Reflexions post-electorals: desafecció, comunicació i nous protagonismes

Publicat per fxsabate | 29 Jun, 2009

acudit Forges

 

Aquesta seria la meva intervenció al consell Nacional del PSC del proper dissabte 4 de juliol de 2009 al qual no podré assistir per trobar-me fora:

1– Hem guanyat aquestes eleccions i hem de dir-ho amb orgull malgrat els intents deslegitimadors dels nostres adversaris. Igual que quan les perdem al PSC ho acostumem a dir amb naturalitat perquè la sinceritat és el primer pas perquè siguem creïbles. Però també quan guanyem clarament i rotundament com en aquesta ocasió busquem com podem millorar i reflexionem sobre els missatges que els ciutadans ens han transmès perquè no considerem el número de vots l'únic valor a fixar-nos.

 

2 – De la mateixa manera, hem de reconèixer que la dreta ha guanyat les eleccions en el conjunt d’Europa. I això pot tenir una causa més profunda que hem sentit poc aquests dies. I és que en temps de crisi i fins que no es demostra que les receptes de la dreta no són les més adequades, molts ciutadans tendeixen a confiar més en les opcions dogmàtiques perquè inspiren més seguretat mentre que l’esquerra, acostumats a revisar constantment les nostres polítiques i a presentar multiplicitat d’opcions no oferim tantes garanties. Fins i tot el llenguatge - algun dia s'hauria d'estudiar com des de l'esquerra uitlitzem més segons quins temps verbals i un lèxic que denota més relativitat, més humilitat, més potència que no pas ser en el sentit filosòfic dels termes -. Hauria de ser un motiu de reflexió.

 

3 - Hem de defensar l’actuació i la vigència del socialisme a Catalunya i a Espanya. Del que fem des del PSC i des del PSOE. Em temo que en els darrers temps hem consentit i acceptat centrar el debat en els termes, en els temes i en la freqüència que vol el nacionalisme a Catalunya: el finançament, la incomprensió de Madrid... El vell  argument de l’enemic exterior causa de tots els nostres mals quer tant de mal ens ha fet no ja als socialistes sinó al conjunt de Catalunya perquè dissuadeix de l’esforç personal i col.lectiu i genera passivitat individual i col.lectiva.

 

El nostre electorat no ho entén. Tenim un perfil propi que no difonem prou i que és diferent del nacionalisme. I hauríem de fer més pedagogia del fet que no som únics al món amb els nostres problemes i potser llavors no ens ho semblaran tant. Als països federals també es produeixen conflictes i són habituals; per això hi ha els órgans judicials competents que dirimeixen les desavinences i no ocupen tant de temps i tantes energies en parlar dels seus conflictes.

 

4 – Des del PSC estem fent una aposta important en el tema del finançament i hem de continuar fent-la però hi ha més vida a banda del finançament i hem  de defensar la resta de la nostra polìtica i la dels companys del partit federal i del govern de l’Estat al capdavant del qual hi ha un dels pocs presidents d’esquerres d’Europa que duu a terme la política més progressista en el terreny dels drets individuals i socials.

 

Això és i vol dir accentuar el nostre perfil propi de partit socialista i federalista.

 

5 - Aquest perfil pot implicar alguna discrepància amb els nostres socis del govern de Catalunya. Potser en massa ocasions hem contemplat com dsiscrepaven els altres i nosaltres, per un excés de respecte, hem estat massa prudents i hem callat. Però estem convençuts que la majoria de catalans i catalanes creuen que oferim les millors solucions en economia, en polítiques socials, educatives, culturals, les més assenyades, les més transformadores i viables, Hem d’afirmar-les encara que això impliqui alguna discrepància perquè això és el que esperen els nostres electors i electores.

  

6 – La desafecció és responsabilitat dels partits polítics i dels seus afiliats i càrrecs públics exclusivament ? Tenim la culpa de tot ? No és cert. La democràcia i la política són responsabilitat i propietat de tots els ciutadans. I en l’entramat del funcionament de la democràcia hi ha molts agents, molts col.lectius i tots els ciutadans i ciutadanes individualment considerats. De manera que tots plegats tenim necessitat d’una àmplia reflexió  buscant espais de debat conjunt sobre responsabilitat democràtica entre els principals agents que intervenen en el fet democràtic : partits polítics, mitjans de comunicació, sistema escolar i universitari, entitats socioeocnòmiques...

 

7 - En particular, des de l’esquerra hem tendit massa a assegurar que tot allò que necessiten els ciutadans els podrem solucionar des de l’adminsitració. Això ha contribuït encara més a fer creure que la política era cosa d’uns quants - els "polítics" -  que ja s’encarregarien de tot allò que es necessitava.

 

En aquest àmbit també s’imposa una reflexió per part de totes les organitzacions socials que es reclamen de l’esquerra en dues direccions que poden semblar contradictòries:   

a) major protagonisme de presència pública en la nova organització social i no només d'organismes reguladors sinó també major protagonisme directe en el sistema de producció, distribució i canvi. D'això se'n parla molt darrerament i des de sectors que fins ara no en volien sentir ni parlar. ARa reclamen un nou paper i força actiu de l'administració per prevenir i evitar noves crisis.

 

b) però necessitem també apel.lar al protagonisme dels ciutadans explicant clarament que l’administració no pot ni podrà en el futur per si sola proveir tots els béns i serveis  i que cal un nou paper en aquest cas dels propis ciutadans i de les organitzacions cíviques que es plantegen ajudar les principals necessitats socials. La interpel.lació de J. F. Kennedy torna a tenir vigència perquè ens hem de preguntar què podem fer pel nostre país sense deixar de preguntar-nos – aquí sí que entra el discurs tradicional de l’esquerra – què pot fer i farà el país per nosaltres en tant que mecanisme de solidaritat que podem necessitar en algun moment de la nostra vida. Em refereixo especialment a una nova valoració i potenciació de la tasca del voluntariat que no hem promocionat suficientment i que no només col.labora a completar l'acció públicasinó que enriqueix en si mateixa la pròpia societat i dóna més sentit a la pròpia existència.

