www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Oct, 2008

La Boella esdevé un jaciment de gran diversitat faunística amb fòssils similars a l’època dels primers homínids, fa entre 2,6 i 0,8 milions d’anys

Fa pocs dies ha acabat un sondeig en una capa més antiga de 800.000 anys

Les darreres excavacions que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha desenvolupat fins fa uns dies a la Boella (La Canonja) ha posat al descobert una rica i diversa fauna molt ben conservada amb una edat pròxima al milió d’anys. S’han trobat microvertebrats (mimomys savini), herbívors (hipopòtam, rinoceront, cèrvid, cavall) i carnívors i carronyaires (hiena, fèlid, cànids). Junt a aquest conjunt de fòssils han aparegut eines de sílex. Tot plegat, “ens ajudarà a conèixer els ecosistemes de les poblacions plio plistocenes (entre 2,5 i 0,8 milions d’anys) del Camp de Tarragona”, ha assegurat Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i membre de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). “Les dades del paleomagnetisme i de les característiques de les restes dentàries dels microvertebrats suggereixen que l’edat d’aquest conjunt de fòssils es propera a un milió d’anys”, assegura. 

Aquestes restes han estat localitzades a la zona anomenada La Mina, al Barranc de la Boella. És una capa de més antiguitat que l’explorada l’any passat, durant el sondeig nomenat Centre de Convencions, i on es van localitzar les de defenses de mamut (Mammuthus meridionalis) i un abundant conjunt de peces de sílex i esquist tallades pels homínids.

Os de cavall trobat a la Boella

Os de cavall trobat a la Boella en la darrera intervenció del setembre passat - Crèdit: IPHES

D’altra banda, la presència de macrovertebrats com els hipopòtams suggereix la presència de grans volums d’aigua; no oblidem que és una zona relativament pròxima al curs fluvial final del riu Francolí i de la línia de costa d’aquells temps, tot i que aquesta no és sempre la mateixa a causa de les importants oscil·lacions del nivell del mar.

El dipòsit que conté els fòssils antics de la Mina es va formar quan en el barranc de la Boella hi havia una gran rambla, o riera, i no un barranc com a l’actualitat. L’ocupació humana d’afluents de xarxes fluvials, com és el cas de les rieres, és una estratègia molt freqüent entre els primers homínids del Pliocè Superior i Plistocè, és a dir, d’entre fa 2,6 i 0,8 milions d’anys. En aquests jaciments es documenta l’explotació del mateix hàbitat per part d’humans i carnívors.  Els fòssils apareixen en els dipòsits formats vora la llera de la riera. “No sembla que hi hagi relació amb el curs fluvial del Francolí, tal com passa amb el dipòsit que conté els mamuts de la Boella, encara que sí pot tenir relació amb un nivell alt de la línia de costa”, assenyala Vallverdú. 

Sílex trobat a la Boella

                                     Eina de sílex descoberta fa pocs dies a la Boella - Crèdit: IPHES

D’altra banda, “els fòssils descoberts a La Mina suggereixen un tipus de jaciment molt present en l’arqueologia prehistòrica dels primers homínids, amb una important competència entre humans i animals carronyaires, que es pot inferir a partir de les restes fòssils obtingudes, com les peces lítiques de sílex, els óssos d’herbívors i carnívors i, especialment, les defecacions fòssils (copròlits) de carronyers. Sembla, doncs, que humans i carnívors exploten el mateix hàbitat”, explica Vallverdú. “Tot i que s’ha d’analitzar el grau de relació temporal de les restes fòssils, ja que és evident el distint orde de magnitud entre el temps biològic i geològic”, afegeix.

La presència de totes aquestes restes que ha aportat el sondeig d’enguany de la Mina en el Barranc de la Boella “apunta que pot ser un arxiu de molta resolució sobre la paleoecologia humana més remota del Camp de Tarragona”, ressalta l’investigador de l’IPHES.

Vista general de l'excavació a la Mina, a la Boella

Vista general de la zona coneguda com la Mina, on s'ha intervingut darrerament - Crèdit IPHES

A més de la bona conservació de les restes arqueopaleontològiques, destaca el caràcter estratificat dels nivells amb fòssils de la Mina. “Són diverses capes d’arena grossa, amb material tan gran com petit, que fa pensar –assenyala Josep Vallverdú- en un dipòsit amb restes arqueopaleontològiques en posició primària, és a dir, els fòssils recuperats, s’han trobat en una posició molt semblant a la del moment en què haurien mort, en el cas de la fauna, i al del moment en què haurien estat elaborades, pel que fa a les indústries. Una excavació en extensió podria aportar abundant documentació per tal d’abordar el coneixement de les estratègies de subsistència dels homínids durant la darrera part del Plistocè inferior (entre 1 i 0,8 milions d’anys)”.

Aquestes estratègies de subsistència es refereixen al fet que homínids, carnívors i carronyaires comparteixin hàbitat: “No suposa necessariament –afirma Vallverdú- una relació de competència interespecífica tal com remarquen alguns estudis sobre la paleoeconomia dels primers homínids”. La riquesa del registre descobert permetrà determinar la seqüència temporal d’accés als recursos animals per part dels homínids i del carnívors/carronyaires, és a dir, si els homínids caçaven i els animals carronyers i/o carnívors posteriorment ho aprofiten, o bé, són els homínids els qui aprofiten les captures de fauna que ells mateixos aconsegueixen o accedien als ossos i a la carn com un carronyaire més.

Copròlit trobat a la Boella

A la mà, un copròlit (defecació fossilitzada) d'un carronyer aparegut fa unes setmanes a la Boella - Crèdit: IPHES

Durant les intervencions arqueopaleontològiques dels darrers dos anys al Barranc de la Boella s’ha avaluat el potencial del indret per tal de desenvolupar un projecte de recerca sobre la paleoecologia del poblament prehistòric del Camp de Tarragona. La cronologia apunta a dos moments molt interessants del poblament prehistòric d’Euràsia: un de més antic, entorn d’un milió d’anys present en el sondeig de la Mina; i un altre més recent, situat entorn als 800.000 mil anys, essent un dels pocs jaciments amb presència humana a Euràsia. Alhora, “l’increment i la singularitat del registre arqueopaleontològic recuperat enguany en el sondeig de la Mina mostra el potencial que aquest indret pot tenir per al coneixement dels ecosistemes i l’origen del poblament humà Pleistocè d’Euràsia”, conclou Vallverdú.

technorati tags: , , ,

29 Oct, 2008

Xerrada sobre l'art prehistòric com a mitjà de comunicació gràfic i com a element de cohesió social

La imparteix Ramon Viñas dijous 30 d’octubre a Madrid

Oferir una visió general de l’Art Prehistòric com a mitja de comunicació gràfic des de el Paleolític superior fins les etapes protohistòriques i com element de cohesió social és l’objectiu de la xerrada que impartirà Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous dia 30 d’octubre, a les 19.30 hores a la sala d’actes de la Fundació Juan March, a Madrid, dins del cicle Orígens de la civilització: perspectives evolucionistes.

Ramon Viñas a Mèxic

        Ramon Viñas, en primer terme, amb un os a la mà, en un jaciment de Mèxic - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, Ramon Viñas comentarà la importància que varen pogué tenir les imatges codificades “simbòlicament” en el desenvolupament del cervell humà i en l’aparició de les antigues civilitzacions. A més, es referirà a les diferents modalitats d’art (parietals i mobiliaris), així com els tipus de suports (pedra, os, ivori, i ceràmica), les tècniques emprades (pintura i pigments, gravat, escultura i baix relleu), conjuntament amb diferents exemples temàtics expressats dins d’espais sagrats o santuaris (coves, abrics i roques al aire lliure de Europa i Amèrica), llocs que van ser utilitzats pels grups caçadors recol·lectors i agricultors ramaders des de fa ara 32.000 anys fins 3.000 abans d’ara.

“En definitiva, una carrera iconogràfica evolutiva –assenyala Ramon Viñas- que avui conté milers d’imatges repartides per tot el planeta, i que irremediablement i per necessitats socials, van desencadenar el descobriment “revolucionari” dels signes fonètics i els alfabets”.

Finalment, Viñas efectuarà un repàs històric pels diversos continguts conceptuals de la paraula “Art”, des de els antics filòsofs grecs, per concloure la seva xerrada amb l’Art com un llenguatge primordial en la transmissió d’informació i coneixement de la  nostra espècie.              

technorati tags: , , , , , , , , ,

27 Oct, 2008

Nou programa de l’IPHES a Tarragona Ràdio

Després d’una primera experiència la primavera passada amb el programa Evoluciona, dimarts dia 28 d’octubre, a les 12 h, s’estrena L’Espai de l’IPHES a Tarragona Ràdio, l’emissora municipal de la ciutat de Tarragona. S'emet pel 97.6 de la FM i per Internet a través de la web http://www.tarragonaradio.cat

Per a aquesta nova temporada s’han preparat nous continguts i nous formats que sistemàticament s’aniran penjant també –com es feia en aquella ocasió- a la pàgina de podcast de Comunicació de la web de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha estat renovada coincidint amb l’inici de curs.

L’Espai de l’IPHES s’inclou al programa El matí de Tarragona Ràdio i el presentarà Yolanda García, els dimarts de 12 a 12.30 h.

Neandertals i tortugues

La primera edició de L’Espai de l’IPHES tractarà en profunditat la notícia feta pública en els últims dies, segons la qual fa més de 120.000 anys els neandertals menjaven tortugues; fins ara es pensava que només l'Homo sapiens caçava sistemàticament presses petites.

Ruth Blasco, Jordi Rosell i Rosa Huguet ens explicaran com s'ha arribat a aquesta conclusió després d'haver analitzat les marques de tall observades en les restes fòssils d'aquests animals.

technorati tags: , , , , ,

24 Oct, 2008

800 estudiants visiten la mostra sobre el clima i el paisatge del sud d’Europa de fa 3,5 milions d’anys

Es pot visitar al Casino de Caldes de Malavella fins el 2 de novembre i ja l'han vista quasi 4.000 persones

Un total de 800 escolars i estudiants de l'institut de Caldes de Malvella i de localitats de l'entorn hauran visitat la mostra "Europa fa 3,5 milions d'anys", quan tanqui les seves portes el pròxim 2 de novembre; de moment, ja ho han fet 500 d'un total de 3.400 visites rebudes des que el passat 3 d'octubre va obrir les seves portes en aquest municipi. Un arqueòleg, David Riba, que treballa a les excavacions del Camp dels Ninots s'encarrega de guiar-los.

Video sobre l'exposició efectuat per l'Àrea de Socialització de l'IPHES, accessible també des de http://www.youtube.com/iphevideos

Saber com era el clima i el paisatge de fa 4 milions és ara possible gràcies a les importants troballes que han posat al descobert els treballs arqueopaleontològics que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al Camp dels Ninots, al municipi de Caldes de Malavella. Una insòlita exposició que ha concebut aquest mateix institut mostra d’una manera didàctica i atractiva el paisatge d’aquells anys, gràcies a l’estudi transdisciplinar dels fòssils obtinguts. “La informació que ens han proporcionat –encara que s’hagi obtingut en aquesta localitat catalana- és extrapolable a tot el sud d’Europa”, indica Bruno Gómez, comissari de l’exposició juntament amb Gerard Campeny.

Dibuix d'un bòvid trobat al Camp dels Ninots

                     Dibuix d'un bòvid creat a partir de les restes trobades al Camp dels Ninots

L’exposició es realitza al local social "El Casino" de Caldes de Malavella, carrer Jacint Verdaguer, n. 9. L’acte d’inauguració es va du a terme divendres dia 3 d’octubre, i va comptar amb la presència del director de l’IPHES, Eudald Carbonell, Gerard Campeny, Bruno Gómez, i Rafel Sospedra, responsable aquest últim de l’Àrea de Socialització d’aquest institut, així com l'alcade d’aquesta localitat, Joan Colomer, el regidor de cultura, Jordi Campeny, i el tècnic de cultura (Josep Casas). Tot va tenir lloc en el marc de la programació de la Fira de l’Aigua que aquell cap de setmana es desenvolupava al mateix municipi.

Cartell exposició Ninots

                                                       Cartell que anuncia l'exposició

“La gran quantitat de  fòssils recuperats fan d’aquest jaciment un indret indispensable per conèixer els darrers 4 milions d’anys de la nostra història”, ha afegit.  Ara fa 3,5 milions d'anys. El Camp dels Ninots, títol de la mostra, inclou una sèrie de plafons que ensenyen com era aquest territori fa uns 3,5 milions d'anys, caracteritzat per un volcà i posterior llac on varen viure els animals recuperats. A més, s’exhibeixen dibuixos a escala real dels animals reconstruïts, així com una restitució del paisatge d’aquella època, i es pot gaudir de 4 reproduccions, amb la mida que tenien quan vivien, d’un tapir sencer, dos bous -un de sencer i l'altre, la meitat-, i un rinoceronts, que s’han recreat tenint en compte els mateixos fòssils que han aparegut a les excavacions del Camp dels Ninots en les diverses campanyes efectuades.

 En els plafons es donen àmplies explicacions sobre l'època estudiada

Imatge d'una part de l'exposició amb fotografies, exposicions i, a terra, la reconstrucció d'un dels esquelets trobats al Camp dels Ninots - Crèdit foto: Gerard Campeny / IPHES

La mostra es complementa amb diferents vídeos que reconstrueixin els animals en 3D, dos clips que donen a conèixer, per una banda, en què consisteix la metodologia d'una excavació i, de l’altre, com es fa el motlle d’un esquelet de macrofauna quan es troba durant una campanya. També es projecta un documental de 25 minuts de durada, filmat el 2006, durant els treballs que van revelar les restes d’un rinoceront i d’un bòvid.

L’organització de l’exposició, que serà itinerant, ha anat a càrrec l'Ajuntament de Caldes de Malavella i de l'IPHES, amb la col.laboració de la Diputaciò de Girona, el Golf PGA de Catalunya, el grup Vichy Catalan-Font d'Or i el CRA (Centre de Recerques Arqueològiques). La producció museogràfica és de l'IPHES.

Els treballs paleontològics que s’estan duent a terme al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella posen al descobert noves dades per a la investigació paleontològica, geològica i paleobotànica internacional. La gran quantitat de fòssils recuperats fan d’aquest jaciment un indret indispensable per conèixer els darrers 4 milions d’anys de la nostra història.

La recerca que s’hi desenvolupa, dirigida per l’IPHES, agrupa disciplines molt diverses. És per això que la interrelació de les dades obtingudes ajuda a entendre dinàmiques des d’un punt de vista global. D’aquesta manera podem conèixer un moment concret en la història de la vida i de la Terra, en el qual un seguit d’animals i de plantes van desaparèixer fruit d’un canvi climàtic.

La geologia

El jaciment del Camp dels Ninots està situat al cràter d’un volcà format ara fa 5 milions d’anys en el qual, després, es va crear un llac amb un ric ecosistema. Amb el temps, aquest llac es va anar reomplint de sediments que van preservar totes les restes que hi quedaven atrapades.

Canvis climàtics i vegetació

Al llarg de la història de la Terra s’han produït diferents cicles climàtics. El Camp dels Ninots ha enregistrat un d’aquests canvis: el moment anterior a la dinàmica glacial/interglacial que va marcar l’evolució humana.

El tipus de vegetació de fa uns 3,5 milions d’anys ens mostra el moment inicial de la transició de les selves tropicals als boscos mediterranis actuals. La major part del paisatge estava format per boscos molt densos que arribaven fins a la costa, on els aiguamolls eren molt més continus que en l’actualitat.

Els animals

Durant els treballs d’excavació s’han recuperat animals de grans dimensions, com ara bòvids (Alephis tigneresi), rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti) i un tapir (Tapirus arvernensis), juntament amb animals petits, com ara tortugues (Chelydropsis cf. Pontica i Mauremys leprosa), granotes (Pelophylax) i rosegadors (Apodemus), entre d’altres.

Per què trobem fòssils al Camp dels Ninots?

La particular geologia del jaciment ha afavorit la conservació de restes animals i vegetals. El fet que tots els animals apareguin sencers, en connexió anatòmica i en un mateix moment cronològic fa pensar que la seva mort es va produir per una catàstrofe natural fruit de les emanacions de gasos del mateix volcà.

technorati tags: , , , , , , ,

23 Oct, 2008

Eudald Carbonell, membre del Senat Tarragoní, un nou òrgan d’assessorament i opinió

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà un legat dels 35 membres del Senat Tarragoní, un nou òrgan d’assessorament i opinió que es constitueix divendres 24 d’octubre, a les 11 del matí, al Saló de Sessions del Palau Municipal de l’Ajuntament de Tarragona, institució que ha impulsat aquesta iniciativa.

L'arqueòleg i director de l'PHES, Eudald Carbonell

                              L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell- Crèdit: Jordi Mestre / IPHES

L’acte estarà presidit per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros que serà qui nomenarà oficialment els senadors i senadores i els hi lliurarà una medalla que reprodueix una moneda romana amb un relleu del temple d’August. 

L’objectiu del Senat Tarragoní és assessorar l’alcalde i aportar idees que poden ser importants pel futur de la ciutat. Els membres d’aquest òrgan s’han escollit en virtut de la seva trajectòria, del seu prestigi i del seu compromís amb la ciutat. Està integrat per 35 individus dels quals, 21 són pretors i 14 legats. Els pretors són residents a Tarragona i els legats no hi viuen, però n’estan vinculats d’una manera o altra.

technorati tags: , , , ,

22 Oct, 2008

Eudald Carbonell, nomenat professor honorari, equivalent a Honoris causa, per la Universidad San Antonio Abad del Cusco, al Perú

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social) i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va rebre dilluns dia 20 d’octubre la distinció de professor honorari de la Universidad Nacional de San Antonio Abad del Cusco (UNSAAC) , al Perú, en el transcurs d’un acte celebrat al Paranimf de l’esmentada universitat. El mateix nomenament ha estat concebut en els darrers temps a personatges com Mario Vargas Llosa i l’expresident de la República del Perú, Valentín Panigua.

Eudald Carbonell al centre amb membres de la UNSAAC

Eudald Carbonell al centre de la imatge amb membres de l'equip rectoral de la UNSAAC, dilluns dia 20 - Crèdit: IPHES

“Aquesta és una de les més altes distincions que atorga la nostra universitat i equival a la figura d’Honoris causa, que amb el nostre nou reglament es va transformar en professor honorari”, explica José Carlos Ramírez, professor de la UNSAAC i membre de la Red Latinoamericana de Orígenes (RLO) que promou l’IPHES.

L’acte va comptar amb la presència de molts membres de la comunitat universitària peruana. Eudald Carbonell valora i agraeix la distinció amb aquestes paraules: “És un honor i un reconeixement als lligams que m’uneixen amb els amics i amigues del Cusco. És un elogi a la nostra amistat i una manera de refermar els vincles científics que mantenim amb la Red de Orígenes, una eina de treball que s’està consolidant i que ha d’afavorir el coneixement universal de la nostra espècie, la seva evolució i la seva socialització”.

Eudald Carbonell pronunciant el discurs a la UNSAAC

                            Després de rebre la distinció va pronunciar unes paraules - Crèdi: IPHES

El nomenament s’ha fet a proposta de la Facultat d’Enginyeria Geològica i Geografia de la UNSAAC, “pels seus alts mèrits en el camp de la recerca i la seva producció intel·lectual”, diu la resolució per la qual es va acordar atorgar-li aquesta distinció.

L’informe preceptiu per assolir l’acord remarca les fites científiques assolides per Eudald Carbonell, entre elles el fet de documentar el poblament més antic de la Península Ibèrica a Atapuerca (Burgos) i una nova espècie, l’Homo antecessor. També destaca un dels eixos actuals de la recerca que efectua Carbonell: intentar comprendre la raó de les primeres migracions humanes d’Àfrica per motius de comportament tecnològic i no pas per causes climàtiques o biològiques com s’ha considerat tradicionalment.

Eudald Carbonell i Igor Parra amb membres de la UNSAAC

Amb Igor Parra, a la seva dreta, cap de Projectes internacionals de l'IPHES, i diferents membres de la comunitat acadèmica de la UNSAAC - Crèdit: IPHES

Entre els seus mèrits s’han considerat al mateix temps els nombrosos projectes d’investigació que desenvolupa en diferents llocs del món, els centenars d’articles científics entre ells, amb importants publicacions d’impacte com a Nature o Science, i els llibres de divulgació que ha escrit com Perduts al turó, Els somnis de l’evolució, Encara no som humans, Planeta humà; Sapiens, el llarg camí cap a la intel·ligència, Seres y Estrellas, Las claves del pasado, la llave del futuro, etc.

Entre els premis i distincions de que gaudeix Eudald Carbonell hi consten: professor distingit  de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2003); Distinció de la Generalitat per a la Promoció de la Investigació Universitària (2001); Medalla Narcís Monturiol, de la Generalitat de Catalunya (2000), i el Premi Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica, aquest últim compartit amb l’equip d’Atapuerca.

technorati tags: , , , , ,

21 Oct, 2008

Un expert en pintures rupestres del desert mexicà de Sonora imparteix dues conferències a la URV sobre aquesta manifestació artística

Ha estat convidat per l’IPHES en el marc d’un projecte de recerca que aquest institut codesenvolupa amb Institut Nacional d'Antropologia i Història de Méxic

César Armando Quijada, arqueòleg del INAH (Institut Nacional d'Antropologia  i Història de Méxic), realitza aquests dies una estada a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del Projecte: Biodiversitat i societats caçadores recol·lectores del Quaternari de Mèxic, que codirigeix el Dr. Ramon Viñas, investigador de l’IPHES, amb el Dr. Joaquin Arroyo (INAH), i compta amb el finançament de l’AECID (Agencia Española de Cooperación Internacional).

César Quijada a Sonora

                 César Armando Quijada al Desert de Sonora junt a manifestacions artístiques rupestres - Crèdit IPHES

Especialista en l'estudi de les manifestacions rupestres de l'Estat de Sonora, Quijada es dedica des de fa més de 30 anys al registre, documentació i estudi de pintures, gravats i geoglifs (dibuixos sobre terra) del Desert de Sonora. Actualment centra el seu treball en la investigació sobre les manifestacions de pintura rupestre de la Serra Mare Occidental.

Aprofitant la seva estada a Tarragona impartirà dos conferències, ambdues a les 10 hores i a l’aula 1102 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, a la plaça de la Imperial Tàrraco

Dijous 23 d’octubre - El Missatge de les Roques

Tractarà de les pintures rupestres de la regió de Yecora, municipi de Sonora, ubicada a la Serra Mare Occidental, als límits entre els estats de Sonora i Chiuahua, ocupada actualment pel grup indígena Pima (O'oba), membres del qual participen en la recerca.

César Quijada amb Ramon Viñas a Sonora

                         A l'esquerra César Quijada mostra unes pintures a Ramon Viñas, a Sonora - Crèdit: IPHES

Divendres 24 - Les pintures rupestres del Nord-est de Sonora

Es basarà en una sèrie d'abrics amb art rupestre associats a jaciments arqueològics, descoberts en els anys 2003-04 durant una prospecció efectuada per la regió amb motiu de la construcció d'una línia d'alta tensió de la companyia Comissió Federal d'Electricitat. En general, són representacions simbòliques d'estil esquemàtic que mostren déu moments d'ocupació a la zona.

Personal investigador de l'IPHES, amb motiu del projecte de recerca esmentat, també han realitzat diverses visites a Sonora, i s’està a l'espera de rebre els permisos del Consell d'Arqueologia de l'INAH per dur a terme l'estudi de les pintures rupestres de la regió de l'Cucurpe, tasca que es farà en col·laboració amb l'arqueòleg Cesar Armando Quijada, que ara, com hem dit, es troba a Tarragona d’intercanvi científic.

technorati tags: , , , ,

21 Oct, 2008

Canal 33 emet el documental “39”, realitzat per un membre de l’IPHES en el marc del projecte de recuperació de la memòria històrica

"Taller.doc", el programa del Canal 33 dedicat als joves realitzadors, emet el documental "39", de Jordi Campàs i Santi Molera, aquest últim tècnic de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

"39", fruit del projecte de recuperació de la memòria històrica "Arxiu de la memòria: Torelló (1931-1955)", dóna veu a 39 persones que van viure el transcurs de la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista a Torelló, a l'interior de Catalunya. A partir d'aquests testimonis es narra en primera persona la vida quotidiana, les pors, les alegries, les frustracions, les esperances i les múltiples contradiccions d'un poble dividit per la guerra.

Documental memòria història: Torrelló

El treball ha estat produït per l'Associació Cultural El Cosidor Digital i dirigit i realitzat pel productor de TV Jordi Campàs (1968) i l'historiador Santi Molera (1973).  Aquest últim és llicenciat en Geografia i Historia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1996)  i màster en Museologia i Gestió de Patrimoni per la Universitat de Barcelona (2004). Ha treballat com a arqueòleg i documentalista, és president de l'Associació Cultural El Cosidor Digital i exerceix com a tècnic en museologia per l'IPHES des d’aquest any.

technorati tags: , , , ,

20 Oct, 2008

Un estudi demostra que els neandertals ja menjaven tortugues fa més de 120.000 anys

La majoria de la comunitat científica considerava que només l'Homo sapiens consumia sistemàticament preses petites

L'obtenció i el consum de preses petites en cronologies anteriors al Plistocè superior final (30.000 anys abans d’ara) és un dels temes més debatuts actualment. La majoria de la comunitat científica afirma que l'aprofitament sistemàtic dels recursos que ofereixen els animals de talles molt petites queda restringit al paleolític superior i per tant, a les estratègies de subsistències vinculades al Homo sapiens. Alguns autors consideren que la captura sistemàtica de petites preses està més relacionada amb la recol·lecció que amb la caça i, per això, la tecnologia necessària per al seu aprovisionament (trampes, etc) ha de ser més complexa i sofisticada.

Marques de tall observades en tortugues

    Marques de tall observades en restes de tortugues descobertes a Bolomor - Crèdit: Ruth Blasco

Un estudi que publica ara el Journal of Archaeological Science, en el seu número en el seu número 35 (2008) 2839-2848, demostra que en el nivell IV de la Cova del Bolomor (La Valldigna, València), emmarcat en el Plistocè Medi final, existeixen clares evidències d'utilització d'aquests animals per a consum humà per part dels neandertals. La investigació i l'article esmentat l'ha dut a terme Ruth Blasco, col·laboradora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Aquest treball ha estat escollit millor article de la branca de Ciències per Elsevier's Flash i ha estat inclòs a la llista de notícies dirigides a grups selectes de recerca en Medicina, Ciència i Tecnologia a nivell mundial. Elsevier's Flash és un servei de notícies que té com a finalitat difondre les novetats científiques més rellevants.

 La investigadora Ruth Blasco a Bolomor

                        Ruth Blasco, autora de l'article, excavant a Bolomor - Crèdit: Ruth Blasco

Abans d'aquesta troballa esdevinguda a Bolomor, se sabia de l'existència d'alguns jaciments de cronologies Plio-Plistocè, com el Bed I d'Olduvai, en el qual s'ha suggerit l'aprofitament ocasional d'eriçons (Erinaceus broomi). "Encara que la utilització de lepórids ha estat registrada en diversos jaciments del Plistocè final, a penes hi ha evidències del consum de tortugues a Europa", comenta Ruth Blasco. Tanmateix, en el nivell IV de la Cova del Bolomor s'han pogut documentar perfectament marques de tall en els ossos de les extremitats i a la cara ventral dels closques de tortugues, així com la presència de cremació a la petxina i en l'esquelet, elements diagnòstics d'una fissuració antròpica a la closca i en el plastrón (la part inferior de la closca) i mossegades humanes en els ossos de les extremitats.

Tot això s'ha pogut conèixer a partir del registre de Testudo hermanni recuperat en el nivell IV de la Cova del Bolomor, que ha permès "observar patrons dins de la seqüència antròpica d'aprofitament d'aquestes petites preses i ha ajudat a aportar dades sobre els processos de carnisseria i consum de tortugues en els moments finals del Plistocè mig", remarca Ruth Blasco.

La Cova del Bolomor, a banda d'haver revelat fòssils humans, ha proporcionat importants descobriments relacionats amb el descobriment i ús del foc. El jaciment aporta una àmplia seqüència d'aproximadament 250.000 anys de nivells amb i sense foc i documenta les evidències més antigues d'estructures antròpiques de combustió de la Península Ibèrica i per tant del sud d'Europa.

technorati tags: , , , ,

19 Oct, 2008

La sociabilitat dels primats, tema d’una conferència que impartirà Miquel Llorente a Madrid

Una de les característiques més destacades de l'espècie humana i la resta del grans simis és el seu alt grau de sociabilitat. Per conèixer més sobre aquest aspecte de la nostra història evolutiva, resulta molt interessant poder observar aquest mateix tipus d'aspectes en els nostres cosins evolutius. Amb ells, compartim uns tipus d'estructura i organització social complexes, encara trobant diferències notables entre unes espècies i altres.

Des de la solitària vida dels orangutans, passem per grups de "harem" propis dels goril·les, i arribem a les complexes comunitats de fissió fusió pròpies de micos i Bonobo. Però, en què ens diferenciem dels grans simis? Quines són les principals similituds que compartim amb ells en relació a la nostra vida social?

Miquel Llorente

L'investigador Miquel Llorente a la seu de la Fundació Mona

Aquestes qüestions són les que analitzarà Miquel Llorente, membre de la Unitat de Cognició de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Unitat de Recerca i Laboratori d’Etologia de la Fundació Mona, en el transcurs de la conferència “Sociabilitat entre primats”, que pronunciarà dimarts dia 21 d’octubre, a les 19.30 hores a la Fundació Juan March, a Madrid, dins el cicle Orígens de la civilització: Perspectives evolucionistes, que dirigeix Eudald Carbonell.

“Tant a ells, els grans simis, com a nosaltres –explica Miquel Llorente- mascles i femelles tenen rols diferents dins del grup. Com ells tenim consciència de si mateixos, la capacitat d'atribuir intencions a altres, dos aspectes molt importants per a la vida en un grup. Vivim en complexos grups on cal negociar, intercanviar i cooperar amb els membres de la comunitat. Ens desemboliquem dins d'una dinàmica social en la que a vegades és necessari cooperar i coordinar amb altres individus, i on l'estratègia, el lideratge i l'intercanvi de béns i serveis estan a l'ordre del dia”.

Però a pesar de la natura social compartida entre nosaltres i ells l'ésser humà ha evolucionat fins a convertir-se en un primat ultrasocial. “Les nostres habilitats socials –prossegueix Llorente- no només ens permeten sobreviure en la complexitat de la nostra societat sinó que la nostra intel·ligència ha evolucionat per viure i intercanviar coneixement en grups culturals. L'evolució ha forjat el nostre cervell i la nostra cognició fins a convertir-nos en uns primats marcats sobretot pel desenvolupament d'una complexa intel·ligència social i cultural”.

Aquest cicle es va iniciar el passat 14 d’octubre i en ell hi participen diferents investigadors de l’IPHES, entre d’altres.

technorati tags: , , , , , , ,

17 Oct, 2008

Més de 6.500 persones ja han visitat la mostra “Europa, ara fa un milió d’anys”

S’organitzen visites guiades per als col·legis i es fan reserves per al públic en general

Més de 6.500 persones ja han visitat l’exposició “Europa, ara fa un milió d’anys”, que s’exhibeix a la sala d’exposicions de l’Antic Ajuntament de Calella, fins al 31 d’octubre. La mostra, organitzada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb el suport de l’Ajuntament de Calella, fa un repàs de la fauna i del paleoambient del continent esmentat d’ara fa un milió d’anys.

 

Video sobre la mostra efectuat per l'Àrea de Socialització de l'IPHES, accessible també des del canal http://www.youtube.es/iphesvideos

L’exposició es va obrir al públic el 15 d’agost i des de fa unes setmanes, coincidint amb l’inici del curs escolar, s’han activitat visites guiades per als col·legis. Es poden fer reserves i demanar informació a través del correu electrònic calellaciencia@gmail.com

En la mostra s’ensenyen alguns singulars i poc coneguts animals prehistòrics, com es reconstrueix un ecosistema i quins han estat els canvis climàtics del passat. “En definitiva, -comenta Rafel Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES- es constata un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual amb animals insòlits i ja extingits: hipopòtams i rinoceronts gegants, tigres de dents de sable, elefants, licaons, cavalls similars a zebres, i d’altres”. Tot això esdevé sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes i el primer europeu: l’avantpassat de l’Homo antecessor.

mostra 1 milió d'anys, a Calella

La mostra inclou reconstruccions d'animals - Crèdit: IPHES

Glaciacions i disciplines

L'exposició s'estructura en quatre parts: El nostre entorn fa un milió d’anys. Configuració dels continents i glaciacions del Plistocè; la fauna fa un milió d’anys; la vegetació fa un milió d’anys; i Com ho sabem tot això?, és dir, quines disciplines científiques s’empren per esbrinar-ho, en aquest cas la geologia, l’arqueozoologia i l’arqueobotànica.

Els mitjans que es fan servir per donar a conèixer tot plegat, són plafons gràfics, 7 peanyes amb reproduccions de fòssils i pantalla audiovisual on apareix la reconstrucció virtual d’alguns animals de fa un milió d’anys, i dos escenografies, una d'un tigre de dents de sabre (Homotherium latidens) i una altra de dos antecessors (o pre-antecessors) esquarterant un primitiu cavall (Equus stenonid).

En el marc d’aquesta mostra es va efectuar també fa uns dies una experiència singular: la donació de sang per part dels visitants, una acció solidària que va tenir molt bona acollida: 200 persones. Rafel Sospedra ha indicat: “és una iniciativa que volem efectuar en pròximes ocasions i s’està pensat en alguna mena d’acord amb el Banc de Sang i teixits de Catalunya per sistematitzar-ho”. La idea és “aunar els conceptes relacionats amb l’evolució que s’analitzen a l’exposició i la cooperació social amb aquest gest altruista”, remarca Rafel Sospedra.

Exposició a Calela 

                                     La mostra recupera els ecosistemes del passat - Crèdit IPHES

“Europa, ara fa un milió d’anys” és fruit del conveni signat el passat més de juliol entre l’Ajuntament de Calella i l’IPHES per la municipalització i la socialització de la ciència.  La mostra ha estat possible gràcies a un important ajut concedit per la Fundación Española de Ciencia y Tecnología, que depèn del Ministerio de Ciencia y Tecnología.

L’horari de visites és de dimarts a dissabte de 10 a 13 hores.

technorati tags: , , , , ,

17 Oct, 2008

Enric Bufill analitza el desfasament entre el genoma i el món artificial de la cultura

El retard genòmic és el desfasament existent entre el nostre genoma, que condiciona una fisiologia i psicologia seleccionades per sobreviure en el medi en què va evolucionar l'espècie humana i el món artificial creat per la cultura, L'accelerada evolució que impedeix que se seleccionin les adaptacions corresponents, el que provoca en molts éssers humans trastorns físics i emocionals.

Conferència

De tot això en va parlar Enric Bufill, metge especialista en Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona que desenvolupa la seva recerca a la Unitat d’Evolució Cognitiva de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous 16 d’octubre a la Fundació Juan March, a Madrid. Aquesta intervenció s’inclou al cicle Orígens de la civilització; Perspectives evolucionistes, que va estrenar dimarts un altre científic de l’esmentat institut, Jordi Agustí.

Resum de la xerrada

El nostre genoma va ser seleccionat durant més de dos milions d'anys –explica Enric Bufill- per adaptar-se a l'entorn del Plistocè, període en què ens convertim en humans. Els caràcters exclusius de la nostra espècie van ser seleccionats durant aquest període, que constitueix el 99% de la història del gènere Homo i el 95% de la història de la nostra espècie, Homo sapiens, durant el qual els nostres avantpassats van viure com caçadors recol·lectors. Encara que s'han produït alguns canvis genètics des de l'origen de l'agricultura, fa 10.000 anys, aquests han estat poc significatius. Des del punt de vista anatòmic, fisiològic i emocional, l'Homo sapiens segueix sent un caçador recol·lector. Els canvis culturals s'han fet excessivament ràpids per a que puguem adaptar-nos a ells genèticament. Els nostres gens van ser seleccionats per adaptar-se a un entorn que ja no existeix, per la qual cosa gens que van ser útils en l'entorn ancestral en el qual evolucionem poden augmentar la susceptibilitat a les malalties del món desenvolupat.

 

Enric Bufill, investigador

              Enric Bufill, metge especialista en Neurologia que fa la seva recerca a l'IPHES

 

La diferència entre l'estil de vida dels nostres avantpassats caçadors recol·lectors i els habitants de les societats desenvolupades actuals no pot ser més radical. L'entorn en què evolucionem implicava exercici físic intens, alimentació pobre en àcids grassos saturats, sodi i sucre, canvis culturals lents i vida en petits grups de els membres es rebia suport emocional. Els membres de les societats desenvolupades, per contra, solen dur una vida sedentària, una dieta excessiva en greixos saturats, sodi i sucre, estrès emocional crònic al qual no pot respondre amb les reaccions de lluita fugida a les que ens va preparar la nostra evolució i aïllament social i emocional.

Ansietat, depressió, trastorns emocionals

Aquest estil de vida ha contribuït a l'alta freqüència de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i trastorns emocionals, com ansietat i depressió, que s'han convertit en una epidèmia en les societats desenvolupades. Recentment s'ha descobert el fenomen de la epigènesi: la disminució de l'exercici físic, l'excés de greixos o l'estrès crònic poden inhibir l'expressió de determinats gens el que podria portar a l'aparició de trastorns emocionals crònics, com ansietat o depressió, a trastorns de la neuroplasticidad i, per tant d'aprenentatge i memòria ja augment de l'estrès oxidatiu neuronal.

Una millor comprensió del medi en què evolucionem podria ajudar-nos vides molt més saludables, sense renunciar als beneficis de la civilització.

technorati tags: , , , ,

17 Oct, 2008

Jordi Agustí analitza la ràbia i l'agressivitat: el cas de les guerres

La ràbia i alguns dels seus correlats, com l'agressivitat, sempre s'han considerat emocions primàries, i al seu maneig i a les formes d'encarrilar-les se’ls ha atribuït un paper central tant en el desenvolupament dels individus i, per tant, en l'adquisició i el manteniment de la salut mental, com en el de les organitzacions socials humanes o animals.

Aquest va ser el tema central de la sessió que van protagonitzar, com a ponent Hugo Bleichmar, psicoanalista i professor de la Universidad Pontificia Comillas (Madrid), i Jordi Agustí, doctor en ciències biològiques i responsable de l'Àrea d'Investigació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que en va fer la rèplica. Va ser dijous dia 16 d'octubre, a les 19.30 hores, a CaixaForum Madrid. L'acte s'inclou en el cicle de conferències Sobre las emociones, organitzat per la Fundació "la Caixa".

Jordi Agustí va efectuar un repàs molt sumari del que ha estat la interpretació històrica de l'agressivitat humana, des de les formulacions historicistes precientífiques fins a la identificació d'una pulsió destructiva (el Tanatos de Freud) o un instint agressiu (Lorenz). "Tant en les formulacions teòriques de Freud com en aquelles més empíriques de Lorenz, es remarca que l'impuls agressiu, present en tots els ordres de la naturalesa, adquireix en l'home un caràcter especial, la manifestació més patent del qual és el fenomen "guerra". En el cas de Freud, són les pròpies tendències repressores emanades de la frustració del complex d'Edip les que generen els impulsos autodestructius en l'home. Per a Lorenz, el que fa característicament humana l'agressivitat en l'home és la seva tendència a aplicar-la sobre altres membres de la pròpia espècie (en altres paraules, la guerra, l’Australopitecus assassí de 2001: Una odissea de l'espai)", observa l'investigador de l'IPHES.

                                                           Jordi Agustí, coordinador de Recerca de l'IPHES

                                                                    L'investigador Jordi Agustí

Després d'aquestes constatacions, Jordi Agustí comentarà el paper de la guerra en la modernitat i les seves diverses modalitats, com la guerra ideològica, que ha caracteritzat bona part del desenvolupament històric del segle XX. "I per sobre fins i tot d'aquesta modalitat, el que el segle passat va implicar va ser una influència cada vegada més descarnada dels factors socioeconòmics en l'origen dels conflictes armats”, puntualitza el mateix investigador.

Per a Jordi Agustí, la guerra és un procés molt complex, però, encara així "si haguéssim d'especificar una característica típicament humana que diferenciés les nostres descàrregues d'agressivitat de les d'altres espècies de mamífers, aquesta és l'eclosió de la cultura. El que fa diferent a l'Australopitecus de 2001: Una odissea de l'espai no és el seu comportament agressiu, sinó el fet que aquest comportament es vehicula a través d'un objecte cultural. El que permet distingir més clarament la nostra agressivitat d'aquella que és comú a altres espècies és precisament l'elaboració i utilització d'instruments, és a dir, armes, per assolir tal finalitat", manifesta.

En aquest recorregut per l'evolució de la guerra, Jordi Agustí afegeix un nou esglaó: "la imatge de l'arma és substituïda per la d'un altre objecte que no té les característiques d'una arma. L'arma original, la mandíbula o el percussor de l'homínid primigeni, ha perdut la seva funció original i és substituïda per altres símbols. Els efectes continuen sent els mateixos: submissió, subjugació, desviació dels corrents agressius... Però aquesta vegada no es requereix una referència explícita a l'agressió. Al seu lloc tenim símbols com estendards, collars, medalles, banderes, corones o qualsevol altre objecte que simbolitzi el domini d'un grup sobre un altre".

Finalment, conclou que aquest primer segle del tercer mil·lenni, "sembla com si fossin els factors socioeconòmics els que continuen estant darrere de la perpetuació de situacions conflictives entre la colònia humana. Més enllà de l'imperatiu territorial i dels conflictes nacionalistes, es pot esperar que sigui l'atenuació de les tensions en el nivell socioeconòmic el que porti finalment a demostrar que la coexistència pacífica és també una característica típicament humana".

technorati tags: , , , ,

13 Oct, 2008

Jordi Agustí enceta el cicle de conferències de la Fundació March a Madrid amb una xerrada sobre el sentit evolutiu de la longevitat

“Aquelles espècies que tendeixen a presentar una trajectòria vital amb individus suficientment longeus, estan millor preparades per afrontar les crisis climàtiques de curta durada”. Aquesta és la tesi que defensarà Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES en el transcurs de la conferència “Sentit evolutiu de la longevitat” que pronunciarà dimarts dia 14 d’octubre a la Fundació Juan March, a Madrid. Será a les 19.30 hores i amb aquesta intervenció s’estrenarà el cicle Orígens de la civilització; Perspectives evolucionistes, que dirigeix Eudald Carbonell, màxim responsable de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. En el mateix cicle hi prendran part els pròxims dies altres investigadors d’aquest centre de recerca.

Tenint en compte la interpretació que de la longevitat en fa Jordi Agustí, “el senat –comenta- constitueix una sort de memòria del sistema que en determinats moments permet la supervivència del grup en condicions adverses, tal com succeeix amb  aquells caràcters genètics que no són específics dels individus si no de l’espècie, i que són els que tenen a veure amb l’edat del naixement, creixement, reproducció i mort dins de les poblacions (factors demogràfics)”.

Aquest tipus d’estratègia s’ha desenvolupat preferentment en organismes migratoris, com les aus, els elefants, algunes tortugues, alguns dinosauris i nosaltres mateixos quan, en la nostra etapa de carronyaires d’Homo habilis, ens vam dispersar des d’Àfrica per tot el vell món.

Àmplia informació a la web de la Fundació Juan March, amb resums de les ponències incloses,  http://www.march.es/

technorati tags: , , , ,

12 Oct, 2008

Participació d’Eudald Carbonell en el XVIII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que es celebra a Girona

Vida i evolució humana és el títol de la taula rodona en què hi prendrà part Eudald Carbonell, director de l’IPHES, en el marc del XVIII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que aquests dies se celebra a Girona. La seva intervenció és dilluns dia 13 d’octubre, a les 17.15 hores, a l’Auditori Palau de Congressos, Passeig de la Devesa 35.

En el mateix acte hi participen Wifredo Ricart, director científic de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi), com a moderador; Bernat Soria, catedràtic de fisiologia de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant; Josep M. Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, i Josep Maria Borràs, director del Pla Director d’Oncologia de Catalunya. El doctor Ricart ha destacat que "la idea d'aquesta taula és reflexionar sobre els mecanismes evolutius, ja que les claus per entendre les causes de molts dels problemes actuals de la humanitat, en general (crisi ecològica, recisme, xenofòbia, etc) i, de la salut, en particular, rau possiblement en entendre l'evolució".

L’objectiu d’aquest congrés és, partint de la idea de que els continus avenços científics obliguen els professionals de les ciències de la vida i de la salut a mantenir una formació permanent i actualitzada, i l’especialització sovint fa perdre la visió de conjunt que han de tenir aquests professionals, propiciar trobades conjuntes entre biòlegs i metges.

 

technorati tags: , , , , ,