Avançar les eleccions a Espanya i estabilitat a Catalunya

Publicat per fxsabate | 22 Gen, 2007

Les enquestes dels darrers dies són favorables als socialistes quan es pregunta als ciutadans per la política espanyola. Al PP li està sortint el tret per la culata com diu el refrany. En la darrera que publicava La Vanguardia aquest dissabte, és més rellevant potser la dada que diu que són més els espanyols que prefereixen una victòria electoral dels socialistes (el 44%), que aquells que s’inclinen pel PP (el 30%). La diferència s’ha ampliat en aquesta enquesta fins als 14 punts i és la més àmplia des de febrer del 2005. La preferència pel PP marca un mínim històric en les sèries de l’Institut Noxa.

Vet aquí la resposta dels ciutadans a una actitud tan lamentable davant el terrorisme. No m’acabo de creure que el principal partit de l’oposició mantingui aquesta actitud tan insòlita i incomprensible.

Però no sembla que el President Zapatero vulgui aprofitar la conjuntura que seria favorable per als socialistes perquè sap que els ciutadans no desitgen un avenç electoral.

Mentrestant, a Catalunya hi ha una estabilitat que envegen i fa desesperar una oposició, la de CiU, que sap que això va per llarg, que els esperen quatre llargs anys i que quan arribi aquest moment que encara és lluny, serà molt complicat tornar a presentr per tercera vegada el sr. Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Les divergències ja no són entre CDC i UDC sinó que en el propi si del partit del sr. Mas sorgeixen veus qüestionant polítiques i persones i ell ha hagut de sortir aquest dissabte a cridar a l’ordre. Només faltaria que a poques setmanes de les municipals apareguessin en públic les baralles internes que tots ja coneixem i seguim dia rera dia i que a les nostres comarques tenen la seva traducció principal a l’Ajuntament de Tarragona.

Allí es fa i es diu de tot menys governar la ciutat. El PP està trencat per la meitat i fa poc hem conegut com la coalició de l’alcalde van anar al notari per pactar la pell de l’ós abans de caçar-lo. El problema pot venir quan en lloc d’un ós la muntanya potser pareixi un ratolí.

Això sí, mentrestant, crítiques als governs de Catalunya i d’Espanya sense posar-se a la feina ni moure’s de la cadira ni . A la Plaça de la Font es diu que l'única cadira que han sabut moure en els darrers temps ha estat la del President del Nàstic fins fer-lo fora.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Intolerable , incomprensible i deslleial PP

Publicat per fxsabate | 18 Gen, 2007

Després de l’atemptat terrorista el dia 30 de desembre a l’aparcament de la terminal T4 de Barajas en el qual van perdre la vida dos ciutadans equatorians, és intolerable com s’està manifestant el PP aquests darrers dies en un tema tan i tan delicat com el del terrorisme dETA. No hi ha altr explicació que la por que tenen que Zpatero aconsegueixi avenços substancials en el camí de la pau. Si no és per aquesta raó, no se'ns n'acut cap altra, pero és intolerable

És incomprensible perquè no ens cap al cap que si tan en contra de l’ETA estan, estiguin fent-los indirectament el joc. Segur que als violents els encanta la divisió dels demòcrates. És un bon regal de començament d’any per als etarres

És deslleial perquè mai a Espanya cap partit de l’oposició ha deixat d’estar al costat del Govern en la lluita antiterrorista. Si alguna lleialtat pot ser exigida a qualsevol força política a l’oposició és en aquest terreny. Zapatero quan era a l’oposició no només va seguir aquest criteri sinó que ell mateix va proposar un acord explícit amb el govern d’Aznar que va recollir de seguida i encantat la idea. Va ser una mostra de suport que va tenir la seva repercussió positiva en el propi si de l’organització etarra. El PP de Rajoy és deslleial i no es pot entendre i molt menys per raons de càlcul electoral.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

«Aquesta serà una etapa històrica de transformació ordenada del territori»

Publicat per fxsabate | 8 Gen, 2007

EL PUNT. Diumenge 7 de gener de 2006

Foto El Punt. 7 de gener 2006. Rosa Boncompte

El dirigent socialista afronta el segon cicle en el càrrec amb una aposta continuista per la recerca i la innovació tecnològica, però ara considera que la seva tasca serà més agraïda perquè recull els fruits de la planificació, dels quals fa responsable el primer tripartit

-Vostè ha valorat la primera legislatura del govern d'esquerres com la de la planificació. Ara és hora d'executar aquestes polítiques, no?

-«Encara hi ha alguna cosa que no hem pogut solucionar aquests tres anys. Ho hem planificat gairebé tot, però al Camp de Tarragona ens falta el pla territorial i espero que en el 2007 el podrem tancar. La resta, l'hem previst i ara l'hem d'executar: per això deia que ens deixessin jugar la segona part, perquè és la més agraïda. Si avui algun ciutadà se'n va a l'estranger i torna d'aquí a quatre anys, es trobarà una altra història: hi haurà un hospital nou de trinca i un centre per a joves amb problemes a Reus, una presó al Catllar, la nova ciutat judicial i la reforma de l'hospital Joan XXIII de Tarragona... I l'AVE està fent que la gent tingui una altra concepció dels desplaçaments i canviarà la dimensió del turisme o les possibilitats de desenvolupament de l'Alt Camp i la Conca, gràcies també a les noves autovies.»

-Però l'impacte econòmic del TAV s'hauria multiplicat amb una línia d'alta velocitat de mercaderies. I no hi és.

-«Quan el govern del PP va projectar l'AVE, se'ns va dir que les mercaderies podrien circular per la mateixa via ferroviària i després ens hem assabentat que això no és possible. Potser ho serà des de Barcelona a la frontera francesa, però un port que creix com el de Tarragona, si no té garantida la sortida amb ample de via europeu, estarà en inferioritat de condicions respecte a València o Barcelona. Haurem de córrer, tot i que serà molt complicat.»

-També hi ha hagut experts que han dit que l'estació del Camp no està ben comunicada o que hi ha un risc d'expansió urbanística insostenible per culpa d'una planificació deficient i sense visió territorial. Què en pensa?

-«L'any 1978, el president Tarradellas va posar fil a l'agulla i es van constituir els 21 municipis, però l'any 1980 Jordi Pujol va tenir por. Durant 23 anys no hi va haver planificació i es van anar escampant assentaments urbans. Els polítics de CiU no han cregut mai en la planificació. Sobre l'estació del Camp, tenim el que tenim: quan es va plantejar que l'AVE entre Barcelona i Lleida passés per Tarragona, el ministre Borrell ens va dir que l'alta velocitat no podia fer aquestes corbes. Finalment, per motius socials, ho vam aconseguir, i ara no podem qüestionar l'estació de la Secuita.»

-El turisme és el sector del Camp amb més bones perspectives a curt i mitjà termini?

- «No podem caure en la temptació de dedicar-nos bàsicament a un sol àmbit. El turisme l'hem de potenciar, i ho farem, per guanyar qualitat; i amb noves apostes com la de la ruta del Cister o el turisme d'interior. Però és convenient tenir indústria i hem demostrat que és net tenir indústria. Per això vam arribar a acords importants quant a l'impacte ambiental, que ara s'han de desenvolupar, i la indústria està fent un esforç. Hem de demostrar al món que poden conviure el turisme, la indústria, l'agricultura i els serveis. A més, els impactes mediambientals no els crea exclusivament la indústria. El transport és el causant d'un 40% de les emissions a l'atmosfera i aquí ens hi hem de posar tots i reduir l'ús del vehicle privat en favor del transport públic o, per què no, de la bicicleta.»

-Però els lobbies econòmics, les cambres de comerç, el que demanen és que es desdoblin les carreteres.

-«Tothom haurà de prendre consciència d'un problema molt greu. Hem de complir els acords de Kioto perquè hi ha informes que ens haurien de fer posar els pèls de punta. I això hauria de sortir a les pàgines locals dels diaris, no només a les de societat, i veure què fa cada ajuntament, associació o ciutadà per estalviar energia.»

-La construcció haurà de deixar de ser un dels principals motors econòmics del territori. Per quan?

-«Si continuem depenent de la construcció, anirem malament. I en algunes comarques encara més. Per exemple, al Baix Penedès. Per això a la gent que s'oposa a les 150 hectàrees de Logis Penedès [centre de mercaderies], els dic que Catalunya i Tarragona necessiten centres logístics perquè pugui tirar endavant l'economia. L'exemple de Saragossa és un bon referent, amb 1.000 hectàrees de zona logística, i els aragonesos, contents i amb una mitjana de renda superior a la de la Unió Europea.»

-Quin és el seu principal repte per als propers quatre anys?

-«La recerca i la innovació tecnològica. Se'n parla per primera vegada en la història més enllà de Barcelona i hem d'impulsar el parc tecnològic de Reus i Tarragona i aconseguir que la URV faci recerca en energia.»

-Però el centre d'energies renovables no vindrà tot a Tarragona, com s'havia previst inicialment.

-«El que hem de tractar és de portar una bona línia d'investigació a les nostres comarques. Durant els propers mesos una de les meves batalles principals serà establir col·laboracions entre la recerca tecnològica i les empreses. Sense això, un territori està perdut.»

-Quina ha estat la disjuntiva personal: quedar-se al Parlament o tornar a esdevenir delegat? Què ha retardat el seu retorn?

-«Hi ha hagut dos motius per tornar: les converses amb el president Montilla i el seu oferiment final el 22 de desembre, després d'una conversa interessant, de les que escriuré en les meves memòries, i el desig de molts companys d'aquí, que pensaven que podia contribuir a aquesta nova etapa. També hi ha la meva voluntat de gaudir de la transformació d'aquest territori durant una etapa històrica. Hi ha hagut altres èpoques de transformació i creixement, però és que ara ho farem d'una manera ordenada i tenint molt en compte les polítiques socials. Començant per la llei estatal de dependència, que ha de tenir un impacte important en algunes comarques d'aquest territori.»

-Com defineix aquest patriotisme social del govern d'entesa?

-«Catalunya només tindrà futur si tenim uns serveis de qualitat. CiU parla de la desnacionalització. Algú creu que Catalunya deixarà de ser una nació així com així? El que compta és el sentiment de pertinença, la voluntat de ser, i la millor manera d'aconseguir que la llengua catalana arribi a més gent és fer molta política social.»

-Les noves figures de director territorial d'Interior, de Governació i de Política Territorial redimensionen el seu paper com a delegat?

-«S'haurà d'incrementar el paper de coordinació del delegat. Que hi hagi més gent amb dedicació específica, té els seus avantatges.»

-Quin plus li atorga el seu pas per la conselleria de Governació?

-«Ha estat un doctorat de la política en sis mesos. L'inconvenient és que vas revolucionat tot el dia. L'avantatge és que a la nit pots desconnectar el telèfon, cosa que no pots fer quan ets delegat.»

Ò. MESEGUER

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Discurs de la presa de possessió com a delegat el 2 de gener de 2.007

Publicat per fxsabate | 3 Gen, 2007

SALUTACIONS:

- Honorable Conseller, Secretaris Generals de la vicepresidència, d'Economia, Director del Servei Català de la Salut i fins ara Delegat

- Alcaldes i tinents d’alcalde, presidents dels consells comarcals i de la Diputació

- Parlamentaris, President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

- Subdelegat del govern de l’Estat

- President de l’Audiència. Fiscal en cap, President del Col.legi d'Advocats

- Membres de les forces de seguretat

- Representants dels col.legis professionals, Cambres de Comerç, Sindicats....

