www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Jul, 2008

Troben peces d’un collaret de fa 17.000 anys que és l’ornament personal més antic del nord-oest peninsular

Desenterren dos cranis d’infants de l’època del Bronze i diverses eines per a la cacera fetes amb os

Vàries peces de petxines de forma tubular, conegudes com a Dentalium, un molusc d’origen marí, que haurien format part d’un collaret, de 17.000 anys d’antiguitat, constitueixen l’ornament més antic del nord-oest de la Península ibèrica, ha assegurat Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i codirector, juntament amb Susana Alonso, de les excavacions que de l’1 al 31 de juliol s’han desenvolupat a la Cova de Valdavara, al sector 1, situada al municipi de Becerreá. Vaquero ha puntualitzat: “han sortit sis petxines i totes estan molt ben conservades. S’unirien a través d’un fil i formarien un collaret que s’utilitzaria com a ornament personal”.

collaret de 17.000 anys trobat a Valdavara

Algunes de les petxines que formarien part del collaret - IPHES

A més d’aquest ornament, la intervenció ha posat al descobert altres restes de Paleolític superior: “és la primera vegada, per exemple, que en aquest jaciment trobem indústria, eines que empraven per a la cacera, elaborades amb restes d’ossos i amb asta de cérvol, així com puntes de llança i atzagàies”, assenyala Manuel Vaquero.

D’altra banda, en nivells més recents de la Cova de Valdavara, s’ha localitzat un enterrament de l’Edat del Bronze, de fa uns 4.000 anys, on han aparegut diverses restes d’esquelet que correspondrien al crani de dos infants: un de dos anys i un altre d’uns sis mesos.

 cranis trobats a Valdavara que pertanyen a dos infants

Cranis de l'Edat del Bronze que correspondrien a dos infants - Gerard Campeny / IPHES

Aquests treballs es duen a terme del projecte d'investigació Ocupacions humanes durant el Plistocè a la conca mitja del Miño, promogut conjuntament per la Universitat de Santiago de Compostela i la URV. L’investigador principal d’aquest projecte és Ramón Fábregas Valcarce, pertanyent al primer centre esmentat, i s’inclouen jaciments de diverses localitats, en les quals el mateix equip ja ha intervingut en altres ocasions.

Manuel Vaquero ha destacat: “el Paleolític a Galícia està poc estudiat, i, per tant, els nostres treballs contribuiran decisivament a conèixer com va ser els primers pobladors d’aquesta zona geogràfica”.

technorati tags: , , , , , ,

25 Jul, 2008

Troben una falange humana d’1,3 milions d’anys a la Sima del Elefante d’Atapuerca i sediments d'1,7 milions que baten el rècord d'antiguitat de la Sierra

Podcast amb la veu d'Eudald Carbonell

Accedeix al dossier complementari

falange humana d'1,3 milions d'anys

Falange humana d'1,3 milions d'anys trobada a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

Una falange humana d’1,3 milions d’anys, atribuïda inicialment a Homo antecessor, espècie descoberta a Gran Dolina, és una de les principals aportacions de la prolífica campanya d’excavacions d’enguany a Atapuerca (Burgos), que es du a terme del 16 de juny al 30 de juliol. “La troballa ha tingut lloc al jaciment Sima del Elefante, on l’any passat es van localitzar una dent i una mandíbula humana de la mateixa antiguitat, i aquesta última va ser portada a Nature, ha remarcat. Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institutut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

roda de premsa 25 de juliol a Burgos

Roda de premsa celebrada avui a Burgos per presentar les troballes d'enguany. La consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castilla y León, María José Salgueiro, amb els codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, José María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre / IPHES

Respecte a la falange, aquesta pertany al dit petit de la mà esquerra d’un homínid. Aquesta és una part del cos difícil de trobar, perquè a la majoria de jaciments no fossilitzen, principalment perquè són molt fràgils, ja que estan constituïdes majoritàriament per teixit esponjós. Junt a aquesta peça s’han localitzat restes d’indústria lítica en sílex i ossos d’animals de talla mitjana i gran, com cérvols i bòvids, amb marques de tall i fractures d’origen antròpic.

Excavacions a la Sima del Elefante juliol 2008

Jaciment de la Sima del Elefante. Treballs d'excavació d'aquesta campanya - Jordi Mestre / IPHES

Precisament, la descoberta de fauna ha permès registrar la presència de diferents animals que ajudaran a entendre com era el paleoambient en què vivien aquests grups humans. Les restes d’ossos de macaco, àguila pescadora, linx i cèrvol indiquen l’existència d’un medi relativament arbori.

Sediments d'1,7 milions d'anys

A més, "gràcies a diverses datacions efectuades hem pogut saber que a la Sima del Elefante hi ha sediments d'1,7 milions d'anys. Per tant, cada vegada s'incrementa més l'antiguitat d'Atapuerca i obre les portes a que poguem trobar homínids d'aquesta cronologia en pròximes campanyes d'investigació", ha dit el codirector d'aquest projecte d'investigació. 

Alhora, Carbonell ha subratllat el fet que “a la Sima de los Huesos han sortit restes cranials i altres postcranials de certa importància, pertanyents a juvenils i això representa una troballa molt interessant. Pel que fa a Gran Dolina, s’ha trobat a la part superior un campament de caçadors de bòvids de fa uns 300.000 - 350.000 anys”. En aquest campament, a 20 de juliol, s’havien recuperat més de 10.200 ossos de fauna i 1.800 eines de pedra. “Entre els fòssils recuperats s’observa –assenyala el director de l’IPHES- un predomini de restes de bòvid mai vist anteriorment a Atapuerca. Tot i que aquest animal, molt semblant al bisó actual, el trobem a tots els conjunts, sempre anava molt per darrere dels cérvols i dels cavalls”.

Excavacions a Gran Dolina juliol 2008

Excavacions a Gran Dolina, aquest juliol - Jordi Mestre / IPHES

Totes aquestes restes d’animals estan fortament antropitzades, és a dir, molt fragmentades “a causa de l’aprofitament sistemàtic de la medul·la òssia com a recurs alimentari i, a més, amb una gran quantitat de marques de tall en les seves diverses superfícies produïdes pels instruments de pedra emprats durant els diversos processos de carnisseria”, apunta Eudald Carbonell.

Pel que fa a les eines, s’ha constatat un ús pràcticament exclusiu de sílex, en les dues varietats que poden obtenir-se a la Sierra de Atapuerca mateix, mentre que altres roques normalment presents al registre, com la quarsita o el quars, no han estat utilitzades.

fotògrafs a la roda de premsa Atapuerca 08

La presentació de noves troballes va casar molta expectació entre els mitjans de comunicació - Jordi Mestre / IPHES

“En definitiva –manifesta Carbonell- les dades obtingudes durant aquesta campanya, consoliden i a la vegada afegeixen variabilitat a un registre que ja de per sí és un referent a nivell europeu pel que fa a jaciments amb una funcionalitat de campament central del Plistocè mig”.

A Gran Dolina, el rentat minuciós que es fa sistemàticament de tot el sediment, ha aparegut una musaranya gegant coetània a l'Homo antecesor, la qual injectava verí a les seves víctimes, d’una manera semblant a com ho fan els serps, tractant-se d'un animaló que només es troba a Atapuerca.

A la Sima de los Huesos, amb una cronologia d’uns 500.000 anys, sobresurt una hemimandíbula esquerra d’un jove de l’espècie Homo heidelbergensis ,  a qui encara no li havia sortit el tercer molar, peça dental coneguda popularment com a queixal del cent. Juntament a aquesta resta han aparegut diverses falanges de la mà.

Grans felins

La Covacha de los Zarpazos ha aportat unes 500 restes tant d’indústria lítica com de fauna d’una antiguitat d’uns 400.000 anys. Cal remarcar un gran ullal i una mandíbula dreta de lleó, ambdues caracteritzades per una gran robustesa, evidència del gran tamany d’aquets animals en el passat.

Amb aquestes troballes, s’amplia el coneixement sobre l’entorn, la tecnologia i les activitats desenvolupades per l’Homo heidelbergensis que va viure a la Sierra de Atapuerca.

A Portalón de Cueva Mayor, en un nivell de l’Edat del Bronze d’uns 3.900 anys abans d’ara, s’ha trobat un punxó realitzat amb un os humà del avantbraç, concretament un radi. Aquesta és la primera vegada que en aquest jaciment es detecta l’ús d’ossos humans per a fabricar eines.

technorati tags: , , , , , ,

14 Jul, 2008

L’IPHES obre a Calella un centre permanent de treball per potenciar la museografia didàctica

Aquesta iniciativa s’enceta el programa de  municipalització de la ciència que impulsa l’institut

Calella es convertirà en un autèntic laboratori per a l’estudi de la socialització de la ciència després del conveni específic que han signat l’Ajuntament d’aquesta localitat i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Per assolir aquesta fita, l’IPHES ha posat en marxa un centre permanent de treball a l’espai cultural de la Fàbrica Llobet, “on concentrarem totles les feines en matèria de museografia didàctica, així com un despatx a l’àrea d’educació de l’Ajuntament”, ha indicat Rafel Sospedra, responsable de Socialització d’aquest institut.

Acte de signatura del conveni Calella a Atapuerca

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell,amb Josep M. Juhé, alcalde de Calella, i Jaume Palet, regidor de governació del mateix municipi, en el moment de la signatura del conveni en una recent visita als jaciments d'Atapuerca. Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES.

A canvi, “l’IPHES es vincularà amb la vida cultural de la població col·laborant estretament amb les iniciatives promogudes per l’ajuntament i diferents associacions de la vila”, ha puntualitzat Sospedra. Entre aquestes activitats hi ha el reconegut festival de la imatge “Festimatge”, organitzat conjuntament per l’entitat Fotofilm i el consistori municipal, i alhora “es començarà a desenvolupar un nou programa que apropi el pensament científic entre la població, dins del projecte de municipalització de la ciència promogut pel mateix IPHES”, ha afirmat Eudald Carbonell, director de l’institut.

Aquest programa s’estrena a Calella, però l’objectiu és dimensionar-lo en altres poblacions on l’IPHES ha establert convenis, com Caldes de Malavella, la Canonja, Lleida, o a pobles del Pallars Jussà a través del conveni formalitzat amb el corresponent Consell Comarcal.

 Membres de l'Ajuntament de Calella a Atapuerca

D'esquerra a dreta, Josep M. Juhé, José Torres, regidor d'educació i ciècnia de l'Ajuntament de Calella; Isabel Boj, responsable d'acollida de les visites a Atapuerca, i Lluís Batista, responsable de l'àrea de museografia de l'IPHES, al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca. Crèdit foto: Rafel Sospedra - IPHES

L’alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha remarcat que “aquest conveni amb l’IPHES enceta un camí molt interessant de col·laboració per facilitar l’accés de la ciutadania al món científic”.

Calella, tot i no tenir patrimoni relacionat amb el camp d’estudi natural de l’IPHES, si que ens ofereix un autèntic laboratori per l’estudi de la socialització, ja que és una població de referència dins de la comarca del Maresme, que ens proporciona una població flotant durant l’estiu espectacular i diversa, amb la qual cosa es converteix en un autèntic laboratori vivent on experimentar noves fórmules de socialització per transmetre el pensament crític i científic”, ha subratllat Rafel Sospedra.

En el marc d’aquest conveni, l’IPHES organitzarà durant els pròxims mesos d’agost i setembre l’exposició “Europa, ara fa un milió d’anys”, gràcies a un important ajut que li ha concedit la Fundación Española de Ciència y Tecnologia, dependent del Ministeri de Ciència i Tecnologia,  on es fa un repàs de la fauna i del paleoambient del continent en el període esmentat.

technorati tags: , , , , ,

10 Jul, 2008

Una exposició recull les principals troballes sobre les primeres ocupacions humanes a Galícia

Una exposició recull les principals troballes realitzades a la Depressió de Monforte de Lemos i les coves d'Os Ancares i O Courel (Lugo) durant aquests tres últims anys.

És la primera mostra que s’organitza en el marc del projecte d'investigació "Ocupacions Humanes durant el Plistocè de la conca mitja del Miño", codirigit per la Universitat de Santiago de Compostela, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.

Aquests dies es pot visitar a la Casa de Cultura de Monforte i, més endavant, viatjarà per diferents instituts d’ensenyament secundari (IES) d’aquesta zona, ja que és molt didàctica.

Eines trobades a O Regueiral

Indústria lítica trobada a O Regueiral i que es mostra en uns dels plafons de l'exposició

L’objectiu de la mostra és donar a conèixer què s’ha trobat fins ara en les diferents intervencions, així com la seva importància dins del context del Paleolític del nord-oest peninsular. Per assolir aquesta fita, es disposen de sis plafons elaborats per Arturo de Lombera, Xose Pedro Rodríguez, Talía Lazuén, Ramón Fábregas, Susana Alonso i Manolo Vaquero, membres de l’equip d’investigació que ha protagonitzat les troballes. També s’ha comptat amb la col·laboració de César Llana i Miguel Anxo López-Felpeto, excavadors del jaciment del Paleolític Superior Inicial d'a Cova d'A Valiña (Castroverde).

La conca mitjana del Miño, i en especial la Depressió monfortina, és un dels principals focus de la recerca que s’efectua sobre el poblament paleolític al NW peninsular. Al llarg d’aquests anys de prospeccions s'han identificat 53 estacions paleolítiques, sumant un total de 1.700 artefactes recuperats. Les característiques d'aquestes indústries permeten adscriure'ls als diferents períodes del Paleolític, des de conjunts de Mode 2, de grans instruments, com els bifaços, cas d’As Lames, Chao Fabeiro, a jaciments de Mode 3 (O Regueiral, As Gandariñas), que denoten estratègies d’explotació més complexes, com els mètodes discoïdal i Levallois, i configurats de menor tamany , i Mode 4 (Valverde, Áspera, Costa Gran III), basats en la producció de petites làmines en cristall de roca i quarsita de gra fi. D'aquesta manera, es pot estudiar l'evolució tecnològica i dels patrons d'assentament des del Plistocè mig fins a les últimes societats de caçadors recol·lectors, a finals de l'Holocè.

Eina de Paleolític mig trobada a Galícia
Eina del Paleolític mig, on s'observa una major selecció de les matèries primeres

D’altra banda, el mes passat, membres de l’equip van participar amb dues comunicacions en el I Congrés Internacional d'Arqueologia de Vilalba (Lugo), on van donar a conèixer els últims descobriments relacionats amb el projecte, tant pel que fa a la Depressió de Monforte, com a la Cova de Valdavara, aquesta última presentada per Manolo Vaquero i Susana Alonso.

Resum comunicacions

Una aproximació als conjunts tecnològics de Mode 2 de la Depressió de Monforte de Lemos (Lugo)

Lombera Hermida, Arturo de
Grupo de Estudios para a Prehistoria do Noroeste (GEPN). Dpto. Història I. Univ. de Santiago

Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universiat Rovira i Virgili. Tarragona.
Lazuén Fernández, Talia
Dpto. de Ciències Històriques, Universidad de Cantabria.
Rodríguez Álvarez, Xosé Pedro
Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Univ.t Rovira i Virgili. Tarragona.
Fábregas Valcarce, Ramon

Grupo de Estudios para a Prehistoria do Noroeste (GEPN), Dpto. Historia I, Universidad de Santiago.

La primera notícia sobre paleolític a la Depressió de Monforte de Lemos té com a protagonista un bifaç trobat al llogarret de Vilaescura a mitjan dels anys cinquanta del segle passat. Les recents intervencions arqueològiques han proporcionat 30 nous llocs paleolítics a l'aire lliure i més de mig miler d'artefactes, la majoria dels quals s'adscriuen al Mode 2. Entre d'altres sobresurten els jaciments d'As Lamas, amb 240 peces recuperades en superfície, As Gándaras i Chao de Fabeiro. Malgrat tractar-se de troballes superficials, destaca la gran coherència i homogeneïtat dels conjunts, encara que no s'ha d'infravalorar la influència dels efectes postdeposicionales, produïts com a conseqüència dels processos erosius y treballs agrícoles.

El treball que ara s’ha presentat és un estudi detallat dels conjunts adscrits al Mode 2, caracteritzats per la importància dels grans configurats (especialment els bifaços i tríedres) davant els objectes retocats de menor format (cas dels denticulats), així com el predomini d'estratègies ortogonals i centrípetes en l'explotació dels nuclis.

Aquestes troballes de la conca mitjana permeten relacionar-los amb els nombrosos jaciments acheulians de la regió ourensana, així com els del Baixo Miño.

Noves dades sobre el Paleolític Superior a Galícia: la cova de Valdavara (Becerreá, Lugo).

Vaquero, Manuel;

Alonso, Susana;
Ameijenda, Alicia
Gómez Merino, Gala
Lombera, Arturo de
Lorenzo, Carlos
Rodríguez Rellán, Carlos
Àrea de Prehistòria, Univ, Rovira i Virgili, Tarragona

Grupo de Estudios para a Prehistoria do Noroeste (GEPN), Dpto. Historia I, Universidad de Santiago.
L'objectiu d'aquesta comunicació va ser donar a conèixer les primeres dades de les excavacions arqueològiques a la cova de Valdavara (Becerreá, Lugo). Els treballs en aquest jaciment es van iniciar el 2007, en el marc d'un projecte d'investigació sobre el poblament paleolític a la conca mitjana. Els resultats preliminars dels sondeigs realitzats en aquesta primera campanya indiquen l'existència, per sota d'una sèrie d'unitats estratigràfiques corresponents a la Prehistòria recent, d'evidències atribuïbles al Paleolític Superior final. Les primeres datacions radiomètriques obtingudes i el registre material recuperat indiquen que les esmentades evidències podrien adscriure's a un Magdaleniense Inferior-Mitjà, fa uns 14.500 anys abans d’ara, una fase poc documentada fins al moment en territori gallec.

technorati tags: , , , , ,

8 Jul, 2008

Retreuen el tracte marginal que reben les dones de la prehistòria a les escenes quotidianes en exposicions i textos d’ensenyament

 

L’IPHES pren part al desè congrés internacional Women’s Worlds 2008 que se celebra a Madrid

 

Del 3 al 9 de juliol se celebra a Madrid el Women’s Worlds 2008, el desè congrés internacional i interdisciplinar sobre les dones. L’IPHES, juntament amb l’Àrea de Prehistòria de la URV i la Fundación Atapuerca, hi col.labora amb una taula rodona i una mostra virtual sobre arqueologia de gènere, que van tenir lloc ahir a la tarda.

Allí s’ha constatat la visió androcèntrica de les recerques en prehistòria i el paper marginal que s’atorga a les femelles en les representacions sobre escenes quotidianes dels primers passos de la humanitat que, generalment, ofereixen els museus i les exposicions.

 

 Participants a la taula rodona

Mentre es feia la taula rodona es projectaven imatges fotogràfiques sobre dones fent treballs de camp d'arqueologia

A la taula rodona, moderada per Cristina Fernández-Laso (IPHES - URV), van fer les seves aportacions María Ángeles Querol Fernández, catedràtica de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid (UCM); Margarita Sánchez, professora del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada, i Sandra Lozano, estudiant de tercer cicle del departament de prehistòria de la UCM.

 

 Cristina Fernández al Women's World's

          A la dreta de peu, Cristina Fernández-Laso, membre de l'IPHES, al Womens's Worlds 08

Mentre elles parlaven, i durant el posterior debat, es projectava la versió virtual de la mostra fotogràfica  Arqueologia en clau de gènere, que constata les diferents feines que realitzen les dones al treball de camp de les excavacions i que ja s’ha pogut veure de manera presencial en diferents localitats, també de l’estranger.

En el debat es van tractar temes com el fet que les dones han estat excloses dels processos productius de les societats prehistòriques negant-los qualsevol tipus de coneixement, així com la creació i ús de la tecnologia. En canvi, són les femelles les qui han desenvolupat una sèrie de treballs que suposen formes diferents d’emprar el temps i l’espai.

D’aquesta manera es va constatar la visió androcèntrica de les recerques en prehistòria, puntualitzant que, als textos escolars i universitaris, i als museus i exposicions, quan es representen escenes sobre els orígens de la humanitat, el tractament que se’ls hi atorga és molt negatiu: a més, de sortir molt poc, quan ho fan, se les presenta en actituds de submissió i sense fer res interessant –per a la societat occidental actual- que tenir cura d’alguna criatura o menjar.

technorati tags: , , , , ,

4 Jul, 2008

Conveni amb l’Entitat Autònoma de Museus d’Arqueologia per afavorir la recerca i la socialització en patrimoni cultural

Participar de forma conjunta en programes i projectes d’investigació, didàctica i promoció en els camps de l’arqueologia i del patrimoni cultural és l’objectiu principal del conveni que han signat recentment el director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia (EAMA) de la Generalitat de Catalunya, Pere Izquierdo, i el de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Eudald Carbonell.

Rafel Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, ha manifestat que aquesta col·laboració “se centrarà sobretot en programes de recerca i socialització”. En aquest sentit, ha recordat ja un precedent: l’exposició 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida), organitzada conjuntament entre aquest institut i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya).

Cartell de l'exposició sobre la Roca dels Moros

Cartell anunciador de la mostra sobre la Roca dels Moros

Pere Izquierdo ha destacat: “la mostra sobre Cogul va ser el tret de sortida d’una nova etapa que el MAC vol emprendre amb l’IPHES  per potenciar la recerca i alhora, propiciar que aquest institut actuï com a assessor de les diverses activitats de socialització que s’impulsen des d’aquest museu. Aquesta voluntat s’ha concretat ara amb la signatura d’aquest conveni”.

Pere Izquierdo ha puntualitzat que això “forma part del propòsit del MAC d’establir vincles amb els diferents instituts de recerca i universitats, per aglutinar-los en una plataforma comuna d’investigació”.

La mostra sobre Cogul es va inaugurar per primer cop a Lleida l’abril passat. Amb caràcter itinerant, viatjarà les pròximes setmanes a altres pobles de les Garrigues, segons ha confirmat el director del MAC, Pere Izquierdo. Algunes de les localitats que encara ha de recorre són Juncosa, La Floresta, Fulleda, Tarrés i La Pobla de Cérvoles, per acabar finalment a Cogul al desembre.

technorati tags: , , , , , ,

1 Jul, 2008

Video sobre el bloc personal d’Eudald Carbonell, emès a “Cámara Abierta 2.0”, de TV2

Video al Canal d'IPHES Comunicació al youtube

Ja es pot veure a la web del programa Cámara Abierta 2.0, que s’emet per la 2 de TVE, el reportatge que va dedicar al bloc personal d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el programa de la nit de dimarts 1 de juliol ja de matinada. L'adreça és http://www.rtve.es/camaraabierta

Eudald Carbonell a Gran Dolina preparant un article pel seu bloc

Carbonell pensant un article pel seu bloc la setmana passada a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES

Un equip de Cámara Abierta 2.0 va estar fa uns dies als jaciments d’Atapuerca per filmar aquesta entrevista. Allí, Carbonell els va parlar de les darreres descobertes, com la mandíbula humana de fa 1,2 milons d'anys trobada a la Sima del Elefante  que va ser portada a Nature. A més, van dedicar una bona estona al seu interès per les noves tecnologies, que li ve de lluny, com una eina clau per socialitzar el coneixement. En aquest senit, Nuria Verde, periodista que l'entrevista, ha manifestat: "volíem fer un reportatge sobre un bon bloc d'arqueologia i el d'Eudald Carbonell es va semblar interesant". D'altra banda, Atapuerca mateix, acull un projecte molt pioner en matèria d’implementacions de les TIC per agilitar la recerca, entre altres iniciatives amb diverses empreses.

Carbonell disposa de bloc personal des del febrer de 2007, un any després que es poses en marxa El bloc d’Eudald Carbonell i el seu equip. En aquell moment es va decidir crear-ne un de propi fonamentalment per diferenciar el que és activitat de l’institut de la seva opinió sobre fets polítics, socials, culturals, actualitat, etc.

L'equip de Cámara Abierta 2.0 filmant l'entrevista a Atapuerca

Un equip de Cámara Abierta 2.0 va estar a Atapuerca per filmar l'entrevista - Crèdit foto: Jordi Mestres / IPHES

Allotjat a TINET (Tarragona Internet), la primera xarxa ciutadana d'Internet a l'Estat espanyol, en el bloc d'Eudald Carbonell s'han publicat 79 articles i ha rebut 86 comentaris, que es contesten tan aviat com la seva activitat (viatges, recerca, conferències...) li permet. S’han arribat a tenir unes 1.500 visites diàries.

Els escrits són molt diversos, insistint sempre en la socialització, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient... Molts d’ells s’han publicat prèviament en diaris, com les seves col·laboracions quinzenals a El Mundo. També es posen a l’abast de tothom fragments de capítols dels seus llibres.

technorati tags: , , , ,