www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Feb, 2007

Xerrada sobre les primeres ocupacions humanes a les comarques de Girona

Les “Primeres ocupacions humanes a les comarques de Girona”, serà el tema que desenvoluparà Robert Sala, professor titular de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i codirector del projecte de recerca del Camp dels Ninots, divendres, 2 de març, a les 19.30 h, al Teatre-Cinema Unió Caldes de Malavella, en el marc del cicle de conferències L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots.

El cicle es va iniciar el 16 de febrer, amb una conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i va prosseguir el dia 23 passat amb Jordi Agustí, investigador ICREA adscrit a l’esmentat institut que va parlar del “Context cronològic i ambiental del primer poblament humà d’Europa”, tal com veiem en aquesta imatge (ell és el primer per l’esquerra).

Conferència Jordi Agustí a Caldes

26 Feb, 2007

Conferència sobre l’origen evolutiu del comportament humà

Quin és l’origen evolutiu del comportament humà? És la pregunta clau que intentarà respondre amb la conferència “L’evolució de la cognició: del cervell a les primeres pràctiques mortuòries” Marina Mosquera, investigadora docent del Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili –IPHES, dimecres, 28 de febrer a les 19.30 h, a la sala d’actes de la Fundació “la Caixa” a Tarragona, en el marc del cicle Restes i rastres dels nostres ancestres, organitzat per aquesta entitat i coordinat per Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Els termes hominització, cognició o capacitat de “conèixer” i comportament complex van íntimament lligats a l’evolució humana. Però, quin és l’origen evolutiu d’aquest comportament humà? Resideix en tres grans pols: la capacitat tecnològica, la capacitat simbòlica i la socialització de la informació. El rastreig en el passat de l’evolució d’aquests tres pols es realitza a través de l’estudi de diverses fonts, com són la neuroanatomia comparada i l’etologia primat, la paleoneurologia o estudi dels cranis fòssils, l’aparell postcranial i, finalment, les restes arqueològiques.

A més de la xerrada, a la qual hi esteu tots convidats, us oferim també la possibilitat de dialogar sobre aquest tema amb la professora Marina Mosquera des d’aquest bloc, on podeu adreçar els vostres comentaris, opinions, dubtes, etc.

23 Feb, 2007

Les Coves de l’Espluga del Francolí acullen diversos cursos de formació en arqueologia prehistòrica

Les Coves de l’Espluga de Francolí acullen durant els últims dies de febrer i el mes de març diversos cursos de formació en arqueologia prehistòrica, organitzades per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), les Coves de l’Espluga i l’entitat privada FUSIC (Fundació Societat i Cultura). Les sessions les imparteixen especialistes de l’IPHES.

DESCRIPCIÓ DELS CURSOS

1.- Interpretació del Patrimoni: on s’aprèn a explicar la prehistòria

Té per objectiu aprendre a saber comunicar la informació de manera que el receptor, és a dir, el públic, la comprengui i, per tant, se la faci seva. Amb aquesta finalitat es desenvoluparan habilitats discursives i de comunicació. Exemples:

- Elaborar un discurs interpretatiu
- Desenvolupar habilitats de comunicació científica
- Habilitats discursives
- Saber portar un grup en una visita
- Provocar en públic situacions interpretatives
- No es manipulen objectes

* Monitor: Dr. Rafel Sospedra

* Calendari: 15 hores. Tres dissabtes entre febrer i març.

a) 24 de febrer: Mig dissabte de 10 a 14h.
b) 10 de març: Mig dissabte de 10 a 14 h.
c) 24 de març: Tot el dia activitat pràctica de 10 a 17h. en un espai interpretatiu .

Estructura de les sessions:
a) Marc Teòric de la Interpretació del Patrimoni
b) Recurs, discurs, mitjans interpretatius
c) Sortida a un espai patrimonial per comprovar i reforçar els conrtinguts

Materials:
a) Dossier sobre Interpretació

2.- Art rupestre: per a saber reproduir les formes artístiques de la prehistòria utilitzant els materials i les tècniques que es feien servir.
Aquest curs pretén donar a conèixer què es pintava a la Prehistòria, on, com i per què, però també ensenyar com fer-ho reproduint les seves tècniques pictòriques i els materials utilitzats, sobretot els pigments, que s’aprendran a elaborar mitjançant la seva manipulació. Detall del contingut:

- Què és l’art rupestre i com es representava durant la Prehistòria.
- Preparació de pigments, instruments i suports per a pintar
- Manipulació i elaboració de colorants naturals
- Aprendre les diferents tècniques de pintura prehistòrica

* Monitor: Dr. Ramon Viñas

Calendari: 10 hores. Tres dilluns entre febrer i març.
a) 26 de febrer: De 18 a 21h.
b) 05 de març: De 18 a 21,30 h.
c) 12 de març: De 18 a 21,30 h.

_ Estructura de les sessions:
a) Art Parietal i Art Moble. Marc Teòric de suport i materials
b) Pintura, gravat i escultura. Tècniques d’aplicació
c) Pràctiques amb colorants i pigments
d) Revisió general de continguts

_ Materials:
a) Dos plaques de pissarra per persona (pissarra tova de La Pena)
b) Dos plaques d’Alcover
c) Nòduls de sílex i percutors per fer burins
d) Plomes de diferents mides
e) Pigments diversos
f) Aglutinants diversos

3.- Escenificació: Escenificació d’algun ritual de la prehistòria. Aquest taller pretén ajudar a muntar una escenificació sobre algun ritual de la Prehistòria

- Ritus de cohesió social entorn de la caça en el qual intervinguin varies persones
- Ritus agrícola
- Ritus de pas o iniciació

* Monitor: Dr. Ramon Viñas

* Calendari: 10 hores. Tres divendres entre febrer i març.
a) 23 de febrer: De 18 a 21h.
b) 9 de març: De 18 a 21,30 h.
c) 23 de març: De 18 a 21,30 h.

_ Estructura de les sessions:
a) Marc Teòric. Creences del món agrícola
b) Immersió temàtica i preguió
c) Assaigs de representació
d) Premuntatge

_ Materials:
a) Que la indumentària serveixi per a la Fira de la Prehistòria
b) Atrezzo que servirà per a la Fira de la Prehistòria.

Per més informació i incripcions us podeu adreçar a l'Oficina Municipal de Turisme de l'Espluga de Francolí al telèfon 977 871 220, personalment o via correu electrònic a fontmajor@covesdelespluga.info

22 Feb, 2007

La URV acull sis noves lectures de tesis del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

Sis alumnes del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix des de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona llegiran les seves tesis de recerca com a culminació del seu treball docent, divendres dia 23 de febrer, a partir de les 9 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres. Al final de la relació d’autores i treballs us oferim alguns resums.

GALA GÓMEZ MERINO

Caracterización mineralógica mediante espectroscopía infrarroja por

transformada de Fourrier (FTIR) de los ocres del yacimiento magdaleniense

del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà)

EVA MANCHA FLORES

La cueva de Maltravieso (Cáceres, España):

geología sedimentaria de los depósitos de entrada de cueva

BEATRIZ MENÉNDEZ IGLESIAS

Estudio de los grabados rupestres del Calcolítico y

de la Edad del Bronce Antiguo de la región de Mont Bego:

análisis y comparación de la zona IV grupo I dentro del conjunto de le Vallée des Merveilles y de la región de Mont Bego (Tende, Alpes Maritimes, France)

LUNA PEÑA GARCÍA

Caracterización y estudio morfotécnico de las industrias líticas

del Pleistoceno Inferior y Medio de los yacimientos en cueva de Santa Ana y Maltravieso en el calerizo cacereño (Cáceres, Extremadura).

Comparación de dos conjuntos líticos en cuarzo lechoso: la Sala de los Huesos de la Cueva de Maltravieso y el nivel C de la Cueva de l’Aragó (Tautavel, Francia)

IDOIA PÉREZ GOÑI

GIS, arqueoestratigrafía y análisis espacial del complejo sedimentario CII sup de la cueva de Lazaret (Alpes Marítimos, Francia).

Estudio de la frecuentación y modelos de ocupación antrópica

Mª VICTORIA SOLANES GAY

La socialización de la ciencia: una estrategia histórica

RESUMS

GALA GÓMEZ MERINO

Caracterizació mineralògica mitjançant Espectroscopia Infrarroja per

Transformada de Fourrier (FTIR) dels ocres del jaciment magdalenià

del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà)

Al jaciment Magdalenià superior del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà, Espanya) s’han tobat diverses plaques gravades (la col.leció més completa de Catalunya), d’una cronologia d’entre 10.000 i 12.000 anys, bases naturals (material lític dels homínids sense tallar) i blocs esquists (un tipus de roca similar a la pissara) amb la superfície envermellida. Aquests envermelliments en algunes peces tenen com a causes deposicions de restes minerals vermells (possiblement ocre) i alteracions cromàtiques del suport. Els dos tipus d’envermelliments són molt similars, és difícil distingir-los microscòpicament i es desconeix la seva natura química. Als mateixos nivells arqueològics, s’han trobat petits restes de materials color vermell. Provisionalment han estat anomenats ocres fins conèixer la seva composició.

En aquesta Tesi de Màster s’estudien els ocres i les coloracions vermelles de les plaques gravades i dels altres materials colorejats del Molí del Salt, per tal de comprovar si complien alguna funció domèstica i no és una qüestió només artística. Els homes del paleolític utilitzaven l'ocre per a fer pigments (pintar, art rupestre i art mobiliar), però també per a altres activitats: domèstiques, relacionades amb el treball de la pell o com aditiu pels emmangaments d'indústria lítica, i mortuòries doncs s'han trobat enterraments amb els esquelets coberts d'ocre. Sobre aquesta última hi ha opinions diverses.

El treball descriu els materials vermells i s’han realitzat diferents experiments per a obtenir mostres de comparació. La tècnica utilitzada és la Espectroscopia Infrarroja per Transformada de Fourier (FTIR) i l’objectiu principal és determinar la seva composició química per tal de discriminar els compostos d’ocre (argiles amb òxids de ferro) dels que no ho són.

BEATRIZ MENÉNDEZ IGLESIAS

Estudio de los grabados rupestres del Calcolítico y

de la Edad del Bronce Antiguo de la región de Mont Bego:

análisis y comparación de la zona IV grupo I dentro del conjunto de le Vallée des Merveilles y de la región de Mont Bego (Tende, Alpes Maritimes, France)

El tema que se desarrolla trata sobre el arte rupestre postpaleolítico del valle des Merveilles y la región de mont Bego situados en el Parc National du Mercantour (Tende, Alpes Maritimes, Francia), en concreto de la zona IV grupo I. En esta zona alpina situada entre 2000 y 3000 m de altitud, las sociedades protohistóricas dejaron su impronta, durante el Calcolítico y la Edad del Bronce (3000-1500 a.e.), sobre las rocas que formaron los glaciares. Dentro de estos grabados se puede observar una tipología muy diversa donde prima principalmente las figuras conocidas como corniformes. Estas representaciones son formas esquemáticas de bóvidos; podría decirse que tienen un carácter religioso o de veneración hacia los elementos de la naturaleza.

valle Maravillas

Excavació al Valle de Maravillas

El estudio se realiza siguiendo la metodología que aplica su principal investigador, Henry de Lumley, y su equipo. Una vez que se hayan analizado los datos se realizará una comparación de los grabados de armas (puñales, alabardas y hachas) con imágenes de restos materiales de este tipo para tratar de confirmar su cronología.

También se hará referencia a las diferentes teorías que plantean los investigadores con respecto al significado y comportamiento simbólico que estos grabados puedan encerrar. En el caso por ejemplo de los corniformes, éstos se interpretan como dios toro o simbolizan la fuerza, también las líneas en zigzag se pueden interpretar como agua… Todo esto implica que probablemente mont Bego fuera un lugar mágico para los grupos protohistóricos, quizá procedentes de la civilización del Rhône o quizá de más lejos.

LUNA PEÑA GARCÍA

Caracterización y estudio morfotécnico de las industrias líticas

del Pleistoceno Inferior y Medio de los yacimientos en cueva de Santa Ana y Maltravieso en el calerizo cacereño (Cáceres, Extremadura).

Comparación de dos conjuntos líticos en cuarzo lechoso: la Sala de los Huesos de la Cueva de Maltravieso y el nivel C de la Cueva de l’Aragó (Tautavel, Francia)

El objetivo de este trabajo es el estudio tecnológico de la industria lítica de las cuevas de Maltravieso y Santa Ana, localizadas en el complejo kárstico denominado el Calerizo Cacereño, en Cáceres, Extremadura.

La metodología empleada para el análisis del material es el Sistema Lógico Analítico, que permite posicionar los objetos en la cadena operativa y entenderlos como parte de un proceso técnico y no como objetos aislados.

El conjunto de la cueva de Maltravieso proviene mayoritariamente de “La Sala de los Huesos” y una pequeña parte de “La Sala de las Chimeneas”. Este estudio preliminar se centra básicamente en el primero. La industria lítica hallada en estratigrafía en la cueva de Santa Ana procede en su mayoría de las Unidades 1 y 2, y por tanto estos conjuntos son analizados detalladamente.

Algunos datos preliminares (paleomagnéticos y bioestratigráficos) y una datación radiométrica -130 Ka para la plancha estalagmítica de la Unidad 6- sugieren que la Unidad 1 de Santa Ana se formó durante el Pleistoceno inferior y que las Unidades superiores pertenecen al Pleistoceno medio. El paquete sedimentario esta dividido en 7 Unidades geológicas, numeradas de suelo a techo. Las características de la industria lítica se ajustan a este esquema: tecnología de Modo 1 (Bases Negativas de Explotación y Bases Positivas) en la Unidad 1 y de Modo 2 (grandes Bases Positivas configuradas bifacialmente: bifaces, hendedores y picos) en la Unidad 2. Además, es probable que el Modo 3 esté representado en la Unidad 4 (algunas Bases Positivas de pequeño y medio formato). De este modo, la secuencia estratigráfica diacrónica con industrias de diferentes características tecno-tipológicas nos permite establecer una evolución tecnológica.

Por su parte, “La Sala de los Huesos” de la cueva de Maltravieso cuenta con una datación radiométrica de las dos planchas estalagmíticas que cierran el paquete sedimentario: 117 para la inferior y 180 para la superior. Por tanto, pertenece al final del Pleistoceno medio, como la Unidad 6 de la cueva de Santa Ana. El conjunto industrial de “La Sala de los Huesos” posiblemente pertenece al Modo 3 (Bases Negativas de Explotación, Bases Positivas y Bases Positivas retocadas).

Este último conjunto, al igual que el de la Unidad 1 de la cueva de Santa Ana, está tallado exclusivamente en cuarzo y en este estudio se compara con el del nivel C de la cueva de L’Arago, Tautavel, Francia, ya que una gran parte de éste esta tallado sobre la misma materia prima y las dataciones radiométricas han proporcionado una cronología similar.

21 Feb, 2007

El primer poblament humà a Europa, tema de la segona conferència del cicle “L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots”

“Context cronològic i ambiental del primer poblament humà d’Europa” és el títol de la conferència que pronunciarà Jordi Agustí, profesor de Recerca de la Institució Catalana i Estudis Avançats (ICREA), adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el pròxim divendres dia 23 de febrer, a les 19.30 hores, al Teatre – Cinema Unió de Caldes de Malavella, dins del cicle “L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots”, coorganitzat per l'IPHES, l'Ajuntament de Caldes de Malavella, el Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

A Dmanisi s’han trobat molts cranis i mandíbules humanes completes, així com diferents i abundants parts de l’esquelet, tot acompanyat de molta fauna, eines i un context geològic ben calibrat, que situen aquest jaciment al nivell d’alguns africans d’edat similar, com els del llac Turkana, a Kènia, de gran valor estudiar la complexitat de l’evolució humana.

inici cicle caldes

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors de les excavacions al Camp dels Ninots, amb Marcel Vila, alacalde de Caldes de Malavella, el 16 de febrer passat durant l'inici del cicle, acte durant el qual es va signar un conveni per potenciar els treballs de recerca en aquest jaciment i afavorir la creació d'un centre d'investigació a l'entorn d'aquestes troballes

El valor de Dmanisi

Fins el 1991 s’havia considerat que l’arribada dels primers homínids a Europa no s’havia produït abans de 600.000 anys, un model que va entrar en crisi quan aquell any es posava al descobert una mandíbula molt completa al jaciment de Dmanisi (Georgia), on hi treballa Jordi Agustí. Des d’aquella data, Dmanisi no ha deixat de donar troballes espectaculars amb una antiguitat que es remunten fins a 1,8 milions d’anys. Aquestes restes, que a més es troben en molt bon estat de conservació, ens informen de com eren i en quin entorn vivien aquests primers emigrants fora d’Àfrica.

Per saber més del Camp dels Ninots, clica aquí

20 Feb, 2007

Conferència sobre les importants troballes del jaciment d’Orce

El jaciment d’Orce, un fantàstic i complet registre fòssil dels últims set milions d'anys a Europa, serà el tema de la conferència que amb el títol “La investigació arqueopaleontològica a Orce” pronunciarà el codirector de l’excavació i director del Museu Arqueològic de Granada, Isidro Toro, dimecres 21 de febrer, a les 16 h a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la plaça de la Imperial Tàrraco, convidat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que té una part molt activa en el projecte. La xerrada està oberta al públic en general.

En els sediments dipositats entorn del llac de Baza-Orce, es conserva un extraordinari registre paleontològic i arqueològic que informa sobre l’existència continuada d'un entorn ric en vida animal i vegetal les restes del qual van quedar enterrats en els seus estrats durant tot el període de supervivència del llac.

Als espectaculars afloraments paleontològics, caracteritzats per una fauna extraordinària, cal sumar-hi la presència de les indústries de pedra, fabricades pels homínids, les més antigues trobades fins a la data a Europa, en una edat pròxima a 1,2-1,3 milions d'anys.

Per saber més sobre el jaciment clica aquí

20 Feb, 2007

Curs pere donar a conèixer les darreres aportacions científiques de les excavacions arqueològiques a l’Alt Camp dels últims cinc anys

“Donar a conèixer els resultats científics de les intervencions arqueològiques que s’han efectuat a la comarca de l’Alt Camp en els darrers cinc anys (2001 – 2005)” és l’objectiu principal d’un curs que s’impartirà del 26 de febrer al 28 de març, a Valls, segons ha manifestat el seu director, Josep Maria Vergès, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, institució coorganitzadora d’aquesta iniciativa juntament amb el Consorci Pro universitari de l’Alt Camp i l’Institut d’Estudis Vallencs.

Vergès ha puntualitzat: “aquest curs, a més de presentar jaciments inclosos dins de projectes de recerca, ja coneguts i que generen publicacions periòdicament, afavoreix que es donin a conèixer per primer cop, i que es publiquin, dades sobre d’altres que han estat intervinguts mitjançant excavacions d’urgència i que, d’altra manera, sovint romanen inèdits”.

Es tracta d’un curs d’extensió universitària que atorga dos crèdits als alumnes de la URV que el superin. De tota manera, el curs està obert a tot el públic interessat en aquest tema, doncs es combinarà el rigor de l’estudi científic amb el caràcter socialitzador d’aquesta iniciativa.

cansaladeta

Entre els temes que es tractaran hi figuren el jaciment de la Cansaladeta (La Riba) –que veiem a la imatge i on hi treballa l'IPHES-, el poblat ibèric del Vilar (Valls), l’evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià, o la muralla de Valls i la intervenció a la Plaça del Pati d’aquesta localitat, entre d’altres. Més avall us concretem el dia a dia del programa.

Les sessions es realitzaran els dilluns i dimecres, de set a nou del vespre, a la sala d’actes del Consorci Pro Universitari Alt Camp/Conca de Barberà, carrer Jaume Huguet, 1 de Valls. Les inscripcions es poden formalitzar fins el 23 de febrer, a l’Oficina Prouniversitària de Valls, en aquesta mateixa adreça. Per més informació cal adreçar-se a l’esmentat consorci, tel. 977 600 660.

PROGRAMA

26 de febrer

Introducció i balanç dels darrers anys d’excavacions arqueològiques a l’Alt Camp, a càrrec de Josep M. Vergès (URV), director del seminari.

28 de febrer

Excavacions al jaciment de la Cansaladeta (La Riba), a càrrec de Josep M. Vergès i Andreu Ollé, professors associats de la URV.

5 de març

Darreres excavacions al poblat ibèric del Vilar (Valls), a càrrec de Marta Bru i César Augusto Pociña, de l’empresa CODEX.

7 de març

Els jaciments alcoverencs del Camí del Molí i del Vila-sec, a càrrec de Josep Francesc Roig i César Augusto Pociña, de l’empresa CODEX.

12 de març

Presentació del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià, a càrrec de Josep M. Vergès, Andreu Ollé i Xosé Pedro Rodríguez, professors associats de la URV.

14 de març

Excavació arqueològica al torrent de les Voltes (Puigpelat) i El Mausoleu de Roques Roges II (Alcover), a càrrec de l’arqueòleg Carles Sentís Carazo.

19 de març

Campanyes d’excavació al Castell de Selmella, a càrrec de Mònica López Prat i Ramon Serra, membres del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB.

21 de març

Intervencions arqueològiques en el traçat de la muralla de Valls, a càrrec de César Augusto Pociña i Cristina Benet, de l’empresa CODEX.

26 de març

Intervencions arqueològiques a la vila d’Alcover, a càrrec d’Enric Vilalta i Ruben Pellejà, de l’empresa AREA SCCL

28 de març

Treballs arqueològics a la plaça El Pati (Valls), a càrrec d’Immaculada Teixell, de l’empresa CODEX.

19 Feb, 2007

Comportaments solidaris de fa quasi dos milions d’anys

Fa gairebé 1,8 milions d’anys, a Dmanisi, ciutat caucasiana de Geòrgia, vivia un vell sense dents amb un grup d’altres homínids. Segurament, si no hagués rebut atenció per part de la resta de membres, que presumiblement l’haurien ajudat a menjar, no hagués sobreviscut. Aquesta és una de les conclusions sobre comportament humà que van obtenir els investigadors que treballen al jaciment de la localitat esmentada després d’haver estudiat una mandíbula allí localitzada.

Un dels científics que treballa en aquest jaciment, Jordi Agustí, professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) adscrit a l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència «De Turcana al Caucas. La historia del primers europeus», dimecres 21 de febrer, a les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre Social i Cultural d’aquesta entitat, al carrer de Cristòfor Colom 2, en el marc del cicle “Restes i rastres dels nostres ancestres”, organitzat per la Fundació “la Caixa”, sota la direcció d’Eudald Carbonell.

A Dmanisi s’han posat a descobert restes fòssils increïbles d’homínides de gairebé 1,8 milions d’anys d’antiguitat. L’equip, dirigit per David Lordkipanidze i que comptava entre els seus membres amb Jordi Agustí, va classificar aquests exemplars com Homo georgicus, possiblement l’espècie «pont» entre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Aquests descobriments obren noves línies d’investigació, com és el debat universal sobre la primera colonització humana a Europa. De to això en parlarà Jordi Agustí en el transcurs de la conferència.

18 Feb, 2007

El bloc rep 30.000 visites en un any de les quals 10.000 s’han produït només en el darrer mes

Quan està a punt de complir el seu primer aniversari, el bloc d’Eudald Carbonell i el seu equip ha rebut ja més de 30.000 visites, exactament 32.200, de les quals 10.000 s’han produït en el darrer mes, la qual cosa implica un creixement espectacular.

Aquest bloc va néixer el 24 de febrer de 2006 amb la idea de socialitzar el coneixement i afavorir la projecció internacional que es desenvolupen des de l’IPHES (Institut de Paleecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell). Per tant, s’ha consolidat com una eina essencial per establir ponts de comunicació amb altres països i amb el seu entorn més immediat

En aquest temps, s’han publicat 167 articles i s’han rebut 37 comentaris. Aquests últimes han servit per aclarir idees, corregir errors i compartir coneixement sobre algunes qüestions, a vegades amb diferents punts de vista; també ha servit per retrobar persones i tenir una referència per saber que fa l’IPHES des de qualsevol lloc del planeta. Tot i que a vegades els temes poden semblar difícils pel seu to científic, us engresquem a dir la vostra, perquè són aspectes molt presnets en la vostra vida quotidiana i el món que ens ha tocat viure. Us animem a perdre la por i a fer públic el vostre pensament i ens oferim a aclarir-vos tot allò que no expliquem amb prou senzillesa.

El bloc, escrit originalment en català, disposa amb caràcter experimental de traductors automàtics a l’anglès, francès i castellà. La majoria de les notícies s’il·lustren amb fotografies dels fets i ben aviat, amb motiu del primer aniversari, oferirà altres implementacions i hi haurà algunes reestructuracions, així aquest bloc passarà a dir-se “El bloc de l’IPHES” i es posarà en marxa el bloc personal d’Eudald Carbonell, ambdós allotjats a TINET (Tarragona Internet), alhora es mantindrà el bloc en anglès ubicat al google per notícies molt especials.

16 Feb, 2007

Els homínids que poblaven el jaciment eritreu de Buia fa un milió d’anys consumien hipopòtam

Era l’hipopòtam un dels plats preferits dels homínids que poblaven la localitat de Buia, al nord de Danakil (Afar – Àfrica) fa un milió d’anys, o simplement el consumien perquè era el que tenien més a mà? Pot ser no arribarem a esbrinar el detall de la primera qüestió, però les evidències arqueològiques sí que constaten la presència d’aquest animal que va ser cruspit pels nostres avantpassats, en una zona de delta on el riu desemboca en un llac fòssil, essent aquest un atractiu per grans mamífers entre els quals l’hipopòtam n’era el rei.

La presència d’aquest mamífer informa d’un ambient dominat per l’aigua, que seria un reclam pels animals i alhora dels homínids que podien disposar de rics nutrients per a la seva dieta quotidiana, tal com ho demostren les marques de tall observades en fòssils d’hipopòtam que indiquen que han estat menjats pels homínids (treball de Fiore et al. 2004).

eritrea

Francesco Landucci, restaurador del departament de Geologia (Paleontologia) de la Universitat de Florencia, amb Bienvenido Martínez, a la dreta, amb restes localitzades a Buia.

Restituir com era aquest paisatge a través de les restes de fauna que s’han posat al descobert, amb predomini de megaherbivores tals como els hipopòtams, els elefants i els grans bòvids, és un dels objectius de l’equip d’investigadors, integrat principalment per membres de la Universitat de Florència i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Per aquest motiu, Bienvenido Martínez-Navarro, professor de recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) adscrit al Grup d’Autoecologia Humana de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i a l’IPHES, ha viatjat els últims dies a Buia, acompanyat per l’estudiant de doctorat Joan Madurell, adscrit a l’IPHES, per aprofundir en el coneixement d’aquests hipopòtams i l’ús que en feien d’ells els homínids. També han preparat un bòvid que ha de ser restaurat per la Universitat de Florència i, per aquest motiu, es trobava amb ells el professor Francesco Landucci, especialista en aquest tipus d’actuacions.

Museu Nacional d'Eitrea

El projecte de Buia està dirigit pels professors Ernesto Abbate i Lorenzo Rook de la Universitat de Florència, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Eritrea, que dirigeix Yosief Libsekal; a més, compta amb la participació d’altres institucions europees, entre elles l’IPHES, Bienvenido Martínez es va incorporar al projecte d’investigació d’aquest jaciment eritreu fa quatre anys i des de llavors ha pres part activament de les campanyes de camp i en els treballs de preparació i estudi dels fòssils descoberts, feina que ha efectuat al Museu Nacional d’Eritrea, a Asmara; el 2004 va publicar conjuntament amb Lorenzo Rook i altres col·laboradors eritreus i italians (Martínez-Navarro et al. 2004) un estudi integral de la fauna de vertebrats del jaciment en un volum monogràfic editat per la Rivista Italiana de paleontología e Stratigrafia.

Buia és igualment important per ser una de les localitats amb indústria axeliana antiga més rica i important de tot Àfrica i probablement sigui dels jaciments més espectaculars de tot el continent africà en la cronologia de fa un milió d’anys. El 1998 l’equip del professor Abbate va trobar un crani d’homínid molt complert, troballa que es va donar a conèixer a la prestigiosa revista Nature, el 1998.

15 Feb, 2007

Viatge per les primeres ocupacions humanes de la Península Ibèrica amb Eudald Carbonell

Com i quan es va ocupar la Península Ibèrica, Quins homínids van ser els protagonistes d’aquests fita? Són alguns dels temes claus que desenvoluparà Eudald Carbonell, codirector de les excavacions a la Sierra de Atapuerca i director de l´IPHES (Institut Català de Paleecologia Humana i Evolució Social), amb la conferència, “Out of Africa: primeres ocupacions humanes a la Península Ibèrica”, divendres dia dia 16 a les 19.30 hores, al Teatre-Cinema Unió de Caldes de Malavella. Amb aquesta xerrada s’inaugurarà el cicle L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots, coorganitzat per l'IPHES, l'Ajuntament de Caldes de Malavella, el Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El cicle s’ha concebut amb l’objectiu de donar a conèixer l’estat actual de la recerca arqueològica al jaciment del Camp dels Ninots, un fet que servirà de fil conductor per parlar d'aspectes molt diversos de l'evolució humana, amb la participació d´investigadors de primera línia que treballen en aquest projecte de recerca, sota la coordinació de Gerard Campeny i Bruno Gómez, membres de l´Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

15 Feb, 2007

Un canvi climàtic brusc va poder acabar amb les últimes poblacions de neandertals

Ens traslladem fins a la Cova de Gorham, a Gibraltar, en un període anterior als 50.000 anys abans d’ara. Durant molt de temps va ser un espai que van utilitzar sovint els neandertals: situada a al costa, oferia un munt de recursos vegetals i faunístics que els garantia la seva supervivència. El paisatge era variat i ric en espècies, comparable al parc de Doñana: amb dunes, boscos de ribera, aiguamolls... Un indret on vivien molt bé tan els homínids com els elefants, ossos, cavalls, cérvols... i tota la resta d’animals que es desplaçaven per aquests paratges. El clima a Europa era inhòspit, però hi havia encara refugis del sud com aquest on existia molta vida. Llavors, per què es van extingir els neandertals que els habitaven?

Fins ara es considerava que l’expansió de l’Homo sapiens per Europa havia provocat la progressiva eliminació dels neandertals, per una suposada superioritat dels primers en l’explotació dels recursos. Clive Finlayson, expert en l’estudi de l’extinció dels neandertals, que ha estudiat els restes localitzades a Gorham, on s’ha constatat que aquesta espècie va desaparèixer més tard del que es creia, va explicar ahir durant la conferència que va pronunciar al Centre Social i Cultural de “la Caixa”, a Tarragona, que “sembla ser que hi ha una correlació amb un canvi climàtic brusc, de condicions adverses, durant el qual van confluir un increment d’aire polar, l’aparició d’algunes zones molt gèlides, més aridesa en els deserts, alteracions de les corrents marines i un canvi en la posició orbital del planeta respecte al Sol”. Aquestes conclusions les publicarà pròximament en una revista d’impacte científic. la xerrada la va fer en el marc del cicle coordinat per Eudald Carbonell.

Refredament i estepes

Tot indica, doncs, que “els neandertals van tenir mala sort, perquè els reductes que ocupaven fins fa uns 28.000 anys, es van convertir en estepes. Des de 50.000 anys cap aquí, el paisatge es va transformar oferint-los més dificultats. Això, juntament amb l’atzar i la contingència històrica va poder acabar amb les últimes poblacions de neandertals”. A manera de comparació, amb humor i intentant ser didàctic, Finlayson va comentar: “si enlloc d’avançar cap a un refredament que va provocar un paisatge d’estepes, les condicions climàtiques haguessin estat més favorables, possiblement avui jo hagués estat un neandertal explicant l’extinció de l’Homo sapiens”.

En aquesta sentit, el professor Finlayson proposa un model per entendre-ho. Des del seu punt de vista sobre l’ecologia de les poblacions, “l’extinció dels neandertals es deu bàsicament a factors biogeogràfics més que no pas a factors de superioritat de l’Homo sapiens. És un cas similar al que succeeix actualment amb el linx ibèric. Per molt que ens hi capfiquem, si no es té cura dels espais on hi viu, aquest està condemnat a desaparèixer perquè s’estan aïllats els grups, de manera similar a com va succeir amb els neandertals”.

Progressiu aïllament

“El progressiu aïllament d’aquestes poblacions –assegura Finlayson- va causar una manca d’intercanvi genètic, i davant la impossibilitat de poder reproduir-se entre els diferents grups, van poder caure en processos inevitables d’endogàmia que debilitarien les poblacions, aïllant-les encara més i condemnant-les a la seva extinció biològica. És possible, que salvant distàncies, el millor model que tenim actualment per entendre aquest procés sigui el linx ibèric”.

13 Feb, 2007

Analitzen la incidència dels canvis climàtics sobre l’evolució dels humans

23 milions d’anys enrere s’iniciava una unitat de temps geològic, el Neògen, durant la qual el clima es va anar refredant culminant amb les glaciacions del quaternari i el naixement del gènere Homo fa més de 2,5 milions d’anys, i dins d’aquest l’espècie Homo sapiens, nosaltres. Malgrat el temps transcorregut, encara queda molt per saber sobre com va esdevenir aquest procés. Esbrinar-ho és de màxim interès en un moment històric en que avancem també cap a una glaciació, per l’escalfament del planeta, doncs va ser durant el Neògen que es va gestar l’actual dinàmica climàtica, amb la successió de fases glacials i interglacials. Aquests canvis climàtics van tenir una gran incidència sobre l’evolució dels molts grups, els humans inclosos.

workshop_clima

Per analitzar com va esdevenir aquesta dinàmica, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) reuneix aquests dies un grup de set científics de primera línia mundial procedents de països com Itàlia, Àustria, França i Espanya per estudiar els factors que van confluir en l’etapa prèvia que va desencadenar en l’origen de la humanitat, tal com mostra la imatge de Gerard Campeny (IPHES). Es tracta de creuar dades de molt diferent tipus (pol·len, mamífers, isòtops oceànics...) existents dins l’àmbit del Mediterrani i de l’Europa de l’Est, des d’Iberia fins al Caspi, per establir un marc únic que serveix de referència en pròximes investigacions sobre l’evolució humana i el seu futur.

Jordi Agustí, investigador ICREA (Institut Català de Recerca en Estudis Avançats) adscrit a l’IPHES – URV, organitzador del workshop de la Regional Committe on Mediterranean Neogene Stratigraphy (RCMNS), que del 12 al 14 de febrer se celebra a Tarragona amb els objectius explicats abans, ha assegurat: “al RCMNS aglutinem científics de diferents àmbits (paleontòlegs, geòlegs, palinòlegs, geofísics, etc) que s’encarreguen d’estudiar els darrers 25 milions d’anys. A l’actualitat, els treballs dels diferents grups se centra en l’evolució climàtica al llarg d’aquest temps, el Neògen, i molt especialment, a la part recent (Miocè final i Pliocè, d’uns sis milions d’anys cap aquí), perquè va ser una etapa clau per originar el gènere Homo, en un moment en què es va produir l’aridificació a Àfrica, la dinàmica monzònica, etc, En el workshop volem actualitzar totes aquestes dades i els seus efectes”.

Prenen part del workshop, que se celebra a la facultat de Lletres de la URV a porta tancada: Silvia Iaccarino de la Universitat de Parma (Italy), Wout Krijgsman de la Universitat d’Utrecht (the Netherlands), Fabrizio Lirer de la Universal de Nàpols (Italy), Wernenr Piller de la Universitat de Graz (Austria), Mario Sprovieri (Italy). Jean-Pierre Suc de la Universitat de Lyon I (France), i Jordi Agustí de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

12 Feb, 2007

Clive Finlayson, expert en l’estudi de l’extinció dels neandertals, ofereix una xerrada a Tarragona i visita l’IPHES

És possible que els neandertals desapareguessin fa només 23 mil anys? Restes trobades a la “Cova de Gorham”, a Gibraltar, recolzen la tesi que aquesta espècie va viure al sud d’Espanya més temps del que es pensava. Fins ara es considerava que havia sobreviscut a Europa només fins l’arribada dels humans moderns fa uns 30.000 anys, però aquestes noves troballes realitzades per un grup de científics liderat per Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, mostren que ambdós grups van poder coexistir a Espanya durant uns 4.000 anys o més.

Finlayson explicarà algunes d’aquestes qüestions en el transcurs de la conferència “Gibraltar: ¿el último refugio de los neandertales?”, que oferirà dimecres dia 14 de febrer, a les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre Social i Cultural de la Fundacióla Caixa”, a Tarragona, al carrer de Cristòfor Colom 2, dins d’un cicle de xerrades coordinat per Eudald Carbonell.

A la “Cova de Gorham” els científics han trobat utensilis que empraven els neandertals, a més de restes de flora i fauna, fet que ha permès reconstruir una història de desenes de milers d’anys per així conèixer com van viure els darrers dies de la seva existència els membres d’aquesta espècie.

A més de ser expert en neandertals, Finlayson investiga la biogeografia o dispersió geogràfica dels homínids, així com les dinàmiques climàtiques i ecològiques del quaternari i el seu impacte en les poblacions.

El professor Finlayson arriba dimarts dia 13 a Tarragona, on romandrà tres dies i mantindrà diferents sessions de treball amb investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

10 Feb, 2007

"Una espècie conscient", per Eudald Carbonell

La construcció del futur de l’espècie és un repte estratègic d’alta contingència? És un compromís evolutiu en què ens hem d'involucrar col·lectivament? El futur de la nostra espècie és solament una qüestió de la selecció natural i de les seves lleis d'ordre còsmic o es tracta de com els humans ens organitzem? La construcció del futur cal deixar-la a mans de l'atzar o de primats poc evolucionats?

Què en penseu de tot plegat? Esperant rebre els vostres comentaris, encetem el debat amb un article d’opinió que sobre aquestes qüestions va publicar Eudald Carbonell, director de l’IPHES, el passat 31 de gener a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI i que ara volem compartir amb tots vosaltres.


ARTICLE

La construcció del futur de l’espècie és un repte estratègic d’alta contingència, és un compromís evolutiu en què ens hem d’involucrar col·lectivament. No és temps de mites i menys d’escenes i creences mitològiques, ara més que mai, el coneixement ens dóna la clau per a l’adquisició de la consciència i cal que l’explicitem socialment com a comportament crític i conscient.

El futur de la nostra espècie ja no és solament una qüestió de la selecció natural i de les seves lleis d'ordre còsmic sinó que es tracta de com els humans ens organitzem per treballar conjuntament per a la nostra pròpia preservació. Això no és una declaració de principis sinó una necessitat estructural en el nostre camí cap a la humanització.

Tenim a les nostres pròpies mans des de la ciència, que serveix per conèixer el com, fins a la filosofia, que ens serveix per preguntar i respondre el per què, som nosaltres qui posseïm el comandament de la nau. I ens estem movent, la intel·ligència, que ens va portar a la consciència i a la seva socialització, també ens ha de portar a la crítica d’espècie com a mecanisme d’adaptació.

Els humans coneixem i dirigim, o almenys pensem com cal fer-ho. La manca de direccionalitat i l’atzar que governen l’evolució es poden tornar teleonòmics quan nosaltres substituïm l’ordre natural per l’organització històrica; és un procés al qual estem considerant emergent i que, efectivament, ha emergit ràpidament com a conseqüència del coneixement socialitzat.

Situats al centre de la nostra evolució com a primats, ens podem analitzar a nosaltres mateixos des de la biologia, l’etologia i la cultura; d’aquesta manera, la forma holística de comprendre qui som ens projecta a les cosmovisions del futur de la construcció com humans. Repensar qui som i com som representa tornar a qüestionar la nostra condició des de la ciència social.

Començar a reconèixer-nos sense pors és una necessitat que no ens podem qüestionar per dura i difícil que sigui; en aquests moments, amagar el cap sota l’ala pot significar una anada sense bitllet de tornada. La deessa Ops no existeix, és un mite com el del creixement sostingut.

Parlar per parlar. Només el progrés conscient ens pot ajudar a avaluar el que fem de manera que puguem reconduir sempre les situacions que no han estat plantejades amb una lògica sistemàtica i positiva.

La racionalitat de la pràctica humana només depèn de la pròpia humanitat, sense mecanismes de demarcació extern a la nostra experiència com a primats en la nostra filogènia.

Només en la humanització podem trobar explicacions susceptibles de ser emprades de manera lògica en els processos d’apropiació de la naturalesa que ens envolta i que ens caracteritza.

La construcció del futur no es pot deixar a mans de l'atzar o de primats poc evolucionats, això ens qüestionaria com espècie intel·ligent i conscient. Hem d’evitar -si podem- els comportaments inconscients i defensius davant dels reptes del futur de l’espècie, ho hem de fer amb reflexions que la ciència il·lumina en el procés de coneixement i que el pensament concreta en l’acció diària d’organització de les poblacions de la nostra espècie.

Més enllà d’aquesta reflexió, només hi ha l’acció solidaria per afrontar els problemes de la nostra identitat biològica i cultural.

Eudald Carbonell