de les renovables, fins a la mobilitat sostenible o la gestió dels residus.

Aquesta llei serà en qualsevol cas la base per apuntalar l’esmentada economia verda que volem i que ha de fer que el nostre teixit productiu sigui més competitiu, més adaptat als nous temps i més respectuós amb el medi. Un projecte molt ambiciós que impulsa el Govern és l’ús d’aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, amb una inversió superior als 50 milions d’euros. Però no és l’únic, en tenim de recents i certament exitosos: la posada en marxa de la integració tarifària en el transport públic, la pròxima construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que assegurarà per sempre l’ús d’aigua de boca, la posada en funcionament de la planta mecanicobiòlogica a Botarell per reduir al mínim el percentatge de rebuig que va a la incineració o la renovació de l’enllumenat públic amb criteris eficients que impulsen els ajuntaments.

En la transició cap a un nou model econòmic més sostenible hi juga un paper clau l’energia: Cal assegurar en primer lloc l’abastament energètic però és convenient al mateix temps dur a terme una profunda acció de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, i l’impuls de les energies renovables, com indica el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. El sector energètic, molt arrelat al Camp de Tarragona, on es produeix el 75% de l’energia que consumim els catalans, serà una de les palanques contra la recessió perquè el seu desenvolupament comporta la creació de milers de llocs de treball: els parcs eòlics, per exemple, en creen entre dos i cinc vegades més que les fonts energètiques convencionals, segons els experts.

Però no només els parcs eòlics generen ocupació , també projectes pioners com la planta de biomassa que impulsa l’Ajuntament de la Juncosa del Montmell o els centenars d’instal·lacions fotovoltaiques que cobreixen els sostres de naus industrials o equipaments públics creen llocs de treball. A això cal afegir les inversions en estalvi i eficiència que haurem de dur a terme a tots els sectors productius, fins i tot a nivell domèstic, i tot allò que ens vindrà en el futur dels centres d’investigació i recerca com l’Institut de Recerca en Energies Renovables, l’IREC amb seu a Tarragona. Des d’aquest centre que comença ara la seva activitat, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i les empreses del territori i altres de fora, s’investigarà en eòlica marina, biocombustibles i energies renovables, però també es desenvoluparan prototips d’investigació aplicada que sortiran al mercat.

Als components tradicionals del sistema productiu del Camp de Tarragona hi hem de sumar aquests nous que hem descrit. Perquè els canvis que hem de fer són molt profunds i els hem de fer entre tots. Perquè únicament l’acció dels Governs no solucionarà la crisi. Ha de ser el món socioeconòmic –empresaris i sindicats– que es cregui i aposti en aquesta direcció així com la universitat i tot el sector educatiu. Només així la nostra economia abastarà sectors de més valor afegit i major productivitat, assegurarà la internacionalització de les nostres empreses, i serà capaç de crear nous llocs de treball més estables i menys subjectes als sotracs de l’economia.
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Allò de Pittsburgh a Tarragona

Publicat per fxsabate | 8 Oct, 2009

Dóna la impressió que quan els mandataris dels països d'economies més avançades com Obama o Zapatero signen acords com el de Pittsburgh, allò és molt lluny. Doncs des del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona ens creiem les orientacions que s'hi contenen i treballem per desenvolupar aquelles que creiem que poden afavorir el nostre territori. I en el terreny de l'energia avui ens podem sentir satisfets.

Perquè treballem per implantar energies renovables i estem orgulosos de figurar com un dels territoris amb més presència d'aquestes tecnologies. Hem treballat durament també per assolir tenir la seu de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC); també ho hem aconseguit i aviat serem referents internacionals en investigació en energia. I ara signem acords amb empreses per implantar a Tarragona un nou cicle superior d'FP com el que expliquem a continuació i que és a l'avançada de Catalunya i Espanya.

El Departamente d'Educació, l’Institut Català d’Energia i dues associacions del sector d’energies renovables signen un conveni per impartir un cicle formatiu de manteniment d’equips industrials

  • El conveni permetrà cursar el cicle a 18 alumnes de l’institut Pere Martell de Tarragona

  • El sector de les energies renovables genera entre 2 i 5 vegades més ocupació que el de les energies convencionals

  • El Departament d’Educació, l’Institut Català d’Energia, l’Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya i l’Associació Eòlica de Catalunya signen un conveni per impartir el cicle formatiu de grau superior de manteniment d’equips industrials, adaptat al manteniment d’instal·lacions d’energies renovables. Aquest conveni suposarà instaurar el cicle d’FP a l’IES Pere Martell de Tarragona. 
  • L’acord tindrà una validesa per dos cursos, el curs 2009-2010 i el 2010-2011, tot i que si les dues parts ho decideixen, podran signar nous convenis en anys posteriors. El cicle de manteniment d’energies renovables fa referència a l’energia eòlica, la fotovoltaica i la solar tèrmica. 
    • Millorar l’oferta educativa 
  • Actualment, el sector de les energies renovables és un mercat a l’alça i que genera a Catalunya una ocupació d’entre 2 i 5 vegades més que el de les energies convencionals. Per exemple, només el sector de l’energia eòlica, generarà els propers anys a Catalunya una inversió de 3.700 milions d’euros i la construcció de parcs eòlics suposarà crear 3.000 llocs de treball. L’increment d’aquest sector fa necessari disposar de personal suficientment qualificat, i més pel que fa al manteniment de de la maquinària i les instal·lacions, on s’ha detectat una necessitat concreta d’especialistes.
  • És per això que les parts han signat aquest conveni: per millorar la formació dels estudiants, atreure més alumnes als ensenyaments de formació professional del sector i facilitar la incorporació dels estudiants al mercat de treball a través de la compaginació o alternança dels estudis i l’exercici de la professió amb contracte de treball d’una manera planificada, organitzada i controlada de manera conjunta entre l’empresa i l’institut.
  • El Departament d’Educació, per tant, dotarà l’IES Pere Martell de Tarragona de professorat necessari per impartir el curs i alhora facilitarà l’accés a persones treballadores a l’IES amb crèdits impartits en franges horàries flexibles. L’Institut Català d’Energia posarà a disposició del cicle formatiu especialistes que donaran suport al professorat a l’hora d’impartir les classes. Finalment, l’Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya i l’Associació Eòlica de Catalunya es comprometen a difondre el conveni entre les empreses associades per tal que aquestes puguin acollir els alumnes per a fer la formació pràctica en centres de treball (FCT) i perquè, en darrera instància, puguin contractar l’alumnat un cop acabats els estudis.  
  • Aquestes dues associacions, a més, col·laboraran per oferir una millor formació del professorat del instituts respecte les innovacions sorgides en el sector de les energies renovables. A l’acte de signatura hi han estat presents el director general de Formació Professional de la Generalitat, Josep Francí; la directora de l’Institut Català d’Energia, Encarna Baras; el president de l’Associació Eòlica de Catalunya, Ramon Carbonell; el president de l’Associació de Professionals de les Energies Renovables, William Allen; i el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté. 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Al costat de la gent

Publicat per fxsabate | 5 Oct, 2009

 

Resum de la meva intervenció al Consell Nacional del PSC el passat dissabte 3 d’octubre de 2009

 

1 ) Això del nacionalisme conservador a casa nostra és molt curiós: tenen molt pocs dirigents autènticament nacionalistes però acaben embolicant a molta gent a base del seu conegut estil que inclou quelcom de tant de valor com la demagògia, els arguments superficials, les apel.lacions constants a la pàtria, els símbols, la bandera – és a dir, als sentiments - ,  el xovinisme i culpabilitzar sempre a un enemic exterior de tots els mals fins i tot dels atribuïbles a ells mateixos

 

Nosaltres correm el risc de ser el contrari: tenim molta gent, milers de socialistes autènticament conscienciats de la necessitat de la transformciío del nostre país i de la nostra societat i en canvi no arribar amb prou força ni a prou persones.

 

He arribat a la conclusió que som massa respectuosos amb ells. No sé al País Basc o a Irlanda o al Canadà però a casa nostra van governar 23 anys i ens van deixar una pàtria que feia pena: desordenada, sense prioritats de govern i aliats amb el pitjor enemic dels catalans. Per cert, van votar les dues investidures d’Aznar i tots els seus pressupostos menys un i no han votat cap de les dues investidures de Zapatero ni cap dels seus pressupostos. Això no és per casualitat, tots sabem que es reuneixen i planifiquen junts i que la dreta catalana i l'espanyola acaben anant sempre de bracet.

 

I els darrers esdeveniments que no són nous demostren quants aprofitats hi ha en aquest camp: personatges que des d’Institucions i des del que podien haver estat lloables iniciatives privades al llarg d’aquests anys, amb els diners de tots han viscut nedant en l’abundància i destinant els diners al seu profit personal : l’Avui, la TV privada que havia de ser la salvació dels catalans i altres iniciatives. A mi m’han enredat en totes i ningú mai no m’ha donat cap explicació ni m’han convocat a cap junta d’accionistes per explicar la destinació dels meus diners. O el cas del diari El Observador escrit en castellà que també va rebre milions d’institucions públiques entre elles la pròpia Generalitat i la Diputació de Tarragona.

 

Ara el cas Palau. Tinc familiars a Barcelona que van posar diners per construir l’orgue del Palau de la Música i ara es pregunten si els seus diners van servir per tapar milionaris deutes del sr. Angel Colom i milionàries subvencions de la fundació de CDC en lloc de destinar-ho a la música i a la cultura catalana.

 

O des de la pròpia Generalitat els casos Turisme, Treball i tants altres. Aquests ens volen salvar la pàtria ? Quin projecte de futur tenen per la pàtria, per Catalunya i els catalans ? O només tenen un projecte per a ells ?

 

I ara sorgeixen nous personatges ( amb molts flashos i a l’empara d’institucions esportives ) que també ens volen salvar la pàtria  i que apareixen amb els mateixos tics de demagògia, prepotència, escarafalls  i buidor. També eren al PI amb Angel Colom.

 

2) Al costat de la gent

 

No ho tenim fàcil. Però ens hem de mobilitzar ja a explicar més i millor el nostre projecte en l’any que falta fins les properes eleccions. Ells ja s’han posat en campanya i nosaltres, sense defugir la nostra responsbilitat de govern no podem eludir la confrontació. Hem de millorar la comunicació. Hem de dedicar més temps i millors tècniques a comunicar el nostre propi projecte tot accentuant el nostre perfil. Per a això haurem de posar-nos tots en marxa amb el President al capdvant a qui li dic que m’agraden els seus discursos del Palau de la Generalitat i els del Parlament al Parc de la Ciutadella però encara més – i els necessitarem més aquests mesos que venen – els que fa aquí al carrer Nicaragua-. I també haurem de marcar perfil propi davant els nostres socis que es permeten posar en qüestió les nostres polítiques mentre que nosaltres no ho fem mai. La gent de vegades es confon i els confonem i res millor que explicar el que pensem, el que fem i el que volem des del PSC

  

Nosaltres som al costat de la gent, dels seus problemes, de les seves inquietuds i dels seus somnis, dels seus projectes de realització personal i col.lectiva. Aqeusta és la pàtria autèntica; la de les polítiques socials avançades, la que per a això necessita d’una política econòmica seriosa i solvent

 

I els ciutadans han de veure que el nostre projecte té també un component èpic. I en aquest punt us diré que comentant això amb dos savis de la meva federació del Camp de Tarragona – en tenim més, eh ? – com Martí Carnicer i Francesc Vallès dèiem que un dels components èpics que pot il.lusionar molta gent és la sostenibilitat i no només la mediambiental. El que passa és que tenim algun soci que ho ha volgut monopolitzar i no ho fa com nosaltres i com la majoria de ciutadans voldrien. Tenim la responsabilitat de prestigiar la lluita per la sostenibilitat i contra el canvi climàtic, per les politiques possibles però transformadores cap a un nou model productiu. Per cert, el G20 a Pittsburgh també ha parlat d’això i en les seves conclusions ha dit “Treballem perquè la recuperació sigui duradora, sostenible i verda- Allí hi havia el president Zapatero que també va dir coses molt interessants 

 

3) I més valors

 

La nostra responsabilitat és també la d’il.lusionar amb valors. Al President del Partit Isidre Molas que entèn d’aquestes coses li diré que necessitem una nova “Oda a la pàtria”. Ja ens entenem. Aquella d’Aribau va marcar la Renaixença a Catalunya. Ara en necessitem una de nova construïda amb el nostre relat, amb els nostres arguments, que sigui capaç de aplegar tots els catalans i catalanes de bona voluntat que vulguin construir una pàtria amb noves il.lusions, un país que valgui la pena com deia Ferran Mascarell fa poc en un magnífic article

 

Perquè us dic, amigues i amics, que hi ha set de valors i els que defensem nosaltres valen la pena: solidaritat, justícia i altruisme perquè deixeu-me que us digui que l’apel.lació a la contribució de cadascú és ben rebuda i il.lusiona. Obama ho va aconseguir reprenent el fil de J.F. Kenedy i nosaltres ho hem de fer perquè no hi ha drets sense deures i només amb els dos, amb els primers però també amb deures, podrem assolir un món millor sense paradisos que potser de vegades s’ha interpretat que prometíem que assoliríem sense esforç.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2