- Treballadors de la casa

- El millor equip de la Conselleria de Governació que hi ha hagut mai que vam treballar plegats: Secretari General (ara de Treball ), Laia Bonet, Begoña Floría, Consol Rimbau, Joan Mas... ). Moltes gràcies per ser aquí

- Sr. Arquebisbe: disculpes per la mentida de fa uns dies quan li vaig dir que em quedava a Barcelona. La veritat és que llavors les coses estaven d’una altra manera

Disculpeu pel to inicial col.loquial: les dates o l’edat potser en són els responsables

Un dels meus poemes preferits que és de Bertol .Brecht diu:

" Qui va construir Tebes, la de les set portes ?

Als llibres figuren només noms de reis.

Potser van arrossegar ells els blocs de pedra ?

------------------------------------------------

i més endavant:

El jove Alexandre conquerí l'Índia

Ell sol ?

Cèsar va vèncer els gals

No portava al menys un cuiner ?

Els protagonistes de la història, si són només els qui apareixen més als llibres, aquesta bo és real del tot, ni és justa

Avui: els qui surten només als noticiaris televisius d’àmbit nacional o estatal o internacional

Reivindico els qui sense sortir o sense sortir tant són també protagonistes imprescindibles, sense els quals no hi ha història

També diríem aquí al sud els qui sense ser a Barcelona o a Madrid o a Brusel.les juguen el partit.

En la posició que sigui: al davant o al darrera, què més dóna: no em reivindicaré Cannavaro – perquè és del Madrid – però sí Puyol o Abel o Mingo del Nàstic

En la posició que digui l’entrenador. El cas és poder jugar la segona part del partit que havia demanat als ciutadans a la campanya electoral. I a primera divisió que vol dir al govern, i si és a la meva ciutat i al meu territori, entre la meva gent, encara més primera divisió. Tarragona, Reus, El Vendrell, Valls – Aiguamurcia que aquí hi ha l’alcalde i es pot enfdar si només esmento Valls - , Falset i Montblanc – L’Espluga que també veig l’alcalde - no és ni serà mai per mi de segona.

Per això he agafat al vol alguns fets que penso commemorar o recordar aquest 2.007 i us els vull esmentar:

Farà 100 anys

Que Domenech i Muntaner va fer el mausoleu dedicat a Jaume I que està instal.lat a l’ajuntament de Tarragona.

Que els Caputxins van aterrar a Tarragona i que es va construir Casa Salas a la Rambla

Que Vidal i Barraquer va ser nomenat canonge

Que l’arquebisbe López Pelàez jurava el càrrec com a senador

100 anys del naixement del pintor Ceferino Olivé

i cent del d’Antoni Quintana i Marí, biógraf de Martí i Franqués de qui no he sabut mai si va nèixer a Ardenya o a Altafulla

I van nèixer fa 100 anys gent de les nostres comarques que van morir al camp de concentració de Gusen

De Bellmunt del Priorat - Josep Sedó Cabré

De Bràfim - ,Joan Sentís Valent

De Vila-seca – Esteve Mariné Granell

De Vilallonga del Camp: Ramon Cassà Guillamet

De Constantí: Damià Alegret Mané,

del Vednrell: Josep Caralt Busquets

i del meu poble de naixement, de Flix: Ramon Agramunt Tarragó

I farà 80 anys de la mort de Pin i Soler

De tot això em sento molt orgullós, de la meva gent, del meu paisatge, dels meus colors, del Passeig de Sant Antoni el divendres Sant o de les postes de sol vistes des de la Canonja que són úniques al món.

