www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Abr, 2013

Crítica reedita el llibre La gran migración del paleontòleg Jordi Agustí

A la publicació es defensa la tesi de que els humans som uns immigrants que procedim d'Àfrica a causa dels canvis climàtics

És un relat didàctic amb il·lustracions de Mauricio Antón, que n'és coautor del text també

Una de les característiques de l'ésser humà és la capacitat per envair i colonitzar nous ambients. Aquesta tendència a la dispersió i a la mobilitat queda en l'actualitat perfectament reflectida amb els continus fluxos migratoris que, de vegades de manera dramàtica, passa en els nostres dies. Però, en realitat, això va ser ja així des d'un principi.

Aquesta és la tesi principal que el paleontòleg  Jordi Agustí, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), defensa al llibre didàctic que ha escrit juntament amb Mauricio Antón (autor també de les il.lustracions), La gran migración (Editorial Crítica), que publicat per primer cop al 2011 ara s’ha reeditat. El seu estudi es basa en la informació obtinguda amb l'anàlisi de milers de fòssils trobats en diversos jaciments del món, en molts dels quals excava l'IPHES, com és el cas d'Atapuerca (Burgos), la cuenca Guadix-Baza (Granada) i Dmanisi (Geòrgia).

El llibre constata que fa uns 7 milions d'anys es va originar a l'Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 milions d'anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el continent africà, fins que fa uns dos milions d'anys, els seus descendents es van aventurar a sortir d'Àfrica. "Aquesta va ser la primera gran migració de la història del nostre llinatge", observa Jordi Agustí.

JOrdi Agustí amb La gran migración

Jordi Agustí amb la reedició del llibre La gran migración - Jordi Mestre/IPHES

Una vegada establerts a la vessant meridional del Caucas, aquells arcaics representants del nostre gènere, Homo habilis, el cervell tot just excedia els 600 grams, es van dispersar per bona part de l'Àsia tropical, arribant en un curt lapse de temps fins a la llunyana Java. Cap a l'oest, aquests homínids van arribar també al sud del continent europeu i, molt notablement, la península ibèrica, com ho demostren les excepcionals troballes d'Atapuerca i de la cuenca Guadix-Baza.

La segona onada migratòria es va produir fa sobre un milió d'anys, amb homínids que van ocupar de nou bona part d'Europa i Àsia. Però aquesta migració va tenir unes característiques molt diferents de l'anterior. “Aquests homínids, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, posseïen una tecnologia avançada que els va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol primat, com les fredes estepes que s'estenien al nord de les grans cadenes muntanyoses, els Alps, el Caucas o l'Himàlaia".

Finalment, fa sobre 500.000 anys, esdevé el tercer gran èxode d'Àfrica, del qual procedim tots els pobladors actuals del planeta. "Aquesta nova migració va arribar encara més lluny que les anteriors permetent l'accés a nous continents, com Austràlia o les dues Amèriques", afegeix Jordi Agustí.

Ara bé, l'investigador de l'IPHES adverteix que hi ha alguna cosa diferent entre els actuals fluxos migratoris i els que van protagonitzar aquells arcaics homínids: "Ara són moviments migratoris conscientment assumits, però per aquell temps es van produir al fil dels canvis climàtics i ambientals que s'han succeït en el nostre planeta".

És per això que en el llibre es presta especial atenció al context ecològic que va acompanyar a aquells homínids dins i fora d'Àfrica, així com les espècies a les que pertanyien, com Homo antecessor (descoberta a Atapuerca), la domesticació del foc, la aparició del llenguatge, el pensament simbòlic o les revolucions tecnològiques que es van succeir.

technorati tags: , , , ,

27 Abr, 2013

La diversitat d’estudis científics que es realitzen demostra el gran interès per conèixer com ha estat la relació entre els humans i el medi ambient

Així s’ha constatat a la II Reunió Oikos de Bioarqueologia , celebrada a l’IPHES, que ha acollit la presentació de més d’una trentena de treballs

A la trobada s’han posat les bases de noves col·laboracions entre associacions i centres de recerca de tot Catalunya que afavoriran investigacions transdisciplinàries

Participants

A la reunió celebrada a l'IPHES hi han assistit més de 60 especialistes de tot Catalunya - Gerard Campeny/IPHES

Notícies anteriors: 1 i 2

Ocells a la prehistòria, conills, peixos,  rosegadors, restes vegetals, explotacions ramaderes, les deixalles dels jaciments arqueològics, els fogars, els fitòlits (partícules microscòpiques de sílice) que ens parlen de la dieta, l’explotació dels recursos malacològics... Aquests són només alguns dels temes que han debatut més d’una seixantena d’experts de tot Catalunya per tal d’esbrinar l’impacte dels homínids amb l’entorn, en el marc de la II Reunió Oikos de Bioarqueologia, organitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que s’ha efectuat a la seu d’aquest centre de recerca, a Tarragona, durant els dies 26 i 27 d'abril. Sens dubte, l’alta participació demostra que al nostre país hi ha un gran interès per conèixer les èpoques pretèrites i d’aquesta manera afrontar amb més consciència crítica d’espècie el nostre futur.

Isabel Cáceres, investigadora de l’IPHES i membre de l’organització de la reunió, ha remarcat “la qualitat de les comunicacions presentades, que avalen el bon estat de salut de la bioarqueologia catalana. A més, aquesta té un gran projecció internacional, tal com es constata amb les publicacions a revistes científiques de gran impacte”.

A la II Reunió Oikos s’han presentat noves bases de dades bioarqueològiques que faciliten el treball dels especialistes, en una àrea de l’estudi de l’evolució humana que últimament està recuperant el seu protagonisme. També s’han establert les bases de col·laboració entre l’ACBA i altres entitats com, per exemple, l’Associació Catalana Història de la Veterinaria (ACHV), per potenciar recerques conjuntes.

Sessió primer dia

Les comunicacións presentades, a la sala Abric Romaní de l'IPHES, han suscitat un gran interès i debat - Gerard Campeny/IPHES

Alhora cal destacar les dues conferències convidades. Una l’ha impartida el biòleg Josep Lluís Araus (Universitat de Barcelona) que ha parlat dels isòtops (elements que componen la matèria) presents a les restes vegetals com a eines per reconstruir el clima, i l’altra, la biòloga Aurora Grandal de la Universidad de Coruña, també sobre els isòtops, però en aquest cas, en referència als que s’identifiquen a les restes de fauna i que aporten informació molt valuosa sobre la dieta dels humans del passat.

Però, a més, amb els estudis bioarqueològics, en els quals intervenen una gran diversitat de disciplines (veure notícia anterior), podem saber per què i com s’han succeït els canvis climàtics, per què s’han produït les crisis ecològiques, econòmiques, culturals i socials, etc. Saber-ho ens ajuda a tenir elements per organitzar-nos millor com espècie, sobretot en moments tan crítics com els que estem vivint.

Benvinguda Eudald Carbonell

El director de l'IPHES Eudald Carbonell, de peu, va donar la benvinguda als assistents, divendres - Gerard Campeny/IPHES

Així, per exemple, s’ha constatat com la domesticació suposà importants transformacions en el règim de vida de les poblacions animals. Aquests canvis poden ser molt variables en funció de les característiques i requeriments de cada espècie i de les finalitats que es persegueixen amb el control animal, tant en termes productius com reproductius. La caracterització física dels animals i l’establiment de les pautes demogràfiques dels ramats permeten fer una primera aproximació dels criteris de selecció dominants i, en consonància, a quines pressions selectives estaven sotmesos.

A vegades, quan s’estudia un jaciment arqueològic és difícil saber si la presència de fòssils, són conseqüència de l’acció antròpica o d’algun altra factor que les ha conduïdes fins allí. Distingir la causa sovint no és gens fàcil i requereix reproduir situacions. A la reunió ha quedat clar com l’arqueologia experimental pot ser un bon mètode per esbrinar com s’han produït les diferents alteracions als fòssils i, conseqüentment, obtenir dades molt significatives sobre les relacions entre els humans i el medi ambient.

 

technorati tags: , , , , , , , , , , , , , , , ,

25 Abr, 2013

Uns 60 especialistes de tot Catalunya es reuneixen a Tarragona per analitzar la relació dels homínids que ens ha precedit amb l’entorn

Esbrinar-ho ens pot ajudar a entendre qüestions com per què es produeixen les crisis econòmiques i socials o els canvis climàtics

La reunió es fa el dies 26 i 27 d’abril a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, ubicat al campus Sescelades de la URV

Hi haurà representants de totes les universitats catalanes i dels principals centres de recerca de Catalunya que analitzen les restes de fauna i de vegetació fòssils

Notícia anterior - web - programa

Al llarg de tota la nostra historia, els homínids hem interactuat sempre amb el nostre entorn, el qual ha condicionat la vida de les diferents espècies. En aquest procés, sovint hem intervingut per transformar-lo i alhora aprofitar-nos d’ell. Per aquest motiu, és molt important analitzar les restes vegetals i faunístiques que proporcionen les excavacions arqueològiques. Així sabrem quin clima ha fet, quins animals i plantes ens han acompanyat en cada període, quines crisis econòmiques o socials s’han produït, i per què, entre moltes altres qüestions.

Per tal d’avançar en el coneixement de tots aquestes aspectes, i així poder saber millor què ha caracteritzat a les comunitats humanes que ens han precedit, els dies 26 i 27 d’abril tindrà lloc a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la II Reunió Oikos de Bioarqueologia. Aquesta trobada, promoguda per l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA), aplegarà més de 60 especialistes i estudiants procedents de totes les universitats catalanes i dels principals centres de recerca de Catalunya.

La investigadora de l'IPHES, Isabel Cáceres - Jordi Mestre/IPHES

Per  esbrinar com ha estat l’entorn dels nostres avantpassats és necessita de l’ajuda de diverses disciplines com la Paleontologia (evolució del animals), la Zooarqueologia (estudi dels modes de subsistència a partir de les restes de fauna), la Malacologia (mol•luscos terrestres i marins), la Ictiologia (peixos), l’Avifauna (aus),  la Palinologia (pol•len), l’Antracologia (carbons) i la Carpologia (llavors). Totes elles constitueixen el que es coneix com a Bioarqueologia i totes elles estaran representades a la II Reunió Oikos.

“L’alta participació –comenta Isabel Cáceres, investigadora de l’IPHES- es tradueix en la presentació de 34 comunicacions sobre problemàtiques relacionades amb la fauna i la flora des de diverses perspectives”. Així hi haurà contribucions sobre macromamífers i micromamífers, aus, peixos i malacofauna, pol·len, fitòlits o carbons i també sobre l’ús tecnològic de diferents tipus de restes bioarqueològiques com ara els ossos, la fusta o les petxines. “Els treballs es centren en jaciments de cronologies diferents, des del Pleistocè fins a finals de l’Edat Mitjana”, ha precisat.

De l’IPHES i la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) hi prenen part 23 participants i es presentaran 9 comunicacions. A més a més, dues membres de l’IPHES, Isabel Cáceres i Maria Bennàsar han format part del comitè organitzador.

technorati tags: , , , , , ,

24 Abr, 2013

La intervenció humana sobre el medi des del Neolític ha estat clau en la disminució de la diversitat d'espècies

Així ho demostra un estudi de l'IPHES basat en l'anàlisi de més de 3.000 individus micromamífers

Els resultats es publiquen a la revista Geology

Com és conegut, des dels nostres orígens més remots, els Homo sapiens, la nostra espècie, sempre ha intervingut d'una manera o altre en el seu entorn, un fet que s’incrementa amb l'aparició de l'agricultura i el sedentarisme durant el Neolític. Avaluar l'impacte d'aquest fenomen sobre els canvis en la riquesa i la diversitat dels micromamífers de la Península Ibèrica durant el Plistocè superior-Holocè, ha estat l'objectiu d'una investigació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ara publica la revista Geology en un article encapçalat per Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia).

microfauna Portalón

Diverses especies de rosegadors, insectívors i quiròpters identificats dels nivells del Pleistocè superior de El Portalón (Sierra de Atapuerca, Burgos)

En la mateixa línia, era conegut que durant el Plistocè superior (a partir de fa 125.000 anys) el clima va ser un factor determinant en els canvis observats en la diversitat de les espècies, però a partir del Neolític és la nostra espècie, Homo sapiens, que té un paper decisiu amb la seva intervenció massiva sobre el paisatge.

Juan Manuel López-García assegura que és aquesta antropització el factor que determina la diversitat de les espècies, "perquè aquestes són molt susceptibles als canvis climàtics i ambientals". Dit d'una altra manera, "Al Plistocè superior la intervenció humana sobre el medi natural no comportava conseqüències, en canvi, sí que comença a influir a partir del Neolític", insisteix.

Els jaciments

Per realitzar l'estudi que ara es presenta, es van seleccionar sis jaciments del Plistocè superior i l'Holocè, que corresponen a 18 nivells diferents datats amb una cronologia que oscil·la entre els 22.000 i 3.000 anys abans del present. Aquests són: Valdavara (Lugo), El Tafaner (Cantàbria), Cova Portalón i Mirador a Atapuerca (Burgos), Colomera (Lleida) i Sala Chimenas a Maltravieso (Càceres). En total s'han estudiat 3.194 individus micromamífers.

Juan Manuel López a l'IPHES

                     Juan Manuel López-García, especialista en micromamífers i autor principal de l'article - Jordi Mestre/IPHES

"Analitzant els índexs de la riquesa i diversitat d'espècies, observem que el clima va exercir un paper important en alguns llocs durant el Plistocè superior i al començament de l'Holocè, ja que la presència de petits mamífers estava estretament relacionada amb les temperatures mitjanes anuals i els canvis en el paisatge, variant segons les diferents fluctuacions climàtiques detectades. No obstant això, al començament del Holocè, al voltant de fa 8.000 anys, això ja no és així i passen a tenir un paper fonamental les activitats humanes", conclou Juan Manuel López-García.

23 Abr, 2013

L'IPHES lamenta la mort del prehistoriador i col•lega txec Karel Valoch, una persona afable i gran coneixedora de la tecnologia prehistòrica

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) lamenta la mort del col·lega i prehistoriador txec Karel Valoch, amb qui havia compartit el seu interès per l'estudi de la tecnologia. Això va propiciar que a finals dels anys noranta del segle passat Valoch visités les excavacions d'Atapuerca (Burgos).

A l'IPHES sempre se'l recordarà com una persona afable i gran coneixedora de la tecnologia prehistòrica. Nascut el 15 d'abril de 1920 a Brno (República Txeca), va estar vinculat durant gairebé tota la seva vida amb el Museu de Moràvia, a la seva ciutat natal. Es va mantenir actiu i amb interès per la investigació del Paleolític fins als últims dies de la seva vida, malgrat la seva avançada edat.

Karel Valock

Karel Valoch

Va publicar 370 articles (alguns en revistes de gran impacte científic, com Current Anthropology, Journal of Archaeological Science, Archaeometry, Geoarchaeology ...), També és autor de mitja dotzena de monografies. Va treballar en jaciments clau per al Paleolític europeu com Dolni Vestonice (als anys 50 al costat de Klima), Stranska Skala i Kulna. Destaca especialment el seu treball en aquest últim jaciment, que inclou indústria lítica micoquiana (Paleolític mig) i restes humans neandertals.

technorati tags: , , , , ,

21 Abr, 2013

Competició a Orce fa sobre 1,3 milions d'anys entre homínids i hienes gegants per aprofitar el cadàver d'una elefanta

Es tracta de l'evidència més antiga de rivalitat directa entre els nostres avantpassats i aquests grans carnívors

Els homínids van arribar primer, la van esquarterar i es van emportar les potes i el crani per aprofitar el moll i el cap

Molt probablement, és la principal troballa arqueopaleontològica trobada fins ara a Orce

Homínids aprofitant un mamut

Hienes cruspint-se un mamut

Aquestes dues il.lustracion del dibuixant Mauricio Antón reprodueixen dues escenes que podrien haver estat molt quotidianes al Plistocè per aprofitar les restes dels megaherbívors, com la d'aquest mamut. Els homínids serien en primer terme els qui intentarien treure'n profit de l'animal i, més tard, arribarien les hienes.

Fa 1,3 milions d'anys, Fuente Nueva-3 a Orce (Granada) era un lloc que acollia les primeres poblacions d'homínids que havien arribat a Europa. El paisatge estava caracteritzat per la presència de molta aigua i una gran varietat de fauna, entre la qual abundaven els grans mamífers, especialment els megaherbívors, com Mammuthus meridionalis (elefant), Hippopotamus antiquus (hipopòtam), Stephanorhinus hundsheimensis (rinoceront), Bison sp. (Bisó), o Praemegaceros verticornis (cérvol gegant de grans banyes), al costat d'altres espècies de menor grandària.

Aquest va ser el context ambiental que va acollir als autors dels primers ganivets de pedra a Europa, elaborats amb la matèria primera localitzada als voltants, especialment sílex i calcàries dolomítiques. Amb aquests estris podien, per exemple, aprofitar els cadàvers dels grans megaherbívors que trobaven normalment en llocs pròxims a rius i deus, com és el cas de Fuente Nueva -3.

coprolits_industria_litica

Esquelet parcial de Mammuthus meridionalis de Fuente Nueva-3 i distribució espacial de copròlits i eines de pedra

Un dia del Plistocè inferior

Això és el que va passar un dia del Plistocè inferior, fa 1,3 milions d'anys, al trobar-se amb les restes d'una elefanta (se sap el sexe per la morfologia de la mandíbula) pertanyent a l'espècie Mammuthus meridionalis, antecessora dels mamuts llanuts que posteriorment van poblar el continent europeu.

Qui va arribar abans al cadàver? Qui es va menjar la carn més fresca?

Molt probablement, l'elefanta s'havia acostat moribunda a un bassal per beure i va acabar morint allà. Els homínids van esquarterar i es van menjar part del cadàver, però no van ser els únics a treure-li profit. Com segurament va passar moltes altres vegades, les hienes gegants de cara curta de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, de més de 110 kg de massa (poden arribar fins als 160 kg), també rendibilitzar els seus nutrients.

Ara bé, qui va arribar abans al cadàver? Qui es va menjar la carn més fresca? "Els homínids". Així ho interpreta Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), coautor d'un article que ha publicat la revista Quaternary International sobre la competició per els recursos entre homínids i hienes.

Les afirmacions de Martínez-Navarro es basen en l'estudi d'un esquelet de Mammuthus meridionalis trobat a la campanya d'excavació realitzada a Fuente Nueva-3 l'estiu de 2001, que va ser extret dos anys després. “A aquest fòssil li faltaven els membres, tant anteriors com posteriors, a més del crani, però es va conservar gran part de l'esquelet axial, amb la pelvis i la columna vertebral completes, unes quantes costelles, una escàpula i la mandíbula lleugerament desplaçada", puntualitza el paleontòleg de l'IPHES.

Indústria lítica

Eines de pedra que van ser trobades al voltant de l'esquelet de l'elefanta

El mateix investigador insisteix: "Normalment el sentit comú condueix a les conclusions més encertades. És de suposar, aplicant el principi de l'actualisme (segons el qual els agents o causes que actuen en el present ajuden a entendre els successos del passat) que aquells homínids eren individus que, tot i haver desenvolupat ja la necessitat de menjar aliments animals, base del procés de la diferenciació i evolució del gènere Homo -respecte a la resta de primats que són bàsicament vegetarians-, no van aconseguir desenvolupar una capacitat digestiva tan elaborada com els grans carnívors per processar restes animals en avançat estat de putrefacció, tal com fan les hienes o els cànids".

A això cal sumar que en aquestes etapes tan primerenques no hi ha cap evidència que els homínids servir de manera sistemàtica el foc. "Per això, hem d'imaginar -precisa Martínez-Navarro- que els nostres avantpassats havien de menjar carn fresca, centrant-se especialment en les regions proteiques menys tòxiques, com els paquets musculars dels membres que, a més, contenen els ossos llargs on s'acumulen grans quantitats de medul·la, d'alt rendiment calòric, com el fèmur, l'húmer, el radi, el glaçó i la tíbia".

