www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Nov, 2012

Qui és qui a l’IPHES: Marina Lozano, especialista en l’estudi del desgast dentari de les poblacions prehistòriques

“Aquesta disciplina permet conèixer les característiques físiques dels aliments de la dieta d’aquests grups i identificar usos de la dentició com a eina o tercera mà”

Marina Lozano

L'arqueòloga Marina Lozano - Jordi Mestre/IPHES

El meu nom és Marina Lozano i estic especialitzada en l’estudi del desgast dentari de poblacions prehistòriques, que és la meva activitat principal a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Quan cursava primer curs de la carrera d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana i vaig començar a participar com a voluntària en les activitats del grup de prehistòria dirigit per Eudald Carbonell.

La meva vinculació a l’IPHES  es remunta als inicis d’aquest centre de recerca ja que quan es va crear era becària d’investigació (FPI de la Generalitat de Catalunya) i estava realitzant la meva tesi doctoral sota la codirecció del professor Carbonell, actualment director de l’IPHES, i de  José Mª Bermúdez de Castro, codirector de l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA). Posteriorment, l’any 2007 vaig començar a formar part de la plantilla d’aquest institut per investigar sobre microdesgast dentari de poblacions humanes, un fet que és possible observar amb el microscopi electrònic, ja que amb aquest aparell podem apreciar els danys, usos, etc, que han tingut les superfícies dentàries. Gràcies a aquesta disciplina podem conèixer les característiques físiques (dur/tou, abrasiu, àcid...) dels aliments que componien la seva dieta i també podem identificar usos de la dentició com a eina o tercera mà per a realitzar diverses activitats. Actualment, ho estic aplicant en poblacions del Calcolític (4.700-4.500 anys abans d’ara) i Edat del Bronze (4.400-4.100 anys abans d’ara) del jaciment de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), i en el cas del processament de pells i fibres vegetals en grups de les primeres poblacions de Xile.

Marina Lozano a Xile

Al Departamento de Antropología de la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Chile analitzant restes fòssils del jaciment de Cuchipuy, ubicat a aquest país - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

La meva primera feina en aquest àmbit, però, la vaig dur a terme amb motiu de la meva tesi doctoral, centrada en el desgast dental d’origen cultural dels individus d’Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca). Posteriorment, he estudiat altres poblacions de diferents cronologies (mesolítics, neolítics, calcolítics, primers pobladors d’Amèrica etc) seguint la mateixa metodologia.  Aquesta consisteix en analitzar les denticions amb microscòpia electrònica de rastreig per a identificar-ne els patrons de desgast dentari.

Això ho podem saber perquè els diferents aliments que ingerim són mastegats amb la dentició posterior (premolars i molars) i segons la seva duresa i la seva capacitat d’abrasió deixen unes marques a les superfícies dentals en forma d’estries i/o forats. Amb l’anàlisi de les superfícies dentàries amb microscòpia electrònica de rastreig obtenim imatges d’aquests trets de desgast que posteriorment mesurem i comptem. Segons la densitat de trets, la seva morfologia i mesures podem determinar si els aliments ingerits eren més o menys durs, abrasius, resistents, fibrosos, etc, determinant d’aquesta manera si són d’origen vegetal o animal. A més, podem arribar a deduir si havien estat ingerits crus o cuinats i el grau de processament previ al que havien estat sotmesos. En tot cas, per identificar els aliments concrets que haurien format part de la dieta hem de buscar el suport de les evidències arqueològiques que ens indiquin la presència d’espècies determinades d’animals i vegetals.

Marina Lozano al microscopi electrònic de rastreig

Amb el microscopi electrònic de rastreig als Serveis de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

Pel que fa a l’ús de la dentició com a eina o tercera mà, la metodologia emprada és molt semblant, encara que en aquest cas estudiem la dentició anterior (incisives i canines) en lloc de la posterior a la qual m’he referit abans. Els trets de desgast identificats són comptats, descrits morfològicament i mesurats. Amb aquestes dades podem esbrinar les activitats efectuades: estirar i tensar materials entre les dents, pressionar materials, partir, tallar etc.

En aquests moments s’estan realitzat treballs experimentals consistents en desgastar dents humanes procedents d’extraccions clíniques. Amb elles es duen a terme diferents activitats i amb diversos tipus de materials. Els patrons de desgast resultants varien segons el material que s’ha processat (pell, fibres vegetals, tendons, etc), així com la intensitat i durada de l’acció. La comparació dels patrons experimentals amb els arqueològics ens permet establir l’ús que les poblacions pretèrites van donar a les seves dents.

Un dels reptes d’aquesta disciplina, i de la meva feina en particular, és establir patrons de microdesgast que permetin una millor comparació entre poblacions. Depenent de la cronologia d’aquestes, la manera de preparar i d’ingerir els aliments (crus, bullits, processats etc) pot modificar substancialment el microdesgast dentari amb la qual cosa trobar unes pautes generals, segons el tipus d’alimentació, pot facilitar molt el nostre treball.

Marina Lozano a Atapuerca

Excavant a Atapuerca, en primer terme - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és la diversitat de poblacions que puc estudiar des de les primeres d’Europa (Homo antecessor) fins a d’altres molt més recents (com les societats caçadores i recol·lectores actuals) i d’àmbits geogràfics distants (Europa, Amèrica, Austràlia...).  

Una de les dificultats amb que més sovint m’he d’afrontar és l’estat de conservació de les restes, ja que per poder realitzar estudis de microdesgast les superfícies dentals (esmalt i dentina) han d’estar en bon estat.

Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment és  que vaig rebre la petició d’un artista conceptual americà per utilitzar les imatges de microdesgast dentari d’alguna de les meves publicacions. Segons ell, la morfologia detectada li serviria d’inspiració per a una de les seves creacions. Però mai més he sabut res!

technorati tags: , , , , , , , , ,

28 Nov, 2012

L’Escola de Doctorat de Girona inaugura el curs amb una xerrada d’Eudald Carbonell

És dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior

  Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència titulada “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo en el marc de l’acte d’inauguració del curs 2012-13 per part de l’Escola de doctorat de la Universitat de Girona (ED). Serà dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior d’aquest centre universitari.

Eudald Carbonell

L'arqueòleg Eudald Carbonell

Resum conferència

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , , , ,

26 Nov, 2012

Publiquen un nou llibre sobre el ric patrimoni d'art rupestre de la Valltorta-Gasulla

Ramon Viñas, investigador de l'IPHES, és coautor d'aquest volum

La presentació es realitzarà el 27 de novembre, a les 12 h, al Museu de la Valltorta, a Tírig, Castelló

"Art Rupestre de Valltorta-Gasulla, Museu i parc cultural", és el títol del llibre de Ramon Viñas, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta, que es presentarà en aquest espai, ubicat a la localitat de Tírig, Castelló, el 27 de novembre, a les 12 hores, organitzat per l'Associació d'Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu.

Portada del nou llibre

Aquest llibre està publicat en valencià, castellà i anglès, i es podria considerar com una versió actualitzada d'un llibre anterior, “La Valltorta, Arte Rupestre del Levante Español”, coordinat per Ramon Viñas i editat el 1982. Aquesta publicació va estimular la creació del Museu de la Valltorta que acull un nucli significatiu d'art rupestre llevantí de la Comunitat Valenciana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.

El volum consta de sis capítols i 264 pàgines. Està concebut com una guia per a la difusió dels conjunts rupestres més significatius de l'àrea del Maestrat i el seu Museu, una zona clau per a l'estudi de l'Art Llevantí amb els nuclis de la Valltorta i La Gasulla situats a la zona nord de Castelló, i que , en el seu conjunt, aporten més de 1.000 figures per a la comprensió i el coneixement de les últimes societats caçadores i recol·lectores que van habitar la zona del prelitoral mediterrani peninsular.

Ramon Viñas amb llibre sobre la Valltorta

Ramon Viñas, coautor del llibre i investigador de l'IPHES expert en art rupestre - Mercedes Loperena

El llibre s'inicia amb una introducció general sobre l'art rupestre, a càrrec del secretari de l'Associació d'Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu, Federico García de Araoz, seguida d'una visió de l'Art Llevantí que ha realitzat Ramon Viñas, qui tracta des de la història de les investigacions de la Valltorta-Gasulla fins a les característiques d'aquestes manifestacions, els conceptes estilístics i la tècnica de les representacions, la cronologia i les seves possibles significats. A més, es descriuen els panells més significatius i el seu estat de conservació.

La part final l'ha escrita Guillermo Morote i se centra en la visita a cadascuna de les sales del Museu de la Valltorta, que recull l'art rupestre de la Comunitat Valenciana, des del Paleolític superior fins la iberització amb l'exposició de calcs, fotografies, la reproducció a mida natural de la Cova dels Cavalls, i materials arqueològics.

La publicació compta amb el patrocini de la Fundació Caixa Castelló Bancaixa.

technorati tags: , , , , , , ,

23 Nov, 2012

L’IPHES, en primeres posicions pel que fa a nombre de seguidors a les xarxes socials i bona reputació entre els centres de recerca catalans

Així es recull en un estudi que es publica en el bloc del professor anglès Brian Kelly, que és un referent en mètriques a Internet i web 2.0

L’univers IPHES mou oficialment una població de prop de 14.000 internautes a través de les xarxes socials

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) està entre les primeres posicions pel que fa a nombre de seguidors a les xarxes socials i bona reputació, entre els centres CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), segons un article sobre l’ús de les xarxes socials en el sistema català d’R+D (original anglès i traducció al català), realitzat per Xavier Lasauca, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d'Informació en R+D de la Direcció General de Recerca,  i que es publica en el bloc del professor anglès Brian Kelly, membre de l’executiva de UKOLN (Universitat de Bath, Anglaterra). El seu bloc UK Web Focus és un autèntic referent pel que fa a l’ús en el món acadèmic de les TIC i les eines que la web 2.0 ens proporciona.

Canal IPHES vídeos

El perfil de l'IPHES al Youtube ha rebut ja més de 17.000 visites

Dels 47 centres CERCA, 25 tenen presència a les xarxes socials, a una o a més d’una. Dels 25, a les estadístiques globals (que inclou twitter, facebook, youtube i índex de reputació), l’IPHES és el cinquè. Desglossat, a twitter queda el tercer, igual que al Facebook, en quart lloc a Youtube, i el sisé en reputació.

L’article, que es basa en dades de l’octubre, va ser publicat en anglès a principis de novembre en el bloc de Kelly amb el títol de “Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision”, així com a l’apartat de notícies de la conferència anual sobre comunicació científica 2.0 Spot-On London 2012, on va tenir una bona acollida. Ara també s’ha fet una versió en català.

Bàsicament, les xarxes analitzades són Twitter, Facebook i Youtube. Per dur a terme l’estudi s’han aplicat diferents mètodes per poder contrastar la informació, ja que els sistemes encara són molt nous i uns complementen als altres. En fer l’estudi, alguns dels factors que s’han tingut en compte són el número de seguidors, les interaccions que es produeixen, les mencions, els retuits, les comparticions i els comentaris, segons de quina xarxa es tracti.

O sigui, que l’anàlisi no es limita només al número de seguidors, sinó que s’ha aplicat els índexs emprats per Brian Kelly, de la Universitat de Bath, amb la seva anàlisi detallada sobre la presència de les universitats del Regne Unit a les xarxes: els índexs Klout i Kréd, que proporcionen informació complementària i útil per tal d'avaluar l'impacte de la comunicació bidireccional, la influència del contingut i la forma en què altres persones interactuen amb aquesta informació.

Perfil IPHES twitter novembre 2012

L'IPHES al Youtube té prop de 1.200 seguidros. A banda, el perfil personal d'Eudald Carbonell avança cap als 4.000

Tal com s’explica a l’article, el Klout és un indicador que oscil·la entre 1 i 100 i mesura la influència d’un compte de Twitter sobre la seva xarxa social, sobre la base de dades com ara el nombre de seguidors, l’activitat i la capacitat d’interacció. El perfil de l’IPHES arriba a 49 punts i el centre CERCA que en té més arriba a 52. A banda de la presència a Twitter, l’indicador també analitza la presència a Facebook, Google+ o Linkedin, entre d’altres xarxes.

Pel que fa al Kréd, que només es basa en Twitter, mostra dos subíndexs: el primer mesura la influència d’un compte sobre els usuaris que el segueixen en una escala de 0 a 1000, és a dir, com ara el nombre de retweets, respostes o nous seguidors generats; el segon subíndex, que va de 0 a 10, mesura l’activitat social o generositat del compte, és a dir, el nombre de piulades, retweets o respostes enviades des del propi compte. En el primer cas, l’IPHES arriba als 677 punts i per damunt seu en té cinc més, però no es troba molt lluny de qui ocupa la primera posició, que té 730 punts.

A l’article també es reflecteix l’esforç del personal investigador de l’IPHES que es mostra sempre col·laborador amb l’àrea de Comunicació per atendre els comentaris, preguntes, etc que arriben contínuament a Facebook i Twitter.

A més dels perfils de l’IPHES, aquest institut està present a Twitter amb un compte d’Eudald Carbonell, amb més de 3.700 seguidors. El mateix investigador, que és el director d’aquest institut, té a Facebook una pàgina professional amb més de 4.000 seguidors, una pàgina personal que s’apropa també a aquesta xifra i un grup dedicat al seu pensament amb quasi un miler de seguidors. És a dir, que l’univers IPHES mou oficialment una població de prop de 14.000 internautes a través de les xarxes socials.

technorati tags: , , , ,

19 Nov, 2012

Investiguen el possible ús del jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, com un escorxador de bisons fa sobre 400.000 anys

Busquen a Nova York dades que ajudin a entendre la gran concentració de restes, més de 40.000,  d’aquest animal que s’ha documentat en aquest indret

L'objectiu és aclarir si va ser un kill site, és a dir, un lloc de matança i processament

En el American Museum of Natural History

L'investigador de l'IPHES Antonio Rodríguez observant les restes d'un esquelet de bisó a l'American Museum of Natural History, a Nova York - IPHES

Entre els nombrosos interrogants que encara estan pendents de resposta sobre els jaciments d'Atapuerca (Burgos) n'hi ha un que té a veure amb una gran concentració de restes de bisons al subnivell TD10-2 de Gran Dolina, d'una antiguitat de fa 400.000 anys. En aquest lloc, el 90% de les restes òssies descobertes pertanyen a aquest animal, Va ser un escorxador de bisons? Un lloc de processament? Un campament permanent? Un recer estacional relacionat amb les seves migracions? Aquestes són només algunes de les preguntes que es formula l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA).

En el American Museum of Natural History

A Nova York, Antonio Rodríguez ha pogut dur a terme diversos estudis sobre el Bisó antic - IPHES

Per tal de trobar alguna pista, l'investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Antonio Rodríguez Hidalgo ha realitzat recentment una estada a l'American Museum of Natural History (AMNH) de Nova York, al departament de Vertebrate Paleontolgy de la mà del professor Eric Delson, amb la finalitat de desenvolupar l'estudi zooarqueològic i tafonòmic de les restes òssies de Bisó antic (Bison antiquus) de Folsom (Nuevo México, EUA). Aquest és un jaciment clàssic per a l'estudi de les primeres ocupacions humanes del continent americà, que van estar protagonitzades pels grups coneguts com paleoindis, fa entre 18.000 i 10.000 anys abans del present. En ell es van trobar les primeres evidències clares de presència humana al continent americà datades a finals del Plistocè. Folsom és, a més, un lloc arqueològic a l'aire lliure que ha estat interpretat pels investigadors com un kill site (un lloc de matança i processament) de bisons, datat en 10.500 anys abans del present.

concentració de restes fòssils de bisons a Gran Dolina

Concentració de restes de bisons al subnivell TD10-2, a Gran Dolina (Atapuerca, Burgos) - Jordi Mestres / IPHES

Antonio Rodríguez conta: "El nostre objectiu a l'hora d'estudiar aquesta col·lecció dins del programa d'estades breus en centres d'R+D del Ministerio de Economia y Competitividad, és obtenir una sèrie de dades de primera mà sobre jaciments tipus en què està implicat el bisó com presa principal".

"Per a nosaltres -prossegueix- és important disposar d'aquesta informació ja que ens permetrà establir semblances i diferències pel que fa a edats representades, elements anatòmics preservats, senyals de processament de les carcasses, etc. i així establir analogies i poder interpretar el subnivell TD10-2 de la Gran Dolina a Atapuerca, on més del 90% de les restes òssies pertanyen a restes fòssils de bisons".

TD10-2 representa un nivell en el qual s'observa una intensa activitat antròpica i és pràcticament monoespecífica (només hi ha bisons). Antonio Rodríguez Hidalgo puntualitza: "Estem parlant d'un nivell que va ser ocupat per Homo heilderbergensis fa uns 400.000 anys. Encara que a TD10-2 no s'han recuperat restes humanes, aquesta espècie de homínid és la representada a la Sima de los Huesos, també a Atapuerca. A TD10-2 tenim un lloc referencial on es desenvolupen activitats de carnisseria dels homínids que poblaven la serra en aquell temps".

La complementarietat d'aquests dos jaciments "és important ja que a la Sima de los Huesos no hi ha restes relacionades directament amb les activitats subsistencials d'aquest grup, és una acumulació de cadàvers, de manera que TD10-2, en el futur, ens podrà donar algunes claus sobre quines estratègies desenvolupaven aquestes poblacions per subsistir", assegura l'investigador.

Antonio Rodríguez excavant bisonts a Gran Dolina, a Atapuerca

Antonio Rodríguez excavant restes de bisó al subnivell TD10-2, a Atapuerca - Jordi Mestres / IPHES

De moment se sap que TD10-2 és un nivell especial perquè concentra, en un estrat molt concret, més de 40.000 restes pertanyents a bisons. Tot i que es desconeix a quina espècie exacta pertanyen, hi ha parts de tot l'esquelet i estan molt ben conservats, "encara que com en tots els jaciments amb gran activitat antròpica, es presenten molt fragmentats", indica Antonio Rodríguez Hidalgo. La conservació és tan bona que s'han pogut identificar mossegades humanes sobre algunes costelles de bisó, tal com constata un estudi de l'IPHES publicat fa poc al Journal of Archaeological Sciences.

En TD10-2 hi ha representats més de 40 individus de bisó i només algunes restes fragmentaris d'altres espècies (cérvols, cavalls, algun petit carnívor ...). Aquesta especialització en la caça de bisons és el que fa molt especial aquest nivell, ja que en general, a la resta de la seqüència de Dolina, així com a Galeria o la Sima del Elefante, tots ells a Atapuerca, els nivells amb ocupació humana presenten un accés a preses més diversificat.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

13 Nov, 2012

Conferències sobre art rupestre a Tarragona i a Valltorta, a càrrec de l’expert de l’IPHES Ramon Viñas

Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i expert en art rupestre pronunciarà dues conferències en els pròxims dies relacionades amb aquesta temàtica.

Ramon Viñas

L'investigador Ramon Viñas, en una imatge d'arxiu - IPHES

Dijous 15 de novembre, a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’art rupestre de Catalunya, 10.000 anys d'història gràfica.

Les Muntanyes de Prades és un interessant espai natural format per un extens entramat de serres i barrancades on es localitzen 40 conjunts amb manifestacions rupestres. Dos d’ells corresponen a l’estil llevantí i, la resta, a l’estil esquemàtic o abstracte. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Ramon Viñas farà un repàs didàctic per aquest conjunt. Tot just fa poc han començat les obres per habilitar alguns d’aquests abrics i que puguin ser visitables per a tots els públics. L’IPHES ha estat l’assessor de tot el procés.

 Cova Cavalls, a Castelló

Una de les representacions de la Cova dels Cavalls - IPHES

Divendres 16 de novembre, a les 11.30 h al Museu de la Valltorta (Castelló). L'art rupestre llevantí de la província de Castelló

Ramon Viñas es referirà a les característiques del conjunt del Maestrat de Castelló, on destaquen els abrics de Cova Remigia, el Cingle de la Mola Remígia, Les Dogues, la Cova Centelles, la Cova dels Cavalls, Cova del Civil i Cova dels Rossegadors, entre altres, centrant-se en els aspectes temàtics i tècnics, així com en les teories sobre el marc cronocultural en què es van concebre.        

technorati tags: , , , ,

13 Nov, 2012

L’arqueòleg Eudald Carbonell, pregoner de les Festes de La Sagrera, a Barcelona

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter 

L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’arqueòleg Eudald Carbonell, serà el pregoner de les festes de La Sagrera, a Barcelona. L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.

La seva participació en aquest acte coincideix amb les importants troballes arqueològiques que darrerament hi ha hagut al barri i que s’han posat al descobert amb les obres de l’AVE, i de les quals en parlarà, entre moltes altres coses.

La gata Ivanowa escolta atenta a Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, a La Nau Ivanow, el 2008- Xavier Basiana

La vinculació d’Eudald Carbonell amb La Sagrera es remunta a l’any 2008, amb motiu de la mostra IPHES Art que aquest institut va organitzar a la Nau Ivanow, i el dia de la inauguració va pronunciar una conferència. Posteriorment, el mateix centre de recerca juntament amb la Nau Ivanow i l’Associació de Veíns del barri van retre un homenatge al primatòleg Jordi Sabaté Pi, que durant 40 anys va viure a La Sagrera.

technorati tags: , , , , , , ,

12 Nov, 2012

Taller didàctic per descobrir què ens ha fet humans

Es realitza a la seu de l’IPHES, al campus Sescelades de la URV, dins les activitats Fem recerca! que organitza aquesta Universitat

S’nclou la projecció d’un documental coprotagonitzat per Eudald Carbonell i la possibilitat de conèixer alguns fòssils d’homínids

Conèixer els nostres ancestres i la seva manera d'actuar i viure és la millor forma d'entendre'ns a nosaltres mateixos com a humans. Per aquest motiu, l'arqueologia prehistòrica i la recerca en evolució humana treballen sobre aquestes i altres qüestions, obtenint dades a partir de les que es possible construir una visió molt propera dels nostres avantpassats.

Mostrar com funciona tot aquest procés és l’objectiu del taller didàctic El que ens fa humans. Com eren els nostres avantpassats? que ofereix l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Fem recerca! que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). El taller es desenvolupa a la seu de l’IPHES, al campus Sescelades de la URV, a Tarragona.

Eudald Carbonell i Lluis Quevedo a Tanzània

Eudald Carbonell, a l'esquerra, a Tanzània, en una escena del documental "En busca del primer europeo", que es projecta dins de les activitats Fem recreca! - Cedida Alfons Par

El taller inclou la projecció del documental guanyador de diversos premis científics "En busca del primer europeo", concebut en base a la recerca en evolució humana efectuada pels membres de l'IPHES i coprotagonitzat per l’arqueòleg Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca. A més, els participants podran conèixer diversos fòssils clau en l'estudi de l'evolució humana i que es troben emmagatzemats a l'IPHES

Fem recerca! pretén apropar l’activitat dels centres i grups de recerca de la URV i del CEICS (Campus d'Excel.lència Internacional Catalunya Sud) a estudiantat dels instituts de secundària, i d’altres públics, per mostra-los-hi in situ la seva recerca i propiciar-ne una discussió científica per tal de que vegin com es treballa, quin mètode s’aplica, quines són les bases de la investigació científica, perquè cal socialitzar-la, quins beneficis aporta i quin és el seu futur.

Aquest activitat està adreçada a despertar vocacions, a incentivar l’interès per la recerca i la seva aplicació, així com pels estudis universitaris que la fan possible. L’objectiu és que aquests preguin consciència de la viabilitat i importància de la investigació científica, i de les múltiples aplicacions que el coneixement ofert per un títol genera en aquest àmbit.

Es tracta d'una oferta especialment dedicada a centres de secundària, però, els particulars que estiguin interessats o estudiants de secundària que vulguin venir per lliure, poden sol·licitar cita en aquesta adreça: cae@urv.cat , indicant quants són, i en quina activitat voldrien participar, i se’ls hi proposarà data i hora.

technorati tags: , , , , , , ,

7 Nov, 2012

Eudald Carbonell imparteix una conferència a Reus sobre com sortir de la crisi i una altra a Expominer, a Barcelona, sobre l’evolució humana

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, impartirà la conferència Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”, dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata, en el marc de TEDxReus, una plataforma que pretén promoure les bones idees.

Divendres dia 9, Carbonell serà a Barcelona per pronunciar la conferència inaugural d’Expominer, el saló dels minerals del qual n’és president. Aquesta intervenció tindrà lloc a la Fira de Barcelona, serà a les 10.30 h i porta per títol “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo”.

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell -Jordi Mestre / IPHES

TEDxReus – Dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata

Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”.

Resum:

Actualment estem entrant en els anomenats colls d’ampolla evolutius que poden comportar una important pèrdua d’espècimens d’Homo sapiens. A més, sobre l’actual crisi financera cavalca una crisi econòmica, social, política i ambiental. Per tant, estem davant d’una crisis estructural i sistèmica.

En aquests moments, a la nostra societat convergeixen tots els elements que ens poden portar cap a un camí de progrés o cap a un col·lapse. El futur està a les nostres mans.

Si no s’intervé de manera lògica i conscient, actuarà la selecció natural, i la socialització de la revolució cientificotècnica, que encara no hem metabolitzat, la pagarem socialment i econòmicament molt cara. Si volem evitar aquesta situació, hem de comportar-nos com a homínids evolucionats i ser capaços de treballar per assolir una nova consciencia d’espècie. En aquest procés, l’evolució responsable i el progrés conscient són fonamentals.

Expominer, divendres 9 de novembre, a les 10.30 h, a l’espai Viu la Geologia, a la Fira de Barcelona

mandíbula Sima del Elefante

Mandíbula d'Homo antecessor - Jordi Mestre/IPHES

“De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com explico al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , , , ,

7 Nov, 2012

Les notícies de l’IPHES sobre alimentació, objecte d’interès en un workshop internacional sobre pràctiques comunicatives innovadores

webfacebooklinkedinbloc - twitter

Explorar com la comunicació pot incorporar-se a l’agenda europea de recerca alimentària i afavorir les bones pràctiques quan cal transmetre a la societat els riscos i els beneficis alimentaris és l’objectiu del workshop internacional Communicating food for health benefits (Comunicació sobre el menjar per beneficiar la salut) que els dies 8 i 9 de novembre es realitza al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En aquest marc, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat convidat per la seva expertesa en comunicació científica sobre evolució humana, un àmbit d’estudi que genera moltes notícies sobre nutrició.

L’aportació de l’IPHES porta per títol “Communication about the evolution of diet and health from Atapuerca to the present” (Comunicació sobre la dieta i la salut: des d’Atapuerca als nostres dies), que exposarà Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació d’aquest centre de recerca.

Cinta S. Bellmunt - Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, que serà dijous 8 de novembre a les 18 h, comentarà perquè és important difondre notícies sobre alimentació. En aquest sentit detallarà quins són els tòpics més freqüents quan ens referim a l’estudi de l’evolució humana: canvis biològics, la tecnologia, la complexitat social, l’adaptació a l’entorn, què mengem, com ho mengem i la metodologia que ens ajuda a conèixer com han anat transformant-se totes aquestes qüestions al llarg de la història de la humanitat.

L’experiència alimentària és universal: tothom ha de menjar per sobreviure. Per això, tothom pot beneficiar-se de la investigació en alimentació i salut i de la recerca en comunicació. En aquest sentit, el workshop pretén aportar coneixement en el camp de la comunicació de riscos i beneficis alimentaris; contribuir a la millora de l’alfabetització digital de la ciutadania; promoure estils de vida i pràctiques alimentàries saludables; estendre les possibilitats de millora de les noves tecnologies aplicades a la nutrició i la salut; evitar pràctiques comunicatives confuses i sospitoses; reduir la despesa sanitària en el tractament de malalties relacionades amb l’alimentació, i aplicar tècniques de màrqueting a campanyes de salut promogudes per ens públics i participades per empreses i institucions privades.

Per aquest motiu, les ponències s’han estructurat a través de tres àmbits: noves tendències i significats sobre el menjar, identitat professionals i comunicació alimentària, i pràctiques comunicatives innovadores.

El workshop està organitzat pel Departament d’Estudis de Comunicació (DEC) de la URV, amb la participació del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (DAFITS) i el suport de la Facultat de Lletres, ambdós de la mateixa Universitat.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

6 Nov, 2012

Comencen les obres d’adequació de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades per a la visita pública

Es realitza el tancament dels abrics per a la seva protecció, l’adequació dels camins d’accés i d’un espai per acollir els visitants, i la senyalització informativa

Es preveu que els treballs acabin a finals d’any i les visites puguin oferir-se ja la pròxima primavera

Amb l’objectiu d’apropar el ric patrimoni de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades (Tarragona) al públic en general, recentment han començat les obres d’adequació per a facilitar-ne la seva visita.  Al capdavant d’aquest projecte hi trobem el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN, Parc de Catalunya gestionat pel govern autonòmic). L’Ajuntament de Montblanc i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb el CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre), ubicat aquest últim a Montblanc, són els assessors científics del projecte.  Amb un pressupost de 48.000 euros, l'obra ha estat finançada per l'Obra Social “la Caixa”, mitjançant un conveni que té establert amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Mur en construcció

En aquesta imatge es pot observar un petit mur sobre el qual es posarà una reixa per protegir l'abric -Ramon Viñas/IPHES

En total, el conjunt d’art rupestre de les Muntanyes de Prades està integrat per un nucli pictòric d’uns 40 abrics, però, de moment, se n’habilitaran tres, que pertanyen als terme municipal de Montblanc. Aquests treballs compten amb el permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ha autoritzat les obres de protecció i condicionament d’aquests tres conjunts d’art rupestre i el seu entorn.

arquer

art rupestre

Els abrics rupestres de les Muntanyes de Prades tenen creacions artístiques com aquestes, totes elles Patrimoni de la Humanitat - R. Viñas/IPHES

“Les obres consisteixen bàsicament en el tancament dels abrics per a la seva protecció, l’adequació dels camins d’accés i d’un espai per acollir els visitants, i la instal•lació de senyalització informativa. També es formaran guies per acompanyar les visites”, ha manifestat Ramon Viñas, director del CIAR i expert de l’IPHES en art rupestre.

La previsió és que els treball s’enllesteixin a finals de l'any 2012 i que partir de la pròxima primavera, l’Oficina de Turisme de Montblanc i el CIAR ofereixin visites guiades al Centre d’Interpretació i als abrics rupestres de les Muntanyes de Prades, perquè tothom qui ho desitgi pugui gaudir d’aquests extraordinaris testimonis de la prehistòria. El punt de sortida serà a Montblanc i els guies conduiran als visitants en cotxes tot terreny a l’indret on es troben els abrics.

roda de premsa inici obres

D'esquerra a dreta, Joan Casellas, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Montblanc; Anton Vallvé, director del PNIN de Poblet; Ariadna Ferré, regidora de Turisme del mateix consistori municipal esmentat, i Ramon Viñas, director del CIAR i expert en art rupestre de l'IPHES, dimarts 6 de novembre durant la presentació de l'inici de les obres. Ramon Viñas/IPHES

El conjunt rupestre de les Muntanyes de Prades, inscrit en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998, integra, juntament amb altres de Catalunya, com la Roca dels Moros del Cogul i els abrics de la serra de la Pietat d’Ulldecona, la Ruta de l’Art Rupestre de Catalunya, coordinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La declaratòria, que va reunir l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica, va constituir el reconeixement de la vàlua històrica, artística i universal, d’un conjunt d’obres prehistòriques excepcionals i úniques a Europa, que  guarden una bona part de la memòria gràfica del passat de Catalunya, Aragó, València, Múrcia, Castilla La Mancha, i Andalusia.

Es tracta d’un conjunt d’expressions artístiques, pictòriques i gravades, que es resguarden en petites cavitats: balmes i abrics a l’aire lliure, divulgades avui com Art Llevantí i Art Esquemàtic; manifestacions que es realitzaren entre fa 10.000 i 4.000 anys abans del present, per les últimes comunitats caçadores i les primeres agrícoles.

paisatge

Un dels magnífics paratges que acullen els abrics de les Muntanyes de Prades - R.Viñas/IPHES

“Aquest art prehistòric, integrat en un paisatge magnífic, com el de les Muntanyes de Prades, ens parla de la vida i les activitats d’aquestes societats d’Europa –explica Ramon Viñas- que van viure a les nostres terres fins l’arribada de l’agricultura. Són panells amb pintures que descriuen escenes i composicions faunístiques, cinegètiques, i rituals, amb figures d’arquers, representacions femenines, i animals salvatges, com la cabra, el cérvol i el bou, així com figures esquemàtiques i abstractes de contingut simbòlic.

“Un patrimoni rellevant, que pertany a tots i que cal protegir, conservar i difondre per gaudir-lo socialment amb mesures com les que ara es realitzen amb aquestes obres”, ha comentat Ramon Viñas.   

technorati tags: , , , , ,

5 Nov, 2012

Les màximes de temperatura a l'àrea mediterrània durant l'últim milió d'anys han estat similars a les del clima global terrestre

Així es recull en un article que publica la revista Geology, sent Hugues-Alexandre Blain, investigador de l'IPHES, el signant principal de l'article

El treball es basa en el jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca, únic en l'àmbit peninsular per tenir una llarga seqüència arqueològica i paleontològica

La conca mediterrània és coneguda des d'un punt de vista climàtic per uns recursos d'aigua limitats i uns pics extrems de calor a l'estiu, els quals tenen un paper crucial en els ecosistemes i el paisatge. En aquest context, investigar com el clima ha evolucionat en el passat a l'àrea mediterrània, en relació amb els canvis climàtics globals del Quaternari, ens pot ajudar a entendre com i en quina mesura aquests canvis poden afectar les temperatures i les precipitacions. En aquesta línia, un recent article publicat a la revista Geology demostra que les màximes de temperatura a l'àrea mediterrània durant l'últim milió d'anys han seguit unes pautes i amplituds similars a les del clima global terrestre, tal com aquest ha estat reconstruït a partir dels sondejos en el gel i al mar.

Hugo Blain

Hugues-Alexandre Blain, investigador principal que signa l'article - IPHES

L'autor principal de l'article és Hugues-Alexandre Blain, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el treball realitzat es basa el jaciment de la Gran Dolina, a la Sierra de Atapuerca (Burgos), únic en l'àmbit peninsular per posseir una llarga seqüència arqueològica i paleontològica que ha registrat molts dels canvis en els ecosistemes ibèrics durant l'últim milió d'anys.

En aquest estudi, les temperatures i precipitacions han estat estimades en base a les variacions observades en les associacions fòssils dels amfibis (tritons, gripaus i granotes) i rèptils (sargantanes i serps) al llarg de la seqüència de la Gran Dolina. Aquesta llarga sèrie d'estimacions paleoclimàtiques presenta uns pics càlids marcats que han estat correlacionats amb diverses màximes de calor interglacial de l'últim milió d'anys, en funció de les dades cronològiques establerts per al jaciment d'acord amb datacions numèriques, paleomagnetisme i biocronologia.

amfibis

Mostra de restes fòssils d'amfibis localitzades al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES

Fa sobre 450.000 anys es va produir l'esdeveniment climàtic conegut com MBE (Mid-Brunhes Event) una transició climàtica ocorreguda fa aproximadament 450.000 anys i que separa un primer període (anterior a aquesta cronologia) el qual està caracteritzat per unes fases càlides (també anomenades interglacials) amb unes temperatures moderades d'un segon període (posterior a 450.000 anys) on aquests interglacials estan caracteritzats per uns episodis de calor idèntics o de vegades més càlids que l’Holocè, període en el qual ens trobem actualment.

L'esdeveniment MBE ha estat observat en una gran varietat de registres paleoclimàtics com els sondejos en el gel de l'Antàrtida, els duts a terme a l'oceà Pacífic, etc., però tot i això, els seus efectes sobre els sistemes terrestres segueixen sent poc coneguts causa de l'absència de reconstruccions detallades dels canvis de temperatures per l'últim milió d'anys en altres parts del món, de manera que el nou estudi omple un buit important.

Gran Dolina

Gran Dolina, a Atapuerca, a destacar per la seva llarga seqüència estratigràfica - Jordi Mestre/IPHES

Les conclusions del treball que ara es presenta han revelat que, a la regió de Burgos, els interglacials posteriors a la MBE van ser més càlids que els anteriors, tal com es suposava a partir dels registres paleoclimàtics del Pacífic o del Pol Sud. I també s'ha establert que durant els períodes interglacials posteriors al MBE, les precipitacions eren més baixes, ocasionant una aridesa més pronunciada en els paisatges després de 450.000 anys abans del present.

Referència bibliogràfica

Blain H.-A., Cuenca-Bescós G., Lozano-Fernández I., López-García J.M., Ollé A., Rosell J., Rodríguez J., 2012. “Investigating the Mid-Brunhes Event in the Spanish terrestrial sequence”. Geology, 40: 1051-1054. DOI: 10.1130/G33427.1

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,