 

8 – No ho fem prou bé en comunicació, principalment la dels càrrecs públics. Deixo a banda aquesta passada campanya en què si per una banda hem aconseguit que no es parli del que volia la dreta i la dreta nacionalista en particular que no era d’Europa sinó d’Espanya i de Catalunya, per l'altra també crec que hi deu haver altres mètodes i missatges més positius com els que esperen els ciutadans.

 

Però en un món tan canviant com el de la comunicació, en el qual cada any sorgeixen nous elements que canvien les formes i el fons, els conceptes i les definicions del diccionari, hem de fer un esforç suplementari d’adaptació, de formació i sobretot de canvi.

 

Els ciutadans volen saber què fem cada dia, quins àmbits de la nostra activitat són els prioritaris  i hem de correspondre-hi de forma que

             

- hem d’assegurar un temps mínim diari destinat a la comunicació

- hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast perquè també els ciutadans han diversificat les fonts de las seva informació 

- això vol dir també els nous mitjans que proporcionen noves maneres, més en temps real i molt senzilles d’establir comunicació: facebook i similars obligatori per a cada càrrec públic. Els ciutadans volen i tenen dret a saber què fem i hi ha mitjans per fer-ho possible

- també hem d’incrementar encara més la nostra comunicació presencial malgrat que som el partit que en fem més. Som el Partit del porta a porta, Ja ens ho hem guanyat, No costa res d'establir-ho com una forma permanent de comunicació. Què tal la setmana del porta a porta cada any ?

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

PSC del Camp: per reduir l'atur, sortir de la crisi i pel nou finançament de la Generalitat

Publicat per fxsabate | 27 Jun, 2009

 

 logo del PSC

RESOLUCIÓ DEL CONSELL DE LA FEDERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA DEL PSC

 

Tarragona, 26 de juny de 2009

  

Pel que fa al finançament de la Generalitat, tant el govern català com els partits polítics que li donen suport han posat de manifest, contràriament a l’actitud de Convergència i Unió, una unitat sense esquerdes. Com han afirmat constantment el President Montilla i el Conseller Castells, no es tractava de negociar sobre xifres sinó sobre els canvis a introduir en l’actual model de finançament per tal de complir amb la lletra de l’Estatut.

 

Els moviments tàctics i la constant cerca del rèdit electoral per part dels representants de CiU i del PP han exemplificat el seu inexistent sentit de país. CiU no té cap mena de credibilitat en les seves crítiques. D’una banda, perquè el model de finançament que va pactar amb el govern de José Maria Aznar només va suposar per Catalunya 250 milions d’euros en el seu primer any d’execució, sense preveure mecanismes d’actualització i/o revisió. D’altra, perquè no ha fet més que aportar confusió en el debat sobre la significació econòmica del nou model, introduint xifres diferents poc rigoroses que enlloc de clarificar el debat polític portaven a la ciutadania a la desconfiança vers les negociacions.

 

En el cas del PP, mentre els seus dirigents en seu parlamentària atacaven amb ferocitat els detalls del nou model i agitaven la catalanofòbia, els representants de comunitats governades pel PP veien amb bons ulls les línies mestres del nou sistema de finançament.

 

Són molts els detalls a considerar abans de donar el sí definitiu i tancar les negociacions. Precisament per aquest motiu estem convençuts que cal fer confiança a aquells que ens representen en el procés de negociació.

 

Treballem també i de forma prioritària per reduir l’atur i assegurar prestacions socials a les persones que ho necessiten. 

 

Amb aquest teló de fons, els i les socialistes del Camp de Tarragona considerem que, malgrat la profunda crisi econòmica i financera global, el nostre territori presenta condicions molt favorables per a una ràpida recuperació. El volum d’inversió pública sense precedents dels Governs de l’Estat, de la Generalitat i dels ajuntaments, la millora de les nostres infrastructures, l’impuls a la recerca i la investigació, l’aposta decidida per l’economia verda (aigua, residus i energia) i la logística ens permeten mirar el futur amb optimisme i confiança. Igualment, sectors tradicionals amb molt de pes en el nostre territori i amb capacitat per generar riquesa, com la indústria i el turisme o l’alimentació, continuen millorant la seva competitivitat i excel·lència.

 

Per tot això, manifestem:

 

1. - El nostre total suport al Govern de la Generalitat presidit pel company i primer secretari José Montilla, en les negociacions que han de conduir a l’aprovació d’un nou model de finançament.

 

2. – La nostra confiança que el resultat d’aquest llarg procés de negociació serà un nou model de finançament respectuós amb l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i permetrà la solidaritat financera amb les regions de l’Estat amb menys recursos que el poble de Catalunya continua desitjant.

 

3. - El nostre convenciment que els recursos addicionals que Catalunya obtindrà faran possible millorar els serveis públics que reben els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i del Camp de Tarragona en particular Aquest nou sistema de finançament ens ha de permetre continuar invertint en la millora de la sanitat, l’educació, els serveis socials i l’accés a l’habitatge per fer de Catalunya un país cohesionat i socialment més just, i on totes i tots els catalans tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida personal i professional.

 

4. – La necessitat de redoblar esforços per pal·liar els efectes que la crisi econòmica està tenint en els sectors més desafavorits del nostre país. Paral·lelament, estem posant els fonaments d’un model de desenvolupament econòmic que permeti a Catalunya continuar sent la locomotora d’Espanya i una de les regions més pròsperes d’Europa.

 

5. – La convicció que el Camp de Tarragona sabrà transformar els reptes que suposa per a les nostres comarques l’actual conjuntura econòmica en oportunitats de creixement.  El moment actual ens obliga a ser més exigents que mai amb la nostra tasca política i a treballar amb rigor i constància per repensar les solucions als problemes de la ciutadania.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Preguntes i respostes sobre Garoña

Publicat per fxsabate | 26 Jun, 2009

Preguntes i respostes sobre la central nuclear de Santa Mª de Garoña (Burgos)

 

On és Garoña?

 

Al nord de la província de Burgos, a només 5 quilòmetres d’Àlaba. Per això es pronuncien tant les institucions basques com el Parlament Basc que demana el seu tancament.

  

Què passa el 5 de juliol? Qui decideix el tancament o la continuïtat ?

 

El 5 de juliol acaba  el permís d’explotació de la central nuclear de Garoña. El 1999, el Govern del PP li va concedir, previ informe favorable del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), un permís de funcionament de 10 anys, que acaba ara.

 

El 2006, Nuclenor (50% Endesa- 50% Iberdrola) va sol·licitar al CSN una altra pròrroga de 10 anys, a concedir quan el 2009 acabés el permís vigent. El CSN es pronuncià el passat 5 de juny de forma favorable a aquesta sol·licitud de pròrroga.

 

Aquest informe del CSN és preceptiu però, en ser favorable a la continuïtat, no és vinculant per al Govern (els informes del CSN només són vinculants per al Govern si són negatius).

 

Així doncs, abans del 5 de juliol, el Govern de l’Estat ha de decidir sobre el futur de Garoña: si assumeix l’informe del CSN, o si acompleix el seu compromís electoral i ordena el tancament ara al juliol de 2009, o alguna solució diferent com un tancament a dos o quatre anys com també s’ha parlat.

  

És veritat que el Govern té el compromís de tancar Garoña i les altres centrals nuclears?

  

El PSOE va incloure al seu programa electoral i de govern el compromís de “sustituir de forma gradual la energía nuclear en España por energías seguras, limpias, y menos costosas, cerrando las centrales nucleares de forma ordenada en el tiempo al final de su vida útil, dando prioridad a la garantía de seguridad y con el máximo consenso social, potenciando el ahorro y la eficiencia energética y las energías renovables, la generación distribuida y las redes de transporte y distribución local”.

 

El passat 12 de maig, durant el “Debate del Estado de la Nación”, preguntat sobre si tancaria la central nuclear de Garoña quan acabés el seu permís d’explotació, el President del Govern, J. L. Rodríguez Zapatero, respongué que seria coherent amb les seves conviccions i els seus compromisos.

 

És perillosa la central nuclear de Garoña?

  

Aquesta central fou dissenyada per General Electric en els anys 60 del segle passat per operar durant 25 anys. La seva autorització de Posada en Marxa s’atorgà el 30 d’octubre de 1970. Fou inaugurada per Franco el 1971, i amb 38 anys d’antiguitat és l’única de "primera generació" que segueix en funcionament.

 

És d’un tipus molt antic de reactor denominat BWR (reactor d’aigua en ebullició), ja desestimat en les noves generacions de reactors, que està “fora de normativa”, no compleix ni tan sols amb els estàndards de seguretat que en l’actualitat s’exigeixen internacionalment.

 

Ja el seu dissenyador, General Electric, als anys 70 canvià el disseny d’aquests reactors fins a sis vegades.

 

S’ha dit que hi ha nuclears amb 50 o 60 anys al món que funcionen estupendament.

 

És fals. Segons l’Organització Internacional de l’Energía Atòmica (www.iaea.org),  les dues centrals nuclears més antigues encara operatives, Oldbury-A1 i Oldbury-A2, a Gloucestershire, Regne Unit, tenen 41 i 42 anys d’operació respectivament.



El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) diu que Garoña pot seguir funcionant 10 anys mes de forma segura.

 

El CSN ha emès un dictamen (no vinculant per al Govern) favorable a la concessió de la pròrroga de deu anys. Malgrat que la central de Garoña ha incomplert diversos requisits que el CSN prèviament els havia exigit per prorrogar la llicència: la substitució del cablejat elèctric i solventar els reiterats problemes de la ventilació d’emergència de la contenció i d’escletxes múltiples per corrosió que afecta elements del vas del reactor i altres elements del circuit primari.



Nuclenor diu que Garoña està millor ara que quan es va construir, gràcies a continuades inversions.

 

De fet, Nuclenor ha demanat ajornar l’acompliment de dos dels 10 punts que el CSN els exigí: la renovació del cablejat elèctric i  la millora de la ventilació d’emergència a l’edifici de contenció i ha proposat fer-ho en les parades de recàrrega de 2011 i 2013.

 

Es pot prescindir de la central nuclear de Garoña?

 

Sense la central de Garoña el subministrament elèctric seguirà totalment garantit. Una dada que ho demostra és que el 2008 els intercanvis internacionals d’electricitat d’Espanya es van saldar amb l’exportació neta d’una quantitat equivalent a tres vegades la producció elèctrica de Garoña.

 

La contribució energètica de la central nuclear de Garoña és minsa (l’1,2% del total, en 2007) i està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. En comparació, les renovables van aportar el 2007 un 23% del total de l’electricitat generada (un 3% més que totes les nuclears juntes). Només l’increment de la producció d’electricitat renovable el 2007 respecte al 2006 va suposar gairebé el doble de l’aportació de la nuclear de Garoña el 2007.

 

Es diu que Espanya depèn de la importació d’electricitat nuclear de França

 

Fals argument que depenem de la importació d’electricitat nuclear francesa. Espanya és exportadora neta d’electricitat des de fa cinc anys com diu la pròpia Red Eléctrica Española en la seva pàgina web. Més concretament podeu veure la pàgina 4 d'aquest document on el gràfic dels intercanvis internacionals dels darrers cinc anys  és favorable a l'Estat Espanyol

 

En efecte, els intercanvis internacionals d’electricitat del sistema elèctric espanyol registraren el 2008 un saldo exportador d’11.221 Gigawats-hora (GWh), un 95% superior al de 2007, segons dades de Red Eléctrica Española (REE). En concret, Espanya exportà el 2008 una quantitat d’electricitat equivalent a la produïda per tres nuclears com la de Garoña. La comparació d’aquesta quantitat amb la producció elèctrica mitja de Garoña els últims anys (3.837 GWh el 2006; 3.478 GWh el 2007; 4.021 GWh el 2008), evidencia que la nostra capacitat d’exportació d’electricitat ja el 2008 era tres vegades superior a la producció d’electricitat anual de Garoña.

 

El tancament de Garoña implicaria un increment del 10% del preu de l’electricitat ?

 

S’ha dit que el tancament de Garoña augmentaria un 10% el preu de l’electricitat. Això, que ningú no ha signat amb noms i cognoms, és totalment fals. Donat que la central de Garoña està amortitzada de fa anys i que al seva minsa aportació al sistema elèctric espanyol està ja compensada per la generació elèctrica amb energies renovables, el tancament d’aquesta central serà a cost zero.

 

Està amortitzada la central nuclear de Garoña ?

 

Tampoc no hi ha obstacles econòmics per al seu tancament doncs aquesta central ja està més que amortitzada des de fa anys.

 

Les pressions del lobby nuclear i de Nuclenor (50% Iberdrola, 50% Endesa) per evitar el tancament de Garoña, busquen satisfer els seus legítims interessos econòmics explotant una central nuclear obsoleta i sobradament amortitzada).

 El lobby nuclear reclama l’obertura d’un debat transparent i rigorós sobre l’energia nuclear, però quan aquest debat s’ha obert plenament en relació al tancament de la central de Garoña, el que ha posat en marxa el lobby nuclear és una campanya d’intoxicacions i mentires, amb la finalitat de desinformar els ciutadans, crear una falsa alarma social i fer pressió al Govern perquè no procedeixi a complir el seu compromís de tancar Garoña i les altres centrals nuclears. Hi ha una demanda social a favor del tancament? 

Nombroses organitzacions socials, ecologistes, veïnals i polítiques reclamen des de fa anys el tancament de Garoña, petició feta també des d’institucions com el Parlament Basc, el Govern Basc, el Parlament de la Rioja, el Parlament de l’Aragó, el Parlament de Navarra i la Diputació foral d’Álaba, entre d’altres.

 

I què passa amb els llocs de treball del personal de Nuclenor? Aniran a l’atur si tanca Garoña?

Segons informacions de la mateixa Nuclenor, la central nuclear de Garoña té una plantilla de 323 treballadors fixos. Ni 600 ni 1.000 com s’ha dit en altres informacions. Aquestes xifres inflades són falses.  

De la mateixa manera que és falsa la informació que circula que la indústria nuclear genera a Espanya 30.000 llocs de treball. Segons dades d’un estudi de CCOO de 2006, el sector nuclear comptava el 2005 amb 4.124 empleats dels quals el 52,8% pertanyien a la plantilla fixa de les centrals nuclears. Aquestes xifres d’ocupació a les centrals nuclears augmenten a 10.930 durant el període de recàrrega de les centrals, dels quals el 20% pertanyien a la plantilla de la central.

 Contràriament, les energies renovables sí que són generadores de gran quantitat de llocs de treball estables i de qualitat. Segons dades de CCOO, en un informe de febrer de 2008, a Espanya el sector de les renovables generava – ja a finals de 2007 – 89.000 llocs de treball directes ( i 99.681 d’indirectes). A Alemanya, el 2006 el sector d’energies renovables va donar feina a 235.000 treballadors, un increment del 50% sobre els dos anys anteriors. El sector de les energies renovables té una capacitat de creació de llocs de treball molt superior al sector nuclear ja que, de totes les formes de produir energia, és la que genera menys llocs de treball.  Les organitzacions ecologistes demanen a més que el desmantellament de la central vingui acompanyat d’un pla de desenvolupament alternatiu de la comarca finançat amb els fons d’Enresa.  A més, recorden que amb el desmantellament de la central augmentaran els llocs de treball a al zona. El tancament de la planta no perjudicarà l’ocupació perquè el desmantellament d’una central és un procés llarg i generador de llocs de treball.     

En definitiva, pot el Govern tancar Garoña ? 

 

Actualment es donen les condicions perquè el Govern de l’Estat ordeni el tancament immediat i definitiu de la central: l’escassa contribució energètica de la central nuclear de Garoña està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. Sense Garoña, la seguretat del subministrament elèctric seguirà garantida; la seva vida útil està esgotada i existeix a més un ampli consens social dels sectors més progressistes de la societat a favor del seu tancament per:

 

1- Evitar el risc d’un accident nuclear a la central que tindria conseqüències desastroses.

  

2- Deixar de produir residus radioactius de baixa, mitjana i alta activitat, amb l’objectiu de no agreujar el problema sense solució que tenen totes les plantes nuclears.

 

3- Eliminar l’obstacle que suposa l’energia nuclear per poder avançar i assolir un model energètic cada cop més renovable i eficient.

 

4 – Esforçar-nos així tota la societat per deixar de dependre de combustibles que s’esgoten com els fòssils i l’urani i usar els renovables i nets

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Religiosos catalans, Teresa Forcades i Vicenç Ferrer

Publicat per fxsabate | 22 Jun, 2009

Isabel Forcades

Teresa Forcades, nascuda a Barcelona però d'arrels tarragonines, és una monja benedictina amb una trajectòria científica  iespiritual que comença a ser molt coneguda. La setmana passada la van entrevistar al canal 33 i em va impressionar particularment . Aquí teniu l'entrevista. També podeu llegir un dels seus darrers articles publicats a la revista Foc Nou  en la seva edició del mes de maig passat, monogràfic destinat a l'avortament. 

Vicenç Ferrer

La mort de Vicenç Ferrer. El 28 de maig vaig dir a Santes Creus el següent: " Per acabar, li diré al sr. Lundestad que quan en el seu discurs ha desitjat que algun dia el Premi Nobel de la Pau s'atorgui a una persona espanyola, he pensat immediatament amb el català Vicente Ferrer que a la Índia fa molts anys que treballa amb tastques humanitàries que el Premi Nobel de la Pau ha reconegut en moltes ocasions i que al notre país a través de la seva Fundació i de la xarxa d'internet  desenvolupa una tasca immensa. Som milers els ciutadans que hem signat perquè aquest reconeixement sigui possible. Només a la xarxa social facebook ja ho hem fet més de 9.000. Jo m'atreveixo avui a demanar-li que considerin seriosament aquesta possibilitat ". La seva estela durarà anys, molts anys.

La tasca social dels religiosos de Catalunya 

 ACte de presentació el 9 de juny de 2009 sobre la tasca social dels religiosos de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha editat, a través d'una iniciativa de la gran Directora General d'Afers Religiosos que és Montse Coll - la 2ª per l'esquerra a la foto - un estudi sobre la tasca social dels religiosos catòlics a Catalunya. Mai no s'havia fet al nostre país un compendi d'aquesta naturalesa que suposa un reconeixement i un acte de justícia a la labor de milers d'homes i dones que han consagrat la seva vida a donar, que ho han preferit a rebre. Aquí teniu l'excel.lent discurs que va pronunciar en el curs de l'acte de presentació a Tarragona el passat dia 9 la monja teresiana Cristina Martínez - la 2ª per la dreta a la foto - Presidenta dels Religiosos de Catalunya

 

Aquí teniu en video un extracte de les intervencions

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Pregó a La Pobla de Mafumet

Publicat per fxsabate | 21 Jun, 2009

 

 Pregó a la Pobla de Mafumet el 20 de juny de 2009

 

 

Il.Lm. sr. Alcalde, alcalde del Morell, autoritats, estimats veïns i veïnes de La Pobla de Mafumet i més enllà, amics i amigues:

 

Agraïment

 

Vull en primer lloc agrair que m’hagueu encomanat el pregó de les vostres festes del 2.009 i els elogis de la presentació que són totalment immerescuts. Sempre penso que allò que sóc o que he fet ho dec al lloc i a la família en què vaig néixer. Aquests dies reflexiono molt sobre aquesta qüestió perquè he viscut una experiència que m’ha colpit molt: he estat amb una trentena de nens i nenes de Madagascar i aviat me’n vaig a passar uns dies a Nicaragua. Ni els nens de Madagascar ni els de Nicaragua no tenen la culpa d’haver nascut en una part pobra del planeta i en famílies sense recursos. Nosaltres, tots i totes els qui som aquí hem tingut la immensa sort de néixer i viure en una part privilegiada de la terra.

 

Actualitat dels pregons

 

En fi, però anem a la festa i deixeu-me que us feliciti pel fet que insistiu amb aquesta tradició del pregó de les Festes. Ja sé que un pregó de festes no seria necessari si aquest es circumscrivís estrictament al que s'entén per un pregó, és a dir, l'anunci d'una notícia que convé difondre abastament. De fet, molts dels qui sou avui aquí deveu encara recordar com recordo jo del meu poble, el pregoner que quan hi havia notícies recorria els carrers i feia públics els objectes que s'havien trobat i els que s'havien perdut o que comunicava els impostos, ai¡ que s’havien de pagar, o els bans de l'Ajuntament que ordenaven la vida quotidiana. Aquells pregons posaven de manifest la història diària de la nostra forma de vida. I potser més verosímil que no pas l'oficial o la que els experts massa sovint ens han volgut transmetre quan ens han explicat només les intervencions dels personatges que han quedat als textos escrits, deixant de banda en canvi el relat de les formes de vida autèntiques del poble.

 

Hi havia d’altres pregoners que passaven pels carrers. Els qui cridaven que arranjaven paraigües, els qui compraven plata i or, o pells i tants d'altres. I no pregonaven només, sinó que ens feien conscients de les dificultats de comunicació per adquirir o vendre uns determinats productes cada dia en aquella època.

 

De fet, fa pocs anys només que hi ha un corrent d'historiadors que es comença a preocupar pel que anomenen la HISTORIA DE LES MENTALITATS i basen les seves anàlisis en l'estudi de la família, de les relacions pares-fills, home-dona, matrimoni i sexualitat; en l'estudi de les actituds davant la mort, de la religiositat popular, de la Inquisició, de la bruixeria, de les manifestacions festives com la que avui inicieu a la Pobla de Mafumet .

 

I és que, com diu un poema de Bertold Brecht:

 

" Qui va construir Tebes, la de les set portes ?

Als llibres figuren només noms de reis.

Potser van arrossegar ells els blocs de pedra ?

------------------------------------------------

i més endavant:

El jove Alexandre conquerí l'Índia

Ell sol ?

Cèsar va vèncer els gals

No portava al menys un cuiner ?

 

Reivindico, doncs, la història que anem i aneu fent entre tots cada dia i demano que també els investigadors esmercin els seus esforços estudiant els pregons com a mostra de la nostra quotidianitat, d'allò que al llarg del temps ha conformat la nostra manera de ser, les nostres vivències, les nostres emocions. les nostres relacions socials.

 

La història, per tant, dels pregons municipals dels que abans us parlava, de les festes i dels pregons de Festes que cada any contribueixen a aquesta història quotidiana de les manifestacions més planeres, més senzilles, més tendres de la nostra vida.

 

Aquells pregons van passar i avui n'hi hauria prou i més que suficient amb d'altres sistemes potser més efectius: la ràdio, els mitjans escrits, els programes o els cartells. O, com diem ara, penjar-ho a Internet o comunicar-ho als nostres amics de les xarxes cibernètics com el facebook o el twiter. Jo ho acabo de fer fa mitja hora i més de 1000 persones ja saben que venia a la Pobla a pregonar la vostra festa. Però un pregó és molt més que un simple anunci. És un motiu més de trobada, és un acte senzill, íntim i càlid, una tradició de festa major i un component important de la festa. Vosaltres l’heu volgut conservar i us en felicito

 

Importància de la festa

 

Perquè les festes són importants. Històricament, els rituals festius han reflectit en ocasions l'estructura social. Però també a vegades han intentat des-estructurar-la dissolent les diferències, relativitzant o ridiculitzant el poder i la societat de l'època. I en aquestes ocasions han proclamat la igualtat, la llibertat i la solidaritat entre tots. Al nostre país la tradició religiosa que al seu torn en moltes ocasions ha subsumit les festes paganes s’ha imposat amb els segles.

 

I avui celebreu les festes de Sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del senyor Jesucrist, una de les tradicions més importants de l Església catòlica que va voler situar l’homenatge a un personatge tan important del seu santoral en l’inici de la primavera que gairebé totes les cultures des de molt antic han volgut celebrar.

 

Una primavera que enguany ha estat particularment generosa i fèrtil amb tanta aigua com vàrem tenir a l’inici d’aquesta estació i a l’hivern. Mai no havia vist tanta ginesta. El seu groc cridaner ha omplert els marges dels nostres camins, el romaní i la farigola, l’espígol, la menta, l’orenga, el poniol, la lavanda. Totes les herbes aromàtiques han proliferat i abundat com mai.

 

La Pobla de Mafumet

 

Això també ho heu vist i fruït a la Pobla perquè conserveu els millors avantatges d’un poble dels d’abans on tothom es coneix i es dona valor a la conversa i a la proximitat al mateix temps que ja formeu part d’una àrea metropolitana que també gaudeix de les característiques de la modernitat

   

Història

 

Sou un poble antic ocupat ja durant els primers segles de la nostra era. Així ho demostra el tresor de monedes de bronze, constituït per unes dues-centes peces, de l'època de l'emperador Claudi I.

 

La Pobla va tenir un desenvolupament de certa envergadura en temps de dominació romana, per la situació al costat del riu Francolí i la proximitat a la ciutat de Tarragona. Durant els primers anys de la Reconquesta cristiana, la Pobla era anomenada la Guàrdia de Mafumet i cal recordar que va ser Ramón Berenguer I, a mitjan segle XI, que inicia la repoblació de les terres veïnes a la ciutat de Tarragona

 

L’actual terme municipal de la Pobla queda definitivament configurat el 1844, quan es va realitzar el repartiment de les Franqueses del Codony entre els pobles de Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort i la Pobla.

 

Els anys 70 del segle passat constitueixen el gran canvi de la Pobla i el pas d’una economia agrícola a una de predominantment industrial, essent capdavanters en el desenvolupament industrial i econòmic i social del Camp de Tarragona i de Catalunya.

 

 I cal remarcar que es continua amb el propòsit de solucionar el problema de l’aigua potable, problema “ de tota la vida”  que es veurà definitivament solucionat amb l’aigua de l’Ebre l’any 1989, però que ha preocupat fins fa poc l’ajuntament que no ha parat fins tenir un dipòsit generós preparat per al futur

 

Futur

 

I parlant de futur:

 

En la propera comissió territorial d’urbanisme s’aprovarà el nou POUM que contempla unes possibilitats de construir 1,700 nous habitatges en nous àmbits a llarg termini, el que pot representar una població addicional de 5.000 habitants per al futur. Això és preveure l futur amb temps i fer-ho de forma ordenada

 

I teniu obres importants en perspectiva, importants perquè com he llegit que diu el vostre alcalde avui a un diari: “«Volem un poble amb una alta qualitat de vida, i això passa per l’obra pública i social “:

 

El nou ajuntament, equipaments que preveieu per a la gent gran o la llar d’infants, la preocupació per una nova escola , l’ampliació del pont són obres que conformaran una Pobla més preparada de cara al futur en uns moments en què l’esforç en obres públiques és molt útil per pal.liar en el possible els efectes negatius de la crisi.

 

Valors d’abans i d’ara

 

I ja veieu , amigues i amics, que no m’he referit a la llegenda del cristià de la mà foradada pel plom líquid dels moros perquè la coneixeu més bé que jo i perquè segur que l’heu sentida mil vegades però permeteu-me que us digui que, sigui més o menys certa, les llegendes acaben, a còpia de repetir-se, formant part de l’imaginari col.lectiu i, per tant, de la personalitat dels pobles. Estic segur que per això no és estrany que el vostre caràcter sigui de gent lleial, que conserva i té en molta estima els valors més alts, els que més ens distingeixen a la raça humana: la lleialtat, l’estima pels altres, pels qui viuen al nostre voltant més immediat, la tradició històrica i l’estima pel nostre passat i pels nostres avantpassats. L’associacionisme – teniu més de vint associacions al vostre poble – com a valor i com a mitjà per organitzar millor la convivència i disfrutar-la...

 

I això, amigues i amics,  en el moment que vivim és molt important, diria que el més important. Perquè ens adonem ara, en plena crisi, que potser hem cregut i perseguit massa el posseir i el tenir en lloc del ser, la quantitat en lloc de la qualitat, la immediatesa i la pressa en lloc de la mirada alta i el repòs, l’egoisme en lloc de la generositat. Hem de recuperar els vells valors que ens fan més dignes, més humans i que ens poden donar més sentit a la vida

 

La Mare de Déu del Lledó

 

En aquest punt, no puc deixar de recordar també la vostra patrona, Mare de Déu del Lledó. Sé que li canteu : “ De la Pobla sou Senyora /  àncora de salvació / Socorreu a qui us implora / Verge Santa del Lledó “

 

Doncs posats a fer, li demanem a ella i a Sant Joan que en uns dies tan importants per Catalunya com aquests que ens ajudi a sortir ben parats del finançament, a que vagi bé la indústria a que tinguem molts nous llocs de treball i que conservem els que tenim. Que hi hagi pau i s’acabi la violència que avui s’ha tornat a manifestar al País Basc. Cap idea pot provocar ni una sola mort. I que s’eradiqui la pobresa al més aviat possible. Vicenç Ferrer, aquest gran català universal que avui ens ha deixat, ell sol ha millorat la vida, ha tret de la pobresa i de la malaltia i del patiment a més de dos milions d’éssers humans a la Índia i m’ha semblat que en el Pregó de la Pobla de Mafumet també era bo que en parléssim i ho compartíssim. De vegades pensem: “ jo sol, la meva aportació no servirà de gaire cosa.” No és veritat, cadascú de nosaltres som i podem ser agents del canvi a millor que necessitem. Milions de persones esperen del nostre suport i els el podem prestar.

 

La festa és de tothom

 

Però tornem a les festes. I si em perdoneu l'atreviment d'erigir-me en portaveu de tots vosaltres, agrairé en nom de tots l'esforç tenaç i mai del tot agraït d'aquells que fan possible la festa i de tots aquells i aquelles que d'una manera o altra faran que aquests dies siguin reeixits.

 

La Festa és de tots i es fa entre tots. Per això tampoc no voldria deixar de recordar, perquè estic segur que vosaltres també ho feu, als qui no podran fruir de la Festa.

- als qui no podran o no voldran sortir de casa pel que sigui, als qui no han pogut venir perquè són fora, als qui són a l'hospital 

- i als més marginats: els aturats, els vells que viuen sols, els qui són al psiquiàtric que potser són els més oblidats, els qui no tenen una vivenda ni un salari dignes.

- I, en definitiva, a tots aquells que, hagin perdut l'esperança o no, pateixen la injustícia. Vull proclamar per a ells que no és cert, com se'ns ha dit tantes vegades, que sempre hi hagi d'haver marginats, desheretats o condemnats a patir. La Festes són també seves, ho són de tot el poble. 

Us invito que iniciem la Festa amb aquest esperit jove i progressista d'un poble que, com deia Gramsci, sap combinar el pessimisme de la intel.ligència amb la voluntat o l'optimisme del cor i que sigui aquest darrer el que primi durant aquests dies.

 

Aquest optimisme que heu sabut aplicar a LA POBLA per remuntar situacions difícils, per recuperar-vos a tots els nivells, per tornar a ser un poble important, per seduir-vos mútuament i augmentar la població pel convenciment que us havíeu d'empadronar quants més millor.

 

Aquest optimisme que fa que ara us trobeu embarcats en obres importants en moltes de les quals us ajuda el Govern de la Generalitat al qual represento i que tot ho feu amb aquesta sensibilitat mediambeintal que sé que teniu i que concorda amb les noves demandes socials del segle XXI.

 

Des d'aquesta consideració global de tots els homes i dones de LA POBLA sense excepció, amb l'esperança d'un esdevenidor més pròsper, més just i amb majors oportunitats per a tothom en aquest racó concret de LA POBLA, aquest municipi del Tarragonès i  del Camp de Tarragona que ja és un a nova realitat i identitat que té un bon futur

 

I voldria, fent honor a la paraula pregoner, aixecar la veu i que aquesta arribés a tots els racons. SÓN LES FESTES DE SANT JOAN. Ha de sonar la música, que el cel i el silenci es trenquin amb el tronar dels coets, que s’omplin de colors i de rialles els carrers.

 

He de dir-vos a tots i a  totes, als nens i als joves, als no tan joves i als nostres grans: viviu amb intensitat la festa cadascú a la seva manera. Bones festes per a tothom. Que siguin dies de veritable alegria, de disfrutar, i d’aprofitar el moment, de fer realitat aquell pensament clàssic que, per ser-ho és universal i s’ha conservat viu en les trajectòries festives de la Humanitat:

1 – NO ÉS PROPI DEL SAVI DIR: VIURÉ. VIURE DEMÀ ÉS MASSA TARD. VIU AVUI

2 – NO ÉS QUE TINGUEM POC TEMPS SINÓ QUE EN PERDEM MOLT

3 – “ CARPE DIEM “ ( aprofita el dia, el moment present )

 

Així doncs us invito:

- que avui us apliqueu a un gaudi sa de la festa, a fruir del retrobament amb amics i familiars i també, per què no, a dsifrutar d’aquestes petites transgressions que tota festa comporta de les tasques i rutines de la vida que portem al llarg de tot l’any. 

- que feu que la festa sigui per a tots i totes i que tinguem un lloc o al menys un record sentit per a totes aquelles persones que per una o altra raó tenen algun impediment perquè la festa entri a casa seva.

 - i que els vostres somnis es facin realitat, que LA POBLA continuï oferint proves d’acollida cap a la gent nouvinguda sigui d’on sigui i d’apertura per rebre persones i famílies d’altres indrets del país i del món; que sigueu capaços de projectar-vos amb força cap al futur, amb impuls jove suficient, amb capacitat de desenvolupament, amb cura i tendresa cap a les persones grans. 

Amb tota l’emoció de la que sóc capaç, sentint que avui, malgrat les noves tecnologies, les telecomunicacions, les xarxes d’internautes, els avenços genètics i les enginyeries més sofisticades, res no hi ha, amigues i amics, més bonic i apassionant que la retrobada i l’abraçada amb els amics, voldria que m’acompanyéssiu amb aquest

 

VISCA LES FESTES de LA POBLA DE MAFUMET ¡¡¡

 

La Pobla de Mafumet , 20 de juny de 2009

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Parlar de Flix en positiu

Publicat per fxsabate | 16 Jun, 2009

 

pont de la presa de Flix 

Als qui som fills de Flix i hem treballat i treballem per Flix ens han dolgut sempre i ens dolen totes les notícies negatives relatives al nostre poble. Les que afecten al sistema productiu i a “la fàbrica” – ara ERCROS - en particular, encara més perquè tots hi hem tingut algun tipus de vincle directe o indirecte. Ara tornem a sentir “no” i en aquest cas és a uns acomiadaments que l’empresa pensa – i està per veure – que són necessaris per a la seva supervivència.

 

I ens sumem al NO però al mateix temps , i com que ens temíem això ja fa bastant de temps, repassem allò que hem fet els darrers anys des que vàrem adquirir responsabilitats al Govern de la Generalitat i què podem fer ara per parlar en positiu del nostre poble i dir a tothom, governs però sobretot al món empresarial que Flix té futur. Doncs des del Govern hem apostat , conjuntament amb l'Ajuntament, pel viver d’empreses i li hem donat suport ja fa 3 anys, hem donat suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català amb ERCROS de protagonista amb una financiació sindicada dirigida per l'Institut Catala de Finances, organisme financer de la Generalitat – fa quantre anys i abans per tant que els ajuts al sector de l’automòbil - , hem ajudat a la construcció de la nova seu de la cooperativa agrícola encara que no estava massa clara la seva viabilitat i hem apostat per dos sectors que tenen futur: les energies renovables – la planta fotovoltaica i els dos parcs eòlics que estan en tràmit - i els serveis socials amb la nova residència per a la gent gran amb més de set milions d'euros d'inversió i la multiplicació d'obra pública com mai que des del Govern de l'Estat - el darrer Pla amb més de 700.000 euros que s'està executant -  i del de la Generalitat que pel perìode 2008-2012 suposen una quantitat molt superior només comptant el PUOSC s'han fet o estan en tràmit, la principla de les quals és la neteja del riu.

 

I encara treballem – discretament perquè això s’ha de fer així, en la recerca de noves activitats perquè si bé és molt però que molt difícil en la crisi que vivim trobar nous inversors, no per això deixem de fer-ho i en els camps que poden tenir futur i que poden generar llocs de treball com els que hem descrit de l'anomenada economia verda - aigua, residus i energia - i benestar social.

 

Per tant, màxim rigor en l’anàlisi de l’ERO d’ERCROS i defensa del màxim número de llocs de treball i recerca de noves activitats econòmiques sumades a les que ja hem aconseguit en els darrers anys, amb llocs de treball que són pocs en el cas de l’energia fotovoltaica i eòlica però que deixen milers d’euros al poble i que en el de la nova residència són més .

 

I unitat al voltant dels sindicats i de l’ajuntament. Alguns volen treure rendiment poltic  i busquen la controvèrsia i la polèmica. No els seguirem perquè seria el pitjor que ens podria passar i perquè sabem que els flixancos  no ho volen. Els responsables polítics i els empresarials han de veure molta unitat si volem que ens escoltin de veritat i no serem nosaltres els qui la trenquem. Si volen polèmica, quan acabi el malson, que acabarà, ens sentiran però mentrestant, parlem de Flix en positiu i ben units.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Agraïment i compromís

Publicat per fxsabate | 8 Jun, 2009

El PSC ha guanyat les eleccions europees de forma clara. Els ciutadans de les comarques de Tarragona i de Catalunya han donat suport molt majoritàriament a les propostes per a Europa que hem plantejat.

 

Com a primer secretari del PSC al Camp de Tarragona he d’agrair profundament aquest suport. Sempre penso que som indignes de tanta confiança per bé que ho fem. Ens comprometem a treballar pel programa que hem presentat i defensat: Una sortida progressista a la crisi refaci el teixit productiu i aposti per en una economia  sostenible – aigua, energia i residus, entre altres -, que transformi  els sectors tradicionals de la indústria, el turisme i l’agricultura i que les relacions laborals s’adeqüin sense que minvin els drets dels treballadors. Això acompanyat de polítiques d’innovació i d’infrastructures que ens facin més competitius: ferrocarril que és on més endarrerits anem i logística.

I paral·lelament, polítiques socials avançades: sanitat, educació, pensions i ajudes a la dependència perquè no entenem d’una altra manera l’organització social si no és ajudant els qui no estan en actiu o tenen dificultats.

Aquesta elecció era per a Europa. Però no puc oblidar que els nostres principals rivals volien que es votés com si fossin autonòmiques. I si ho haguessin estat, a CiU, que ha tret els segons pitjors resultats de la història, no li haurien anat gens bé.

 

Per últim haurem d’abordar entre tots l’abstenció. Perquè si la democràcia pertany i implica a tothom, també serà responsabilitat de tothom resoldre aquest problema. Dels polítics en primer lloc però també de totes les instàncies on es transmeten informació i valors: mitjans de comunicació i sistema escolar, entre altres. Perquè la democràcia és més completa quan més s’hi participa.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit