www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Jun, 2006

Un grup de 90 investigadors s’incorpora a les excavacions d’Atapuerca

Un grup de 90 investigadors s’incorpora dissabte 1 de juliol a la campanya d’excavacions dels jaciments d’Atapuerca que es va iniciar el passat 15 de juny amb 40 persones, de les quals una desena finalitza ja la seva participació d’enguany coincidint amb aquest canvi de torn. Per tant, són ara 120 els investigadors, entre ells de lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona , els qui treballen en les tasques d’excavació, sota la codireccció d’Eudald Carbonell, José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. El pròxim canvi de torn serà el 13 de juliol.

Quan finalitzi el treball de camp d’aquesta temporada, el 28 de juliol, hi hauran assistit unes 200 persones procedents de diverses universitats de l’Estat espanyol, especialment de la Universitat Complutense de Madrid i la de Burgos, a més de la URV, i centres d’investigació com el Museu de Ciències Naturals de Madrid, així com també de l’estranger. L’alt nivell científic del Projecte Atapuerca comporta que l’equip estigui integrat per nombrosos doctors, professors universitaris i investigadors destacats, deixant només algunes places per a estudiants, especialment alumnes del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la URV.

La direcció del Projecte Atapuerca s’ha fixat diferents objectius per a la campanya d’aquest estiu que podeu llegir clicant aquí en aquest mateix bloc i també a la web de la Fundació Atapuerca.

27 Jun, 2006

L'IPHES elabora els continguts de les sales de Prehistòria i Evolució del nou museu de Lleida

Eudald Carbonell, director de l'IPHES i Montserrat Macià, directora del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal han signat recentment un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per desenvolupar noves estratègies de museografia didàctica. Una de les primeres tasques derivades de l'acord és la confecció del guió dels continguts de les sales de prehistòria i evolució del nou museu, edifici actualment en construcció. Així mateix, ambdues parts impulsaran noves accions de recerca a les comarques lleidatanes en els camps de l'arqueologia i la socialització del patrimoni.

En la mateixa línia, l'IPHES assessorarà en matèries com la museografia, la didàctica del patrimoni i la socialització en les diferents activitats i produccions que el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal produeixi. De moment, l'IPHES ja participa activament en els continguts arqueològics i presentació a les sales de tot allò referent a la prehistòria de les comarques lleidatanes.

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal serà un dels equipaments d’aquest àmbit més potents del país, amb prop de 6.000 metres quadrats d'exposició permanent. Una vegada finalitzades les obres de l'edifici, les noves instal·lacions podrien obrir-se al públic durant el 2007.

Les obres de la nova seu, ubicada a l'antiga Llar de Sant Josep, al carrer Sant Crist, originàriament convent dels Carmelites Descalços, es van iniciar al juliol de 2003 . Aquest convent va començar a construir-se el 1595 i es va anar ampliant al llarg dels segles XVII i XVIII. El 1835, i amb motiu de la Llei desamortitzadora de Mendizábal, va passar a ser propietat de la Diputació de Lleida. A partir d'aquell moment, es va convertir en hospital militar i després en casa de misericòrdia. L'any 1997 es va destinar a seu del Museu de Lleida.

El projecte d'adaptació del vell edifici conventual l'ha dut a terme l'arquitecte Joan Rodón, qui ha conjuminat les noves necessitats museogràfiques amb els condicionants espacials de l'antiga arquitectura. En aquest sentit, s'han conservat les parts més antigues i importants del seu conjunt, com ara la façana dels carrers Lluís Besa i Carmelites i la seva església ampliada al segle XVIII.

Per saber més sobre el museu: http://oliba.uoc.edu/lab/lleida/

24 Jun, 2006

Eudald Carbonell intervé als cursos d'estiu de la Universitat Complutense de Madrid

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, pronunciarà la conferència Evolució humana i socialització en el marc del curs L’escorça cerebral: aspectes evolutius, cognició i malalties corticals, que s’imparteix dins de la programació d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid, a El Escorial, del 26 al 30 de juny. Carbonell intervindrà dimarts dia 27 de juny a les 12 h, el mateix dia en què també parlaran dos científics més de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), Juan Luis Arsuaga e Ignacio Martínez.

El curs aprofundirà en el fet que durant l’evolució dels mamífers, i especialment en els primats, el cervell, i sobretot la neoescorça, ha assolit una gran extensió. Es considera que en aquest procés, les àrees d’associació corticals s’incrementen notablement, especialment a les regions parieto-fronto-temporals.

L’aparició de zones corticals noves comporta un creixement en el número de neurones i de les seves connexions. En canvi, les capacitats cognitives superiors dels éssers humans sembla que no estan relacionades únicament amb un augment en el tamany del cervell i dels seus components neuronals, ja que el volum del cervell i en especial de l’escorça (volum de substància gris i de substància blanca) són mesures que reflecteixen el número de neurones i de fibres aferents i eferents, però no aporten informació sobre la naturalesa de les connexions que s’estableixen entre els diferents tipus neuronals. Per això, es pensa que el desenvolupament de noves regions corticals hauria produït canvis en l’organització cortical que donarien lloc a una arquitectura neuronal diferent i especialitzada que seria, en el cas de la neoescorça humana, el substrat de les capacitats cognitives que el distingeixen d’altres espècies.

A l’actualitat, un dels grans reptes de la neurociència és esbrinar quins són els principis bàsics de l’organització cortical a les diferents espècies i, més específicament, quin és el substrat neural que fa als humans diferents de les altres espècies.

Teniu més informació del curs i el programa complet a:

http://www.ucm.es/info/cv/subweb/prog/71114.php

19 Jun, 2006

Resum de la xerrada d'Eudald Carbonell sobre Atapuerca a Burgos

Us oferim tot seguit un resum de la intervenció a Burgos del codirector del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, sobre la campanya d'enguany, que esperem siguin del vostre interès. La conferència s'ha efectuat el 19 de juny, coincidint amb els primers dies d'excavació.

Durante esta campaña se han establecido como cada año diferentes objetivos, yacimiento a yacimiento, para poder acometer la campaña con buenos resultados.

En el yacimiento de Elefante se quieren realizar trabajos de seccionado en su parte inferior, terminando así un objetivo que se planteó hace dos campañas. Si todo va como deseamos a mediados de julio se desmontará el andamio actual del yacimiento para montar un nuevo sistema de andamiaje. El objetivo de ello es doble: poder continuar la excavación por debajo del nivel del camino actual y convertir el yacimiento en un recurso visitable sin peligro para el público.

En la Galería y Covacha de los Zarpazos continuaran los trabajos encaminados a conocer el depósito de la Covacha y ver su conexión con la Galería.

En la Gran Dolina se espera finalizar ya uno de los subniveles de TD10 que representa un campamento de hace 350.000 años, mientras que otro grupo trabajará en la segunda plataforma realizando trabajos de contención del voladizo de TD7 para poder excavar en un futuro el nivel 6 con todas las garantías de seguridad.

Se iniciarán este año trabajos en el yacimiento de Paleolítico Inferior llamado Hotel California. Se trata de trabajos preliminares a la espera de resultados.

Tras instalar una malla protectora para evitar caídas de bloques en el Portalón de Cueva Mayor se continuará bajando el nivel y una vez culminado el vaciado del último sondeo, se podrán excavar ya sedimentos no removidos, de manera que ahora las perspectivas del yacimiento se abren de nuevo para ver qué nos deparan estos sedimentos in situ. Por otra parte es de esperar que continúen trabajos en extensión en la parte superior del yacimiento para la mejor comprensión de este importante depósito holoceno de la Sierra de Atapuerca.

Los fósiles humanos de la Sima de los Huesos que corresponden a cerca de una treintena de individuos de distintas edades y ambos sexos, son la concentración más importante del mundo en restos humanos de hace 400.000 años. El origen de esta extraordinaria acumulación es de gran interés. La hipótesis más probable es que se trate del primer acto funerario de la Historia, lo que convierte a este lugar en el primer santuario de la Humanidad. Respalda esta idea el hallazgo, en 1998, de una excepcional hacha de piedra roja (denominada Excalibur, por los investigadores), que se interpreta como el primer objeto votivo conocido.

Por todo ello, la estrategia de intervención en este yacimiento contempla el dedicarse a las tareas de prospección y control estratigráfico. Estas campañas se aprovechan, además, para renovar la compleja infraestructura de excavación, que se deteriora rápidamente por las condiciones de temperatura y humedad reinantes en el yacimiento.

En el yacimiento de la Cueva del Mirador continuarán los trabajos del sondeo que el pasado año parecieron dar ya señales de un cambio de época. De ser así habrá finalizado la secuencia neolítica, que está resultando de gran relevancia como secuencia bien datada del interior peninsular. Así, es de esperar que se dará paso ya a sedimentos pleistocenos y aquí todo será una sorpresa. Hay diferentes hipótesis planteadas los últimos años pero este será un año decisivo para comprobar que hay debajo del Neolítico del Mirador.

La unidad de trabajo en el río Arlanzón montará su tren de lavado para buscar en los sedimentos los restos de microvertebrados que son de gran utilidad para conocer el medio ambiente del pasado y complementar las dataciones absolutas de los yacimiento.

18 Jun, 2006

Xerrada sobre l'estat de les excavacions a Atapuerca, objectius i perspectives de l'actual campanya

DIA: dilluns dia 19 de juny

HORA: a les 19.00

LLOC: seu de Caja de Burgos, carrer Jesús María Ordoño, a Burgos

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, impartirà dilluns 19 de juny una xerrada sobre l’estat de les excavacions en aquest jaciment, objectius i perspectives per aquesta campanya, que va començar el passat dia 15, dia en què es van incorporar 40 investigadors que configuren el primer torn.

Fins que s’acabi la campanya, a els acaballes de juliol, n’hauran participat uns 200 procedents de diferents universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol i de l’estranger, a més d’estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Per saber més http://www.fundacionatapuerca.com

16 Jun, 2006

El bloc canvia d'imatge coincidint amb les 5.000 visites

Després d’una primera fase experimental, el bloc es consolida i canvia d’imatge. Des que va començar a funcionar al febrer ha aconseguit ja 5.000 visites, accelerant el ritme de consultes constantment. Coincidint amb aquest fita des d’avui es presenta amb una nova capçalera, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), institució que aglutina totes les activitats d’Eudald Carbonell, que n’és el director, i el seu equip.

Des que es va posar en marxa, el bloc ha passat del centenar de visites que va tenir el primer mes de funcionament, a les 500 setmanals que rebia al maig, fins a les 650 que ha tingut en els darrers set dies. Per tant, el creixement és considerable i des d’aquí convidem a tots els internautes a participar-hi amb les vostres opinions sobre el que anem publicant i esperem també els vostres suggeriments.

Amb accés directe des de la web de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està penjat al portal TINET (Tarragona Internet), a blocs.TINET, on gairebé sempre apareix com un dels blocs més actius i molt sovint els seus articles estan entre els més llegits.

Com dèiem el dia que vam estrenar el bloc, allò que pretenem és tenir-vos al dia de les nostres activitats, que desitgem us ajudin a pensar sobre la nostra espècie i el nostre compromís amb la societat. És el que nosaltres pretenem des de fa molts anys amb la socialització de la ciència.

15 Jun, 2006

Un grup de 40 investigadors enceta la campanya d’excavacions a Atapuerca

Un grup de 40 investigadors, entre ells de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona , s’han incorporat ja a les tasques d’excavació de la campanya d’enguany a Atapuerca, sota la codireccció d’Eudald Carbonell, José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. La xifra arribarà als 200 participants quan finalitzi el treball de camp d’aquesta temporada, a les acaballes de juliol.


La direcció del Projecte Atapuerca s’ha fixat diferents objectius per enguany. Pel que fa a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocarril, un dels centres d’interès és la manta del nivell 10 de Gran Dolina, denominada d’aquesta manera per la gran quantitat de restes que aglutina, amb una antiguitat al voltant dels 370.000 anys. Aquest espai podria configurar el campament del Plistocè mig més important d’Europa occidental descobert fins ara. Els científics consideren que l’estudi minuciós de les restes localitzades aquí demostraran canvis tecnològics importants en una època més remota del que es considerava.


Un altra fita està a la Covacha de los Zarpazos, on es pretén esbrinar millor la seva cronologia i les correlacions que manté amb un altre jaciment del mateix complex arqueològic, amb Galeria, així com la interrelació d’activitats que se es desenvolupaven entre els dos espais.


A finals de juliol s’iniciarà el muntatge d’una nova bastida a la Sima del Elefante, que permetrà començar l’any pròxim una excavació per sota del nivell de la Trinxera del Ferrocarril, ja que se sap que aquest jaciment segueix per sota del camí i les troballes podrien ser espectaculars, perquè en anys anteriors s’han posat al descobert evidències humanes de més d’un milió d’anys.


Fora de la Trinxera, al conjunt de Cueva Mayor Cueva del Silo prosseguiran els treballs, destacant que al seu interior, a la Sima de los Huesos, es dedicaran unes jornades a control estratigràfic del dipòsit amb la idea de comprovar la hipòtesi que defensa l’equip respecte a que es tracta del lloc que registra el comportament votiu més antic mai descobert. La troballa de la peça lítica nomenada “Excalibur", una bella destral datada en 400.000 anys abans d’ara, a la campanya de 1998, entre restes humanes pertanyents a una trentena d’individus, fa plantejar aquesta hipòtesi. Des de llavors, any rera any, els científics reforcen aquesta consideració perquè l’anàlisi dels diferents estrats no ha aportat dades que indueixin a plantejar altres possibles factors acumulatius d’ossos humans junt a aquesta eina.

Per saber més:
http://www.fundacionatapuerca.com

14 Jun, 2006

Una tesi doctoral conclou que els neandertals van ocupar exhaustivament la serralada d’Atapuerca

Els grups humans del llinatge neandertal van ocupar exhaustivament l’entorn de la serralada d’Atapuerca (Burgos), segons conclou l’autora de la tesi doctoral “Societats caçadores recol·lectores a la serralada d’Atapuerca durant el Paleolític mig: patrons d’assentament i estratègies de mobilitat”, que ha defensat avui Marta Navazo a la Universitat de Burgos, i que ha merescut la qualificació d'excel.lent cum laude, en un tribunal presidit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La investigadora assegura: “les evidències de l’activitat dels neandertals a Atapuerca són nombroses i s’han localitzat tant en terrasses com en pendents i en zones altes, en una cronologia compresa entre els 350.000 i el 40.000 anys abans d’ara. El seu nomadisme és clar, però tenien un territori d’explotació del qual no es van allunyar massa”.

A la tesi analitza a fons l’espai per on es van moure i que van habitar les poblacions humanes del llinatge neandertal per la serralada d’Atapuerca en una àrea d’uns 300 km, al llarg dels quals ha localitzat més d’un centenar d’assentaments humans dels quals n’ha seleccionat 30 pertanyents al Paleolític Mig. La situació d’aquests indrets, les matèries utilitzades, el grau de treball invertit, els tipus d’instruments i les relacions amb altres àrees, li permeten apropar-se a l’estil de vida d’aquestes poblacions.

Aquesta recerca constata que “a Atapuerca disposaven de materials lítics, de recursos vegetals i faunístics explotables, i els neandertals reiteradament habitaven els mateixos llocs, molt vinculats a fonts d’aigua”. En aquest sentit, i en contra del que fins ara s’havia pensat, en el treball s’argumenta que són els rius de flux constant, però no els més cabalosos, els que s’haurien constituït en les vies vertebradores dels moviments humans. A la zona investigada, el riu Pico seria el centre del territori econòmic i social de les bandes molt cohesionades de neandertals.

A la mateixa tesi s’analitza per primera vegada com era la subsistència i el moviment dels homínids a l’aire lliure, i com es complementaven les activitats de l’exterior amb les de l’interior de les coves. Així es contempla la prospecció del territori, la localització i anàlisi de les fonts de matèries primes, la caracterització i evolució de cadascun dels llocs, la realització de sondatges als llocs més rellevats, l’anàlisi tecnològic, l’experimentació, la distorsió natural i humana dels jaciments i el grau de selecció a l’hora d’assentar-se o de desplaçar-se per l’entorn de la serralada.

A partir d’aquest treball s’obren noves vies d’estudi en les quals s’inclouen la prospecció, les analítiques petrològiques per conèixer les procedències de les matèries primeres, la definició tecnològica de la cadena de producció d’instruments al Paleolític Mig i la configuració d’un paisatge humanitzat, com a conseqüència de la creació de territoris de subsistència.

12 Jun, 2006

Lectura de tesi doctoral sobre les societats caçadores recol.lectores de la serralada d’Atapuerca

Dia: dimecres 14 de juny

Hora: 11 h

Lloc: sala de Graus de la Facultat d’Humanitats i Educació de la Universitat de Burgos

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecolgia Humana i Evolució Social), presideix el tribunal de la lectura de tesi doctoral titulada “Societats caçadores recol·lectores a la serralada d’Atapuerca durant el Paleolític Mig: patrons d’assentament i estratègies de mobilitat”, que ha efectuat Marta Navazo Ruiz, investigadora de la Universitat de Burgos. La tesi, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Geografia d’aquesta universitat, l’ha dirigida el professor i membre de l’equip d’Atapuerca, Juan Carlos Díez. L’acte es desenvoluparà dimecres 14 de juny, a la sala de Graus de la Facultat d’Humanitats i Educació de la Universitat de Burgos.

En aquesta tesi doctoral, Marta Navazo analitza exhaustivament l’espai per on es van moure i que van habitar les poblacions humanes del llinatge neandertal per la serralada d’Atapuerca en una àrea d’uns 300 km, al llarg dels quals ha localitzat més d’un centenar d’assentaments humans dels quals n’ha seleccionat 30 pertanyents al Paleolític Mig. La situació d’aquests indrets, les matèries utilitzades, el grau de treball invertit, els tipus d’instruments i les relacions amb altres àrees, permet a l’autora de l’estudi apropar-se a l’estil de vida d’aquestes poblacions.

9 Jun, 2006

L’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya arriba a Torredembarra

Humans! Els primers pobladors de Catalunya
fins al 9 de juliol de 2006


Casal Municipal

C/ Capella, 6

Torredembarra

Horari

De dilluns a divendres , de 18 a 21 h

Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 i de 18 a 21 h


Visites escolars 977 64 38 88

Entrada gratuïta


Servei d’informació de la Fundacióla Caixa

www.fundacio.lacaixa.es

Tel.: 902 22 30 40

info.fundacio@lacaixa.es

Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundacióla Caixa” mitjançant l’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya, que es pot veure al Casal Municipal de Torredembarra fins al 9 de juliol de 2006. Robert Sala, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i coordinador del Màster Europeu Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, n’és el comissari d’aquesta mostra que des de l’any 2000 que es va inaugurar per primer cop a Girona, ha tombat per nombroses localitats de l’Estat espanyol.

En ella també s’explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè (entre fa 10.000 i gairebé 1,8 milions d’anys).

D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.

El primer àmbit de l’exposició tracta de l'evolució humana pròpiament, en què s'introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L'objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.

El segon àmbit està dedicat a la forma de l'habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de'n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s'hi situa una figura humana, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s'hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s'està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d'objectes punxants: segurament escuradents. A partir d'aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es tenen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d'altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s'escenifica.

El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d'un rinoceront. Se situa una escena de l'inici de l'escorxament d'aquest animal en què col·laboren dos personatges. S'hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n'han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d'antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d'uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l'espai.

El quart àmbit aprofita la informació de l'Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de Centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l'Abric Romaní en què es localitzà el motlle d'un trespeus i s'escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l'aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d'un tronc, també localitzat a l'Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s'ofereix la possibilitat d'asseure's al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l'escena.

El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l'arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l'explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d'una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d'Àfrica. L'escenografia se centra en la producció d'instruments i en les tècniques per a fabricar-los.

El darrer àmbit introdueix les tècniques de l'arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l'Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l'excavació del Puig de'n Roca, com a peça clau de la investigació de l'Associació.

Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:

* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)

* Mas de'n Galí (Medinyà, Gironès)

* Terra Amata (Niça)

* Puig de'n Roca (Girona)

* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)

* Can Rubau (Girona)

* Campdorà (Girona)

* Abric Romaní (Capellades, Anoia)

* l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany)

6 Jun, 2006

Catalanisme social i consciència d’espècie (2)

Posem al vostre abast, el segon capítol de la sèrie d'articles titulada "Catalanisme social i consciència d'espècie" que l'arqueòleg Eudald Cabonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) publica al diari El Mundo del siglo XXI, amb la finalitat de debatre idees amb vosaltres. Si voleu recordar la primera part cliqueu aquí.

El catolicisme també va tenir un paper molt important en la catalanització de la societat, els bisbes Morgades i Urquinaona, el clergue Verdaguer i, per descomptat, Torres i Bages en són una bona representació. Com és el cas de les nacionalitats sense Estat -preeminentment el d’Euskadi- el paper de l’Església i dels religiosos esdevé fonamental. D’aquesta manera, primer per un procés vital, i després també intel·lectual, la recerca de les tradicions, la Renaixença i el Noucentisme regeneren la cultura del nostre país i desenvolupen la consciència catalanista.

La Renaixença, que emergeix oficialment al 1843, va ser una regeneració de tipus social, polític i cultural amb una transcendència profunda que es manifesta amb el Noucentisme i el Modernisme, les representacions més espectaculars, promogudes pels sectors dominants, que recollien l’esperit històric d’un país complex, però que havia mantingut la seva parla i la seva cohesió específica, malgrat les prohibicions i les persecucions a les quals havia estat sotmès per l’intent centralista d’assimilar la nostra realitat. Per tant, fent servir l’espai, la història i la llengua com a medis de reconeixement més específic, els intel·lectuals i els polítics catalans promovien la recuperació nacional. El catalanisme neix doncs a resultes de la socialització de la revolució industrial. El moviment de persones en el territori potencia l’extensió de la regeneració; les Bases de Manresa, el manifest fet i llegit per Lluís Doménech i Montaner i Prat de la Riba, són una conseqüència del moviment estratègic promogut per la bullida social del segle.

Les primeres dècades del segle XX són un exemple de la plasmació de les idees del XIX; els discursos i la concepció catalanista de Prat de la Riba, un dels principals promotors de les institucions catalanes i un intel·lectual de gran prestigi i credibilitat, és un exponent clar de la burgesia il·lustrada catalana que fan operatius els seus projectes institucionals. Però en aquells temps, fins i tot els dirigents obrers com el Noi del Sucre admetien l’autonomia per a Catalunya, tot i el discurs universal i universalista que compartien amb Prat de la Riba.

La recuperació històrica del catalanisme està latent de manera interclassista en la societat del país. L’augment del proletariat, la seva organització mitjançant les idees revolucionàries de principis del segle XX gràcies a la socialització de la revolució industrial configuren un paisatge social d’ideologia revolucionària que no té prou temps per consolidar el catalanisme burgès, sinó que promou la revolució.

La proclamació de la república catalana independent que va fer Macià l’any 1931 és un exponent excepcional; els partits petit burgesos prenen el poder i entren en contradicció amb el poder central, però també amb el moviment obrer majoritàriament anarquista. Un punt crític abans i durant la guerra que va començar l’any 1936; quan l’any 1939 es perd, i es perden també les llibertats i comença la repressió de l’esquerra obrera i social i del catalanisme.

Tot i que el catalanisme passa a un segon terme polític, en l’àmbit social existeix un malestar profund que es manifesta en la necessitat d’articular un fenomen que malgrat tot sempre va estar latent durant la postguerra. Igual que passava amb la lluita de classes, la qual es tornava a manifestar políticament contra la carestia de la vida així com en les activitats de les organitzacions obreres clandestines que es van reviscolar durant els vint-i-cinc anys finals del franquisme. En aquest procés, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i altres organitzacions més petites van tenir una gran importància com motors de la catalanitat i de la defensa dels interessos dels treballadors doblement explotats per ser obrers i catalans. Òrgans d’expressió escrita com Treball, la publicació comunista, eren clandestins i estaven escrits en català, era una mostra de resistència antifranquista.

Eudald Carbonell

5 Jun, 2006

Robert Sala participa a la IV Jornada sobre Innovació Docent

El professor i arqueòleg Robert Sala, coordinador del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, participa a la IV Jornada sobre Innovació Docent: La internacionalització de les universitats, que se celebra els dies 6 i 7 de juny a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de l’esmentada universitat. Està organitzada per l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV, amb la col.laboració del Consell Social i el Vicerectoratde Docència de la mateixa Universitat.

Robert Sala intervé dimarts dia 6, a les 13 h a taula rodona que porta per títol L’EEES: una estratègia d’internacionalizació universitària, juntament amb els coordinadors d'altres màsters oficials de la URV: el Enginyeria Química i Processos, Ricard García; el d’Estudis Culturals Mediterranis, Enric Olivé; i la responsable del de Tecnologia Educativa, Mercè Gisbert, a més de Pilar Pineda, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir el curs 2004-2005. Segueixen les seves classes alumnes tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, especialment procedents d’equips que duen a terme importants excavacions arqueològiques com Atapuerca (Burgos-Espanya), Dmanisi (Georgia) o Argel (Argèlia), entre d’altres. Ja està oberta la preinscripció pel pròxim curs.

Aquest màster es basa en tres àrees fonamentals: la recerca en paleoecologia humana i prehistòria, paleoantropologia, geologia i paleontologia del quaternari; l’arqueologia d’intervenció en aquesta etapa de l’evolució, i la gestió, conservació i socialització del patrimoni arqueològic. Aquesta titulació oficial de la URV comparteix objectius i activitats formatives amb les llicenciatures en Història i Geografia a través de matèries d’introducció a una especialització en arqueologia.

Més informació sobre el màster a
http://www.urv.cat/masters_oficials/arqueologia_quaternari.html

i sobre les jornades a http://www.ice.urv.es/innovacio