¿ Qué fue del caso Parc Central ?

Publicat per fxsabate | 14 Mai, 2008

corrupció 

Se trata, sin duda, del mayor pelotazo urbanístico de la historia de Tarragona. Pero ha pasado tanto tiempo que, para refrescar la memoria del lector, no estará de más recordarle lo que pasó. Corría el año 1991 cuando una empresa llamada Metspor S.L. compró a diferentes propietarios unos terrenos a las puertas de Tarragona, donde hoy se ubica el Parc Central. El precio fue de 500 millones de pesetas. Y dos años después, por arte de un birlibirloque recalificador, los vendió a Eroski por 1.300, con una ganancia de 800 millones.

 

El escándalo fue mayúsculo y las hemerotecas están llenas de artículos periodísticos. ¿Tráfico de influencias? ¿Cohecho? ¿Delito contra la Hacienda Pública? El juez abrió un proceso penal e imputó al concejal de urbanismo de la época y a varios empresarios de la zona. ¿Y cómo acabó el caso? Esa es la cuestión, que no ha acabado todavía. Es más, aún está en fase de instrucción, es decir, en la primera etapa del proceso.

 

Al margen de cualquier otra consideración, este caso es un vivo-ejemplo de la incapacidad de nuestra Justicia para perseguir determinados delitos. De la lucha desigual -aunque parezca paradójico- entre el Estado, mastodonte y paquidérmico, y ciertas formas de delincuencia de cuello blanco, capaces de trasladar, a la velocidad de la luz, una suma de dinero a los confines más alejados del planeta, poniendo tierra,

mares y fronteras de por medio.

 

Y esto fue lo que ocurrió, que al botín de 800 millones se le perdió el rastro en un paraíso fiscal (Islas Caimán, según creo recordar). Y se esfumó a través de una empresa-pantalla holandesa, cuyo nombre, Tarántula, como la propia operación, no podía ser más siniestro; y con la colaboración de Gregory E. Elias, un experto en elusion de impuestos residente en Curaçao (Antillas Holandesas). Y el juzgado, mientras tanto, comisión rogatoria para aquí, comisión rogatoria para allá, y cambiando continuamente de titular, con el lastre que esa movilidad representa para una investigación tan compleja.

 

El asunto sigue en trámite, pero hace años que no se tiene noticia de él. Al menos nada dicen los periódicos. Parece como olvidado. Si sigue así, el día menos pensado nos desayunaremos con la noticia de que ha prescrito. No sería de extrañar.

 

En cierta manera el del Parc Central es el particular caso Mari Luz que Tarragona tiene bajo la alfombra, aunque, por fortuna, las consecuencias no sean tan dramáticas. Ambos son paradigma del sistema judicial anquilosado e inoperante que tenemos. Un sistema que, a diferencia de otras administraciones mucho más complejas - como Hacienda o la Seguridad Social, por ejemplo- no se ha adaptado a las nuevas tecnologías. No ha habido voluntad política, ni de los unos, ni de los otros. Como la Justicia no da votos ni quita poltronas, no merece prioridades al elaborar los presupuestos. Y así nos va.

 

Conviene levantar la alfombra y si hay suciedad barrerla. Es decir, impulsar el proceso: si existen indicios, que se haga juicio y se depuren las responsabilidades; si no los hay, que se archive. Y conviene a todos: a nuestra sociedad, para que no pierda definitivamente la escasa fe que todavía tiene en la Justicia; pero también a los imputados, para darles oportunidad de demostrar su inocencia y no verse 'salvados' por ese gong, no siempre exento de ignominia, que es la prescripción. 

Article de l'advocat tarragoní Francisco Zapater publicat al Diari de Tarragona l'1 de maig de 2008 amb el títol " El caso Parc Central " 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Xarxes per evitar el psiquiatre: joves a Salou, nens a Tarragona, avis a Cunit i Reus

Publicat per fxsabate | 12 Mai, 2008

Exposició de fotos de joves de Salou el 8 de maig de 2008 en el marc d'una aula d'Educació Compartida

Aquests dies passats he assistit a la inauguració de  l'exposició "auto-retrats" a càrrec dels i les alumnes de l'aula d'escolarització compartida a Salou , a l'inici del club Tarraconins per a tots els nens i nenes de Tarragona i a la celebració del 20é aniversari de la fundació de la Societat d'avis Sant Sebastià de Cunit i a la festa de la Gent Gran a Reus.

Sé que les accions que desenvolupem per ensinistrar els nostres joves, nens o grans en habilitats o coneixements o simplement en activitats d'oci tenen com a finalitat immediata una millor preparació per afrontar la vida quotidiana.  

Però sovint penso que més enllà, allò que interessa i pel que més serveixen aquestes iniciatives és perquè els nostres ciutadans i ciutadanes siguin el menys dependents possibles o, en positiu, el més lliures que puguin. Així ho vaig dir a l'acte dels joves de Salou. I ara afegeixo: lliures, autónoms i amb força recursos per no haver d'anar a buscar el o la siquiatre després. A més xarxa, a més relacions socials, a més ancoratges per resistir els sotracs del viure, més qualitat de vida, menys dependències, menys problemes.

Club dels tarraconins de Tarragona

Herminia Martí i Paco Gaya a Salou, Begoña Floría a Tarragona, Josep Gómez Mena i Josep Gràcia a Cunit i Rosa Garrido a Reus tiren d'aquests carros, a banda de molta gent que hi col.labora, molts d'ells de forma altruista. Aquestes persones fan ciutat i fan país de veritat.

Per cert, parlar amb el sr. Gómez Mena - que crec que ja ha superat els 75 anys encara qjue no es nota -  de milers de sardanes en mp3 i del programa que setmanalment fa a Ràdio Cunit sobre música del nostre país et deixa bocabadat. Aquest senyor no anirà mai al metge que citem al títol d'aquest article.

Per últim, cantar amb la coral de gent gran de Reus Mediterrània l'havanera "El meu avi" va ser tot un plaer i un honor que m'invitessin a fer-ho.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

"Fals dilema" article del President i entrevista amb Gabilondo

Publicat per fxsabate | 10 Mai, 2008

 

Falso dilema

Aplazar la negociación sobre financiación autonómica hasta que mejore la economía violaría la ley, sería injusto y tendría serios riesgos políticos. Cataluña no puede seguir siendo penalizada por ser solidaria

JOSÉ MONTILLA
EL PAIS - 10/05/2008
 
Felipe González publicó el pasado miércoles en EL PAÍS un interesante artículo titulado Crisis y prioridades, donde propone abiertamente un dilema bajo el enunciado de que, para hacer frente a la crisis económica, sería bueno aplazar la negociación sobre el nuevo modelo de financiación, para permitir que el Estado recupere capacidad inversora. Afirma que "inexorablemente, la nueva financiación producirá incrementos de gasto en sectores que lo necesitan de los servicios esenciales transferidos, pero que están desvinculados de los efectos de la desaceleración de la economía y del empleo que necesitamos recuperar". En definitiva, que como "ambos frentes no pueden ser atendidos a la vez de manera razonable, para que sea satisfactorio el resultado es mejor escalonarlos y centrarse en lo fundamental".

Un falso dilema se caracteriza por omitir las alternativas razonables sin argumentar dicha omisión. Y contraponer gasto social e inversión pública no sólo es negar la eficacia de combinar ambos factores como receta política y económica, sino que encierra algunas trampas y niega principios que creíamos consolidados. Como que la mejor inversión económica es la social, o que las comunidades (que son también Estado) son actores políticos con capacidad eficaz de inversión pública en "infraestructuras, vivienda protegida o rehabilitación de centros urbanos", porque muchas de estas competencias les han sido ya transferidas.
 (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Joan XXIII, un hospital líder

Publicat per fxsabate | 8 Mai, 2008

Urgències Joan XXIII 

L’Hospital Joan XXIII de Tarragona està en plena etapa de creixement i consolidació amb un nou model de gestió més participatiu i amb una estructura de treball horitzontal, per poder afrontar amb eficàcia els reptes que té per endavant en unes comarques que han crescut en més de cent mil habitants en els darrers cinc anys. En aquesta línia, el març passat també es va crear el Consell de Participació de l’hospital amb representació d’ens locals i de la societat civil.

 

El Joan XXIII s’ha consolidat com a hospital de referència en l’àmbit del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre i està cridat a convertir-se en els propers anys en un parc sanitari d’abast supracomarcal, de referència no tan sols a les comarques del sud sinó a tota Catalunya. Per aconseguir-ho és indispensable la unitat i la complicitat de tots els implicats: els professionals, en primer lloc (que ja ho fan en la seva gran majoria i que estan suportant l’increment poblacional més gran de Catalunya); però també l’Institut Català de la Salut (ICS), la regió sanitària de Tarragona i el departament de Salut, la Generalitat en definitiva. I de l’ajuntament de Tarragona, que per primera vegada està disposat a assumir un important paper de suport perquè és coneixedor del que significa per la ciutat el Joan XXIII. (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Una missa molt especial i Myanmar

Publicat per fxsabate | 7 Mai, 2008

 

 

Sobre la Missa de Rossini ja vaig escriure el juny de l'any passat quan la va interpretar la coral de la URV que ahir va tornar a fer-ho al teatre Metropol de Tarragona amb els mateixos solistes. Aquí podeu veure un fragment d'un assaig de l'any passat. Llavors un servidor encara no hi cantava i ara era impossible d'aprendre en tres assajos. Així que la vaig fruir com expectador des del pati de butaques al costat de la bona amiga Montse Icart, exemplar funcionària ja jubilada - ningú no ho diria - de l'Ajuntament de la ciutat.

La pianista Diana Baker , Jordi Torent harmònium i els solistes Cecília Aymí, Eulalia Fantova, Carles Prat i Carles Valencia van tornar a impressionar. El clip que encapçala aquest comentari és un fragment del Kyrie de no sé quina coral. Amb tots els respectes, els meus companys i companyes dirigits per Montse Ríos - que ho fa amb senzillesa que aparenta que tot és molt fàcil amb el difícil que arriba a ser i més una obra com aquesta - ho van fer infinitament millor ahir. A millorar, el piano del Metropol que ja està més que caducat. (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Immersió al Priorat

Publicat per fxsabate | 5 Mai, 2008

El vice-President de la D.O. Montsant Francesc Blanc

Després dels actes de l'1 de maig a Tarragona, Calafell i La Selva del Camp he estat la resta del pont al Priorat amb un grup d'amics. Des de Porrera hem fet una veritable immersió a la comarca i en concret al món del vi i una mica de l'oli. Tastos a Capçanes, Gratallops i Falset, visites a Bellmunt, La Morera, La Figuera, La Bisbal de Falset, Escala Dei, cellers diversos i contactes amb persones rellevants de la comarca. Entre altres, el vice-president de la D.O. Montsant Francesc Blanch - foto superior - , el President de la D.O. Priorat Salus Alvarez - foto que segueix - , alcaldes de de Falset Jesús Torralba - que aquests dies ha obtingut semàfors verds al Diari de Tarragona i La Vanguardia per l'èxit de la XIII Fira del vi del seu poble amb repercussions a tota la comarca- , Porrera, Capsanes, La Morera, el secretari d'Estat Josep Puxeu, el senador Ramon Aleu

 (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Visca el 1r de maig i notícia increïble

Publicat per fxsabate | 1 Mai, 2008

Foto del rescat e 167 nens i nenes xinesos segrestats i explotats com a a mà d'obra barata l'abril de 2008

El 1r de maig per a un socialista és un dia especial. Per recordar d'on vens, per què lluites i cap a on voldries anar. De consciència social, de comunitat, de suport als i les qui tenen més dificultats, als i les qui no tenen treball o el tenen precari, als i les més febles.

No podem més que manifestar la nostra solidaritat i el nostre compromís vers aquesta causa tan noble i el nostre rebuig més profund vers les pràctiques d'explotació que encara subsisteixen al nostre món cada cop més global i tan proper tot ell. Perquè no és cert com se'ns ha dit tantes vegades que sempre hi hagi d'haver inevitablement oprimits i desvalguts. Perquè és possible un altre món més just i humà en el qual ens les mans serveixin per donar-se i no per dominar, per prestar suport i no per explotar.

Veieu aquí el manifest del PSC en el dia d'avui i la notícia increible en ple segle 21 del rescat de 167 nens i nenes xinesos segrestats i explotats amb jornades de 10 hores diàries. La notícia és dels diaris d'ahir així com la foto que encapçala aquest comentari.

Per això cal la unió en partits i sindicats forts. Els partis socialistes aplegats en la Internacional Socialista lluitem arreu del món per un mateix objectiu: la dignitat del gènere humà.

 

LA INTERNACIONAL

Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.

Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita darrera,
agrupem-nos, germans!
La Internacional serà
la pàtria dels humans. (bis)

No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.

La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.

És la lluita darrera,
agrupem-nos, germans!
La Internacional serà
la pàtria dels humans. (bis)

Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà.
La terra és de qui la treballa
i el treball just triomfarà.

Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.

És la lluita darrera,
agrupem-nos, germans!
La Internacional serà
la pàtria dels humans. (bis)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2