www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Des, 2013

Confirmen la capacitat dels neandertals de desenvolupar pensaments simbòlics complexos, com és enterrar els seus congèneres

Un nou estudi avala la intencionalitat antròpica de la fossa on es va trobar un esquelet de neandertal el 1908, a La Chapelle-aux-Saints (França)

La investigació l'ha efectuat un equip internacional dirigit per William Rendu (Universitat de Nova York ) i , entre molts altres col·laboradors, ha comptat amb una doctoranda de l'IPHES

castellano - english

El 3 d'agost de 1908, els germans Bouyssonie van descobrir un esquelet gairebé complet de neandertal (LCS1) en una fossa cavada en els dipòsits del jaciment Bouffia Bonneval, a La Chapelle-aux-Saints (França). Per primera vegada es contemplava la hipòtesi de la possible existència d'enterraments intencionals i, per tant, la capacitat de pensament simbòlic en un grup humà del Plistocè superior diferent al dels humans anatòmicament moderns (nosaltres). Això va modificar dràsticament l'enfocament d'algunes investigacions i els arqueòlegs van començar a buscar evidències d'enterrament neandertal. En els cinc anys següents a aquest descobriment es van trobar altres nou suposades sepultures, i a dia d' avui ja s'han registrat prop de quaranta casos possibles, algunes de les quals (Kebara 2 i Shanidar 4/6/8/9) reflecteixen pràctiques funeràries complexes. Tots aquests descobriments han canviat profundament la percepció sobre els neandertals.

No obstant això, en les últimes dècades s'han aixecat nombroses crítiques i dubtes sobre la capacitat cognitiva d'aquesta espècie per enterrar els seus morts. Ara, un nou estudi publicat al PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), "Evidence supporting an intentional Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints", confirma l'origen antropogènic de la fossa trobada en aquest indret, amb la qual cosa avala la capacitat de pensament simbòlic complex de les poblacions neandertals.

Bouffia cavitat

Escaner fossa

A dalt, la fossa on es va trobar l'esquelet de neandertal i a sota l'escanejat en 3D de l'indret - Cedida Archéosphere (Bordeaux, França)

Aquest estudi ha estat realitzat per un equip internacional dirigit pel Dr. William Rendu, del Center for International Research in the Humanities and Social Sciences, Unités mixtes Internationales 3199, CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), a la New York University, i entre molts altres col•laboradors , també ha comptat amb la participació de Carlotta Tavormina, membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i estudiant del doctorat de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona.

Carlotta

Carlotta Tavormina, col.laboradora de l'IPHES i alumna de doctorat a la URV - Cedida

"Aquest treball és una prova de que els neandertals han estat capaços de desenvolupar per si mateixos alguns pensaments simbòlics complexos. Per tant, aquesta espècie i els humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) som molt similars pel que fa al comportament", explica William Rendu des Nova York.

"Per poder contrastar la nostra hipòtesi, vam haver caracteritzar el context arqueològic en què es troba el Bouffia Bonneval", conta el Dr. Rendu. "Així vam excavar i analitzar els nivells arqueològics d'una cavitat contemporània situada a 70 metres de distància. Tot això ha suposat molt temps de dedicació, però era necessari i els resultats han estat fins i tot millors del que esperàvem".

L'anàlisi de la fossa és concloent pel que fa al seu origen antròpic. La recerca tafonòmica de les restes humanes demostra que el cos va ser cobert ràpidament, per protegir-lo de qualsevol pertorbació post mortem, com ara modificacions de meteorització o atacs de carnívors. Aquests dos elements, combinats amb la connexió anatòmica en què es va conservar l'esquelet, sostenen la hipòtesi que es tractava d'una sepultura intencionada

William Rendu ha manifestat : "Una de les coses més emocionants per a nosaltres és que 100 anys després del descobriment d'aquells restes, hem estat capaços de trobar noves proves a causa dels avenços metodològics que hem aplicat a les restes descobertes el 1908. Això posa de relleu la importància de la protecció del lloc i de la conservació de les col•leccions arqueològiques, ja que aquest tipus de patrimoni pot proporcionar dades molt importants a l'actualitat".

El mateix investigador ha volgut emmarcar aquesta nova troballa en la tendència generada en l'última dècada, gràcies a una quantitat creixent d'investigacions que han constatat el desenvolupament en algunes poblacions de neandertals del pensament simbòlic complex , tal com ho demostren l'ús de plomes, les col•leccions de petxines peculiars, etc" . "Estem encantats de contribuir a representar aquesta nova imatge dels neandertals", assegura Rendu.

Referencia

Rendu, W., et al., "Evidence supporting an intentional Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints",  Proceedings of the National Academy of Sciences (2013)

 

technorati tags: , , , , ,

12 Des, 2013

Un llibre recupera el personatge principal d'Alícia al País de les Meravelles amb contes per a adults sobre fets claus de l'evolució

L'autor és el biòleg Jordi Agustí, que se submergeix per primera vegada en la seva trajectòria en la ficció per parlar de ciència

Ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra

En castellano

El popular llibre de Lewis Caroll, Alícia al país de les meravelles, ha estat estudiat des del punt de vista de la psicologia, la filosofia, la física i, fins i tot, li va servir a Leigh van Valen per batejar una llei biogenètica ( l'Efecte Reina Vermella) , en referència al cèlebre personatge del conte. Ara, des de fa pocs dies, una nova obra per a adults recupera la jove protagonista per explicar alguns fets claus de l'evolució. El llibre porta per títol Alicia en el País de la Evolución (Editorial Crítica) i el seu autor és Jordi Agustí, biòleg de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), que se submergeix per primera vegada en la ficció per parlar d'evidències científiques .

"Sempre que rellegia Alícia al País de les Meravelles -explica Jordi Agustí - observava moltes referències a l'evolució. Com que és una obra que m'ha encantat, i d'una projecció universal enorme, em vaig plantejar fer una incursió literària i endur-me-la plenament al terreny evolutiu".

 El biòleg Jordi Agustí amb el seu nou llibre, Alicia en el País de la Evolución - Gerard Campeny/IPHES

Assegura que mai abans s'havia atrevit a escriure res de caràcter literari, "però finalment m'he decidit. Ha estat un gran repte i m'he sentit molt a gust treballant en aquest projecte".

A més de posar molta obstinació per conrear un gènere literari com és el conte, Jordi Agustí ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra. Per aconseguir-ho, ha reescrit la narració original per tal de donar una explicació científica, senzilla i comprensible a cada situació a la qual s'enfronta Alícia. Així , en el meravellós País de la Evolució que ha construït caben tant el Gat de Cheshire i el Conill Blanc, com les lleis genètiques que expliquen el creixement en el jardí de les flors i, fins i , personatges nous, com Charles Darwin o Stephen Jay Gould, que dialoguen amb Alícia. Tot això sense perdre la constant ironia i els matisos presents en el conte original.

Portada Alicia en el País de la Evolución

Portada

En el seu text, Jordi Agustí utilitza Alícia d'excusa per explicar conceptes evolutius com l'origen de les espècies. Així doncs, aquest personatge es troba amb Darwin amb qui estableix un diàleg, però també hi ha lloc per a altres científics com Stephen Jay Gould, com hem vist, i la seva teoria de l'equilibri puntuat que, a diferència de Darwin, qui considerava que les espècies evolucionaven gradualment , defensa que aquestes apareixen de cop i després romanen inalterables.

Però pel món d'Alicia també se succeeixen altres escenaris i reflexions, com la capacitat d'alguns animals per tenir diverses cries en el mateix part i d'altres, en canvi, només en tenen una, la ciclicitat dels canvis climàtics i com avancem cap a una nova glaciació, els neandertals, els Homo sapiens o la domesticació dels animals, entre molts altres.

technorati tags: , , , , , ,

11 Des, 2013

El consum de conills i llebres per part dels neandertals que van viure a Moià, a les II Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València

Anna Rufà, becària predoctoral a l’IPHES, presenta una comunicació el 12 de desembre

 “Un plato más en el menú. El consumo de lepóridos en el nivel III (MIS 4-3) de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona)” és el títol de la comunicació que presentarà Anna Rufà, becària predoctoral a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), el 12 de desembre, a les 12.30 h, en el marc de les "II Jornades d'Arqueozoologia" que organitza el Museu de Prehistòria de València, que se celebren aquell dia i també el 13.

“La meva intervenció segueix la línia d'investigació que ja porto realitzant des de la meva tesi de màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana”, ha comentat Anna Rufà.

Annà Rufà

Anna Rufà excavant a les Coves de les teixoneres - Jordi Mestre/IPHES

Resum

En un jaciment arqueològic hi ha una sèrie de problemàtiques recurrents que cal abordar. A la cova de les Teixoneres, concretament, n’hi ha dues que tenen a veure amb l'estudi dels lepòrids (conills i llebres). 

La primera té relació amb els palimpsestos i la necessitat de poder discriminar diferents episodis d'ocupació, tenint en compte aquells produïts per grups humans, però també els generats per carnívors. Els lepòrids són una presa molt recorrent per animals com guineus, linxs, llops i diferents tipus d'aus rapinyaires. El cas de la Cova de les Teixoneres pot ser reflex de la diversitat d'ocupacions en el jaciment, si s'aconsegueix esbrinar quins agents van intervenir sobre les restes.

La segona problemàtica té a veure amb el consum de lepòrids per part de grups humans durant el Paleolític mitjà (fa sobre 50.000 anys). Encara que Teixoneres hagi estat considerada una cavitat on els carnívors han produït bona part de l'activitat, els humans també van ser-ne partícips. Les dades de les que disposem indiquen que va ser així. Així doncs, considerem que els neandertals eren capaços d'explotar recursos disponibles en el seu entorn, incloent petites preses, com conills o llebres.

technorati tags: , , , , , ,

10 Des, 2013

Una exposició sobre la Cueva de Santa Ana recorre la història natural i cultural del Calerizo de Cáceres

La mostra inclou plafons amb imatges i explicacions didàctiques, restes arqueològiques, un recull de bifaços axelians i fòssils d'un ós, que s'han trobat a les excavacions

Serà itinerant i ara es pot veure al Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre.

L'horari de visita és: laborals de 17 a 20 h, i dissabtes i diumenges d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h

en castellano

"La Cueva de Santa Ana. Las primeras comunidades humanas al Calerizo Càceres . Historia natural y cultural de Extremadura" és el títol de l'exposició que acull aquests dies el Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre, organitzada per l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura ( EPPEX ) del qual formen part membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i l'Asociación de Estudios Arqueológicos Extremeños. Compta amb el patrocini de la Diputación de Cáceres i està promoguda pel Centro de Formación de Tropa Nº1 (CEFOT) de la mateixa localitat.

Codi QR Pòster expo

A través d'un conjunt de panells informatius es dóna a conèixer l'arqueologia, geologia, tecnologia, paleoecologia, paleontologia, zooarqueologia i tafonomia d'aquest jaciment, sobre el qual l’EPPEX desenvolupa un projecte d'investigació sobre les primeres poblacions extremenyes, sota la codirecció de Antoni Canals i Eudald Carbonell, investigadors de l'IPHES . A més, es poden observar algunes restes prehistòriques, principalment útils lítics i restes paleontològiques, que s'han obtingut en els últims anys gràcies a les excavacions de l’EPPEX.

Antoni Canals

Antoni Canals, el primer per la dreta, el dia de la inauguració fent una explicació - EPPEX

Projecte d'investigació

La cueva de Santa Ana, coneguda per la presència de supòsits gravats d'època protohistòrica, ha estat objecte de diverses accions il·legals tant a la zona exterior de l'entrada com a l'interior. Aquestes actuacions van ser petites cales que no van afectar al conjunt del jaciment, deixant-lo intacte .

L'any 2000, l'EPPEX, en el marc de la seva intervenció global en el Calerizo de Càceres, a les coves de Maltravieso i El Conejar, emprèn una primera prospecció de la cavitat i el seu entorn càrstic. No serà fins al setembre de l'any 2001 quan es faci la primera excavació arqueològica. Tractant-se d' un jaciment sense intervencions prèvies, els treballs arqueològics es van orientar a l'execució d'un sondeig estratigràfic. Les dificultats tècniques venien donades pels grans blocs del porxo caigut que segellaven el farcit sedimentari.

restes de fauna

A la mostra es poden observar restesde fauna, entre d'altres - EPPEX

Estratigrafia

L'any 2002 els treballs realitzats permeten una primera lectura estratigràfica del farciment i, pels materials recuperats a la zona de l'entrada, sabem que les seqüències inferiors han de tenir una cronologia axeliana (de sobre un milió d'anys). Les mostres obtingudes de l’àrea de tancament de tot el farciment es situen en una edat de 120.000 abans d’ara, al final del període del Plistocè superior.

Els treballs arqueològics a l'entrada continuen fins a l'actualitat, i de forma simultània s'inicia, el 2002, un sondeig a l'interior de la cova. Aquesta nova acció arqueològica proporcionarà més dades geosedimentàries així com nous materials axelians. L'any 2010 s'escomet l'excavació del nivell 8, situat a la part superior del farcit i que ha proporcionat, a dia d'avui, un conjunt arqueològic que pot ser assignat al Mode 3 o mosterià.

Sala amb indústria lítica

La indústria lítica trobada a la Cueva de Santa Ana és un dels diferents aspectes que es donen a conèixer a l'exposició - EPPEX

Nous sondejos

El 2012 s'inicia un nou sondeig a l'interior de la cova amb l'objectiu de continuar l'exploració geològica del gran con sedimentari que, des de l'entrada, envaeix tot l'espai interior. Així apareix, per primera vegada, una gran acumulació de restes fòssils . S'incorporarà un registre paleontològic prou representatiu per afegir dades bioestratigràfqiues a la seqüència general del jaciment .

Actualment, l'excavació arqueològica avança en tres fronts simultanis: la zona de l'entrada, l'interior de la cova amb l'obertura d'una zona de més de 50m2 per a la seva excavació en extensió, i la unitat 8, a la part superior del con que explora una zona de la cavitat inèdita a dia d'avui.

technorati tags: , , , , , ,

4 Des, 2013

Recuperen ADN d’un homínid de fa 400.000 anys, el material genètic humà més antic identificat fins ara

  en castellano

S’ha extret d’un fèmur trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca - 

Del seu estudi es desprenen canvis importants en l’arbre evolutiu

Vídeo realitzat per Javier Trueba / Madrid Scientific Films

La revista Nature revela aquesta setmana un nou capítol en l’estudi de l’evolució humana que implicarà canvis importants en les relacions que s’establien fins ara entre algunes espècies d’homínids. L’anàlisi de material genètic de fa 400.000 trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), ha permès recuperar el genoma mitocondrial complert d’aquests homínids. Del seu estudi es desprèn que estan més pròxims a l’espècie euroasiàtica coneguda com a Homo denisova, que als neandertals (europeus), com s’havia pensat fins ara.

Pols del femúr del qual s'ha extret l'ADN humà

Pols del fèmur humà del qual s'ha obtingut ADN de fa 400.000 anys - Javier Trueba / Madrid Scientific Films

“En realitat, ara no estem segurs de l’espècie a la qual hauríem d’assignar els homínids de la Sima de los Huesos”, comenta Carlos Lorenzo, paleoantròpoleg de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) que col·labora des de fa més de 20 anys amb l’equip que treballa en l’esmentat jaciment, igual que Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca i un dels signants de l’article. “Únicament l’ADN ens indica que estan més pròxims als homínids de Denisova que als neandertals. De tota manera, ara només tenim ADN mitocondrial i, abans de moure cap peça de l’arbre evolutiu actual, caldria trobar també ADN nuclear per estar més segurs de qualsevol nova atribució”.

Excavacions a la Sima de los Huesos

Els treballs d'excavació a la Sima de los Huesos han permès recuperar més de 6.000 fòssils humans - Javier Trueba / Madrid Scientific Films

Les restes d’ADN dels homínids de la Sima de los Huesos s’ha obtingut d’un fèmur de fa 400.000 anys i s’han extret al Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology (Leipzig, Germany). En total, en aquest jaciment d’Atapuerca s’han identificat més de 6.000 fòssils humans que han estat assignats a 28 individus diferents, amb la qual cosa es coneixen força bé els seus trets físics. “En canvi, de l’Homo denisova només hi ha una dent, una falange i això sí, ADN molt ben conservat, però no sabem com era el seu aspecte físic”, assenyala Carlos Lorenzo.

El mateix investigador puntualitza: “Hi ha dos tipus de material genètic en els nostres cossos. Un és el que es troba al nucli de la cèl·lula, composat per 3.000 milions de parells de bases (ADN nuclear). L’altre el trobem dins de les mitocòndries, amb només 16.000 parells de bases (ADN mitocondrial). A la Sima s’ha recuperat aquest segon tipus”.

Els investigadors són molt cautelosos sobre les implicacions que té aquesta troballa, però apunten la possibilitat de trobar ADN nuclear també a la Sima de los Huesos i, per tant, tenir més informació genètica al respecte.

Referència bibliogràfica

Meyer, M., et al., “A mitochondrial genome sequence of a hominin from Sima de los Huesos”, Nature (2013).

technorati tags: , , , , , , ,

2 Des, 2013

La cognició humana i què ens diuen les pedres, al programa Evoluciona de dimarts 3 de desembre a les 11 h

També descobrirem com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca

Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so

L’evolució de la cognició a través de l’estudi d’humans i ximpanzés i saber què podem aprendre de l’estudi de les eines de pedra seran els temes principals de l’edició del programa Evoluciona que s’emet en directe dimarts 3 de desembre per Tarragona Ràdio des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Serà a les 11 h des del campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Marina Mosquera

La investigadora Marina Mosquera - Jord Mestre/IPHES

Per parlar de cognició comptarem amb Marina Mosquera, investigadora de l’IPHES, que precisament recentment ha estat a Mèxic per impartir un curs sobre aquesta matèria (veure notícia) i Amélia Bargalló, tècnica de la unitat de cognició d’aquest centre de recerca.

Amb elles es tractaran aspectes com la complexitat i l’origen de la cognició, i com aquesta ha evolucionat al llarg de la història del nostre gènere, Homo. També es referiran a la lateralitat manual, o sigui, l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra, a més de la comunicació, el llenguatge i l’aprenentatge.       

Amèlia Bargalló     

Amèlia Bargalló,tècnica en cognició - Jordi Mestre/IPHES

En la segona part la protagonista serà una disciplina: la tecnologia lítica. Descobrirem que ens diuen les pedres, especialment quan les analitzem amb el microscopi. Intervenen Andreu Ollé, investigador de l'IPHES i professor associat al Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (assignatures de "Tecnologia Lítica" i "Anàlisi microscòpica aplicada a l'Arqueologia") de la URV, especialista en tecnologia lítica prehistòrica, i, concretament en l'estudi de la funció de les eines prehistòriques a través de l'anàlisi microscòpica, i Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV, especialista en tecnologia lítica i becària de la Wenner-Gren Foundation adscrita a l'IPHES. Aquesta està realitzant la tesi doctoral sobre la indústria lítica del Paleolític mitjà del jaciment d'Azokh (Nagorno Karabagh).

Andreu Ollé Lena

A l'esquerra, l'investigador de l'IPHES, Andreu Ollé, i a la dreta, Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV - IPHES

En la recta final del programa, l’enginyer i investigador de l’IPHES, Sergi Lozano, ens explicarà com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca, i Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació d’aquest institut, farà un repàs pel que ha estat notícia a les xarxes socials i blogs del mateix centre de recerca en els últims dies.

technorati tags: , , , , , , , ,

1 Des, 2013

Estratègies i eines 2.0 per comunicar tòpics relacionats amb l’alimentació humana

Una edició especial del Catalan Journal of Communication & Cultural Studies recull, entre d'altres, l’experiència professional de l’IPHES

La presentació del volum es fa dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Portada

en castellano

Quines estratègies de comunicació i quines eines 2.0 s’utilitzen a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per difondre la recerca que es fa en aquest centre sobre l’alimentació i l’evolució humana és el tema que tracta l’article titulat “Communication 2.0, food and human evolution: The case of IPHES”, publicat al volum especial Catalan Journal of Communication & Cultural Studies (Volume 5 Number 2), que sota el títol Special Issue Communication and Fodd for Health Benefits Negotiating Meanings in Networked Times es presenta dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), editat per Jordi Farré (professor d’aquesta universitat) i Julie Barnett (University of Bath). Aquesta publicació s’ha incorporat recentment a l’Scopus.

L’article està signat per Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES i és fruit de la seva participació en un workshop internacional que sobre el mateix tema es va celebrar al novembre de 2012 a la URV. Aquella reunió científica es la base del volum que ara es dóna a conèixer.

Xarxes socials i blogs

Després d’un repàs a les diferents eines de comunicació que utilitza l’IPHES per donar a conèixer les seves activitats de recerca, docència, socialització i institucionals, l’autora entra a detallar els tòpics més freqüents a les notícies que escriu sobre l’evolució humana i l’alimentació.

retrat Cinta S. Bellmunt

Cinta S. Bellmunt, autora de l'article- Jordi Mestre/IPHES

Pel que fa a les eines de comunicació, es destaca la gestió que es du a terme de les xarxes socials amb el manteniment dels perfils “IPHES” (Twitter, Youtube, Facebook) i “Eudald Carbonell” (pàgina personal, pàgina professional, “grup El pensament de l’Eudald Carbonell”, perfil a linkedin, twitter) i el grup “En reconeixement a la tasca científica d’en Jordi Sabaté Pi”, al Facebook.

La bona presència i reputació en els rànquings pel que fa a les interconnexions que es generen a Internet, com els índexs Klout and Kréd, són altres qüestions que es constaten.

La dieta

També s’hi presta atenció a  la gestió i manteniment de diversos blogs: el de les activitats de l'IPHES, el personal d'Eudald Carbonell, The IPHES's Expert Blog, IPHES actualidad i Sapiens.

Pel que fa als tòpics, les transformacions de la dieta al llarg de l’evolució humana, la descoberta del foc, la tecnologia emprada per obtenir i manipular els recursos nutritius, com es menja, quins tipus de productes, la seva relació amb els canvis biològics de les espècies... són alguns dels principals aspectes que s’hi exposen.

technorati tags: , , , , , , ,