www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mai, 2011

L’IPHES, present a la XIV Mercat de la Prehistòria de Moià

El punt d’informació de l’institut va crear molta expectació entre els centenars d’assistents que el van visitar

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va ser present al XIV Mercat de la Prehistòria que es va celebrar el 22 de maig a Moià, on desenvolupa, a més, un projecte de recerca a l’entorn de les Coves del Toll.

“Centenars d’assistents van apropar-se al punt d’informació de l’IPHES on es facilitava tot tipus de dades sobre les activitats d’investigació, docència i socialització que realitza aquest institut”, indica Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca..

Mercat de la Prehistòria maig 11

A l'estand de l'IPHES es facilitava informació sobre aquest institut - IPHES

L’estand de l’IPHES estava centrat precisament en la socialització de la ciència i, fins i tot, es va celebrar una taula rodona sobre aquest tema que va ser emesa per Ràdio Moià. En ella els representants dels diferents centres i entitats que van estar presents al Mercat van exposar el seu programa i estratègies en socialització del coneixement. “En aquest sentit –comenta Lluís Batista- va quedar clar que l’IPHES era qui tenia un programa més ambiciós i complert”.

Taula rodona Ràdio Moià

Lluís Batista, assegut en primer terme, va participar en una taula rodona sobre socialització de la ciència - IPHES

L’estand de l’IPHES estava ambientat amb pells i cranis de diferents animals, així com a reproduccions de cranis de distintes espècies d’homínids.

El Mercat de la Prehistòria de Moià, organitzat pel museu municipal d’aquesta localitat, ofereix diverses activitats per conèixer de manera didàctica i atractiva aquest període històric amb una programació que inclou tallers, exposicions, conferències i cursos.

technorati tags: , , , , , , ,

28 Mai, 2011

Xerrada sobre les capacitats cognitives i aprenentatge social en ximpanzés.

La impartirà David Riba, membre de l’IPHES i de la Fundació MONA, dimarts 7 de junt a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona

Capacitats cognitives i aprenentatge social en ximpanzés és el títol de la xerrada que impartirà David Riba, membre de la Unitat de Cognició d el’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Fundació Mona, dimarts 7 de juny, a les 18 h, a l’Auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc del workshop anual del Màster Interuniversitari de Ciència Cognitiva i llenguatge.

Cuidador i David Riba

David Riba (a la dreta) preparant un experiment amb instruments a la Fundació MOna amb un cuidado - Cedida Fundació Mona

Resum

En l’actualitat hi ha gran debat al voltant de la naturalesa de l’aprenentatge social en els  ximpanzés, principalment en contextos de resolució de problemes relacionats amb la manipulació i l’ús d’instruments. En aquest sentit s’ha analitzat si aquests mostren la capacitat de copiar i transmetre les estratègies conductuals d’un altre individu (imitació), o per contra reprodueixen els canvis produïts per aquest mitjançant estratègies conductuals pròpies (emulació).

Sessió experimental instruments

Imatge corresponent a una sessió experimental un dels ximpanzés manipulant una caixa que conté aliment a dins amb un instrument (Bastó) - Cedida Fundació Mona

Fins al moment els resultats de les investigacions han estat molt dispars, mentre que hi ha qui afirma que en determinats contextos aquestes especies aprenen dels altres com ho fan els humans, és a dir per imitació, uns altres conclouen que el mecanisme principal d’aprenentatge social es l’emulació.

En aquesta xerrada es fa un repàs a  aquesta qüestió a través del treball de tipus experimental sobre les capacitats d’aprenentatge social que des de fa dos anys la unitat de cognició de l’IPHES, coordinada per la Dra Marina Mosquera, esta duent a terme sobre les ximpanzés de la Fundació Mona, En concret, s’efectuen experiments on un model demostrador humà constata a un observador ximpanzé diferents mètodes de com solucionar un problema,  per exemple, manipular de forma manual o mitjançant l’ús d’instruments un aparell per extreure aliment. S’avalua quin recurs d’informació ha extret l’observador (ximpanzé) de la conducta del model (humà) per tal resoldre la tasca, es a dir, si l’observador ha aprés directament del comportament del  model,  a través de la copia de les seves accions, o bé indirectament, mitjançant la reproducció dels canvis d’estat en l’ambient com a conseqüència d’aquestes. A mes, també es discuteixen les implicacions que té aquesta qüestió al voltant de la conducta cultural humana i no humana.

Perfil biogràfic

David Riba Cano es llicenciat en antropologia social i història, i Màster oficial en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Actualment es membre de la Unitat de Cognició de l’IPHES i becari predoctoral de la Fundació Atapuerca adscrit a l’IPHES. Des de fa un parell d’anys desenvolupa la seva tesi doctoral al voltant de les capacitats cognitives i d’aprenentatge social  en primats no humans mitjançant una recerca de tipus experimental sobre els ximpanzés de la Fundació Mona.

technorati tags: , , , , , ,

23 Mai, 2011

Nova campanya d’excavacions al jaciment prehistòric del Cavet per conèixer millor els inicis de les societats neolítiques

De moment, ja s’han posat al descobert fragments de ceràmica, industria lítica en sílex, malacofauna marina i carbons

Un equip integrat per 7 persones du a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment prehistòric del Cavet, ubicat a Cambrils (Tarragonès), des del passat 16 de maig. Els treballs es perllongaran fins al 27 d’aquest mes i tenen com a finalitat obtenir restes arqueològiques que permetin ratificar que el sector I d’aquest jaciment prehistòric ja va ser ocupat en els moments inicials del neolític, com en el cas del sector II d’una cronologia de fa uns 6.500 anys abans del present, essent un dels més antics de la Península Ibèrica pel que fa a aquest període i, per tant, “es tractaria d’un dels primers assentaments coneguts de grups d’agricultors i ramaders”, ha manifestat Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i directora de l’excavació.

Excavacions al Cavet 2011

Excavacions al jaciment El Cavet aquests dies - Marta Fontanals / IPHES

Fontanals ha explicat que, pel que fa al sector II, en aquesta campanya “s’intervé un paquet sedimentari que està dipositat damunt de les sitges i  que l’any anterior va proporcionar materials molt probablement pertanyents al neolític antic”. 

De  moment, durant la intervenció d’enguany ja s’han posat al descobert fragments de ceràmica, industria lítica en sílex, malacofauna marina i carbons. “Es preveu que  si es localitzen restes de cereals carbonitzats, es pugui efectuar una datació radiocarbònica d’una d’aquestes restes i confirmar la cronologia del sector I del jaciment”, observa Marta Fontanals. És per aquesta raó que tot el sediment que s’extrau es sotmet a un procés de flotació i rentat amb aigua per recuperar la matèria vegetal cremada.

L’equip que té cura de tots aquests treballs està integrat per 1 estudiant de la Universidad de Educación a Distancia (UNED), 5 arqueòlegs vinculats a l’IPHES i la directora de l’excavació.

Aquest projecte de recerca al Cavet forma part del conveni marc que l’IPHES va signar l’any 2006 amb l’Ajuntament de Cambrils, qui a través del Museu d’Història d’aquest municipi es fa càrrec dels costos econòmics. Enguany són 9.558 euros per la campanya i els posteriors treballs de laboratori, que globalment  ja han rebut el suport de la Generalitat de Catalunya a través d’una subvenció bianual atorgada al Museu d’Història de Cambrils.

 

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

19 Mai, 2011

Troben els esquelets d’un tapir i un bòvid complets i en connexió anatòmica d’una antiguitat de 3,3 milions d’anys al Camp dels Ninots

Són unes troballes molt importants perquè ajudaran a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època

En aquest jaciment s’ha descobert la col·lecció de fòssils d’aquestes espècies més completa d’Europa

NOTA EN CASTELLANO aquí

L’excavació que aquest mes es desenvolupa al jaciment El Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha posat ja al descobert un tapir i un bòvid complets i en connexió anatòmica d’una antiguitat de 3,3 milions d’anys. Es tracta d’unes troballes molt importants perquè ajudaran a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.  

Bòvid i tapir 2011

En primer terme, cap avall de la fot, restes del tapir, i cap amunt, tot seguit, les del bòvid - Gerard Campeny / IPHES

En els últims anys l’equip està intervenint en dos sectors del jaciment: un al nord del volcà, on s’excava nivells arqueològics del Pleistocè superior, amb una cronologia que podria estar entre fa 40.000 i 10.000 anys abans del present, i un altre, a la vessant sud, en uns nivells paleontològics del Pliocè, període que va dels 5 milions d’anys als 2,5 milions..En aquest últim sector esmentat, aquest any s’ha recuperat un esquelet sencer i en connexió anatòmica de tapir, essent el més complet del registre fòssil europeu. “Es tracta d’un animal molt important ja que proporciona abundant informació paleoecològica”, adverteix Gerard Campeny, codirector de l’excavació juntament amb Bruno Gómez i Jordi Agustí, tots tres membres de l’IPHES.

 Bòvid 2011

Restes del bòvid in situ trobat aquesta campanya - Gerard Campeny / IPHES

Actualment els tapirs es troben en zones molt concretes de Sud-Amèrica i Àsia. És un mamífer perissodàctil que desapareix a Europa a principi del Plistocè, moment en què es produeix l’origen de l’ocupació humana en aquest continent. Es tracta d’un mamífer corpulent, d’aproximadament 1 m d’alçada i 2 m de llargada. Les seves característiques ens indiquen que no són corredors i que mengen fruita i fulles, la qual cosa implica un entorn determinat per clima subtropical amb espais de bosc. La seva extinció a Europa és probablement el resultat d’un canvi climàtic.

Pel que fa a l’esquelet complet i en connexió anatòmica del bòvid recuperat, cal remarcar que juntament amb els obtinguts en campanyes anteriors, estem parlant de la col·lecció més abundant del registre fòssil europeu. En el Camp dels Ninots, el bòvid és l’espècie més abundant, confirmant que són animals que viuen en grup. Aquests artiodàctils, van aparèixer a Europa fa 18 milions d’anys i a partir dels 6 milions d’anys tenen una forma més gran. “Els animals del Camp dels Ninots són molt grossos; no tant com una vaca però clarament més grans que els antílops actuals, com ara els nyus”, puntualitza Gerard Campeny.

Tapir

Dibuix de com és un tapir - IPHES

En aquests primers dies de treball, les restes paleobotàniques també han estat molt abundants. S’han documentat milers de restes vegetals (fulles, fruits, troncs, etc.), evidències directes del clima i paisatge del passat.

Paral·lelament als treballs paleontològics, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior a la comarca de la Selva.

Per altra banda, s’ha signat un conveni de cessió d’espais entre l’Ajuntament de Caldes de Malavella i l’IPHES, segons el qual el consistori municipal cedeix a aquest institut les instal·lacions del Castell de Caldes per garantir la continuïtat de la recerca i divulgació de les restes recuperades en el Camp dels Ninots.

Joan Colomer i Eudald Carbonell

D'esquerra a dreta, Joan Colomer, alcalde de Caldes de Malavella, i Eudald Carbonell, després de la signatura del conveni - Cedida Albert Torrent

Enguany les excavacions es van iniciar el dia 2 de maig i es perllongaran fins a les acaballes d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat i investigadors procedents d’universitats i centres de recerca nacional i internacionals (Espanya, França, Algèria, Armènia, Grècia, etc.). Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,3 milions d’anys.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

16 Mai, 2011

Un nou estudi avala que fa 500.000 anys els homínids d'Atapuerca eren dretans, igual que els neandertals

Molts treballs científics demostren que Homo sapiens, nosaltres, fem servir preferentment una mà respecte a l'altra, aproximadament hi ha 9 destres per 1 esquerrà. Un nou estudi, publicat a la revista Laterality, signat, entre altres, per Marina Lozano, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), avala el fet que fa almenys 500.000 anys abans del present, els Homo heidelbergensis que vivien a la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos) ja eren destres, un tret que -tal com s'afirma en el mateix article- també es s'observa posteriorment en els neandertals.

Estríes incisiva

Estries observades en una dent incisiva d'un individu de la Sima de los Huesos de fa 500.000 anys. L'orientació de les estries es correspon a la d'una persona que usa preferentment la mà dreta - IPHES

S'ha determinat la preferència per una mà a través de l'anàlisi d'unes estries presents en les superfícies labials d'incisius i canins de diverses poblacions. "Aquestes estries són talls que s'han produït per l'ús d'una tècnica que consisteix a subjectar entre les dents anteriors (incisius i canins) algun tipus de material i tibar amb una mà, amb la mà lliure es talla aquest material amb l'ajuda de una eina lítica. En aquest procés es produeixen talls accidentals en les superfícies dentals ", explica Marina Lozano.

Marina Lozano

Marina Lozano, investigadora de l'IPHES que ha participat en l'estudi - Jordi Mestre / IPHES

"S'ha pogut determinar que aquestes estries o talls tenen una o altra orientació segons la mà emprada per a subjectar les eines lítiques", afegeix. Així s'ha comprovat que la mà dreta era la preferentment usada en un percentatge molt elevat (93,1%) entre els Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos  i diversos neandertals europeus (Krapina, Vindija, La Quina etc). És a dir, la lateralitat manual dels humans té una antiguitat mínima de 500,000 anys abans del present.

Portalón, Atapuerca

El Portalón, per on s'accedeix a la Sima de los Huesos d'Atapuerca - IPHES

La lateralitat manual s'ha considerat com un tret típicament humà o, almenys, amb una freqüència molt superior a la que s'ha observat en altres primats, però en els últims anys, noves investigacions, com l'esmentada i les que desenvolupen conjuntament la Fundació Mona i l'IPHES, han aportat dades que qüestionen aquesta exclusivitat de l'Homo sapiens.

Referència bibliogràfica

Frayer, DW, Lozano, M., Bermúdez de Castro, JM, Carbonell, E., Arsuaga, JL, Radovčić, J., Fiore, I. And Bondioli, L. (2011) "More than 500,000 years of right-handedness in Europe. Laterality: Asymmetries of Body, Brain and Cognition". Laterality, First published on 14 April 2011 (iFirst).

technorati tags: , , , , ,

14 Mai, 2011

CatalunyaCaixa atorga dues beques pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

CatalunyaCaixa i la Universitat Rovira i Virgili han signat un conveni de col·laboració per donar suport al Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a Tarragona gràcies als projectes de recerca d’àmbit internacional que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Acte de signatura del conveni el passat 4 de maig al Rectorat de la URV -Cedida URV / Ramon Torrents

Segons estableix en aquest conveni, la Fundació Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa col•laborarà amb la URV concedint dues beques per fomentar  tant l’excel·lència dels programes de màster de qualitat com la dels estudiants. Aquestes beques inclouen la matrícula dels dos cursos del màster i les taxes corresponents, a més d’un ajut complementari per a l’alumnat. Per optar a la beca cal tenir la nacionalitat espanyola i haver destacat per un expedient acadèmic excel·lent. La dotació prevista per al curs 2011–12 és de 12.000 euros.

El conveni el van signar Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de Catalunya Caixa; Albert Abelló , president de la Fundació Caixa Tarragona i vicepresident de CatalunyaCaixa, i el rector de la URV Francesc Xavier Grau, en un acte celebrat el 4 de maig.

Enguany, 33 alumnes segueixen el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV.  Es tracta de la seva setena edició i compta amb alumnat procedent de diversos països i continents com, per exemple, Irak, Tunísia, República de Geòrgia, Algèria, Itàlia, Mèxic i Colòmbia, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol. A això cal afegir-hi 10 estudiants més que han vingut aquest curs a Tarragona a fer la seva mobilitat. A més, enguany han començat a formar-se una nova generació d’especialistes andalusos en arqueologia del quaternari aprofitant l’excavació de l’IPHES a Orce per fer les pràctiques docents. Ha estat també el primer any en què ja s’ha aplicat la renovació de la menció Erasmus Mundus d’aquest màster per part de la Comissió Europea, cosa que garanteix la seva qualitat

El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana s’imparteix des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. Es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal)  Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), a més de la Universitat Rovira i Virgili.

technorati tags: , , , , , ,

14 Mai, 2011

Noves aportacions per identificar amb més fiabilitat les eines prehistòriques elaborades mitjançant la talla sobre enclusa

Vídeo demostració talla bipolar amb enclusa, de Txaber Allué

Una de les tècniques de talla documentades des de més antic, que ha perdurat fins a època històrica i que ha tingut una distribució geogràfica d'àmbit global ha estat la que es coneix com a tècnica bipolar sobre enclusa, que consisteix a colpejar la matèria primera recolzant-la sobre una superfície d’aquest tipus. D’aquesta manera els homínids d’èpoques prehistòriques produïen fàcilment objectes útils per a una àmplia variabilitat de tasques. Ara bé, a dia d’avui encara resulta molt difícil determinar el registre arqueològic que es posa al descobert a les excavacions i que ha estat elaborat aplicant aquest mètode. Un recent estudi de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), publicat al Journal of Archaeological Science (JAS) obre les portes a una identificació i caracterització més fiable.

Figura talla bipolar

Figura elaborada per l'IPHES sobre els residus característics de la talla sobre enclusa de calcària. a) Imatge observada amb el Microscopi Electrònics de Rastreig d'un dipòsit adherit a la superfície de contacte d'un sílex experimental, abans de la neteja; b) imatge per microanálisi (EDX) de la zona anterior, amb el calci marcat en vermell i el silici en verd; c) el mateix punt de les imatges anteriors, un cop la neteja ha eliminat els dipòsits adherits

“Han estat nombrosos els investigadors que han intentat al llarg del temps descriure la talla bipolar amb enclusa i caracteritzar-ne els productes que s’obtenen d’aquesta manera per tal de poder-los reconèixer en el registre arqueològic”, comenta Josep Maria Vergés, coautor juntament amb Andreu Ollé, ambdós experts de l’IPHES, de l’article publicat al JAS.

Josep Maria Vergès treballant amb el Microscopi Electrònic de Rastreig (MER) del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragon, amb el qual s'ha portat a terme l'estudi - Andreu Ollé / IPHES

“Aquest intent –prossegueix Vergés- s'havia fet a nivell de trets morfològics macroscòpics, visibles a ull nu, molts d'ells no exclusius d'aquesta tècnica, que sovint portaven a confusió. La nostra principal aportació és la identificació i caracterització de residus i marques microscòpiques provocades pel contacte del nucli amb l'enclusa, que permeten amb una elevat nivell de fiabilitat identificar l’ús d'aquesta tècnica en els materials arqueològics. Així doncs, la combinació de l'estudi dels trets macroscòpics i microscòpics ha de permetre detectar la tècnica amb un índex més alt de fiabilitat”.

Talla sobre enclusa

Detall de l'experiment de talla sobre enclusa que s'ha reporduït en l'estudi que ara es presenta - Andreu Ollé / IPHES

A banda, ambdós investigadors han intentat posar una mica d'ordre a la bibliografia existent sobre el tema, ja que al llarg dels més de cent anys d'història de la recerca sobre la talla bipolar amb enclusa, s'havia generat una certa confusió. “Aquesta venia donada principalment per l'ús d'un mateix terme per definir coses diferents, dels distints noms que havia rebut un mateix fenomen depenent de l'època i/o l'escola científica, i per la perduració, per manca de rigor científic i per la pràctica de citar automàticament sense haver llegit l'article original, d'errors, creences no demostrades i falses veritats”, puntualitza Josep Maria Vergés.

Amb aquest nou treball, Ollé i Vergés asseguren que no han deixat res tancat i, “tot i que considerem que la nostra aportació és important, està restringida al cas d'un tipus de sílex explotat sobre encluses d'un tipus de calcària, “els emprats en el jaciment d'Isernia la Pineta, a Itàlia, que és on se'ns va generar la problemàtica. Caldria veure com es comporten altres roques molt utilitzades com el quars, la quarsita, etc, o altres varietats de sílex, en combinació amb encluses de diferents litologies”, concluen.

Article

“Technical microwear and residues in identifying bipolar knapping on an anvil: experimental data”. Vergès, J.M.; Ollé, A. Journal of Archaeological Science, 37: 2857-2870, November 2010

technorati tags: , , ,

13 Mai, 2011

Eudald Carbonell fa una xerrada sobre evolució i disseny humà, a L’Hospitalet de Llobregat

El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook i perfil personal - Petita biografia - a twitter @eudaldcarbonell

Evolució i disseny humà és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dimecres 18 de maig, a les 19.30 h, al Centre Cultural Sant Josep, a L’Hospitalet de Llobregat, dins el cicle Pessics de ciència, organitzat per l’Ajuntament d’aquesta localitat i la Fundacióla Caixa

Resum conferència

L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta.  Ara, l’Homo sapiens, mentre cerca construir el seu futur es pregunta sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa busquem els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que ens han conduït on som com a espècie.

L'aruqeòleg Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES

Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctica i crítica de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic per la seva potencialitat ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament científic social i crític.

Tot això, però, no ens serveix de res sense una proposta projectiva. Analitzar el passat sense un disseny humanitzat del futur té poc sentit; només pensant com volem ser els humans en l’avenir podem entendre i extreure’n informació contingent del passat, que retroalimenti i estructuri els canvis de la nostra espècie en el pròxim mil·lenni.

Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent feta pels humans se li correspon una socialització i, després, com a conseqüència de la generalització espai temporal, un canvi en les relacions socials i econòmiques de la població; en síntesi, una resocialització.

Només des de l’evolució responsable i el progrés conscient podrem integrar la diversitat i sobrepassar amb èxit el probable col•lapse d’espècie d’aquest segle. Per primera vegada en l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència d’allò que passa. La ciència i la tecnologia han portat l’humanisme a un nivell impensable.

Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és allò que ens pot fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva, cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil•lenni necessita un enfocament adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.

technorati tags: , , , , , , , ,

13 Mai, 2011

Juan Ignacio Morales, premi extraordinari de màster Erasmus Mundus per una investigació sobre la tecnologia de les últimes societats caçadores i recol • lectores

L'estudi es va basar en les restes trobades en el jaciment tarragoní la Cativera

Per a l'anàlisi de materials lítics es van introduir per primera vegada a l'IPHES tècniques 3D aplicades a les eines prehistòriques

"La Cativera (El Catllar, Tarragona): La tecnologia lítica dels darrers caçadors i recol·lectors al Nord-est de la Península Ibèrica" ​​és el títol de la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que realitzada per Juan Ignacio Morales i defensada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al setembre de 2010, ha merescut un dels premis extraordinaris que aquesta institució va concedir en un acte públic celebrat el passat dijous 4 de maig. El treball va tenir com a director Josep Maria Vergès, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Juan Ignacio Morales

Juan Ignacio Morales va rebre el prmei d emans del rector de la URV, Francesc-Xavier Grau - CEDIDA URV / R. Torrents

En aquesta investigació es plantejava la variabilitat tecnològica existent a inicis de l'Holocè a partir del registre lític recuperat en els nivells B i Bb de l'abric de la Cativera (El Catllar, Tarragona), d'una antiguitat de fa entre 10.300 i 9.060 anys abans del present . Segons s'ha pogut demostrar la gestió tecnològica de la matèria primera d'aquestes ocupacions mostra unes característiques molt similars a les documentades en els jaciments del Magdalenià final / Epipaleolític (14.000 - 10.000 anys abans del present), amb una talla microlaminar encaminada primordialment a la fabricació de projectils per a la caça.

Al seu torn, "les eines de pedra analitzades mostren una divergència molt marcada amb els conjunts Mesolític d'osques i denticulats contemporanis als nivells B i Bb de la Cativera, trencant així amb les normes tècniques establertes per a les últimes societats caçadores i recol · lectores del NE de la Península Ibèrica i dibuixant un panorama d'una complexitat tecnològica i cultural més elevada de la plantejada fins ara ", puntualitza Juan Ignacio Morales.

La Cativera

La Cativera es clau per saber com era l'organització social dels darrers caçadors i recol.lectors - Jordi Mestre / IPHES

Noves perspectives

Cal destacar, d'altra banda, que per conèixer a fons els materials lítics objecte d'estudi s'han introduït, per primera vegada a l'IPHES, tècniques d'anàlisi tecnològic mitjançant models 3D de les eines prehistòriques. "Això és molt important perquè permet accedir a un nivell d'anàlisi derivat de la morfometria geomètrica inabastable des de les aproximacions tradicionals. Aquestes metodologies s'estan reivindicant en l'actualitat com una de les noves perspectives amb més força i acollida dins del camp de la tecnologia prehistòrica", assegura l'autor de la investigació".

La Cativera és un jaciment clau per entendre com s'organitzaven les societats caçadores i recol · lectores fa uns 10.000 anys.

Perfil biogràfic

Juan Ignacio Morales va néixer el 1983 a Pamplona. Va realitzar els seus estudis de la llicenciatura d'Història i de màster a la URV. Actualment col.labora en el IPHES com a membre de la unitat de Tecnologia Lítica i en el projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí i Gaià i també sobre la relació entre homínids i grans carnívors, com codirector de les coves del Toll i Cova de Teixoneres. A més, prepara el doctorat sobre les adaptacions tecnològiques de les últimes societats caçadores i recol · lectores. Ha participat en campanyes d'excavació a la Sierra de Atapuerca (Burgos), l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), el Cavet (Cambrils), la Cativera (El Catllar), la Balma de la Griera (Calafell) o la Cova Colomera ( Sant Esteve de la Sarga, Lleida), entre moltes altres.

technorati tags: , , , , ,

12 Mai, 2011

Cornellà acull l’exposició que dóna a conèixer les principals aportacions científiques de Darwin i la teoria de l’evolució

Està en aquesta localitat fins el 12 de juny al Museu Palau Mercader

El diumenge 15 de maig hi haurà una visita guiada

Dossier de premsa

Darwin i l’evolució és el títol de l’exposició que fins el 12 de juny s’exhibeix al Museu Palau Mercader, a Cornellà (Barcelona). Aquesta mostra, està copatrocinada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’empresa HP. El diumenge 15 de maig, a les 12 del migdia hi haurà una visita guiada amb Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.

L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Crisi darwinisme

Un dels plafons didàctics que inclou la mostra - IPHES

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.

Durant el temps que va durar aquest periple, Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament a El origen de las especies.

A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.

technorati tags: , , ,

12 Mai, 2011

Eudald Carbonell intervindrà en l’acte de lliurament del III Premi Factor Humà Mercè Sala per parlar sobre cooperació humana

Cooperación social altruista, per Eudald Carbonell

“El futur és col·laboratiu”. Amb aquest lema es desenvoluparà l’acte de lliurament del III Premi Factor Humà Mercè Sala, que es desenvoluparà dilluns 16 de maig, a les 19.05 h, a CaixaForum, a Barcelona, organitzat per la Fundació Factor Humà. En l’acte intervindrà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que parlarà  sobre “La cooperació és el que ha fet possible la vida”. Precisament, aquest centre de recerca va organitzar fa poc a Tarragona un workshop sobre la cooperació (veure notícia).

Eudald Carbonell, excavant, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Es parteix del fet que un individu no pot obtenir per si sol tots els recursos per sobreviure. Per això necessita la col·laboració dels seus congèneres. Així, unir la pròpia acció o influència a altres per produir cert resultat, sigui en benefici propi o no (altruisme), en el si de les comunitats, pot ser avantatjós per a l'espècie, i és en aquesta cohesió social on podem trobar els orígens de la tecnologia i la seva socialització. Això ho van entendre ja, per exemple, els homínids que van poblar la Sima de los Huesos, a Atapuerca, fa 500.000 anys, on un individu amb greus limitacions físiques va arribar a vell, sense la cura dels seus congèneres no hagués viscut tant de temps. Però quins són els mecanismes que condueixen als humans a adoptar actituds d'aquest tipus? Ens comportem de determinada manera per què realment ho sentim així o per pressió social? Tenen futur les actituds cooperatives?

Aquests són algunes de les qüestions que comentarà Eudald Carbonell en la seva intervenció, prèvia al lliurament del III Premi Factor Humà. Aquest guardó és un reconeixement a persones, projectes, equips i iniciatives que reflecteixen els principis i valors que impulsava Mercè Sala: pragmatisme, innovació, visió global i humanitat, segons l’entitat organitzadora.

technorati tags: , , , , , , ,

10 Mai, 2011

Troben a la Boella eines de pedra que permetran conèixer millor com eren les primeres poblacions humanes i catalanes fa 1 milió d’anys

Aquestes troballes s’han fet públiques durant al visita que representants de les principals empreses tarragonines han fet al jaciment dimarts 10 de maig

Eudald Carbonell destaca la repercussió social, política, cultura i econòmica que pot tenir aquest projecte de recerca, inclòs al campus d’excel·lència de la URV

Guia didàctica de la Boella

Eines de pedra, principalment elaborades en sílex i d’entre 5 i 10 centímetres de grandària, així com restes de fauna, especialment peces dentàries d’hipopòtam, úrsids, cèrvids i cavalls són les principals troballes que s’han posat al descobert durant els primers de la campanya d’excavació d’aquest any que del 2 de maig al 10 de juny, es desenvolupa als jaciments del Forn i de la Mina, a La Boella (La Canonja, Tarragona), sota la direcció de Josep Vallverdú Poch, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

                       Eines de pedra i restes de fauna que s'han trobat en els primers dies de campanya a la Boella - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes troballes s’han fet públiques durant al visita que uns 60 representants de les principals empreses tarragonines, pertanyents a la Fundació Gressol,  han fet al jaciment dimarts 10 de mayo, els quals posteriorment han mantingut un dinar col·loqui amb Eudald Carbonell, director de l’IPHES, a qui guardonaran el Premi Gaudí-Gresol en Ciència el pròxim 9 de juny. Carbonell ha fet una presentació del projecte La Boella destacant “la repercussió social, política, cultura i econòmica que pot tenir, si s’aconsegueix la implicació empresarial del territori”, ha manifestat. Precisament, aquesta aposta de l’IPHES és una mostra de la seva militància amb l’entorn més immediat, amb una proposta de futur inclosa al Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).

L'excavació aprofundeix en els nivells excavats en anys anteriors - Jordi Mestre / IPHES

En les excavacions hi prenen part un equip integrat per una quinzena de persones del propi IPHES, així com també del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i alumnat dels Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, i del Grau d’Història i Història de l’Art que s’imparteixen a la (URV).

                                    Josep Vallverdú, director de les excavacions a la Boella - Jordi Mestre / IPHES

“Els objectius d’enguany són aprofundir en el coneixement de les unitats estratigràfiques del Plistocè Inferior Final, és a dir, de fa entre un milió i 800.000 anys, amb l’obtenció de restes de pedra tallada, fauna i fusta”, explica Josep Vallverdú,. L’excavació se centra en dos indrets, la Mina i el Forn, “per tal d’augmentar les evidències entorn a la paleoecologia de les primeres ocupacions humanes de la conca del Francolí”, ha afegit el mateix investigador. D’aquesta manera es podrà conèixer millor com eren les primeres poblacions humanes i catalanes.

Empresaris membres de la Fundació Gresol amb Eudald Carbonell a la Boella - Jordi Mestre/IPHES

Aquests treballs són possibles gràcies a les aportacions econòmiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la Canonja. Es realitzen en el marc de diferents projecte de recerca de l’IPHES: “Eventos singulares y recambios de fauna en el Plioceno Superior y Pleistoceno Inferior continental del Mediterráneo Occidental”; “Estudio paleobiológico de los grandes mamíferos plio-pleistocénicos de Orce, Incarcal y La Boella en el contexto euroasiático (Dmanisi y Ubeidiya)  y africano (Buia)"; Context climàtic i Ambiental de les dispersions humanes en el Plistocè" i Desenvolupament Social i Tecnològic al Plistocè Inferior i Mitjà.

technorati tags: , , , , , ,

10 Mai, 2011

L’investigador Jordi Agustí participa a la sessió Encuentros en el Pleistoceno que es realitza a Madrid

Perfil biogràficDarrer llibre: La migración humana

La evolución humana a la luz del ADN és el títol de la sessió Encuentros en el Pleistoceno que se celebrarà dijous 12 de maig, a les 19.30 h, al Museo Arqueológico Regional de Madrid, a Alcalá de Henares i en la qual hi prendrà part Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de l’àrea de recerca d’aquest centre. Darrerament aquest investigador ha estat notícia pel seu llibre La migración humana.

Jordi Agustí

L'investigador Jordi Agustí - Jordi Mestre / IPHES

En la mateixa sessió hi participaran els científics Juan Luis Arsuaga, Clive Finlayson, Carles Lalueza i Antonio Rosas. El moderador serà Enrique Baquedano, arqueòleg i director de l’esmentat museu.

technorati tags: , , , ,

9 Mai, 2011

Eudald Carbonell, Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en Ciència

El rebrà dijous 9 de juny a la nova Fira de Reus, a les actuals instal·lacions del Tecnoparc

Web Eudald CarbonellPerfil personal i grup dedicat al seu pensament al Facebook i també a Twitter @eudaldcarbonell

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, serà distingit amb el Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en l’apartat Ciència, segons ha fet públic dilluns 9 de maig la Fundació Gresol.

Enguany aquests premis arriben a la seva cinquena edició i es lliuraran dijous 9 de juny a la nova Fira de Reus, a les actuals instal·lacions del Tecnoparc. Després de les dues darreres edicions celebrades a la seu provisional de la Fira de Reus (Av. Comerç) enguany la gala pren com a escenari les noves instal·lacions, dotades amb els millors serveis i les darreres tecnologies.

Aquesta serà la cinquena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus i suposa la seva consolidació com a cita social de primer ordre. Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació.

El director de l'IPHES, Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES

L’èxit assolit en les quatre edicions anteriors ha encoratjat un any més a la Fundació Gresol a organitzar de nou aquesta trobada que s’ha convertit ja en una cita  anual de referència a la capital del Baix Camp. A les passades edicions s’han premiat personalitats tan il.lustres com Juan A. Samaranch, Valentí Fuster, Carles Sentís, Ferran Adrià, Isidre Fainé, Antoni Brufau, Iñaki Urdangarín, Eduard Punset, Alejandro Blanco, entre altres.

Aquest anys els premis s’estructuren en deu categories diferents: Arquitectura, Arts Escèniques, Ciència, Ensenyament, Esports, Gastronomia, Humanitats, Lideratge Empresarial, Televisió i Acció Social, essent els guardonats les següents personalitats:  Antonio Garrigues Walker (Humanitats), Benedetta Tagliabue (Arquitectura), José Manuel Lara (Lideratge Empresarial), Anton Giró Roca (Ensenyament), Eudald Carbonell (Ciència), Rafael Ansón (Gastronomia), Pilar de Borbón (Esports), Bigas Luna (Arts Escèniques), Mònica Terribas (Televisió), Banesto (Acció Social).

Premis Gaudí-Gresol

Moment en que el president de Gresol, Antoni Pont, feia públic el veredicte - Cedida Fundació Gresol

La Fundació Gresol és un espai d’intercanvi d’idees, així com una plataforma de reconeixement de l’esforç i l’excel·lència de destacades personalitats. Es va crear per formar i reforçar els vincles existents entre els empresaris del territori, denominat històricament Catalunya Nova, generant així un valor afegit a les comarques tarragonines.

A dia d’avui,  la Fundació s’ha consolidat com un excel·lent fòrum de trobada i debat dels temes d’actualitat amb major incidència en el món econòmic, empresarial, polític i social. Agrupa a més de 150 empresaris que representen les firmes més importants. Després d’una llarga trajectòria, la Fundació Gresol s’ha convertit en una reconeguda tribuna d’anàlisi  per afavorir la projecció de les iniciatives empresarials que es duen a terme a la demarcació de Tarragona.

technorati tags: , , , , ,

9 Mai, 2011

Jordi Agustí participa en la tertúlia presentació del llibre Neuromarketing, a Barcelona

Neuromarketing. Seducir al cerebro con inteligencia para ganar en tiempos exigentes és el llibre de Roberto Álvarez del Blanco que es presenta dilluns 9 de maig, a les 20 h, a la Fundació Joan Miró a Barcelona. L’acte, estructurat en format tertúlia entre professionals de diverses disciplines comptarà amb la participació del biòleg i responsable de recerca de l’Àrea de Recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l'investigador ICREA Jordi Agustí, que parlarà del cervell primitiu.

Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

Resum intervenció

Per què tenim cervell? Aquest és un caràcter típicament animal, i d'un animal actiu. Per això ens emocionem, patim etc. Des d'un punt de vista darwinià, un cervell gran com el nostre sempre és selectivament interessant, però per què no hi ha cervells grans per tot arreu? Doncs perquè és un òrgan molt car i costós de mantenir. En el nostre cas això s’ha vist afavorit per la. dieta proteica.

D’aquesta manera hem evolucionat cap a cervells més grans, sobretot a costa del lòbul prefrontal, que ha anat en augment i que està correlacionat amb el nivell de sociabilitat, és a dir, amb el nombre d'individus amb el que un té relació. No obstant això, hi ha la dicotomia neandertals humans moderns, ja que tenen la mateixa mida del cervell, però diferent comportament. Per què?

Són algunes de les qüestions que intentarà respondre Jordi Agustí

technorati tags: , , , , ,