Patrocinio Espigares

Maria Patrocinio Espigares, investigadora de la Universidad de Málaga i primera signant de l'article, excavant a Fuente Nueva-3

Crani i moll

El mateix succeeix amb el crani, on es troba el cervell, sumament nutritiu, i que al costat del moll, són queviures especialment importants per als nens acabats de deslletar, que no poden mastegar adequadament aliments més durs, i també són necessaris per a la manutenció dels individus ancians desdentats, el que permet allargar la seva longevitat i, amb això, transmetre la seva experiència i coneixements a les generacions més joves.

"Curiosament, aquestes parts menys tòxiques i més nutritives, són les que li falten a l'esquelet", afegeix Paul Palmqvist, coautor del treball i catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga. "Per això, hem de considerar que els nostres avantpassats van treure rendiment a l'avantatge d'arribar els primers al cadàver, van tallar i es van emportar les potes i el crani, van marxar el més ràpid que van poder i tot seguit les hienes van acabar amb la resta del cadàver, ja que van estar menjant allà mentre hi va haver alguna cosa encara comestible", afegeix.

Paul Palmqvist i BIenvenido Martínez-Navarro

Paul Palmqvist,investigador de la Universidad de Málaga, i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES, a Orce - Jordi Mestre/IPHES

Els copròlits

Hi ha altres dades més que indiquen que les hienes van arribar més tard, considera María Patrocinio Espigares, primera signant de l'article, professora associada a la Universidad de Málaga i membre del Museo de Prehistoria y Paleontología de Orce. "D'una banda -conta aquesta investigadora- van ingerir grans quantitats de carn i vísceres, ja que els copròlits són de color fosc a causa de que van menjar molta quantitat de matèria orgànica i poc os, ja que en cas contrari serien més clars, a causa de la major presència de matèria mineral".

Coprolits in situ

 Copròlits blancs de P. brevirostris (hiena) del nivell arqueològic superior de Fuente Nueva-3 (A) i més fosc copròlits trobats envoltant l'esquelet de M. meridionalis

D'altra banda, "els copròlits se situen majoritàriament en el lloc on haurien trobat els ossos de les extremitats, cosa que indica que van ser dipositats allí amb posterioritat a la seu desmembrament i transport".

Precisament, una de les aportacions científiques més interessants durant l'excavació va ser la troballa de 34 copròlits (excrements fossilitzats) de la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris, entorn a l'esquelet de l'elefanta, tot això al costat de 17 resquills de sílex amb les quals els homínids haurien aprofitat les restes de l'animal. "Això suggereix que el cadàver d'aquest megaherbívor va poder servir d'aliment a dos grans consumidors de carronya: la hiena gegant i els nostres avantpassats homínids, afirma Bienvenido Martínez-Navarro.

"Amb aquesta investigació -afegeix- s'ha verificat una evidència clara de competència per l'aprofitament de la carn entre els dos supercarronyers esmentats sent el cas més antic que es coneix de competència directa per l'aprofitament d'un cadàver de megaherbívoro entre ambdós" .

A més, prossegueix, "molt probablement sigui la principal troballa arqueopaleontològica trobada fins ara a Orce i representa la punta de l'iceberg del que el jaciment de Fuente Nueva-3, i els altres de la regió, brindaran en un futur pròxim de cara al coneixement del gènere de vida dels nostres avantpassats més primitius".

Referència bibliogràfica

Espigares, M.P., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P., Ros-Montoya, S., Toro, I., Agustí, J., Sala, R. (2013). Homo vs. Pachycrocuta: Earliest evidence of competition for an elephant carcass between scavengers at Fuente Nueva-3 (Orce, Spain)”. Quaternary International 295, 113-125.

technorati tags: , , , , , , , , ,

19 Abr, 2013

El CENIEH i l'IPHES formalitzen les seves relacions amb un conveni marc per a l'estudi de l'evolució humana

Alfredo Pérez, director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han signat recentment un conveni marc per establir una via estable de col·laboració per tal de incrementar el coneixement sobre l'evolució humana.

Alfredo Pérez, director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)

A l'esquerra, Alfredo Pérez, director del CENIEH, amb Eudald Carbonell, director de l'IPHES, durant la signatura del conveni - José Mari Bermúdez de Castro / CENIEH

Aquesta col·laboració inclou entre altres accions el desenvolupament d'activitats de formació i intercanvi de personal, equips i recursos, la participació de programes conjunts d'R+D+i i l'elaboració d'estratègies d'edició i difusió de documents, publicacions i eines a Internet.

Una comissió mixta integrada per dos representants de les dues institucions serà l'encarregada de desenvolupar i concretar les actuacions que s'estableixin, així com vetllar pel compliment dels objectius comuns.

technorati tags: , , , ,

15 Abr, 2013

“En pocs jaciments com Atapuerca tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada”

Ho afirma Mónica Fernández, alumna del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que ha excavat a Atapuerca

Oberta la preinscripció pel màster

Em dic Mónica Fernández García, tinc 22 anys i sóc de Tarragona. Actualment estic cursant el primer any del màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Prèviament, vaig realitzar el Grau en Història, també en aquest centre d’ensenyament.

Em vaig inscriure en aquest màster perquè de l’oferta que vaig consultar en el seu moment era el que millor s’adequava als meus interessos. Altres punts a favor van ser que ja conec l’equip investigador i docent i sé com treballen.

El meu objectiu és especialitzar-me en estudis de microfauna, concretament en l’anàlisi dels micromamífers del Pleistocè. Aquesta disciplina m’atrau perquè trobo que contribueix al coneixement d’una sèrie d’aspectes indispensables per a la interpretació dels jaciments i dels processos evolutius. La microfauna permet, a través d’estudis biocronológics, aproximar-se a la cronologia dels registres arqueològics i sobretot conèixer el clima, el paisatge i l’ambient associats a les ocupacions humanes. 

Mónica Fernández a Sima del elefante

Mónica Fernández excavant a la Sima del Elefante, a Atapuerca, l'estiu de 2010 - IPHES

Un lloc indispensable

L’estiu de 2012 vaig excavar a Atapuerca perquè és indubtable que per a qualsevol persona interessada en la Prehistòria i l’Evolució Humana, o fins i tot en l’Arqueologia en general, aquest indret constitueix un lloc indispensable en el panorama nacional i europeu. És de visita ineludible i, a més a més, si te’ns l’oportunitat de poder-hi excavar i conèixer com es treballa i com es raona des de dintre no ho pots deixar escapar.

Excavar a Atapuerca constitueix una gran oportunitat des del punt de vista professional, alhora que una gran experiència personal. El balanç es més que positiu. El complex de jaciments es increïble i poder visitar-los en primera persona de la mà de la gent que hi porta treballant durant anys és molt gratificant, i encara es més poder sentir-te part durant uns dies de l’equip i de les tasques que allà s’estan duent a terme.

El tracte amb el personal

A més a més, el tracte amb el personal investigador és molt proper i s’ofereixen a ajudar-te en tot moment, amb la qual cosa resulta molt fàcil aprendre. Amb els companys d’excavació sempre hi ha molt bon ambient. Per tot plegat, el treball mai es fa pesat. Potser el que et resulta més difícil és tenir que llevar-te d’hora, cap a quarts de vuit, però ho superes aviat. També és complicat trobar un moment d’intimitat (som moltíssims!). Però, se’ns dubte l’experiència compensa i cap de les dues coses arriba a fer-se’t realment pesada.

Mónica Fernández, alumna màster

Treballant a l'antic laboratori de l'IPHES a l'edifici de la Plaça de la Imperial Tàrraco, quan preparava el seu treball de Grau - IPHES

A Atapuerca he participat ja en tres campanyes. La primera al jaciment de Sima del Elefante; el segon any, a Galería i aquesta darrera, la del 2012, vaig col·laborar en les tasques de rentat i triat de les restes de petits vertebrats i del material que s’obté a l’excavació, al riu Arlanzón. En aquest sentit he tingut molta sort perquè he pogut conèixer diferents àmbits de treball d’Atapuerca.

Com és una jornada

El dia a dia a Atapuerca es pot dividir en el treball de camp pel matí, quan et trasllades per excavar als jaciments o per desenvolupar les tasques de rentat i triat al riu Arlanzón, i a la tarda, quan efectués el treball de laboratori (rentat, revisió, siglat o triat). Per les nits és el moment d’oci, que també ens cal, perquè no hem d’oblidar que es tracta de l’estiu i de les nostres vacances.

Cadascun dels jaciments d’Atapuerca presenta un encant únic que el fa singular. A més a més, en conjunt és un complex increïble: grans seqüències des d’èpoques molt antigues que apleguen ocupacions humanes de diferents tipologies. Sense oblidar la gran quantitat de restes humanes trobades. Concretament, excavar a Sima del Elefante, significa afrontar-te amb una de les evidències més antigues d’ocupació no tant sols de la Península Ibèrica, sinó d’Europa; amb la qual cosa poder-hi treballar allí és molt especial.

També excavar a Galeria em resultà una gran experiència, tot i que l’any que vaig participar, al juliol de 2011, no vam treure masses restes. No obstant, era el primer any que es reprenia l’excavació després de restar uns anys deturat, amb el que esdevingué molt emocionant perquè no sabies ben bé que t’hi podries trobar. Hi vaig aprendre molt i l’equip que estàvem ens vam avenir molt bé.

Metodologia sistematitzada

En darrer lloc, poder treballar amb l’Equip del Riu, per una persona que es vol dedicar a l’estudi de la microfauna es una experiència inigualable. En pocs jaciments, tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada. Normalment, en d’altres excavacions, hi ha poca gent dedicada aquests tipus de tasques, mentre que allí l’equip és de més 15 persones, amb tot el que això suposa (comparar experiències, preguntar dubtes, aprendre dels seus coneixements...). Veritablement, amb el rentat dels sediments i, en especial, amb el  triat, n’aprens moltíssim de qüestions com diferenciar les parts anatòmiques i les diferents especies.

Pel que fa al màster, l’ambient amb els companys i el professorat és molt positiu i el tracte es molt bo. Els estudiants compartim aficions i gustos i ens preguntem coses similars, independentment de la nacionalitat que tinguem, amb la qual cosa la relació resulta molt fàcil. En el cas del professorat, hi ha una relació molt pròxima. Amb la majoria d’ells hi he coincidit en altres excavacions o m’han impartit alguna classe de la carrera, cosa que millora la comunicació i el grau de confiança.

technorati tags: , , , , , ,

11 Abr, 2013

Conferència sobre el Camp dels Ninots, al Museu Darder, a Banyoles

Divendres 12 d’abril a les 19.30 h a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny

Una trampa natural: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva) és el títol de la xerrada que Gerard Campeny i Bruno Gómez, arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors del projecte de recerca que es desenvolupa en aquest jaciment oferiran divendres 12 d’abril a les 19.30 h al Museu Darder, a Banyoles (Girona).

A l'esquerra l'arqueòleg Bruno Gómez i al seu costat Gerard Campeny - Jordi Mestre/IPHES

Aquest acte forma part del I cicle de conferències d’actualitat arqueològica a les comarques gironines, organitzat pels Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany.

Resum

El jaciment del Camp dels Ninots és un volcà d’explosió d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, són ideals  per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte, és a dir, com una fotografia del passat.

Des del 2003, any en què es va començar el projecte de recerca, s’ha excavat en diversos indrets del volcà que han posat al descobert restes faunístiques, algunes de les quals són esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (de fa sobre 3,1 milions d’anys d’antiguitat), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys abans d’ara).

Bòvids i tortugues

En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus).

Pel que fa als nivells quaternaris s’ha obtingut un conjunt de 603 objectes en una superfície de 65 m², dels quals 579 són restes lítiques.

En definitiva,  els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan revelant un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies. 

technorati tags: , , , , , ,

10 Abr, 2013

Estada d’investigadors francesos a l’IPHES

Entre els dies 1 a 4 de març de 2013 van fer una estada científica a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) els investigadors Laurence Bourguignon (INRAP, Institut National des Recherches en Archéologie Preventive, Périgord), Jean-Yves Crochet (Retired Senior Lecture Maître des Conferénces Montpellier University; Association pour la Valorization du Patrimoine Géologique du Grand SudOuest) i Jérôme Ivorra (SPNPSociété de la Protection de la Nature du Piscenois and High School and College Professor) responsable de les excavacions del jaciment de Mode 1 Bois de Riquet (Lézignanla Cèbe, Hérault, France). Els acompanyaven també Marie-Héléne Ivorra i Iluminada Ortega Cardelat (Research Engineer, Périgord). Durant l’estada, els citats investigadors van presentar les darrers resultats de la investigació que duen a terme a l’esmentat jaciment arqueològic i van efectuar diferents sessions de treball amb investigadors de l’IPHES.

Crochet, Ivorra i Bourguignon

D’esquerra a dreta, Jean Yves Crochet, Jérôme Ivorra i Laurence Bourguignon durant la presentació als membres de l’IPHES dels resultats de les darreres excavacions al jaciment amb Mode 1 antic Bois‐de‐Riquet (Lézignan‐la‐Cèbe, Hérault, France). Jordi Mestre/IPHES

Bois-de-Riquet és un assentament a l’aire lliure amb Mode 1 localitzat a prop de la localitat de Pézenas, al departament francès de l’Hérault. El jaciment (Locus 1) es va donar a conèixer per la troballa d’un nivell amb abundants restes arqueològiques en una pedrera de basalt. Un primer article amb la descripció del lloc i del registre arqueològic va ser publicat a la revista CR Palevol (Crochet et al., 2009). Els nivells arqueològics contenen un elevat nombre de restes de fauna ben conservades corresponents a grans i petits mamífers típics del plistocè inferior europeu. Associats a aquest registre s’hi van localitzar també diverses eines lítiques en basalt que actualment es troben en procés d’estudi per part de les especialistes Laurence Bourguignon i per part de l’IPHES, Deborah Barsky.

 

Els membres de l'IPHES i de l’ICREA durant la campanya d'excavacions al Bois‐de‐Riquet, el juliol de 2012. En primer terme, de peu, Jordi Agustí, i al fons, d'esquerra a dreta, Laurence Bourguignon, Hugues Blain i Iván Lozano‐Fernández. Deborah Barsky/IPHES

El jaciment es troba en un context volcànic i la seva ubicació actual en una pedrera abandonada va comportar, al principi, problemes en la interpretació de la formació del registre. Afortunadament les excavacions han propiciat la obtenció d’informació microestratigràfica que actualment permet realitzar una reconstrucció arqueoestratigràfica acurada del jaciment. Així el registre s’originaria amb el rebliment d’una cavitat oberta en una colada de lava fòssil, que seria freqüentada per homínids i una àmplia varietat d’animals entre els que destaquen els carnívors.

A la base de l’estratigrafia de la cova s’han identificat dos episodis de deposició de lava que han estat datats radiomètricament, obtenint unes datacions de 1,73 i 1,57 milions d’anys d’antiguitat respectivament. Durant les campanyes d’excavació al juliol de 2011 i 2012 es va identificar però un nou nivell estratigràfic (US4) al sector nord-oest de la cavitat, pel que es va obtenir una datació de 900.000 anys. És en aquest nivell, on es troba abundant indústria lítica tallada en quars, quarsita i basalt corresponent al Mode 1, essent en canvi, inexistents les restes de fauna.

excavació

 Vista general de l’excavació al Locus 1, al jaciment de Mode 1 de Bois‐de‐Riquet (Lézignan‐la‐Cèbe,
Herault, France) - Laurence Bourguignon

Les restes de fauna es troben en un nivell més antic (US2), i es caracteritzen per la presència de grans mamífers, com un gran cérvol denominat Eucladoceros ctenoïdes s.l. i un cavall anomenat Equus altidens. També hi ha abundants restes esquelètiques de carnívors i els seus coprolits (Pachycrocuta brevisrostris, Panthera onca gombassoegensis, Canis mosbachensis).

L’activitat d’aquests carnívors en el jaciment es veu en els ossos d’animals mossegats. Els homínids però prèviament també havien aprofitat aquestes restes d’animals, doncs en els ossos s’hi troben les marques deixades per les eines de pedra per descarnar-los i estan molt fracturats.

Entre els micromamífers s’hi troba un arvicòlid, Allophaiomys aff.nutiensis, una espècie típica del plistocè inferior que també es troba en un nivell del jaciment de la Sima del Elefante, a  Atapuerca, datat en 1,2 milions d’anys. Així, la cronologia d’aquest nivell, segons els indicadors bioestratigràfics i radiomètrics es trobaria entre els 1.4 i 1.2 milions d’anys.

concentració d'ossos

 Concentració d’ossos al Locus 1 al nivell US2 base i de la colada de fang corresponent al nivell US4, Boisde‐
Riquet (Lézignan‐la‐Cèbe) durant les excavacions de 2012. Laurence Bourguignon

L’interessant registre del jaciment així com la seva antiguitat són raons per les que diversos membres de l’IPHESURV i de l’ICREA estiguin interessats en col∙laborar en la recerca derivada de futures excavacions al jaciment de Bois-de-Riquet  

technorati tags: , , , , , ,

5 Abr, 2013

Eudald Carbonell: “Des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica”

Assegura que la nova infraestructura és un avenç social i un exemple d'evolució responsable i progrés conscient cap a la consciència crítica d'espècie

Artur Mas presideix l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES i s'expressa en el mateix sentit incidint en què Catalunya pot transformar el món des de la ciència

Per al President de la Generalitat, l'IPHES és un exemple de com des de Catalunya ens podem situar com a país a primera línia mundial.

Discurs d’Eudald Carbonell

“Des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient”. Així s’ha expressat Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant l’acte d’inauguració de l’edifici d’aquest centre de recerca, que ha comptat amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Francesc Xavier Grau, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entre d’altres personalitats, així com nombrosos amics i col.laboradors d'aquest centre de recerca.

rebuda

Eudald Carbonell saluda al President de la Generalitat en el moment d'arribar a l'IPHES, divendres 5 d'abril - Jordi Mestres/IPHES

En la mateixa línia es va expressar el President de la Generalitat, Artur Mas, que va presidir l'acte, assegurant que igual que Catalunya ha excel·lit en diversos camps, com la cultura , també ho pot fer des de la producció científica i millorar el món. “Comencem a tenir la massa crítica” -ha dit- i “ens podem plantejar nous reptes com a país”.

Artur Mas va assegurar que igual que l'IPHES ha passat en 30 anys de ser un somni a ser una quimera, després una utopia i finalment una realitat, "això que val per l'IPHES pot ser també valdrà per al país", aseveració que va rebre molts aplaudiments.A més es va mostrar convençut de que infraestructures com aquestes, i enaquest cas concret, "és bo per Tarragona, per Catalunya i per a la humanitat en el seu conjunt".

El President va conclure la seva intervenció insistint en aquesta reflexió: "Aquest país, Catalunya, ha estat capaç de situar-se en l'àmbit internacional en molts aspectes, per què no ho podem fer ara des del món de la ciència? L'IPHES'és un exemple".

En la roda de premsa prèvia a l’acte oficial, Carbonell ha assenyalat: “Avui és un dia important pel país. Es fa realitat una reivindicació de molts anys. Que el president de la Generalitat estigui al capdavant d’aquest projecte, que ens haguem dotat a Catalunya d’un institut de ciències de la vida i de la terra, amb una projecció internacional molt important, és un avenç social”.

L’esforç i la integració d’un equip

Per al director de l’IPHES, “Això demostra que es pot fer bon pensament, bon coneixement científic, sempre que hi hagi molta dedicació, com succeeix al nostre centre”. També ha remarcat: “Aquest edifici és fruit d’una evolució responsable i un progrés conscient. A això cal afegir-hi l’esforç i la integració d’un equip. Són els conceptes que desprès d’aquest crisi que estem patint tindran validesa en la nostra societat. Conceptes que ens ha d’ajudar a gaudir de la consciència crítica d’espècie".

descoberta placa

Descoberta de la placa commemorativa de l'acte d'inauguració - Jordi Mestre/IPHES

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3). En aquest sentit, el gerent de l’IPHES, Carles Prats, ha manifestat: “La nova situació ens permet finalitzar la dispersió que teníem entre el centre de Tarragona i el campus tecnològic de Sescelades. Ara estem treballant tots junts”.

El pressupost

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació IPHES (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Prospectiva històrica

Eudald Carbonell ha subratllat: “S’ha fet amb els diners que es van preveure des de bon principi. Abans els edificis començaven en un pressupost i quan s’havia acabat doblava, triplicava. El nostre cas és un exemple d’evolució responsable i progrés conscient. A més, s’ha aplicat la prospectiva històrica. Nosaltres des de l’IPHES mirem com l’espècie ha de distribuir la riquesa. Disposem de molta informació sobre el clima, les estructures geològiques… Tot això ens ha de permetre crear societats noves gràcies a la integració de la diversitat. I el nostre institut té molt a dir en tot això”.

Artur Mas va estrenar el llibre d'honor de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Per a Eudald Carbonell, “cal aplicar els plantejaments d’espècie que promovem des de l’IPHES en lloc dels valors que ha mogut la nostra societat. Hem de passar del coneixement al pensament i del pensament a l’acció social. Hem de poder integrar aquest plantejament a la nostra societat”.

El projecte arquitectònic

Les obres es van desenvolupar en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Al maig de 2012 van finalitzar les obres de la segona fase, que va tenir un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals es van construir els tancaments de l’edifici, les instal·lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i l'equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).

  roda de premsa

D'esquerra a dreta, Joan Batet i Xavier Romaní, arquitectes del projecte, Eudald Carbonell i Carles Prats, director i gerent de l'IPHES respectivament, durant la roda de premsa celebrada al matí

L'edifici es va començar a utilitzar al juny de l'any passat i des de llavors acull a la seixantena de membres de l’equip que en els últims anys havien treballat a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.

Autoritatssala col.leccions 

Autoritats visitant la sala de col.leccions amb Eudald Carbonell, que atenen les explicacions de la tècnica Núria Ibañez - Jordi Mestre/IPHES

La nova seu de l’IPHES té una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, destinades fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell. El primer esmentat ha assenyalat: “Tenim unes llums importants, amb plantes diàfanes que permeten una distribució molt lliure. És un edifici molt auster, però molt funcional”. Aspecte aquest últim en el qual incideix Joan Batet: “És un edifici fet per treballar i que gaudeix d’un prefabricat que genera menys residus alhora de construir-lo”. També ha puntualitzat un altre tret: “És un edifici versàtil, preparat per qualsevol canvi”

Un dels centres capdavanters

La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que té al seu entorn més proper els grans equipaments científics necessaris per desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana.

Artur Mas a Restauració

Artur Mas a la sala de Restauració de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost total de l’IPHES per a l’any 2012 va ser de tres milions d’euros. Mai fins ara havia tingut edifici en propietat. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. Després, els espais que utilitzava per a la recerca estaven dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades. Per aquest motiu es va definir un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació.

amics i amigues i periodistes

Molts amics i amigues, personal col.laborador de l'IPHES i socis de diversos projectes van assistir a l'acte d'inauguració - Jordi Mestre/IPHES

La inauguració de l'edifici coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.

technorati tags: , , , , , ,

4 Abr, 2013

El President de la Generalitat, Artur Mas, inaugura l'edifici de l'IPHES el 5 d'abril

Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics

Aquestes instal·lacions garanteixen a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Convocatòria prèvia pels mitjans de comunicació

Inicialment, el 9 d'octubre de l'any passat era la data prevista d'inauguració de l'edifici de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), però la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament de Catalunya, va provocar que l'acte s’hagués d’ajornar. Finalment, se celebrarà el divendres 5 d'abril, a les 18 h i comptarà amb l'assistència del President de la Generalitat, Artur Mas.

Eudald Carbonell

sala diàfana

A dalt, Eudald Carbonell, director de l'IPHES. A sota, la sala diàfana. Jordi Mestre/IPHES

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•l Domingo s/n (Edifici W3). Veure mapa

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels patrons de la Fundació IPHES (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

technorati tags: , , , ,

3 Abr, 2013

Un estudi sobre el linx ibèric aporta noves dades sobre el comportament d'aquest animal a la Prehistòria

Les restes de fauna que rebutja durant la seva alimentació permeten saber, per exemple, on va habitar i el seu paper en la formació d'alguns jaciments

Així es constata en un article publicat al Journal of Archaeological Science que ha comptat amb la participació de membres de l'IPHES

Esbrinar com s'acumulen les restes que formen un jaciment arqueològic, quines modificacions i alteracions han patit des que són abandonats i quins agents han intervingut és clau per entendre el comportament dels homínids. La tafonomia és la ciència que s'ocupa d'això. Ocorre de vegades que identificar els protagonistes no és gens fàcil. Per aquest motiu, estudiant les marques i costums dels principals acumuladors de restes, es pot discriminar millor si la causa ha estat antròpica o no.

En aquest context cal emmarcar una investigació que ha publicat el Journal of Archaeological Science, i en la qual han participat tres membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Antonio Rodríguez-Hidalgo (que ha liderat el treball), Palmira Saladié i Antoni Canals, a més de científics d'altres entitats. En l'estudi es demostra que el linx ibèric és un gran generador de residus.

marques de dents de linx

Alguns exemples de marques de dents produïdes pel linx: la 1 i 2 en una mandíbula, la 3 i 4 en restes de cranis, la 5 i la 6 sobre ossos de les extremitats, 7 osca produïda amb la cúspide d'una dent sobre el vora de fractura, 8 empremta (tipus de marca en la qual el teixit ossi col·lapsa i deixa impresa la forma de la dent) en un os de les extremitats - IPHES

Per fer possible aquesta recerca es va efectuar una recollida sistemàtica de restes rebutjats pels linxs durant la seva alimentació. "Ens centrem en restes de conill perquè és la presa principal, i gairebé exclusiva, del linx ibèric", puntualitza Rodríguez-Hidalgo. Tot això va tenir lloc en dos dels centres de cria en captivitat del linx ibèric que hi ha a la Península, a El Acebuche (Parc Natural de Doñana, Huelva) i a La Olivilla (Montes de la Aliseda, Jaén).

Antonio Rodríguez

L'investigador de l'IPHES, Antonio Rodríguez-Hidalgo, autor principal de l'article - Jordi Mestre / IPHES

El linx ibèric quan menja descarta recurrentment restes de la seva presa que pràcticament no ha tocat. Si el consum de preses es realitza diverses vegades al mateix lloc, per exemple una cova o abric, aquestes restes poden generar importants acumulacions que contribueixen a la formació d'un jaciment. "Sabem que ha estat aquest animal per alguns trets que observem en els fòssils, propis de la seva manera de fer. Per exemple, hi ha una gran quantitat de petits ossos complets, una gran fracturació en els ossos llargs i una molt escassa presència de mossegades a tots ells", comenta Rodríguez-Hidalgo.

Diferències amb els humans

En canvi, quan l'acumulació és deguda a l'acció dels homínids, "les restes de conill es caracteritzen per la seva variabilitat. De vegades tenen marques de tall, però en altres no. Unes vegades poden estar cremats i altres no. Però el que més caracteritza a les acumulacions antròpiques és el tipus de fracturació i la combinació d'aquesta amb les anteriors (marques de tall i ossos cremats)", puntualitza el mateix arqueòleg.

restes de conill amb mossegades de linx

Diferents marques de dent produïdes pels linxs sobre ossos de conills - IPHES

A més, els linxs no creen un tipus de fracturació molt característic, en canvi els homínids sí: "Són els cilindres diafisaris, uns tubs buits d'os que es formen en trencar els extrems (les articulacions). És la canya d'un os llarg", afegeix Rodríguez Hidalgo.

Tot això s'analitza per tal d'establir patrons que serveixin per caracteritzar acumulacions de conills generades perl linx ibèric i per diferenciar aquestes de les protagonitzades per altres depredadors de conills no humans (guineus i rapinyaires) i humans (homínids antics i humans moderns).

Estudis tafonòmics

Els estudis tafonòmics sobre petits carnívors són molt nombrosos, sent d'especial interès per a la paleoantropologia aquells que depreden principalment conills, ja que tant els homínids antics com els humans moderns, consumeixen molt aquest animal, sobretot durant el Paleolític superior. "Necessitem conèixer com altres depredadors de conills modifiquen els ossos quan els mengen i descarten per, d'aquesta manera, diferenciar les restes de conills menjats i rebutjats en un sòl d'ocupació d'un jaciment pels homínids dels quals han estat acumulats per altres animals", afirma el mateix investigador.

linx_iberic

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món - Programa de conservación "ex-situ"lince ibérico

A la península ibèrica els principals depredadors no humans de conills són l'àguila imperial, àguila real, duc, guineu i linx ibèric. Tots tenen molts estudis tafonòmic experimentals previs, però el linx ibèric ha estat molt poc estudiat per la seva escassetat i dificultat de trobar tant en llibertat com en captivitat, ja que només queden uns 200 exemplars, sent el felí més amenaçat del món.

Actualisme

"En aquest context, el nostre estudi se centra en el linx ibèric com a agent tafonòmic", assegura Antonio Rodríguez. "Hem fet una recerca que té com a base l'actualisme. "La nostra premissa és: els linxs ibèrics d'avui dia basen entre el 95 i 100% de la seva dieta en conills, el que presumiblement era idèntic durant el Plistocè i deixen restes senceres de les seves preses sense consumir. Analitzant aquests fòssils podem obtenir patrons de representació anatòmica, de fracturació i de formes i mides de les modificacions tafonòmiques (mossegades). Aquests patrons ens serveixen com analogia. Per tant, construint els nostres perfils o patrons experimentals podem aconseguir una sèrie de dades que ens ajudin a inferir el paper dels linxs en conjunts arqueològics", conclou.

Referència bibliogràfica

Rodríguez-Hidalgo, A.; Lloveras, Ll.; Moreno-García, M.; Saladié, P.; Nadal, J.; Canals, A., "Feeding behaviour and taphonomic characterization of non-ingested rabbit remains produced by the Iberian lynx (Lynx pardinus)", Journal of Archaeological Science (2012).

technorati tags: , , , , , , , , , ,

3 Abr, 2013

L’edifici de l’IPHES centra el programa Evoluciona de Tarragona Ràdio de dimarts 9 d’abril

Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

Crònica inauguració

El programa Evoluciona de Tarragona Ràdio es dedicarà, en la seva edició d’aquest dimarts 9 d’abril, a l’edifici de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’emissió començarà després del butlletí informatiu de les 11 h i es farà en directe des d’aquest nou espai, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).

Extern edifici

Edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

En aquesta ocasió es comptarà amb la participació d’Eudald Carbonell i Carles Prats, director i gerent de l’IPHES respectivament, i Joan Batet i Xavier Romaní, autors del projecte arquitectònic. Entre els quatre ens descobriran les principals característiques d’aquest centre de recerca, que està entre els tres primers del món en el seu àmbit. Per aquest moitu, el programa tindrà un format diferent a l'habitual, ja que se seguirà l'esquema d'una visita que guiarà l'arqueòloga Marta Fontanals, investigadora de l'IPHES, i en la que intervindran els convidats esmentats mentre van passejant per diferents espais.

A la recta final del programa, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES, farà un resum d'altres notícies d'aquest institut que han estat actualitat en els darrers dies i ens avançarà alguns titulars del futus més immediat.

technorati tags: , , , ,

2 Abr, 2013

Troben una nova dent humana de fa sobre 6.000 anys a la Cueva El Conejar, a Cáceres

La troballa s'ha produït durant la campanya d'excavació que es realitza aquests dies

En paral·lel es fan les III Jornades de Portes Obertes que els dies 3 i 4 d'abril visitaran 600 escolars

Dent d'Homo sapiens

Dent d'Homo sapiens de fa sobre 6.000 anys trobada a la Cueva El Conejar - EPPEX

Notícia inici de campanya

Una nova dent humana de fa sobre 6.000 anys, més restes de fauna i la restauració d'alguns fòssils que han propiciat més material ceràmic del neolític són les principals aportacions de la campanya que l'EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura), del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) està desenvolupant a la Cueva El Conejar, a Cáceres.

Pel que fa a la dent, “es tracta d'un premolar inferior d'Homo sapìens, molt ben conservat, que ha aparegut en un nivell ceràmic de tipus neolític, en el mateix lloc que l'any passat”, comenta Antoni Canals, codirector de l'EPPEX i investigador de l'IPHES.

equip EPPEX amb troballes 2013

Membres de l'EPPEX dimarts 2 d'abril a Cáceres durant la presentació de les troballes - EPPEX

En paral·lel als treballs d'excavació s'han restaurat fòssils trobats en campanyes anteriors. “D'aquesta manera hem obtingut més restes òssies i ceràmica, que abans no podíem identificar perquè tenien molta terra i altres elements que els cobrien. La restauració ha posat en evidència la decoració prehistòrica de tipus boquique, coneguda també com a punt en ratlla ”, comenta Antoni Canals. El mateix investigador ha assenyalat: “Ha estat un feina orientada a l'estudi d'aquestes peces per obtenir d'aquesta manera dades per a una monografia sobre El Conejar que preparem amb motiu del centenari de la descoberta d'aquest jaciment, que se celebrarà el 2016”.

Coincidint amb la campanya arqueològica es desenvolupen les III Jornades de Portes Obertes, que fins avui han estat seguides per unes 300 persones. “La gran resposta ha estat per part de les escoles, doncs els dies 3 i 4 d'abril esperem uns 600 escolars”, apunta Antoni Canals.

technorati tags: , , , , ,