I dels meus amics i coneguts. Per això sóc aquí avui, vull que ho sapigueu. Per l’oferiment del President i la confiança del vicepresident i els ho agraeixo. És un gran privilegi. Però també per la insistència de tants companys i amics. Vinc perquè sé i conec que aquí hi ha grans persones – de la mateixa corda – Josep Fèlix Ballesteros té una gran responsabilitat o no de la mateixa corda - amb les quals podem tirar endavant grans projectes aquests quatre anys propers i perquè a l’administració de la Generalitat hi ha gent fantàstica que ja conec sobradament:

I als agents econòmics i socials els he de dir que aquesta és terra d’oportunitats encara per aprofitar: infrastructures: la penetració cap a l’interior des de la costa – o a l’inrevés - , la nova gestió de l’aeroport, les noves oportunitats del Port, el FFCC, , planificació territorial que hem d’acabar, l’acord estratègic per la competitivitat -la competitivitat-, el turisme i les noves possibilitats que s’obren – aquí veig Teresa Pallarès que fins ara n’ha estat la responsable del turisme, el pla estratègic de la URV, la investigació

Al President de l’Audiència, al fiscal, als procuradors, al President dels advocats a qui no veig.... Ah, sí, és al darrera l’amic Vives que sempr em’insisteix en la nova audiència, doncs la inaugurarem la ciutat judicial, la presó nova....

Els amics que treballen en la salut: hospitals de Reus i noves inversions als de valls, Tarragona, el de Cambrils que ja porta una bona marxa

Els nous centres residencials i assistencials com a Reus o Casablanca a Tarragona, l’ampliació de Falset o altres municipis que en projecten, la llei de barris, nous barris que aquí ja veig alcaldes i alcaldesses – la del Vendrell que em mira molt fixament ara - que ho esperen, però Valls, Cambrils, Tarragona i Reus que estan a punt de començar o ja ho han fet, la immigració com a objectiu

Els joves i l’habitatge que volem adreçar-los prioritàriament, els plans d’igualtat per les dones que estan a punt de fer eclosió a tants municipis i en col.laboració amb els Consells Comarcals

L’educació que tants esforços requereix: noves escoles i centres de secundària, l’EOI de Tarragona, allò que hem projectat amb tanta il.lusió per la URV que encara requereix noves inversions però sobretot investigació i innovació en col.laboració amb el món de l’empresa...

L’extensió dels contractes globals d’explotació al món rural i la potenciació de les nostres marques i de l’especialització dels productes que són més rendibles i més comercials

Els nou parc natural de les muntanyes de Prades i les zones protegides, la definitiva solució als problemes de qualitat de la nostra aigua d’ús de boca i de la col.laboració amb la indústria per millorar els impactes mediambientals que són també responsabilitat de tots, l’estalvi de l’aigua i de l’energia i l’aprofitament de les renovables.

O el desplegament definitiu dels mossos d’esquadra que farem el 2008 com estava previst

Us puc assegurar , amigues i amics, que tal programa és engrescador com mai, que compartir aquestes transformacions amb vosaltres serà un privilegi i un honor, que treballar per aquests propòsits és una satisfacció que us voldria encomanar si és que cal perquè sé que tots els qui sou aquí també ho sentiu de la mateixa manera.

Moltes gràcies per la vostra assistència, us ho dic de tot cor. El Camp de Tarragona, aquestes 6 comarques que el formen, però sobretot la gent que hi viu, mereixen el concurs dels seus dirigents, la bona voluntat de tots, els consensos que siguin necessaris, les renúncies que convinguin per assolir-los.

I no oblidem que formem part de Catalunya i que aquest govern vol contribuir a un catalanisme social que beneficiï tothom, que ens faci sentir orgullosos de ser catalans, que és la millor manera d’assegurar la nostra personalitat, la nostra cultura amb les incorporacions que calguin i a les quals sempre hem estat disposats i la nostra llengua perquè és el nostre tresor més preuat i en definitiva al futur de la nostra nació.

Moltes gràcies i a treballar tots

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit