www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Feb, 2013

Com eren els animals de fa 3,1 milions d’anys?

Ho descobrirem al programa Evoluciona de Tarragona Ràdio de dimarts 26 de febrer

Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

Al Camp del Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), s’ha posat al descobert una important col·lecció de fòssils de fauna de fa 3,1 milions d’anys. Això ha estat possible gràcies a 10 anys d’excavacions arqueopalontològiques dirigides per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Tot just aquests treballs han estat objecte d’interès d’una de les sessions del programa Tribuna d’Arqueologia, a Barcelona, que organitza la Generalitat de Catalunya.

Excavació 2012

Excavacions al Camp dels Ninots el maig de 2012 - Gerard Campeny / IPHES

Per saber quina és la importància d’aquestes troballes, què ens indica el fet de que fa 3,1 milions d’anys hi hagués una fauna determinada a Catalunya, etc, el programa Evoluciona de Tarragona Ràdio de dimarts 26 de febrer en parlarà amb dos dels codirectors del projecte de recerca sobre el Camps dels Ninots: els arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny.

Bioarqueologia

Al Camp dels Ninots, a més de fauna s’ha trobat registre lític que indicaria la presència humana en aquest indret en un temps molt més recent, fa uns 17.000 anys. En l’estudi de fòssils com aquests intervenen diferents disciplines amb l’objectiu és conèixer la vida de les comunitats d’homínids que ens han precedit i la seva interacció amb l’entorn.

Aquestes disciplines s’aglutinen en el que es coneix com a Bioarqueologia, que integra àmbits com la Paleontologia (evolució del animals), la Zooarqueologia (estudi dels modes de subsistència a partir de les restes de fauna), la Malacologia (mol·luscos terrestres i marins), la Ictiologia (peixos), l’Avifauna (aus),  la Palinologia (pol·len), l’Antracologia (carbons) o la Carpologia (llavors). Ens en parlarà Isabel Cáceres, arqueòloga i investigadora de l’IPHES, que participa en l’organització la II Reunió Oikos de Bioarqueologia, que es realitzarà els dies 26 i 27 d’abril a la seu de l’esmentat centre de recerca, a Tarragona, aprofitant el seu nou edifici al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El programa finalitzarà amb un resum de les darreres noticies de l’IPHES i de les previsions pels pròxims dies de la mà de Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES.

technorati tags: , , , , ,

20 Feb, 2013

Els esquerrans haurien tingut avantatge en situacions de lluita per l’efecte sorpresa dels seus moviments, diferents als de la majoria

Aquesta ha estat una de les principals aportacions del congrés internacional Tarragona Laterality Conference (TLC) celebrat a l’IPHES

També s’han identificat mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen l’aparició del bipedisme o l’augment de volum cerebral

Notícies anteriors 1 i 2

grup participants

Imatge d'equip de tots els participants al simposi, a les portes de l'IPHES, al campus Sescelades de la URV - Jordi Mestre / IPHES

L’efecte sorpresa dels moviments dels esquerrans, que hauria estat un avantatge evolutiu important en situacions de lluita, o la identificació de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen l’aparició del bipedisme o l’augment de volum cerebral, són algunes de les principals aportacions científiques del congrés internacional Tarragona Laterality Conference (TLC) celebrat a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de l’11 a l’13 de febrer.

En total, hi va haver 19 ponències d’experts internacionals sobre diferents temes relacionats amb l’organització i la lateralitat del cervell, és a dir, amb la divisió d’aquest òrgan en dos hemisferis, com s'hi interrelacionen entre ells i com es distribueixen les funcions. Això fa que, per exemple, per a tasques manipulatives, s’utilitzi més una mà que l’altra.

Gran quantitat d’estudis

“Les xerrades van deixar palesa la gran quantitat d’estudis que s’estan realitzant en l’actualitat”, comenta Marina Lozano, investigadora de l’IPHES i coorganitzadora del simposi juntament amb Natalie Uomini de la Universitat de Liverpool (Regne Unit). Una d’elles ha estat la ponència del Dr. Michel Raymond, de la Université de Montpelier (França), que va explicar la hipòtesi de la lluita, “segons la qual els esquerrans haurien tingut avantatge en situacions de competitivitat física per l’efecte sorpresa dels seus moviments, diferents als de la majoria dretana”, assenyala Marina Lozano. El professor Raymond considera que les persones esquerranes estan més adaptades a competir amb dretanes, i no a l’inversa, ja que hi ha molta més gent que utilitza la mà dreta.

Michel Raymond i Marina Lozano

El professor Michel Raymond durant la seva intervenció, amb Marina Lozano - Jordi Mestre/IPHES

L’investigador de Montpellier va declarar que aquesta hipòtesi s’ha provat en l’àmbit de l’esport, perquè és com un combat ritualitzat, amb les seves regles particulars i, efectivament, s’ha demostrat que entre els campions d’esports, on interactuen dues persones, hi ha molts esquerrans presents. Per exemple, al tennis, al ping pong o a l’esgrima

En un altre ordre de coses, al simposi es van comentar els estudis genètics duts a terme per Tim Crow (Universty of Liverpool, UK), els quals han demostrat “l’existència de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres que expliquen temes clau en l’evolució humana com l’aparició del bipedisme, l’augment de volum cerebral o l’aparició dels mecanismes físics que permeten la parla i el llenguatge”, destaca Marina Lozano.

Participants al hall de l'IPHES

Les sessions es van desenvolupar a la seu de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

D’altra banda, va quedar de manifest que l’existència de lateralitat manual és una característica que va aparèixer amb l’Homo heidelbergensis, segons la ponència d’aquesta investigadora. Per la seva part, David Frayer de la University of Kansas va constatar que els neandertals presentaven una proporció de destres i esquerrans igual que en la nostra espècie, l’Homo sapiens.

El llenguatge

També van despertar molt d’interès un parell de ponències que defensaven l’estreta relació entre llenguatge i la lateralitat cerebral i manual. “La seva existència en el llinatge evolutiu humà es va establir en  l’Homo heidelbergensis amb les múltiples evidències anatòmiques que aquesta espècie exhibeix segons les investigacions del Dr. Ignacio Martínez de la Universidad de Alcalá de Henares (UAH. Madrid)”, ha indicat Marina Lozano. En la mateixa línia  s’expressen els treballs que va presentar James Steele de l’University College of London (UK).

Els ximpanzés

Al simposi es va poder comprovar com un dels temes que més s’estan estudiant en l’actualitat és la lateralitat manual en ximpanzés. En aquests sentit, es va comptar amb la participació de tres convidats que treballen amb ximpanzés i bonobos: Linda Marchant de la Miami University (USA), Miquel Llorente de la Fundació Mona (Riudellots de La Selva, Girona) i Amandine Chapelain de la Universitee de Rennes (França). Tots tres intenten esbrinar l’ús preferent d’una mà per a realitzar tasques complexes, per part dels ximpanzès.

Fundació MONA

Els estudis efectuats a MONA han permès obtenir evidències que són cabdals per a conèixer les claus de la lateralitat manual en els primers representants del gènere Homo, tal i com va explicar Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i investigadora de l’IPHES.

Visita a MONA

Visita a la Fundació MONA, al Centre de Recuperació de Primats de Riudellots de la Selva - Jordi Mestre/IPHES

Precisament, els participants al simposi es van traslladar el darrer dia a la Fundació Mona, on la seva directora Olga Feliu, i Miquel Llorente, els hi van mostrar les instal·lacions, a més d’explicar-los-hi les diferents línies d’investigació que s’estan duent a terme amb aquests animals.

technorati tags: , , , , , ,

20 Feb, 2013

Eudald Carbonell fa una xerrada sobre evolució i educació, a Burgos

Serà el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell 

Evolució i educació. Una adaptació cultural és el títol de la xerrada que oferirà l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos.

L'arqueòleg Eudald Carbonell, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta conferència forma part del cicle d'activitats Una altra Mirada a l'Educació, organitzat per alguns pares i mares de Freetime, un espai lúdic i educatiu gestionat per una cooperativa d'Iniciativa Social de la mateixa localitat que segueix un sistema d'ensenyament lliure basat en la pedagogia Montessori, entre altres, que contemplen una intervenció mínima del professorat en l'educació dels petits, afavorint el procés d'autoformació.

technorati tags: , , , , , ,

17 Feb, 2013

La primatòloga Jane Goodall visita els jaciments d’Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana

 Godall i Carbonell a la Trinchera del Ferrocarril

Jane Goodall i Eudald Carbonell, diumenge 17 de febrer a la Trinchera del Ferrocaril, a Atapuerca - Cedida MEH

Aquest cap de setmana el Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos, i els jaciments d’Atapuerca han tingut una visita molt especial: la de la primatòloga Jane Goodall. Acompanyada pels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro, ha pogut conèixer de prop els jaciments de la Trinchera del Ferrocarril, on l’Equipo de Investigación de Atapuerca (del qual forma part l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va descobrir una nova espècie, Homo antecessor (a Gran Dolina), així com les restes més antigues del primer europeu (a la Sima del Elefante).

Bermúdez, Godall i Carbonell a la Sima del Elefante

Jane Goodall a la Sima del Elefante amb Bermúdez de Castro (esquerra) i Eudald Carbonell (dreta) - Cedida MEH

Jane Goodall, que va començar la seva carrera científica a l’Àfrica, excavant per investigar l’origen del primer Homo, dissabte va poder conèixer al MEH els fòssils originals del primer homínid europeu i diumenge ha vist el lloc on van aparèixer.

technorati tags: , , , , , ,

11 Feb, 2013

Uns 40 experts d’arreu d’Europa i dels Estats Units es reuneixen a Tarragona per esbrinar com funciona el cervell

L’organització d’aquest òrgan determina, per exemple, l’ús preferent de la mà dreta respecte a l’altra per a tasques manipulatives

També té implicacions en trastorns com l’autisme o l’esquizofrènia

És el simposi “Tarragona Laterality Conference” i es realitza a l’IPHES, de l’11 al 13 de febrer

Notícia anteriorprograma

Saber con funciona el cervell i la implicació que tenen aspectes com la lateralitat manual, és a dir, l’ús preferent d’un mà respecte a l’altre en activitats manipulatives, o com afecta la seva organització en trastorns com l’autisme, la dislèxia o l’esquizofrènia són algunes de les qüestions que analitzaran uns 40 experts de disciplines molt diverses, que procedents d’arreu d’Europa i dels Estats Units, es reuneixen de l’11 al 13 de febrer a Tarragona, en el marc del simposi internacional “Tarragona Laterality Conference”.

Aquesta trobada es desenvoluparà a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, coorganitzat per la Dra. Natalie Uomini de la Universitat de Liverpool (Regne Unit) i per la Dra. Marina Lozano de l’IPHES.

Acte d'inauguració

El simposi ha començat avui dilluns 11 de febrer, amb la presència d'unes 40 persones - Jordi Mestre / IPHES

La investigadora de l’IPHES ha destacat: “Els ponents participants tenen una trajectòria reconeguda en el seu àmbit, són de disciplines molt diverses (Genètica, Neurologia, Antropologia, Arqueologia, Psicologia, Paleoneurologia) i per primer cop a l’Estat Espanyol es reuniran per tractar un tema de tanta transcendència per a l'estudi de l'evolució humana com és l'estructura del cervell i el seu funcionament”.

Estructura del cervell

Estudiants i investigadors d’aquests temes es troben entre el públic assistent. Cal destacar la presència de l’alumnat del Màster Erasmus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies a la recerca en evolució humana que es realitza a l’IPHES, així com d’experts provinents de diferents universitats angleses i del nostre país, com és el cas del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), la UB (Universitat de Barcelona), de la UPV (Universitat del País Basc), la University of St. Andrews (Anglaterra), la University of Groningen (Holanda) i la University College London, entre d’altres.

Natalie Uomini i Marina Lozano, coorganitzadores

Natalie Uomini de la Universitat de Liverpool (Regne Unit) i Marina Lozano de l’IPHES, coorganitzadores del simposi, avui a la sessió matinal - Jordi Mestre/IPHES

Resultats investigacions

Alguns hi prendran part presentant un pòster amb els resultats de les seves investigacions, essent la temàtica molt variada. En tot cas, sobresurten les recerques que referents a la lateralitat manual de diferents espècies d’homínids i de primats, ja que fins fa poc es pensava que el fet de ser dretans, per exemple, era una característica pròpia de la nostra espècie, Homo sapiens, però darreres investigacions del propi IPHES han demostrat que també ho era Homo heidelbergensis, que va viure fa sobre 500.000 anys, així com els neandertals i els ximpanzés.

També es tractaran temàtiques com la relació entre l’aprenentatge per imitació dels humans i la lateralitat manual, o la relació entre la preferència d’ús de la mà dreta en els humans amb el desenvolupament del llenguatge.

technorati tags: , , , , , ,

10 Feb, 2013

Eudald Carbonell al programa Picó.cat de la Xarxa

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

L'entrevista es en directe dijous 14 de febrer a les 10 h

El popular Alfred Rodríguez Picó entrevistarà a Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a l’espai Picó.cat de la Xarxa en directe dijous 14 de febrer a les 10 h. La conversa es grava amb càmeres, per després penjar-ho al blog del programa.

pico.cat

Picó.cat és un programa amb uns ingredients de primera qualitat: ganes d’aprendre, curiositat i entreteniment. Tot formulat amb un llenguatge planer on no hi faltarà sentit de l’humor, compromís amb l’oient i entusiasme. Un espai optimista, teràpia pura contra la preocupació, que facilitarà les eines necessàries per augmentar la il·lusió per les coses.

technorati tags: , , , ,

10 Feb, 2013

Eudald Carbonell exposa les troballes de 33 anys d'excavacions a Atapuerca a dones empresàries, a Madrid

Impartirà una conferència el dijous 21 de febrer a les 20 h a l'Hotel Carlton

  Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

"Atapuerca, 33 anys" és el títol de la conferència que impartirà el director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, el dijous 21 de febrer a les 20 h, a l'Hotel Carlton, a Madrid, en un acte organitzat per l’Asociación Mujer Siglo XXI de empresarias y profesionales, "com a part de les activitats que realitzem (cursos, conferències, seminaris, col · loquis i debats) amb persones d'alt prestigi en el món empresarial, científic, cultural ...", ha manifestat Magdalena Múgica, presidenta d'aquesta entitat.

Eudald Carbonell

L'arqueòleg Eudald Carbonell fa 33 anys que treballa en el projecte d'investigació sobre els jaciments d'Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Resum

El professor Carbonell ha participat en les troballes d'ossos i estris més antics d'Europa, la repercussió científica és enorme. Han trobat restes de l'Homo antecessor, corresponents a les primeres poblacions d'homínids que van poblar Europa fa sobre 1,3 milions d'anys.

La importància d'aquests descobriments ens permet conèixer els nostres orígens i completar la seqüència de l'evolució humana. Carbonell es referirà a també les característiques tant físiques com genètiques d'aquests homínids i la seva relació amb el genoma humà. A més, tractarà aspectes tan importants com la seva intel·ligència, comportament i capacitat per desenvolupar-se en aquell entorn prehistòric.

technorati tags: , , , , , , ,

10 Feb, 2013

Participació en la taula rodona Ciència 2.0, en el marc de les 2es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica de l’Institut d’Estudis Catalans

Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació aportarà l’experiència de l’IPHES en comunicació 2.0 dijous 28 de febrer a les 16.30 h, a Barcelona

La inscripció està tancada perquè les 200 places disponibles ja s’han exhaurit.

Programa

Ciència 2.0 és el títol de la taula rodona que se celebrarà dijous 28 de febrer a les 16.30 h, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, en el marc de les 2es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica, que organitza aquesta entitat.

Sota la moderació de Xavier Lasauca, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d'Informació en R+D de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, intervindran Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica;  M. Jesús Ferrés, gestió del Programa UdG 2.0 de la Universitat de Girona, i Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Cinta S. Bellmunt al Camp dels Ninots

Cinta S. Bellmunt, en una imatge d'arxiu, preparant una nota de premsa al Camp dels Ninots. Gerard Campeny/IPHES

El principal objectiu de les 2es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica és debatre alguns dels aspectes més rellevants d’aquest àmbit, com també presentar i posar en contacte diverses iniciatives dedicades als nous escenaris, tecnologies i agents de la informació científica. Es tracta de generar una visió integral i cooperativa, més enllà de les àrees més consolidades, i que lògicament són objecte d’un tractament freqüent.

Universitats, parcs científics i tecnològics

Aquestes Jornades s’adrecen als responsables, gestors i documentalistes dels sistemes d’informació de les universitats i dels centres de recerca, i també als investigadors especialitzats.

El programa de les JGIC-2013 s’estructura en conferències i taules rodones, que reuneixen responsables i experts de diverses institucions: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, les universitats, els parcs científics i tecnològics, els consorcis de biblioteques, les empreses, les fundacions i els centres sanitaris.

La inscripció està tancada perquè les 200 places disponibles ja s’han exhaurit.

technorati tags: , , , ,

9 Feb, 2013

Xerrada sobre 10 anys d’excavacions al Camp dels Ninots, on s’han trobat restes fòssils de fins a 3,1 milions d’antiguitat

L’oferiran els arqueòlegs de l’IPHES Bruno Gómez i Gerard Campeny, al Palau Marc, a Barcelona, el 20 de febrer, a les 19 hores

Excavació d'un tapir

Excavació d'un tapir durant la campanya de l'any passat al Camp dels Ninots - Gerard Campeny/IPHES

Sota el títol Treballs de recuperació del fòssil del tapir al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Gerard Campeny i Bruno Gómez, arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del projecte de recerca que es desenvolupa en aquest jaciment, oferiran una xerrada de balanç de 10 anys d’excavacions arqueopaleontològiques en aquest indret.

 L’acte serà dijous 20 de febrer, al Palau Marc, a Barcelona, a les 19 hores, dins del programa Tribuna d’Arqueologia que organitza la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES, serà el moderador de la sessió.

Resum

El jaciment del Camp dels Ninots és un volcà d’explosió d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, són ideals  per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte, és a dir, com una fotografia del passat.

Des del 2003, any en què es va començar el projecte de recerca, s’ha excavat en diversos indrets del volcà que han posat al descobert restes faunístiques, algunes de les quals són esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (de fa sobre 3,1 milions d’anys d’antiguitat), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys abans d’ara).

Gerard CampenyBruno Gómez

A la imatge de l'esquerra,Gerard Campeny, i a la dreta, Bruno Gómez - Lara Jaruchik

En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus).

Pel que fa als nivells quaternaris s’ha obtingut un conjunt de 603 objectes en una superfície de 65 m², dels quals 579 són restes lítiques.

En definitiva,  els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan revelant un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies. 

 

technorati tags: , , , , , , , ,

9 Feb, 2013

Torna el programa Evoluciona a Tarragona Ràdio

Es realitzarà en directe des d’una unitat mòbil que es desplaçarà a la seu de l’IPHES al campus Sescelades els dimarts a partir del 12 de febrer cada 15 dies

Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) estrenarà la seva tercera temporada del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio dimarts 12 de febrer, a les 11 h. L’emissió serà en directe, cada 15 dies, amb una durada d’uns 25 minuts, i es farà des d’una unitat mòbil que es desplaçarà fins la seu d’aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell, a l'edifici de l'IPHES, encetarà la nova temporada de l'Evoluciona - Jordi Mestre/IPHES

L’espai incloure entrevistes, reportatges, notícies i s’aprofundirà en les diverses disciplines que el personal investigador de l’IPHES utilitza per dur a terme les seves investigacions. Es podrà escoltar al 96.7 FM, a la web de Tarragona Ràdio, a l'aplicació Tunein, per smartphones i a la TDT.

El primer programa inclou una entrevista a Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES; coneixerem com s’organitza el cervell de la mà de l’arqueòloga i investigadora del mateix institut, Marina Lozano, coorganitzadora del simposi “Tarragona Laterality Conference”, que de l’11 al 13 de febrer se celebra en aquest centre de recerca, i Marina Mosquera, també arqueòloga de l’IPHES, ens descobrirà què és l’arqueologia de la ment. En la recta final del programa, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, ens resumirà el que ha suscitat més interès a les xarxes socials pel que fa a l’activitat d’aquest institut i ens avançarà els titulars pels pròxims dies.

Aquesta és la tercera temporada, encara que no de forma continuada, que l’IPHES té un espai a Tarragona Ràdio.

8 Feb, 2013

L’IPHES, seu de la II Reunió Oikos de Bioarqueologia

L’objectiu és conèixer la vida de les comunitats d’homínids que ens han precedit i la seva interacció amb l’entorn

web i programa

Molt sovint, les excavacions arqueològiques aporten restes vegetals i animals que posteriorment, ja al laboratori, són sotmeses a un profund anàlisi per conèixer la vida de les comunitats d’homínids que ens han precedit i la seva interacció amb l’entorn. En aquest procés intervenen diverses disciplines que s’aglutinen en el que es coneix com a Bioarqueologia.

En aquest marc, l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) organitzen la II Reunió Oikos de Bioarqueologia, que es realitzarà els dies 26 i 27 d’abril a la seu de l’esmentat centre de recerca, a Tarragona, aprofitant el seu nou edifici al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Fa dos anys es va celebrar a Barcelona.

Isa Cáceres

La investigadora i arqueóloga Isa Cáceres - Jordi Mestre / IPHES

“L’objectiu es propiciar un espai de trobada per afavorir la circulació i intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren”, ha manifestat Isabel Cáceres, investigadora de l’IPHES. Aquest és el cas de la Paleontologia (evolució del animals), la Zooarqueologia (estudi dels modes de subsistència a partir de les restes de fauna), la Malacologia (mol·luscos terrestres i marins), la Ictiologia (peixos), l’Avifauna (aus),  la Palinologia (pol·len), l’Antracologia (carbons) i la Carpologia (llavors).

“Les ponències invitades estaran relacionades amb els estudis isotòpics (els components més elementals de la matèria) que aporten informació valuosa per a conèixer tant l’ambient pretèrit com la dieta dels humans i els animals del passat”, ha afegit Isa Cáceres.

technorati tags: , , , , , , , ,

8 Feb, 2013

Estudiants de Moià descobreixen la prehistòria de la mà de l’IPHES

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va oferir unes xerrades sobre la prehistòria durant la darrera setmana de gener a les Escoles Píes de Moià dins del programa "L’IPHES a les Escoles". Aquesta és la primera vegada que la capital del Moianès acull aquesta activitat, adreçada a alumnat de 5è i 6è de primària.

Cova de les Toixoneres

Cada estiu, un equip de l'IPHES du a terme una campanya d'excavació a la Cova de les Toixoneres, a Moià - Jordi Mestre/IPHES

De tota manera, la vinculació de l’IPHES a Moià ve de lluny, ja que en aquesta localitat porta a terme un projecte de recerca sobre la competència pels recursos entre homínids i els grans carnívors socials, que té com a base les campanyes d'excavació que el mateix institut efectua a les Coves del Toll i de Les Toixoneres.

L’objectiu del programa L’IPHES a les escoles “és apropar el món de la prehistòria i l’evolució humana a l’alumnat d'una manera didàctica i amb un missatge adaptat al seu nivell de coneixements”, comenta Lluís Batista.

Aquestes conferències estan il·lustrades amb un PowerPoint molt didàctic i amb rèpliques de cranis, d'instruments lítics, objectes de fusta i art moble. En aquesta ocasió, Batista els va parlar sobre els trets més importants del Paleolític: com era la vida quotidiana d’aquells homínids, les seves creences, ritus, costums i l’art que ens han deixat.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

8 Feb, 2013

Eudald Carbonell enceta el cicle de conferències "Pensament i Ciència a l'abast" del Centre d'Estudis Selvatans

Serà dimecres 13 de febrer, a les 20 h, a l’auditori de Santa Llúcia de La Selva del Camp

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell 

“De l‘Homo antecessor al l’Homo exnovo, a càrrec d’Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), és el títol de la primera xerrada del cicle "Pensament i Ciència a l'abast", que pronunciarà a l’auditori de Santa Llúcia de la Selva del Camp (Baix Camp), del 13 de febrer al 9 de maig, organitzat pel Centre d'Estudis Selvatans. Carbonell obrirà el cicle el 13 de febrer, a les 20 h.

Eudald Carbonell davant de la seu de l'IPHES

Eudald Carbonell, davant de la seu de la seu de l'IPHES, a Tarragona - Jordi Mestre/IPHES

Resum conferència

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , , , , ,

7 Feb, 2013

Cava&Mots amb Eudald Carbonell sobre el catalanisme evolutiu

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

Per a aquest arqueòleg, la recerca científica és bàsica en el futur de Catalunya

El catalanisme evolutiu de la mà de l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, serà el protagonista de la segona tertúlia Cava&Mots que organitza l’entitat sociocultural Identitat. L’acte tindrà lloc  dijous 14 de febrer a les 20 h, a l'Orfeó Catalònia, ubicat al carrer de Torras i Bages, 62, a Cornellà de Llobregat.

Portada El catalanisme evolutiu

Portada

Al voltant d'una copa de cava i un tall de coca, Eudald Carbonell exposarà les seves idees sobre El catalanisme evolutiu, recollides en un llibre del mateix nom que va escriure juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, editat per Ara Llibres.

“Hem de confrontar-nos amb la història. En els nostres dies, el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet”, assegura Eudald Carbonell, en un moment de màxima intensitat del debat sobre el futur de Catalunya.

En aquest volum,  un dels científics més rellevants del nostre país, reflexiona sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporta una mirada agosarada i apassionant sobre la nostra espècie, l'Homo sapiens.

technorati tags: , , , ,

5 Feb, 2013

Fa sobre 5.000 anys al Nord d’Àfrica dominava un clima Mediterrani similar a l’actual, però una mica més àrid

Així ho demostra un estudi de micromamífers basat en les restes fòssils trobades a la cova de Guenfouda, localitzada a la regió d’Oujda a l’est del Marroc

Aquesta zona és un bon indret per analitzar l’evolució de la biodiversitat durant el quaternari

A inicis del període geològic conegut com Holocè, és a dir, fa entre 4.500 i 6.000 anys abans del present, en plena expansió del Neolític, moment en què sorgeix el sedentarisme, al nord d’Àfrica dominava un clima mediterrani similar a l’actual, però lleugerament més àrid, amb un paisatge molt heterogeni.

mircromamífers de Guenfouda (Marroc)

Una petita mostra d'alguns dels micromamífers de la Cova de Guenfouda que s'han analitzat en aquest estudi - IPHES

Aquestes dades s’han obtingut gràcies a l’estudi de 405 restes de micromamífers que almenys correspondrien a 170 individus i que han permès identificar 12 taxons (grups). Les restes van ser descobertes a la cova de Guenfouda, localitzada a la regió d’Oujda, a la província de Jerada, a l’est del Marroc, durant les campanyes d’excavació arqueològica desenvolupades entre el 2007 i el 2009.

Guenfouda

La Cova de Guenfouda a la regió d’Oujda, a la província de Jerada, a l’est del Marroc - IPHES

Els resultats obtinguts són comparables a altres llocs del nord d’Àfrica amb cronologies anàlogues, com Ez Zarka i El Harhoura 2, també al Marroc. L’estudi s’ha publicat a la revista Historical Biology: An International Journal of Paleobiology, en un article titulat “The small mammals from the Holocene site of Guenfouda (Jerada, Eastern Morocco): chronological and paleoecological implications”, signat, en el moment de lliurar l’article per dos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Juan Manuel López-García (que lidera l’article i actualment investiga a la Università degli Studi di Ferrara) i Jordi Agustí, i Hassan Aouraghe de la Université Mohamed 1er d’Oujda.

Musaranya, esquirol i ratpenat

Les restes estudiades son d’Elephantulus rozeti (musaranya elefant nord-africana), Crocidura russula (musaranya comuna), Crocidura whitakeri (musaranya magrebí), Myotis blythii (ratpenat “ratoner” mitjà), Rhinolophus hipposideros (ratpenat petit de ferradura), Meriones shawii (gerbilid), Apodemus sylvaticus (ratolí de bosc), Dipodillus campestris (gerbid campestre), Eliomys (rata cellarda), Atlantoxerus getulus (esquirol moruno) i Ctenodactylus (gundi).

Juan Manuel López-García

L'investigador Juan Manuel López-García - Jordi Mestre/IPHES

Juan Manuel López-García ha observat: “L’absència de taxons recentment introduïts al Marroc com Mus musculus (ratolí mediterrani), Rattus rattus (rata traginera) i Rattus norvegicus (rata gris), ens ha permès establir una cronologia relativa pel jaciment de la cova de Guenfouda del principi de l’Holocè. A més, l’associació de micromamífers mostra un paisatge mosaic, és a dir, molt heterogeni”. En aquest sentit, cal assenyalar que el Marroc, situat entre l’oceà atlàntic i el mar mediterrani, és un bon indret per entendre l’evolució de la biodiversitat durant el quaternari.

Referència bibliogràfica

López-García, Juan Manuel; Agustí, Jordi and Aouraghe, Hassan (2013): “The small mammals from the Holocene site of Guenfouda (Jerada, Eastern Morocco): chronological and paleoecological implications”, Historical Biology: An International Journal of Paleobiology, 25:1, 51-57

technorati tags: , , ,