www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Mar, 2009

L’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV exporten el seu model de comunicació

Socialitzar el coneixement és una activitat clau perquè els avenços científics arribin a la societat i aquesta els faci seus i els aprofiti. La comunicació periodística és en aquest sentit una eina clau. L’ús de les noves tecnologies com blocs, el YouTube, les xarxes socials com el Facebook, etc, són alguns dels instruments que ens permeten arribar de manera ràpida i fàcil tant als mitjans de comunicació d’arreu del món com a grups humans molts diversos.

Aquest és el plantejament de la conferència “Accions de comunicació: consideracions des de l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV” (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) que pronunciarà la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dijous dia 2 d'abril, a les 9 h, al Museu d’Art Prehistòric de Maçao (Portugal) en el marc d’una nova edició del curs Gestió Global del Patrimoni de Qualitat, organitzat per l’Institut Politècnic de Tomar (Portugal) i coordinat pel professor Luiz Oosterbeek; inicialment prevista pel 31 de març.

El curs compta amb el suport de la Unió Europea i ha estat distingit per la UNESCO. D’aquesta manera s’ha pogut convidar alumnes de les universitats sòcies que imparteixen el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaterari i Evolució Humana perquè donin a conèixer la seva activitat professional i/o les seves recerques. Precisament, la periodista de l’IPHES va defensar la seva tesi de màster el passat setembre a la URV amb una recerca sobre estratègies de comunicació per salvar els gravats rupestres de Foz Côa, que ara adapta a llibre per al públic en geeral, i ha estat convidada en representació d’aquesta Universitat. El curs, a més, en aquesta ocasió posa especial èmfasi en la Comunicació del Patrimoni Cultural, dedicant-t'hi els dies centrals de les classes. Hi assisteixen uns 40 estudiants de màster i de doctorat d’Arqueologia procedents de diversos països d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica Llatina.

L’IPHES va nèixer el gener de 2006 i un mes després va estrenar el seu primer bloc. Actualment aquest institut i l’Àrea de Prehistòria de la URV disposen de 4 blocs propis: el bloc de les activitats de l’IPHES, el més consolidat amb més de 700.000 visites l’any passat i triat per la Generalitat de Catalunya com un exemple de xarxa 2.0, tal com constata al monogràfic “Els bloguers del patrimoni”; el bloc personal d’Eudald Carbonell, que en alguna ocasió ha tingut més de 7.000 lectures per escrit,  va merèixer el passat estiu un ampli reportatge a TV2; el bloc de l’expert, d’informació molt especialitzada i escrit en anglès, i un altre pensat per a la comunitat hispanoparlant, doncs aquest institut impulsa una xarxa científica a Amèrica Llatina, la Red de Orígenes.

L’IPHES també té un canal de Comunicació al YouTube i des de fa tres mesos està present al Facebook a tres bandes: amb el grup IPHES, El pensament d’Eudald Carbonell i un perfil propi per a aquest arqueòleg.

A més, es realitzen col·laboracions amb diferents mitjans de comunicació per aprofundir en l’actualitat (L’Espai de l’IPHES a Tarragona Ràdio, el bloc Sapiens a El Mundo...) i nodreix diferents apartats de la web institucional d’aquest institut. Alhora facilita experts als mitjans de comunicació per valorar les troballes i altres fets relacionats que propicia l’estudi de l’evolució humana, encara que no hagin estat protagonitzats per membres d’aquest institut.

technorati tags: , , , , , , , , ,

28 Mar, 2009

Conferències sobre les investigacions arqueològiques al desert de Sonora, a Mèxic, i les pràctiques mortuòries

Alejandro Terrazas, investigador de l’Instituto de Investigaciones Antropológicas (INA) de la Universidad Nacional Autónoma de México i membre de la Red de Orígenes, que impulsa l’IPHES a Amèrica Llatina, aprofitarà la seva estada aquetes dies a Tarragona per impartir dues conferències incloses en l’activitat docent del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que ofereix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquestes són:

-          Dimarts, 31 de març, de 12:00 a 14:00, a l’Aula 423 de la Facultat de Lletres, al campus Catalunya, "El proyecto de investigación arqueológico en el desierto de Sonora (México)".

-          Dimarts, 2 de abril, de 10:00 a 11:00. Aula 415 de la Facultat de Lletres, al campus Catalunya: Practicas mortuarias: teoría y métodos".

technorati tags: , , , ,

27 Mar, 2009

El 16 d’abril es farà públic el veredicte del I Certamen de Pintura La Cueva de Maltravieso que s’ha efectuat durant el març a Cáceres

Un total de 389 obres s’han presentat al I Certamen de Pintura La Cueva de Maltravieso. El veredicte es farà públic el pròxim 16 d’abril. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa “El Calerizo Cacereño: La Cueva de Maltravieso ayer y hoy”. Alguna de les obres presentades a concurs s’han pogut veure en una exposició que fins divendres 27 de març s’ha efectuat en el Complejo Cultural San Francisco, organitzada pel Consorci Cáceres 2016.

La mostra s'ha dut a terme al Comlejo Cultural San Francisco, a Cáceres - Antoni Canals / EPPEX

En aquesta mostra s’han pogut veure les obres dels adults, un total d’11 en l’apartat de còmic, 30 en el de pintura i 12 en el de dibuix. També hi eren presents les aportacions adreçades a estudiants de Cáceres amb 99 dibuixos d’alumnes de 1er a 3er de primària i 237 de 4rt a 6è de primària.

La Cueva de Maltravieso és un projecte de recerca de l’EPPEX (Equipo de los Primeros Pobladores de Extremadura) en el qual hi pren part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

technorati tags: , , , ,

27 Mar, 2009

Últims dies per veure la mostra Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya, a Cervera

L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica, que de forma didàctica i amena mostra un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie: el neolític, es pot veure encara fins diumenge dia 29 de març al paranimf de Cervera. Aquesta iniciativa, promoguda per “la Caixa”, ha estat comissariada per Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i assessorada per Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca.

Enterraments al Neolític

Els nous costums funeraris del Neolític es caracteritzen en alguns indrets pels enterraments col.lectius - Lluís Batista / IPHES

Fa 8.000 anys, els habitants del territori que actualment anomenem Catalunya van deixar de viure en coves per adoptar progressivament un mode de vida sedentari, en poblats establesl'agricultura i la ramaderia formats per unes quantes cabanes. Al mateix temps, van abandonar poc a poc les activitats de caça i recol·lecció, fins llavors la base de la seva subsistència, en favor de noves formes de producció d'aliments: l'agricultura i la ramaderia.

Alhora en l'economia productiva de les poblacions van aparèixer també altres novetats que suposa una millora de les formes paleolítiques en les diferents eines necessàries per la vida diària; la ceràmica, necessària per fabricar recipients on guardar els aliments que no es consumiran de forma immediata; la mineria, amb l'exemple de les mines de Can Tintorer a Gavà, on s'explotava la variscita per fabricar grans de collaret i altres complements; i els nous costums funeraris, que a Catalunya es caracteritzen per l'aparició d'enterraments col·lectius, i pel predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens).

Horari

De dilluns a divendres. de 10 a 14h i de 17 a 20h. Dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h. Diumenge de 12 a 14h

fins al 29/03/2009

al Paranimf de la Universitat de Cervera

Plaça Universitat, s/n

Cervera (Lleida)

Per saber més clica aquí

technorati tags: , , , , ,

26 Mar, 2009

Conferència sobre els patrons evolutius amb motiu de l’Any Darwin

L’ofereix aquest vespre l’investigador Jordi Agustí

Ja des dels orígens del darwinisme, el tema dels patrons evolutius, incloent-hi els de l´evolució humana, va ser un tema d´intens debat. Darwin va afavorir un model estrictament gradualista de l´evolució, model que altres darwinistes de la primera hora, com Thomas Huxley, no compartien.

Jordi Agustí

Jordi Agustí

Aquest serà el punt de partida de la xerrada titulada Patrons evolutius dins l’evolució humana que pronunciarà Jordi Agustí, investigador ICREA (Institutció Catalana de Recerca i Estudis Avançats)  a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), avui dijous dia 26 de març, a les 19.30 h, a la sala d’actes de Can Palanet, carrer d’en Palau, a Mataró. Aquesta xerrada es realitza en el marc del seminari Darwin i l’evolució, que organitza el Museu de Mataró amb motiu dels 200 anys del naixement d’aquest científic

RESUM

Ja des dels orígens del darwinisme, el tema dels patrons evolutius, incloent-hi els de l´evolució humana, va ser un tema d´intens debat. Darwin va afavorir un model estrictament gradualista de l´evolució, model que altres darwinistes de la primera hora, com Thomas Huxley, no compartien.

Des d´aquell moment, el programa bàsic de la paleontologia humana va ser la recerca de “baules perdudes” que omplissin el forat que hi havia entre els actuals antropomorfes vivents i l´espècie humana actual. La proliferació de fòssils i taxons en la primera meitat del segle XX, així com la dificultat d´encaixar molts d´aquests fòssils en una seqüència lineal, va establir una notable confusió durant dècades. La eclosió de la Teoria Sintètica de l´Evolució als anys 40 va comportar novament l´adopció d´un esquema lineal en forma de “graus evolutius”, que es succeïen des dels australopitecs fins a l´Homo sapiens, en una seqüència que es suposava clarament progressiva. Aquest model lineal i progressiu va tornar a  ser posat en qüestió quan Stephen J. Gould i Niles Eldredge van proposar el seu patró evolutiu d´equilibris puntuats, segons el qual l'evolució té moments d'estasi o de pocs canvis i que en altres ocasions els canvis s'acceleren i produeixen transformacions en curts períodes de temps, patró que va ser aplicat a la paleontologia humana per Ian Taterssal i seguit per moles altres autors.

technorati tags: , , , , ,

24 Mar, 2009

Conferències sobre jaciments de Vallparadís i la Boella, de més de 800.000 anys d’antiguitat, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona

L'aforament és limitat

La xerrada sobre Orce canvia de dia i enlloc del 9 d'abril serà el 16 del mateix mes

Amb el lema Catalunya ara fa més de 800.000 anys, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, acollirà dues conferències: “Vallparadís, els primers poblaments humans a Catalunya”, a càrrec de Kenneth Martínez i Joan García, i “El jaciment del Barranc de La Boella”, que oferirà Josep Vallverdú. Tots tres són membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i directors de les excavacions dels respectius jaciments sobre els quals parlaran dijous dia 26 de març, a les 19 h. L’entrada és lliure i d’aquesta manera s’estrena el cicle de conferències que acompanya l’exposició Europa fa 1 milió d’anys, que produïda per l’IPHES es va inaugurar el passat 12 de març.

RESUMS DE LES CONFERÈNCIES I PERFILS DELS INVESTIGADORS

“Vallparadís, els primers poblaments humans a Catalunya”

El punt de partida serà el debat científic generat a principis dels anys noranta sobre quan es van produir l’arribada de les primeres poblacions humanes a Europa, quina o quines espècies van protagonitzar aquestes sortides de l’Àfrica i amb quins ecosistemes es troben. Alhora es referiran a la tecnologia que empraven: com eren les seves eines i com les elaboraven, així com els usos que els hi donaven. Les restes arqueològiques trobades a jaciments com Vallaparadís (Terrassa, Barcelona) han permès confirmar la presència d’una ocupació humana generalitzada, estable i permanent a Europa anterior al milió d’anys.

L’equip d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili encarregat del control arqueològic de les obres de construcció de la futura estació dels FGC Vallparadís-UPC (Terrassa, Vallès Occidental) va localitzar, a finals del mes d’agost de 2005, objectes lítics associats a fòssils amb marques d’intervenció antròpica. Aquest registre arqueològic es va recuperar en un nivell estratigràfic amb una datació provisional, a partir de la bioestratigrafia de macromamífers i del paleomagnetisme, del Plistocè inferior final. A partir d’aquesta troballa es va organitzar una excavació preventiva del nivell arqueològic, que finalment ha abastat una superfície d’uns 781 m2, una potència d’uns 1100 m3 i on s’han coordenat més de 57.600 registres entre objectes lítics i  fòssils

jaciment de Vallparadís

En primer terme, Joan García i Kenneth Martínez, atenent unes explicacions d'Alfredo Pérez, que ajuda en les datacions, i Josep Vallverdú, a Vallparadís - IPHES

 

Els Drs. Joan Garcia Garriga (Olot, 1977) i Kenneth Martínez Molina (Barcelona, 1975), són arqueòlegs del Quaternari, investigadors de recerca avançada i professors.

Joan Garcia és especialista en les primeres colonitzacions humanes d’Europa i en la tecnología lítica del Plistocè inferior i mitjà.

Kenneth Martínez també és especialista en l’estudi del Paleolític mitjà, especialment en la funcionalitat dels artefactes lítics.

Ambdós han estat directors de projecte i investigadors de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment són investigadors i directors de projecte de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social i docents d’Ensenyament Secundari. Joan Garcia és també docent de la Universitat Oberta de Catalunya.

Així mateix, també són investigadors col•laboradors i membres de l’Àrea de Prehistòria de la URV, Equip d’Investigació d’Atapuerca (Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, 1997) i de la New York Academy of Sciences (NYAS).

Joan Garcia és Doctor en Prehistòria (Università degli Studi di Ferrara, Itàlia, 2005) i Doctor en Geografia i Història (URV, 2005). Va ser guardonat amb el Premi Extraordinari de Doctorat (2004-2005) i la Menció Honorífica Acadèmica de Doctor Europeu (2005-2006). Per la seva banda, Kenneth Martínez és Doctor en Geografia i Història (URV, 2005).

Jaciment de Vallparadís

Ajupit, en primer terme, Josep Vallverdú, al seu darrere Kenneth Martínez, i de peu Joan García i Alfredo Pérez - IPHES

Els dos són autors de nombroses publicacions, la majoria en revistes científiques d’impacte internacionals i nacionals. Són autors de diversos capítols de llibres, monografies i llibres. Han dirigit conjuntament tres projectes d’investigació sobre el Paleolític inferior del nord-est català (Generalitat de Catalunya) i un altre projecte internacional a Geòrgia sobre el Paleolític mitjà i superior (Ministeri d’Educació i Ciència). A més, han col•laborat en molts altres projectes de prestigi i dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya i Geòrgia. Des del 2005, dirigeixen conjuntament, l’empresa d’anàlisis i excavacions arqueològiques ArqueoLine S.L. i un nou projecte en el jaciment de Vallparadís, Terrassa, que s’ha revelat com un dels més importants del Plistocè inferior europeu.

“El jaciment del Barranc de La Boella”

Es presentarà el jaciment arqueopaleontològic del Pleistocè Inferior del Barranc de la Boella ubicat a la Canonja (Tarragonès). Es coneix des de començaments del segle XX però ha estat poc explorat, amb una intervenció preventiva portada a terme pels col•laboradors del Dr. Salvador Vilaseca a finals dels anys 60.

En aquesta intervenció es resumeixen les troballes de la intervenció preventiva de l’any 2007, destacant uns ullals de mamut, i els principals resultats obtinguts orientats a conèixer i afinar la cronologia del jaciment.

Dues de les defenses de mamut trobades a la Boella el 2007

Defenses de mamut trobades al jaciment de la Boella - Crèdit: IPHES

Josep Vallverdú Poch és doctor i investigador de la Unitat de Geoarqueologia de l’IPHES, que tracta diferents aspectes que lliguen les Geociències i l’Arqueologia. La relació Geociències, i de manera singular, l’Arqueologia Prehistòrica tenen un origen comú. Noves línies de recerca han fonamentat l’especificitat de la Geoarqueologia, especialment després de l’avinguda dels mètodes de datació radioactius. En l’actualitat, la Geoarqueologia estudia fonamentalment els processos de formació de jaciments arqueològics mitjançant geociències com l’Estratigrafia, la Sedimentologia, la Petrografia, la Micromorfologia de sòls, la Mineralogia, etc.

CANVI DE DATA 

D'altra banda, la xerrada "Primeres ocupacions humanes en el Plistocè inferior de la regió d'Orce (Granada)", prevista inicialment pel 9 d'abril s'efectuarà finalment el 16 del mateix mes. Inclou "De Dmanisi a Orce. Cronologia de la primera dispersió humana a Europa", a càrrec de Jordi Agustí, i "Carronya, hienes i homínids als jaciments de Fuente Nueva i Barranco de León d'Orce", que pronunciarà Bienvenido Martínez, ambdós investigadors ICREA a l'IPHES.

technorati tags: , , , , , , , ,

22 Mar, 2009

L’IPHES lamenta profundament la mort de Rafael Bartolozzi

Eudald Carbonell: "Amb ell compartíem una manera de pensar i de comunicar amb la societat"

Diumenge 22 de març s’ha produït el trist desenllaç: ha mort l’artista pintor Rafael Bartolozzi, que va ser alhora alcalde de Vespellà de Gaià durant uns anys i va donar una tarannà molt especial a aquesta localitat. En la seva mort, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) lamenta profundament aquest trist esdeveniment i fa seves les paraules del seu director, Eudald Carbonell, que és, a més, membre de la Fundació Bartolozzi. Dilluns 16 de març encara van compartir una estona a la Casa Margodi de Vespellà de Gaià, on residia Aquestes són les paraules del director de l’IPHES:

Amb Rafael Bartolozzi vam tenir pocs contactes per projectes específics, però compartíem la forma de pensar i de comunicar-nos amb la societat, la il·lusió per una vida construïda amb valors crítics, el nostre interès per l’entorn local alhora que li volíem donar una projecció universal, i l’art com una forma de vida i d’entendre el món.

Rafael Bartolozzi anys enrere en plena activitat artística

Rafael Bartolozzi anys enrere en plena activitat artística - Foto cedida pel diari EL PUNT

El passat dia 16 vaig ser amb ell a casa seva; estava acompanyat per la seva dona, Nuria Aymamí, i el seu fill, Nil Bartolozzi. En Rafael estava pintant i plasmava com veia el món mentre conversàvem sobre projectes de futur com a espècie, perquè encara que com a individus desapareixem, som representants d’un pensament i perdurem en la mida que altres persones segueixen treballant en la mateixa línia. En aquest sentit vaig veure que el seu fill serà dels qui assumirà aquest paper, i la seva dona, amb la qui compartim processos que estructuren les societats: la construcció social és una forma de veure el món i, com a IPHES, amb Bartolozzi i la seva família més íntima, compartim la militància vital pels projectes que ens fan humans, pel canvi, per l’estètica, per l’ètica.

Sempre que un amic et deixa, hi ha una baixada d’energia en al xarxa de la qual formava part, però no se’n va del tot, perquè sempre qui ha gent que continuï transmetent el seu pensament, estarà entre nosaltres. La vida no és només la reproducció genètica, sinó també la reproducció cultural i tot coevoluciona. És la força del pensament i de l’acció. L’evolució responsable i el progrés han de ser conscients i aquests són els elements que ens uneixen. Per això, el procés segueix endavant malgrat que algú falti, perquè la xarxa continua i això és el que dóna valor a l’espècie.

Felicitació any 2009 de Bartolozzi

Amb aquesta il.lustració i aquesta consigna, "Alehop", va felicitar l'any 2009 - Crèdit: Rafel Bartolozzi

En la meva darrere trobada amb ell, dilluns passat, jo no pensava que fos l’última. De tota manera, serà el darrer cop que hem estat junts físicament parlant, però no serà la última de forma conscient: la connexió està en el pensament i en el que som. El cos és només una manera de canalitzar la informació, per tant, la xarxa continua, i ens trobaren en l’infinit de la praxis.

Una abraçada amic

technorati tags: , , , , ,

17 Mar, 2009

El Grup Cultura 03 i l’IPHES signen un conveni marc per elaborar plegats productes de qualitat sobre evolució humana

S’hi inclouen continguts textuals, gràfics i audiovisuals, com llibres o documentals

El Grup Cultura 03, que pretén dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional i al servei de la societat, i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), un centre d’investigació referent en recerca, docència i socialització del coneixement en les diferents branques de l'estudi de l'Evolució i del Comportament Humans, han signat aquesta setmana un conveni per elaborar plegats productes de socialització en aquest àmbit. La signatura l’han formalitzada Maika Pascual, presidenta del  Grup Cultura 03 i d’Eudald Carbonell, com a director de l’IPHES.

D’aquesta manera, a partir d’ara, s’establiran col·laboracions i convenis específics pel  desenvolupament de continguts textuals, gràfics i audiovisuals i de projectes en el camp de l’evolució humana i social. Alguns dels àmbits de treball que s’explotaran seran: l’elaboració de llibres, quaderns, enciclopèdies i col•leccionables i, en general, continguts editorials; projectes per a reportatges de revistes, i/o articles; la producció de documentals, programes de TV, i en general continguts audiovisuals; l’organització i producció d’exposicions, congressos, conferències, jornades i seminaris; es promouran espectacles didàctics i d’entreteniment de petit format per a ser representats en directe, així com treballs d’ impressió de llibres, revistes, tríptics i qualsevol tipus de format imprès.

Signatura conveni amb el Grup Cultura 03

Maika Pascual i Eudald Carbonell durant la signatura del conveni efectuada en el marc de l'exposició Europa fa 1 milió d'anys que acull el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona - Jordi Mestre / IPHES

Maika Pascual ha declarat que “és un orgull que un institut tant important en la seva àrea d’estudi com és l’IPHES, hagi escollit Cultura 03 com a mitjà per donar a conèixer els seus continguts, ja sigui a través de les nostres plataformes editorials, audiovisuals, d’impressió o d’organització d’esdeveniments culturals en viu. És una gran oportunitat per Cultura 03 poder col·laborar-hi”.

Per la seva part, Eudald Carbonell ha declarat que “la signatura d’aquest conveni és un pas més en l’enfortiment d’una relació ja existent amb algunes de les empreses del grup, com ara l’estreta col·laboració que tenim amb la revista Sapiens o l’editora Ara llibres”. Tot just, el número de Sapiens de març, el 79, aquesta publicació ofereix en exclusiva el reportatge “Desenterrem un mamut a Mèxic”, una troballa que aportarà noves dades sobre el poblament d’Amèrica; s’inclou el diari d’excavació.

technorati tags: , , , , , , , ,

16 Mar, 2009

La revista Sàpiens dedica un ampli reportatge al desenterrament d’un mamut a Mèxic per part de l’IPHES, amb el diari de l’excavació inclòs

La troballa aportarà noves dades sobre les primeres poblacions humanes d’Amèrica

Saber de primera mà com és el dia a dia dels arqueòlegs que han treballat en un jaciment mexicà per desenterrar un mamut que aportarà dades molt importants sobre les primeres poblacions humanes a Amèrica, és ara possible gràcies a una col·laboració entre la revista Sapiens i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Ramon Viñas a Mèxic

El desenterrament del mamut protagonitza la portada de març de Sàpiens. A la imatge, Ramon Viñas, investigador de l'IPHES, en la segona campaña d'excavació a Santiago Chazumba, el setembre de 2008 - Crèdit: Sàpiens

En el seu número 77 (març), Sapiens publica en exclusiva un relat dels dies trepidants de setembre de 2008 gràcies a la publicació d’un ampli reportatge que inclou el diari d’excavació que es va escriure a peu del jaciment. L’article el signen Albert Rubio i Jordi Rosell, col·laborador i membre de l’IPHES, respectivament, amb fotografies de Jordi Mestre, membre d’aquest institut; Rosell és, a més, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Els fets que es relaten van tenir lloc a Santiago Chazumba, un poble situat al nord-oest de l’estat d’Oaxaca, a uns 400 km al sud de la ciutat de Mèxic. Allí s’han trobat restes d’un mamut que poden ajudar a entendre com i quan es van produir les primeres ocupacions humanes a Amèrica. Les investigacions indiquen que això tindria lloc coincidint amb l’extinció dels grans mamífers. Tal com es constata a Sapiens aquest fet ha donat peu a una polèmica que avui està més polaritzada que mai i que us convidem a descobrir amb la lectura del reportatge que recull aquesta revista.

Jordi Creus, director de Sapiens, destaca l’estreta col·laboració entre aquesta publicació i l’IPHES des de fa un parell d’anys. En aquest temps, la recerca a l’entorn de l’evolució humana “s’ha convertit en un tema estrella i que es presenta de la mà dels propis protagonistes”. Alhora ha afegit que en el cas del mamut de Mèxic, “el tema ens va semblar molt interessant i una novetat molt potent per a revistes com la nostra. Les publicacions han de ser capaces d’innovar i d’arriscar. En aquesta línia entenc aquest article, amb una maquetació sorprenent i amb uns continguts gens habituals en les revistes d’història. Estic tan content del resultat que hi haurà continuïtat. Des de Sàpiens anirem seguint les novetats que es produeixin al jaciment de Santiago Chazumba”.

technorati tags: , , , , ,

15 Mar, 2009

El portal de l’IPHES evoluciona.org, destacat a l’Espai Internet de Televisió de Catalunya

Podeu veure la informació clicant aquí

Dins l’Espai Internet que emet el Telenotícies Migdia del cap de setmana, diumenge 15 de març s’ha dedicat una informació al nou portal de l’IPHES dedicat a l’evolució, evoluciona.org, que es va estrenar el passat 12 de febrer, coincidint amb el dia que es commemoraven els 200 anys del naixement de Charles Darwin, l’autor d’El origen de las especies, llibre del qual enguany es celebren els 150 anys de la seva publicació. La mateix informació ha estat destacada i es recull al portal 3cat24.cat

Sota el títol de “Per entendre l’evolució”, eTelevisió de Catalunya 3cat24.cat s’ha referit al portal evoluciona.org com “una web que es vol convertir en una eina de referència per a educadors i aficionats a l'estudi de l'evolució. Conté tota mena de recursos didàctics: textos, fitxes, fotografies, esquemes i vídeos que es combinen per explicar, de manera interactiva, qüestions com ara l'Homo antecessor o els jaciments d'Atapuerca”.

En la notícia també s’esmenta al director de l’IPHES, Eudald Carbonell, L'Eudald t'ho explica, qui protagonitza una secció adreçada als més petits en què, per exemple, s'explica, pas a pas, com feien foc les comunitats primitives. Fins i tot la web inclou un canal propi de televisió amb força vídeos divulgatius.

L’estiu passat, una altra web de l’IPHES, en aquell cas el bloc personal d’Eudald Carbonell va merèixer un ampli reportatge al programa Cámara abierta de TV2 i el bloc Les activitat de l’IPHES ha estat triat recentment com a bloc recomanat per la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat evidència l'encert de l'IPHES d'apostar per les noves tecnologies com a bones eines, entre altres recursos, per socialitzar el coneixement sobre evolució humana.

technorati tags: , , , , , , ,

13 Mar, 2009

Oberta al públic la mostra sobre com era Europa fa un milió d’anys, a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona

Ampli dossier de premsa, clica aquí

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell,  va encetar dijous 12 el cicle de conferències organitzat amb motiu de l’exposició

Dijous 12 de març, el director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, i Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), van inaugurar a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’exposició Europa fa un milió d’anys. Una hora abans, Eudald Carbonell va impartir la conferència “El primer europeu: la mandíbula de Sima del Elefante (Atapuerca)”, davant d'un auditori ple de gom a gom.

En la seva intervenció es va referir també als fòssils descoberts d'Homo antecessor a Gran Dolina, doncs l'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA), del qual ell n'és codirector, treballa amb la hipòtesi de que les restes humanes de Sima del Elefante puguin ser també d'Homo antecessor espècie descoberta al primer jaciment esmentat. 

Eudald Carbonell al MAC

Eudald Carbonell, durant la seva conferència dijous dia 12 de març al MAC, a Barcelona - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa a la mandíbula humana de Sima del Elefante, cal insistir en què estem parlant de les restes del primer europeu, troballa que va ser portada a la revista Nature. En el mateix nivell s’ha trobat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.

La mandíbula trobada a la Sima del Elefante té una antiguitat d’1,2 milions d’anys i la importància d’aquesta descoberta ho demostrada el fet que va ser portada a la prestigiosa revista científica Nature. Té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor. Igualment, però, té similituds amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia).

Escenografia Un milió d'anys

Detall d'una de les escenografies de l'exposició - Crèdit: MAC

L’exposició trasllada al visitant, de manera didàctica, als orígens de la vida al planeta Terra, ens mostra com varen configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques -entre elles l’espècie humana- en diferents localitzacions geogràfiques. Des de fa un milió d’anys, la vegetació i especialment la fauna, han sofert variacions en la seva localització geogràfica, gràcies a les extincions i a noves incorporacions.

Fa entre 1.3 i 0.8 milions d’anys, durant el Plistocè inferior, el nostre continent era un indret amb una gran riquesa ecològica, amb abundants plantes i animals que constituïen l’aliment dels depredadors. Es tracta d’un moment interglacial, amb un clima benigne, amb una fauna i vegetació pròpies dels ambients càlids.

Detall escenografia Europa fa un milió d'anys

 A La mostra es pot observar l'activitats dels homínids de fa un milió d'anys - Crèdit: MAC

Els primers homínids arribaren a Europa meridional fa un milió i mig d’anys establint-se en un entorn variat, composat de praderies i de zones de bosc, i compartint l’espai vital amb rinoceronts, bisons, ossos, elefants, cavalls, etc.

El muntatge expositiu d’Europa fa un milió d’anys inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies que permeten que el públic conegui quin era l’ecosistema d’ara fa un milió d’anys i com era la fauna que l’habitava. La mostra presenta també com a novetat restitucions virtuals de l’Homo antecessor. Al mateix temps, l’exposició es complementa amb activitats didàctiques i un cicle de conferències (veure més avall) que portarà a alguns dels principals investigadors d’aquest període de l’evolució.

Europa fa 1 milió d'anys

Europa fa un milió d’anys ha estat produïda per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). El comissari és Lluis Batista, arqueòleg i membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES.

Activitats complementàries

Cicle de conferències

Dijous, 12 de març

El primer europeu: la mandíbula de Sima de l’Elefant (Atapuerca)

A càrrec del Dr. Eudald Carbonell Roura

Dijous, 26 de març

Catalunya ara fa més de 800.000 anys

A càrrec de Kenneth Martínez, Joan Garriga i Josep Vallverdú

Dijous, 9 d’abril

Primeres ocupacions humanes en el Pleistocè inferior de la regió de Orce (Granada)

A càrrec de Jordi Agustí i Bienvenido MartínezDijous, 7 de maigLa reconstrucció científica d’Homo antecessor i el seu entorn: dibuixos, escultures i modelats

Taula rodona que comptarà amb la participació de Mauricio Antón, Carles Lorenzo, Gala Gómez i Lluis Batista.

Totes les conferències tindran lloc a les 19 hores a la sala d’actes del MAC Barcelona.

La Nit dels Museus – La Nit dels temps

Dissabte, 16 de maig

A les 21 hores

Visita guiada a l’exposició Europa fa un milió d’anys

A càrrec d’Schola Didàctica Activa

A les 22 hores

Mus in pice

Espectacle sonor i visual, en el que l’acció gira entorn de l’home i el medi natural que l’envolta. En una atmosfera nocturna, l’espectador serà transportat a l’Europa de fa un milió d’anys. A càrrec d’Obliqua.

Horaris i dates

L’exposició es podrà visitar a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya fins el 14 de juny  (Passeig Sta. Madrona, 39. Barcelona. Tel. 93 4232149. www.mac.cat). De dimarts a dissabte, de 9.30 a 19 h, i diumenges i festius, de 10 a 14.30 h. Els dilluns és tancat. Preu de l’entrada: 3 euros. És gratuït per als menors de 16 anys i els més grans de 65; així com l’últim diumenge de mes.

 

technorati tags: , , , , , ,

10 Mar, 2009

Perfeccionen una tècnica que mostra amb més precisió la morfologia de les taques de sang en eines prehistòriques o en proves forenses

Tot i que semblen planes, estan plenes d’irregularitats topogràfiques, com si es mira una cadena de muntanyes des de l’aire, i mai fins ara s’havia observat aquest fet

A primer cop d’ull, podem pensar que una taca de sang és totalment plana. Fins i tot, sembla ser així si es mira amb un microscopi electrònic de rastreig (MER) i se’n prenen les corresponents micrografies (vistes molt augmentades d’una realitat molt petita als nostres ulls). En canvi, el perfeccionament d’una tècnica coneguda com anaglifia –que permet observar en tres dimensions les imatges obtingudes en només dues– ha evidenciat que el relleu d’aquesta taca prima pot estar plena d’irregularitats topogràfiques, com si veiéssim una cadena de muntanyes des de l’aire. Mai fins ara s’havia observat que era així. Ho ha descobert Policarp Hortolà, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili que col·labora amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). 

Mostra d'anaglifs

Anàglif d'una taca de sang humana

Conèixer la morfologia de les taques de sang, que es troben, per exemple, en eines prehistòriques o en proves forenses és clau per avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques. Aconseguir-ho no és un tasca gens fàcil. Per aquest motiu és molt important perfeccionar i cercar noves tècniques i metodologies de treball que facilitin el seu estudi.

Els resultats obtinguts per Policarp Hortolà es publiquen al volum 40 de la revista Micron, corresponent al número d’abril de 2009, tot i que ja es pot obtenir tant en versió impresa com electrònica, aquesta darrera a la web d’Elsevier. L’esmentat investigador ha aconseguit perfeccionar la tècnica dels anàglifs per a aplicar-la a les taques de sang, amb la qual es pot veure la morfologia de la seva superfície amb molta més precisió de la que s’obtenia fins ara.“És un tècnica estereoscòpica -explica Hortolà- que es basa en la superposició de dues imatges de la mateixa vista, preses des d’angles lleugerament diferents i en dos colors també distints. Aquesta superposició produeix un efecte de visió tridimensional quan les dues imatges es miren amb ulleres que tenen una de les lents de color vermell i l’altra de color verd, blau o bé cian (blau verd)”.

Policarp Hortolà

L'autor de la recerca, Policarp Hortolà - Crèdit: Gerard Campeny / IPHES

Aquesta tècnica ja existia, però l’aportació de Policarp Hortolà ha estat “generar anàglifs digitals d’alta qualitat de la microestructura superficial de les taques de sang, a partir de micrografies de microscopi electrònic de rastreig (MER) que han estat posteriorment processades mitjançant software gratuït que s’obté fàcilment a Internet”. D’aquesta manera, assegura Hortolà, “amb l’anàglif podem veure el relleu d’una mostra amb molt més realisme del que s’observa amb una simple micrografia de MER. A més a més, he posat a punt la tècnica, en el sentit de que he pogut estandarditzar les condicions de treball amb les quals es poden obtenir els millors resultats: parells de micrografies de MER fetes amb un angle de diferència alt (10°) i inclinacions simètriques respecte del pla horitzontal (és a dir, –5° i +5°). Amb aquestes condicions, els corresponents anàglifs varen incrementar espectacularment l’efecte de relleu de les micrografies originals”.

Policarp Hortolà ha utilitzat en la seva investigació experimental sang humana sobre sílex. Malgrat tractar-se de recerca bàsica – és a dir, sense una intencionalitat d’aplicació immediata – aquesta ajudarà en qualsevol cas a avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques i, de retruc, en el millor coneixement de les poblacions humanes del passat.

2 Mar, 2009

L’IPHES comença els treballs previs per poder datar les pintures rupestres d’Ulldecona

L’objectiu és arribar a determinar l’antiguitat d’aquest patrimoni

L’estat de conservació de les pintures rupestres d’Ulldecona,  el conjunt mes important de Catalunya, numèricament parlant, amb mes de 250 figures, és molt deficient i córre el perill de desaparèixer, en gran part, aquest mateix segle, si les institucions responsables no apliquen els mitjans i les mesures adequades, ja que des del seu descobriment, l’any 1975, moltes figures presenten alteracions i despreniments.

Al marge d’aquestes qüestions, és necessari dur a terme un projecte de recerca sobre aquest patrimoni per conèixer les seves problemàtiques i saber exactament quina és la seva antiguitat. Per començar aesbrinar-ho, l’any 2006, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va empendre un projecte encaminat a l’estudi de l’art rupestre català, en el qual s’inclou la recollida de mostres del suport de les pintures rupestres d’Ulldecona iniciada fa unes setmanes. En les anàlisis posteriors s’aplicarà un sistema de datació no destructiu, innovador a Catalunya, i que es basa en obtenir mostres de carbó (orgànic) que contenen els suports esmentats i els recobriments  per relacionar-ho amb les etapes prèvies i ulteriors al moment de la realització de les figures pintades.

Ramon Viñas a Ulldecona

Ramon Viñas inspecciona el punt de la paret on extreurà una micromostra del suport de les pintures - Jordi Mestre / IPHES

El procés comença amb l’obtenció de carbó que s’extreu de les superfícies calcàries on es troben les pintures. “L’objectiu és identificar entre aquestes restes oxalat càlcic, és a dir, la matèria orgànica dipositada pel desenvolupament de microorganismes i que pot ser sotmesa a datació. Per aquest motiu, cal fer una recollida de ínfims fragments de suport dels abrics i s’examina el seu contingut”, explica Ramon Viñas, director d’aquests treballs i investigador de l’IPHES.

Per extreure el carbó existeixen dos mètodes, l’humit i el d’oxidació amb plasma a baixa temperatura. En el primer cas, els oxalats es descomponen per mitjans àcids fins que només queda la part que interessa, o sigui el carbó datable, i en el segon cas, mètode desenvolupat pel Dr. Marvin Rowe del Departament de Química de la Universitat de Texas, i que s’aplicarà a Ulldecona, les mostres es mantenen a una baixa temperatura (45º -150º) per aconseguir que no es  degradi el carbó i així garantir una millor precisió en els resultat. Posteriorment, el CO2 obtingut se envia a un laboratori on s’aplica l’AMS C14 (espectrometria de masses) amb el qual s’ailla un grafit que es sotmet al accelerador de partícules per obtenir la datació dels oxalats encapsulats en el suport.

Viñas, Rubio i Castells

Ramon Viñas, de genolls, amb Albert Rubio al seu costat i Josep Castells, que pren fotos, a l'abric I d'Ermites examinant el punt on extreuran una mostra - Jordi Mestre / IPHES

Amb aquesta finalitat, el desembre passat ja es va efectuar la recollida de mostres del suports del abrics I, II, IV, V, VI, VIII d’Ermites a Ulldecona, Escuarterades II I Les Llibreres a Freginals  (Montsià, Tarragona), tasca que va comptar amb la presència de Josep Castells (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat), i l’arqueòleg dels serveis territorials de les Terres de l’Ebre, Joan Martínez.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte de recerca Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats postpaleolítiques de Catalunya, que dirigeix Ramon Viñas, amb la finalitat d’estudiar l’art prehistòric del nostre país. Es tracta, però, d’un equip transdisciplinar en el qual hi pren part personal investigador de diversos països, per tal d’aconseguir una millor comprensió d’aquests documents arqueològics.

Les principals línies de recerca que es contemplen són les datacions indirectes per C14 AMS, com el cas d’Ulldecona; l’estudi de l’entorn geogràfic de les cavitats amb pintures rupestres (arqueologia del paisatge)  i obtenir una diagnosis del estat de conservació dels conjunts rupestres, tasca aquesta última encara sense desenvolupar per manca del permís corresponent.

Ulldecona estructura

Actualment és construeix una plataforma a l'abric 1 de la Pietat, a Ulldecona, per facilitar la seva visita - Jordi Mestre / IPHES

Quan va començar el projecte l’any 2006 el primer que es va efectuar va ser l’estudi del context geogràfic i paleoambiental, així com dels patrons d’ubicació del abrics de Les Ermites d’Ulldecona (Montsià, Tarragona), i a finals de l’any passat es va obtenir llum verda, per part del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, per seguir amb la recerca que comporten les datacions.

Els resultats no es podran saber fins dintre d’un any o dos: són processos llargs i, a més, hi ha pocs laboratoris que facin aquesta feina i existeix una llarga llista d’espera”, assegura Ramon Viñas. 

El conjunt rupestre d’Ulldecona pertany a l’art Llevantí o conjunt figuratiu naturalista postpaleolític. “Tant la seva atribució cultural com temporal és un tema de debat entre el personal investigador –puntualitza Ramon Viñas-, ja que hi ha dues tendències: els qui defensen un origen situat entre el final del paleolític i inicis del neolític, és a dir, el moment de transició de les ultimes societats de caçadors recol·lectors a la de pagesos i pastors, i per altra banda, els qui consideren que es tracta d’un fenomen que es dóna ja dins el món neolític. Esperem que aquest treball de l’IPHES permeti determinar  la seva cronologia amb més exactitud”.      

technorati tags: , , , , , , , , , ,