D'un Sant Jordi amb hip-hop, del canvi de Govern, de la visita del President a Tarragona, d'un Rèquiem excepcional, de l'ajut als joves tutelats i de la catàstrofe de Txernòbil

Publicat per fxsabate | 24 Abr, 2006

1 – Un Sant Jordi intens amb hip-hop

Al matí, la recepció al Palau de Pedralbes de Barcelona ha estat molt concorreguda. Aquestes recepcions ens serveixen als qui ens dediquem a l’activitat pública per treballar especialment perquè hi trobes tothom i estalvies trucades de telèfon.

Les converses amb els consellers Nadal, Tura i la salutació als nous així com amb el President i diversos alcaldes de les nostres comarques van ser profitoses.

El restaurant representant del Camp de Tarragona en aquesta recepció ha estat el restaurant Mas Folch de Constantí amb un plat que consistia en un calçot farcit servit en copa realment excepcional. El seu web és també novedós i s’ha de visitar.

A la tarda, la Rambla de Tarragona:

El hip-hop amb la Queta

Crec que és un dels fets més importants que hem desenvolupat en aquests dos anys per afavorir l’ús del català entre un sector important de joves que no tenen el costum d’usar la nostra llengua. Ballarins de hip-hop ensenyaven a ballar el hip-hop amb la mascota Queta d’espectadora.

Un agraïment especial a Anna Domingo i Rosalia Vernet de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat a Tarragona i a les treballadores del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Treballar un dia festiu com Sant Jordi mereix un reconeixement. La menció en un bloc com aquest no és suficient però al menys consta.

I, naturalment, llibres. He incrementat la biblioteca d’autors locals amb

10 anys d’Història de Tinet de Cinta Bellmunt

2n volum de les obres completes de Xavier Amorós,

La Història de Tarragona de Mª Antònia Ferrer

Planys de figuera blanca de Josep Gironés

Petita història de Pep Jai i aquí em permeto fer-.hi un comentari: El vaig succeir al Senat. És un gran personatge de les nostres comarques de qui em vull sentir sempre, per bé que molt modestament, hereu polític.

Paraules de Guerra, Tarragona als papers de Salamanca de Xavier Fernàndez i Jordi Virgili

2 – El canvi de govern

He vist pitjors canvis de govern quan a les formes. Aquest s’ha verificat en un temps rècord, cosa aquesta important i exigible en qualsevol canvi de govern sempre complicat. A veure si ens acostumem que en un govern de tres partits les coses no són ni seran mai com en un monocolor.

Després cadascú podrà pensar si era o no oportú en aquest moment o si hi havia de ser aquest /a o aquest/a altre/a.

Més aspectes positius: s’han acabat els dubtes sobre les interinitats o no a algunes conselleries i s’avisa i es confirma que s’esgotarà la legislatura. Per la societat catalana això és fonamental per treballar amb perspectiva.

3 – El President a Tarragona

El President Pasqual Maragall va venir divendres a Tarragona per visitar el port, tenir un contacte amb l‘Ajuntament i amb els principals presdients de les associacions empresarials. Crec que un alcalde menys centrat en la reivindicació i amb més ganes d’anar per feina hauria obtigut rendiments molt més positius de la visita.

Per cert, quan jo invito un grup d’amics a dinar a casa meva, els espero, no els faig esperar i no permeto que s’entaulin perquè jo no hi sóc i ells no saben què fer.

4 – Un Rèquiem excepcional

Si ja el Rèquiem de Mozart és excepcional, la interpretació que vam poder sentir al Palau de Congressos de Tarragona el diumenge amb l’Orquestra de Cambra de Vila-seca i la Coral de la URV dirigits per Montserrat Ríos també ho va ser.

Van actuar com a solistes Marta Matheu soprà, Elisenda Cabrero, mezzosoprà, Jordi Casanova, tenor i Toni Marsol, baríton i es van assolir moments d’especial bellesa al Recordare, al Benedictus i al Lacrimosa. Un nou repte assolit per aquestes formacions musicals de les nostres comarques.

5 – Els joves tutelats continuen necessitant ajut

Igual com en l’àmbit familiar els joves tarden avui en poder-se emancipar, també molts dels nois i noies tutelats per la Generalitat tenen dificultats per fer-ho en arribar a la majoria d’edat. És aquesta una nova demanda social de persones que requereixen de l’ajut de la societat. Divendres inauguràvem a Vila-seca amb la Consellera Anna Simó una vivenda per a una dotzena de joves que es troben en aquesta circumstància

6 – Alguns articles sobre Txernòbil a dos dies del 20è aniversari de la catàstrofe

Article de Josep Santamarta

Un altre d’Ecologistes en Acció

I un de Greenpeace

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

De Setmana Santa de reflexió, de Tauste a Bach passant per Pergolessi, de la República no és un tabú i de Diógenes i Facundo Cabral

Publicat per fxsabate | 17 Abr, 2006

1 - Setmana Santa de reflexió

Comentant amb el President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, l’amic Boada la conveniència d’afegir més música sacra a la nostra setmana Santa tarragonina m’ha contestat: “ Per pensar, que ens ajudi a pensar “. I vet aquí com he tornat a casa el diumenge de Pasqua al vespre donant-li tombs a aquesta qüestió. De vegades les frases senzilles són les que més et colpeixen en un moment determinat

Aquesta invitació a la reflexió, “ a pensar “ és potser un dels aspectes més interessants i més destacables de la Setmana Santa tant per a creients cristians com per als no creients o que professen altres religions.

La necessitat de silenci per reflexionar sobre la condició humana – amb soroll físic i social no es pot reflexionar – és imprescindible. El professor Tierno Galván va respondre en una entrevista que allò que feia primer quan arribava a l’alcaldia de Madrid cada matí era “ pensar unos veinte minutos sin que suenen los teléfonos “

Aquesta reflexió, a la Setmana Santa tarragonina, troba més sentit al millor indret que, segons la meva opinió, és el Passeig de Sant Antoni aquests dies, amb els tons ocres de la muralla imponent a una banda i els blaus del mar a l’altra.

2 - De Tauste a Bach passant per Pergolessi

És obligat per viure una bona Setmana Santa de reflexió escoltar les Passions de Bach – segons Sant Mateu una i segons Sant Joan l’altra –. Al menys alguns fragments i sobretot els corals finals tant de l’una com de l’altra. Bach ha estat el més gran músic de la història. http://www.jsbach.org/

Però si es vol sentir quelcom impressionant en música popular lligat a aquests dies, i curtet, no hi ha com el “ Toque al monumento de Semana Santa de Tauste “.

Es pot trobar a un disc col.lectiu de l’Orquestina fabirol gravat el 1.991

http://www.fabirol.com/colectivos.html

Alguns webs relacionats són http://www.tausteweb.net/ o el de l’ajuntament http://www.tauste.es

Continuant amb música, el concert de diumenge de Pasqua a la catedral va ser monogràfic sobre Pergolessi, compositor italià que va morir el 1.736 quan només tenia 26 anys http://j.orellana.free.fr/textos/compositores2.htm però va tenir temps de deixar-nos l’esplèndid Stabat Mater que vam sentir diumenge

Aquest concert va posar de manifest altre cop l’alta qualitat de l’Orquestra Camerata XXI http://www.camerata-xxi.org/

i de les solistes Marta Matheu http://www.tinet.org/~rmateu/ , soprà i Mercé Obiol,

http://www.cmusicatgna.altanet.org/cat/07_02_professorat.php , contralt

3 – La República no és un tabú

75 anys del 14 d’abril , dia de la proclamació de la II República i no crec recordar que fins ara s’hagués parlat amb tanta profusió i llibertat com aquest any. Els joves de la JSC de Tarragona van organitzar l’únic acte que jo conegui i és d’agrair.

El president Zapatero ha dit que entre la república frnacesa i la monarquia constitucional espanyola es queda amb aquesta segona i jo participo de la mateixa opinió. Però res no és etern.

Un bon web per consultar dades de la 2ª república és :

http://www.geocities.com/athens/agora/1357/iirep.htm

4 - Diógenes de Sínope i Facundo Cabral

Diógenes, filósof de l’época d’Aristòtil es va fer famós per preconitzar una manera de viure austera i renunciar a tot tipus de comoditats.

A Diògenes el feia molt feliç veure i quantes coses hi havia al mercat que ell no necessitava.

I Facundo Cabral deia sovint als seus recitals “ Rico no es quien más tiene sino quien menos necesita.” Els dies en què el consumisme domina tan desmesuradament es bo recordar-ho

Hi ha un web dedicat exclusivament a frases de Facundo Cabral:

http://www.solidaridad.net/noticias.php?not=751

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

De Vandellós 2 i Heró, dels que fan negocis bruts, de la Capsa Gaudí i de Flix i Ponferrada

Publicat per fxsabate | 10 Abr, 2006

Vandellòs 2 i Heró d’Alexandria

Vandellòs 2 és una central nuclear que va ser construïda el segle passat i que té problemes contínuament. L’any passat la vam tenir aturada sis mesos ¡¡¡ per problemes tècnics i ara s’apunta que quinze dies però podrien ser més.

Heró d’Alexandria en canvi va viure fa dos mil anys. Tanmateix va construir la eolipila l’enginy precursor de la turbina de vapor que es va avançar així a la màquina de vapor de Watt al segle XVIII. Però la societat esclavista de l’imperi greco-romà no contemplava la necessitat d’aprofitar l’energia del vapor. Era més barat utilitzar esclaus i aquesta pràctica no era considerada aberrant socialment com ara.

Algun dia també es considerarà aberrant la generació d’energia amb plantes nuclears que com la de Vandellòs tenen problemes i s’han d’aturar perquè seria perillós continuar amb el seu ús. L’actual govern de la Generalitat és el primer que a la Península Ibèrica ha apostat per no renovar els permisos – tots provisionals – de funcionament de les tres centrals nuclears catalanes a partir de l’any 2.022.

A les enciclopèdies com la catalana prefereixen parlar d’Heró com a matemàtic i expliquen les seves aportacions per determinar l’àrea del triangle però podeu consultar sobre la seva vessant d’inventor els següents llocs:

http://www.egiptomania.com/ciencia/puertas.htm

http://automata.cps.unizar.es/Historia/Webs/automatas_en_la_historia.htm

http://es.geocities.com/rdelgado01/webhistfis/5GreciaromF.htm

http://www.portalplanetasedna.com.ar/anecdotas_matematicas.htm

L’editorial del País del diumenge sobre l’energia nuclear és equilibrat encara que s’aprecien opinions favorables a l’energia nuclear sense tenir en compte l’alternativa que hi és.

http://www.elpais.es/articulo/elpporopi/20060409elpepiopi_2/Tes/debate/nuclear

Per cert, la desinformació d’alguns mitjans ha fet arribar la sensació o creença que Àngela Merkel vol revisar l’acord alemany de tancament progressiu de les nuclears alemanyes. Però una lectura atenta del document final de la cimera energètica entre la CDU i l’SPD demostra que de l’energia nuclear ni se’n parla i que allò que ens arriba són les pressions de la indústria nuclear.

La Mar és bella però a les seves ribes es fan negocis bruts.

També es trobava a l’antiga Grècia una mena de personatges que han sobreviscut el pas dels segles. Ara han aparegut a Marbella però de tant en tant apareixen. I quant més a la costa, més. Constitueixen un arquetip. És a dir, tenen trets comuns: el primer és l’afany desmesurat de diners i riqueses i malgrat que el consideren normal, amaguen aquestes aficions i els documents acreditatius de les seves propietats

El segon tret que distingeix aquests personatges és que diuen dedicar-se a la política – el govern de la polis – però en realitat empren el seu temps en usar els càrrecs públics per enriquir-se amb les seves informacions privilegiades i amb les seves influències. Es lleven al matí amb aquest propòsit, deixen poc rastre de la seva activitat política perquè en fan poca i només cal acudir als arxius per comprovar-ho.

En tercer lloc consideren els seus adversaris una molèstia i més si aquests són coneixedors de les seves malifetes. Acaben per demanar-los que pleguin de la política o que callin. És a dir, no toleren la discrepància ni, per suposat, que se sàpiguen els seus negocis que mai no declaren.

Finalment, acostumen a mirar el proïsme per damunt de l’espatlla i el consideren del gènere imbècil. Són ells els únics llestos i també únics mereixedors de la fama i de les riqueses que oculten convenientment en altres ciutats o inclús paradisos fiscals. L’agressivitat de les seves declaracions els delaten.

La capsa Gaudí i la intel·ligència de qui s’associa amb els veïns

Aquests dies hem assistit a la presentació en societat de la capsa Gaudí. Fa uns anys ningú donava un duro pel turisme a Reus. Però ha estat Reus que ha optat per associar-se a Vila-seca, Salou i Cambrils per buscar singularitats i noves complementarietats del turisme.

Qui prefereix l’associació a la baralla, el consens a la disputa demostra que és més intel·ligent

Flix i Ponferrada

El President Zapatero anuncia una forta inversió per a la investigació del carbó a Ponferrada que ha patit els darrers anys la crisi minaire. Tota investigació en el carbó per trobar noves formes d’ús que no sigui contaminant o fins i to de segrest del CO2 són molt convenients.

Ha estat també una ministra del seu Govern, Cristina Narbona qui ha decidit fer a Flix – també amenaçat des de fa anys per una crisi industrial que ha reduït els llocs de treballs de forma dràstica - la major inversió de la història per descontaminar el fons de l’Ebre abans de la presa. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha ajudat a consolidar ERCROS amb la fusió amb ARAGONESAS.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

De l'Estatut, de l'accident a l'autopista, de Zona Zàlata i altres temes

Publicat per fxsabate | 3 Abr, 2006

Estatut i Pau a Euskadi

Sense dubte aquestes són les dues paraules claus d'aquests dies. Aquest dijous passat el Congrés dels Diputats va aprovar el text de l'Estatut que sembla definitiu encara que ha de passar pel Senat. El referèndum probablement serà el 18 de juny i podrem celebrar Sant Joan amb el millor Estatut que mai haurà tingut Catalunya.

Però la pau a Euskadi que té repercussions també a Catalunya i al conjunt d'Espanya és l'altre desig unànimement compartit. L'entrevista avui al diari AVUI amb Eulàlia Lluch, filla de l'Ernest és impressionant per la capacitat de sobreposar-se al dolor i a tot odi. Eulàlia Lluch serà a Tarragona el proper dia 29 quan l'Ajuntament tarragoní dedicarà un carrer al seu pare.

Sense que hi tingui relació, l'article d'Albert Manent aquest diumenge a La Vanguardia sobre el pensament de qui va ser nomenat "Cardenal de la pau", el nostre Vidal i Barraquer és interessant. Fa referència a l'obra de Margarita Mauri "El pensament del cardenal Vidal i Barraquer" que ha editat fa poc l'Ajuntament de Cambrils. La pau no té, no pot tenir, adjectius.

Tragèdia a l'autopista

A l'AP-7 - terme de Tarragona, a l'alçada del Mèdol- hem patit un tràgic accident aquesta setmana. Tres morts carbonitzats i encara els serveis dels bombers i els mossos pensaven que en podia haver un altre. Així va ser de violent i d'insòlit l'accident i el seu resultat que durant molt de temps es treballava en la hipòtesi que hi hagués més morts. El sentiment pels morts és allò que primer cal manifestar en aquests moments i fer oposició política sense tenir en compte aquests sentiments humanitaris no ho puc entendre per moltes voltes que li dono a l'assumpte.

Donat el gran incendi que es va produir va ser complicat restablir la circulació. La professionalitat de mossos i bombers que van posar en perill la seva integritat per apagar el complicat incendi mereix el nostre reconeixement.

Cimera de l'ONU sobre diversitat biològica i biocarburants a casa nostra

Alguns reportatges d'aquest diumenge sobre la cimera de l'ONU que ha acabat amb un modest però històric acord per protegir els recursos genètics són molt interessants. El millor que he vist l'ha publicat aquest diumenge El Periódico a la secció Coses de la Vida. Dues pàgines que inclouen un mapamundi d'imprescindible consulta per conèixer els punts crítics de la biodiversitat al nostre planeta - els biològicament més rics i amenaçats del Planeta -.

Per altra banda, per col·laborar a mantenir el medi i que aquest sigui més saludable hem d'augmentar immediatament el consum dels biocarburants. És una bona mesura per evitar esgotar els combustibles fòssils. Els nostres vehicles ja poden consumir biocarburants. I a Tarragona hem d'aspirar també a entrar en la cadena dels nous sectors de l'economia que es mouen al voltant d'aquestes noves formes de consum eficient i sostenible. Si Catalunya necessitarà aviat 800.000 tones de biocarburants, el nostre territori pot aspirar a una part important d'aquest mercat i generar nous tràfics per al port de Tarragona i llocs de treball. Hi estem treballant ja fa temps

Zona Zàlata i Tirant lo Blanc

I per acabar, cultura. Primer, la que es fa a casa nostra i en aquest cas d'altíssima qualitat. Em refereixo al que ha significat aquest cap de setmana un seguit de creacions artístiques a partir d'un eix comú, la violència humana. Ho ha estrenat Zona Zàlata al Metropol. "Impactes" la instal·lació plàstica, el "Concert per a saxo, planxa metàl·lica, cassoles i veu" i "Records", de Joan Pascual amb textos de Magí Sunyer i música de Xavier Pié han constituït tot un esdeveniment.

Vaig assistir a la representació de divendres que va anar seguida d'un col·loqui al mateix escenari. Tot un privilegi comptar amb la participació de Joan Pascual, Marta Grau, Magí Sunyer i Xavier Pié en el fòrum que va durar fins la mitja nit. També hi eren presents la resta d'actors. No només va ser impressionant l'obra sinó el fet que els assistents no vam ser uns simples espectadors sinó més partíceps de l'obra en poder dialogar amb els creadors.

Enhorabona i ànim per continuar. Ens agradaria que el web de Zalata http://www.zonazalata.org/ estigués actiu. Els soldats grecs perduts caminen sense rumb fins que descobreixen el mar i criden.¡Zalata! ¡Zalata! Ho explica Herodot a l'Anabasis: El mar! El mar!.

Però no puc acabar aquests comentaris sense referir-me al Tirant. L'article ahir diumenge al Periódico de Rosa Navarro, catedràtica de la UB ens recorda que l'obra presagia el realisme de la novel·la. Això ens ho explicava magistralment Jaume Vidal Alcover a la Universitat. L'heroi es trenca una cama en saltar des d'un terrat perquè la corda que li dóna Plaerdemavida és massa curta. És cert que és una mostra de realisme insòlita per l'època però Jaume Vidal explicava que encara ho era més que al cap d'uns instants la mare de Carmesina acabés la situació dient "Marxem d'ací que em refrede". I és que les reines i les princeses no es constipaven mai als llibres i encara tardarien a fer-ho molts anys. Per això l'elogiava tant Cervantes que fins i tot al Quixot deixa Tirant pels núvols.

Les diferències entre una i altra obra són també les que dificulten la comprensió de l'Estatut per part d'altres cavallers i dames de la resta de les Espanyes ?

Bé, doncs ara torna a estar d'actualitat amb el film de Vicente Aranda que ja s'anuncia i que haurem de veure.

Són nombrosos els webs sobre Tirant:

1. A la Biblioteca virtual Joan Lluís Vives: http://www.lluisvives.com/bib_obra/Tirant/

2. A la Universitat de València . http://parnaseo.uv.es/tirant.htm

3. Però no podem oblidar la versió digital de l'obra que va coordinar Manel Sanromà amb diferents centres educatius de les comarques tarragonines: http://www.fut.es/bdt/tirant/capitols/Tot_edicio.html

4. I l’oficial de la pel·lícula: http://www.tirant-lo-blanc.com/

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit