www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mai, 2006

En marxa els preparatius per a l'inici el 15 de juny de la nova campanya d'excavació a Atapuerca

Al voltant de 200 persones participaran aquest any en la campanya d’excavació que començarà a Atapuerca el pròxim 15 de juny, de les quals unes 70 intervenen a través de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La campanya es perllongarà fins a les acaballes de juliol. Perquè tot estigui a punt quan arribin els investigadors, des de fa uns dies, ja treballa en aquest conjunt arqueològic un equip dedicat específicament a la planificació i a la logística , que rep el nom de Logística y Gestión (L&G), per dur a terme els preparatius corresponents.

El creixement del Projecte Atapuerca i la magnitud que ja ha assolit obliga a que cada campanya les tasques prèvies siguin més complexes i es destinin més recursos i temps. Entre tots els aspectes a tenir en compte hi ha el transport diari dels excavadors, des del lloc on resideixen a Burgos o a les rodalies d’Atapuerca fins als jaciments, el proveïment de material arqueològic, el laboratori de campanya, el subministrament de fonts d’energia, el catering, l’allotjament, les assegurances mèdiques, l’agenda de visites d’experts, personalitats i periodistes, etc.

A més dels científics veterans i estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, hi prendran part professionals procedents de la Universitat de Burgos, de la Universitat Complutense, del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i d’altres centres d’investigació tant de l’Estat espanyol com de l’estranger. S’intervindrà principalment en els jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante i Galería, pel que fa a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocarril, i també, a la Sima de los Huesos i Portalón, integrants aquests dos últims de la Cueva Mayor. A més, s’actuarà en d’altres jaciments de l’entorn com la Cueva del Mirador.

Per saber més:
www.fundacionatapuerca.com

30 Mai, 2006

El bloc és notícia, amb més de 3.700 visites

“El bloc d’Eudald Carbonell i el seu equip” és el protagonista d’una informació a Vilaweb, on es deixa constància de la importància que tenen aquests tipus d’eines que d’una manera senzilla arriben arreu del món i, conseqüentment, s'evidencia el seu potencial per afavorir la socialització del coneixement.

Vilaweb, portal pioner a Catalunya, remarca:

Eudald Carbonell, conegut arqueòleg i director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha entrat a la blocosfera per explicar el dia a dia de les investigacions que fa juntament amb el seu equip. Al bloc, que s'actualitza força sovint, hi trobem no sols informació sobre les seves activitats arqueològiques, sinó també reflexions sobre la ciència, la història i el comportament humà en general”.

Aquest bloc es va posar en marxa el febrer passat i des de llavors ja ha rebut més de 3.700 visites, passant del centenar que va tenir el primer mes de funcionament fins a les 500 que quasi ha rebut en només la darrera setmana.

Per tant, el creixement és considerable i des d’aquí convidem a tots els internautes a participar-hi amb les vostres opinions sobre el que anem publicant. No us faci por. Si us endinseu amb tranquil·litat descobrireu que l’evolució humana i el seu futur és part de vosaltres i teniu moltes coses a dir.

Amb accés directe des de la web de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està penjat al portal TINET (Tarragona Internet), a blocs.TINET, on gairebé sempre apareix com un dels blocs més actius i molt sovint els seus articles estan entre els més llegits.

Com dèiem el dia que vam estrenar el bloc, allò que pretenem és tenir-vos al dia de les nostres activitats, que desitgem us ajudin a pensar sobre la nostra espècie i el nostre compromís amb la societat. És el que nosaltres pretenem des de fa molts anys amb la socialització de la ciència.

29 Mai, 2006

Televisió de Catalunya parla del llibre “Entendre la ciència des de dins”

El programa Campus que s'emet dimarts dia 30 de maig, a les 10 h, al K3 de Televisió de Catalunya, inclou en la seva secció de llibres NEU-e, “Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho)”, d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social”, i Policarp Hortolà, professor d’investigació de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, institució que ha editat aquest volum.

El programa, després de la primera emissió prevista per dimarts 30 de maig, es podrà veure també en els següents horaris, dies i canals:

· Dimarts 30 de maig pel K3 de Televisió de Catalunya, a les 10 h.

· Dimecres 31 de maig pel 33 de Televisió de Catalunya, a les 3.30 h.

· Dijous 1 de juny per Televisió de Catalunya Internacional, a les 15.30 h.

· Diumenge 4 de juny per Televisió de Catalunya Internacional, a les 12.45 h.

· Diumenge 4 de juny pel 3/24 de Televisió de Catalunya, a les 15.30 h.

En aquest mateix bloc teniu alguns fragments d’“Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho)”, i àmplia informació sobre aquest volum i sobre els autors, que vam difondre amb motiu de la seva presentació a Tarragona i a Barcelona.

28 Mai, 2006

Una exposició itinerant mostra com era la vida a l’època del Neolític

De nòmades a sedentaris és el títol de l’exposició itinerant que fins el 4 de juny es pot visitar en una carpa instal·lada a la Plaça d’Espanya de Burgos, organitzada per la Fundacióla Caixa”. La mostra ha comptat amb l’assessorament d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codrirector del Projecte Atapuerca. Aquesta exposició recull, a partir de diversos recursos museogràfics, les fites culturals i zones geogràfiques on es va desenvolupar el Neolític.

La mostra reprodueix la decisiva evolució cultural de la nostra espècie en el període comprès entre fa 13.000 i 5.000 anys, quan l’homo sapiens efectua un canvi transcendental, passant del sistema de vida dels darrers caçadors recol·lectors a les primeres societats urbanes, de nòmades a sedentaris.

El contingut de la mostra s’estructura al voltant de cinc àmbits cronològics: els darrers nòmades caçadors recol·lectors, les primeres pràctiques agrícoles, la domesticació animal per a la ramaderia, l’ús de la ceràmica i el desenvolupament de l’escriptura.

Horari de visites
De dimarts a divendres de 12.30 a 14 i de 18 a 21 h
Dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h i de 17 a 21 h

Visites escolars amb cita prèvia al 947 28 88 40

Més informació:

25 Mai, 2006

Prospeccions en dunes d’Algèria per trobar els primers pobladors del nord d’Àfrica

Un equip encapçalat per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, realitzen aquestes dies prospeccions en una zona de dunes a la regió de Mostaganem, a uns 300 km a l’est de l’Alger (Algèria). L’objectiu és localitzar restes fòssils dels primers pobladors del nord d’Àfrica. Els treballs es desenvolupen del 24 al 31 de maig, conjuntament amb investigadors de la Universitat d’Alger, en el marc d’un conveni signat entre aquesta institució i la URV el 1998.

L’equip efectuarà cates de prospeccció en alguns dels jaciments més significatius localitzats durant la campanya de l’any passat. Aquests jaciments estan a la costa i tenen la singularitat de trobar-se en dunes compactades, és dir, que han fossilitzat. Robert Sala ha assegurat: “és la primera vegada a nivell mundial que s’excaven dunes d’una manera sistemàtica. Fins ara mai s’havia intervingut en aquest tipus d’estructures perquè es considerava que no havien estat mai ocupades, però nosaltres l’any passat van trobar peces d’indústria lítica de fins a un milió d’anys que demostrarien l’explotació humana d’aquests entorns litorals des del Plistocè mitjà antic (més de 500.000 anys abans d’ara).

En aquesta línia els arqueòlegs pretén descobrir i contextualitzar nous materials del Plistoce i dur a terme estudis inicialment referits a la Geologia, la Paleontologia i l’Arqueologia. Aquests treballs serviran, a més, per ampliar les relacions científiques i acadèmiques ja desenvolupades en el marc del Màster Europeu en Quaternari i Prehistòria en què participa la Universitat Rovira i Virgili.

Un altre aspecte important de la campanya d’aquesta any a l’Alger serà obtenir datacions radiomètriques i paleomagnètiques sistemàtiques dels paquets sedimentaris. Tot amb la finalitat última de contextualitzar de forma precisa els paquets i nivells in situ, que més endavant s’hauran d’excavar.

22 Mai, 2006

L’IPHES investiga com vivien els homínids de La Riba fa uns 500.000 anys

El pròxim divendres, 26 de maig, finalitzarà l’excavació que des del passat dia 8 desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a La Cansaladeta, al terme municipal de La Riba (Alt Camp), sota la codirecció de Josep Maria Vergès i Andreu Ollé. Aquesta excavació forma part del projecte de recerca que desenvolupa l’Àrea de Prehistòria de la URV titulat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià". La datació del jaciment és de Plistocè mitjà, i hi ha indicis que apunten a que podria trobar-se al voltant del mig milió d’anys.

Ens els treballs hi participen dotze persones entre investigadors de l'IPHES i alumnes del Màster europeu d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, impartit per l’equip d’Eudald Carbonell a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La singularitat d’aquest jaciment fa que sigui clau per entendre els patrons d’assentament humà en època pleistocènica (780.000 – 120.000 anys) a les comarques meridionals de Catalunya i també de la Península ibèrica.

La Cansaladeta és molt important per ser dels pocs jaciments d’aquesta antiguitat que s’han mantingut en estratigrafia, és a dir, que presenta els materials in situ, al lloc on ja estaven durant les ocupacions humanes d’aquella època. Això permet al científics esbrinar d’una manera molt fidedigne com distribuïen l’espai i quin ús feien de cada zona. Josep Maria Vergès ha assenyalat: “el fet que el jaciment estigui situat a l’interior d’un meandre ha afavorit la seva conservació, perquè el riu quan fa corba diposita el sediment cap a l’interior i erosiona la banda dreta”. A més, la presència d’una paret calcària l’ha protegit al llarg del temps.

Aquest jaciment es troba a l’estret que el riu Francolí ha configurat al seu pas per La Riba, 1 km al sud-est del nucli urbà. El dipòsit arqueològic es localitza a la part superior d’una de les terrasses fluvials del marge esquerre del riu, al peu d’un antic abric actualment desmantellat, a una alçada de 260 m sobre el nivell del mar i de 50 m sobre el llit actual del riu. Va ser descobert per membres de l’Àrea de Prehistòria de la URV l’octubre de 1998. Des del 2002 s’excava de forma ininterrompuda.

Des que es va intervenir al jaciment per primer cop, el 1999, ja s’han descobert a l’entorn de 4.000 restes que aporten dades fonamentals per entendre com vivien els homínids que ocupaven La Riba fa mig milió d’anys enrere, aproximadament .El material recuperat és essencialment indústria lítica (més del 90%), encara que també conserva fauna (la resta). Les matèries primeres emprades en els processos tècnics de fabricació d’instrument lític ha estat el sílex (més d’un 85 %), seguit a molta distància (sobre el 6%) pel quars, entre d’altres, que obtindrien d’un radi situat entre 3 i 10 km del jaciment. Part del registre lític presenta alteracions per l’efecte del foc, identificades a partir de la coloració (rubefacció).

La presència de restes faunístiques és un dels aspectes més rellevants de la Cansaladeta ja que no és comú l’existència de fauna associada a indústria lítica en jaciments de cronologies similars a Catalunya. S’han pogut identificar elements pertanyents a rinoceròtids, èquids, cèrvids i, sobretot, lepòrids. El conjunt faunístic presenta dues constants al llarg de la seva seqüència estratigràfica (successió de nivells): les reduïdes dimensions dels fòssils i la forta alteració postdeposicional de les restes, és a dir, que des que van quedar enterrades han sofert diferents processos, bàsicament químics (l’acció d’arrels i pigmentacions per òxid de manganès) i físics (arrodoniments i polits), encara que també s’han observat alteracions relacionades directament amb l’acció humana com l’existència de superfícies cremades, marques de tall i evidències de fracturació antròpica.

Les fortes corrosions químiques detectades a la superfície de les restes ens informen de l’acció de les plantes, a vegades produïdes per arrels modernes, la qual cosa indica que el procés d’alteració d’aquest jaciments ha continuat fins a l’actualitat. Pel que respecte a les evidències antròpiques, aquestes ens revelen que els paleopobladors van aprofitar els recursos animals, tant els externs (carn) com els interns (moll).

19 Mai, 2006

Catalanisme social i consciència crítica d'espècie (I), per Eudald Carbonell

L’acceleració històrica dels processos d’espècie és una realitat d’una gran contingència social. Això ha fet que emergeixi en el sí dels humans la consciència crítica d’espècie. És en aquest marc on podem entendre les transformacions que s’estan produït en el nostre procés evolutiu i, com a conseqüència, la recerca de la nostra identitat animal i cultural.

Aquest plantejament general em serveix d’excusa per poder desenvolupar una fragmentària però contingent anàlisi històrica que em serveix per plantejar com ha de ser el futur del nostre poble, el català, en el marc de la planetització irreversible.

Així com la revolució industrial del XIX a Catalunya no va acabar amb l’organització social rural ni amb les unitats domèstiques tradicionals, la revolució científico-tècnica sí que està transformant tant l’organització de les unitats domèstiques com les relacions socials de producció tant a l’Occident com a l’Orient.

Mentre que en el segle XIX i a l’inici del segle XX, la feble estructura urbana catalana sovint és del poble pagès tant per tasques lligades a la producció com a l’àmbit domèstic, ara, al segle XXI, l’estructura rural ha desaparegut i Catalunya és totalment urbana, és correcte parlar de la Catalunya ciutat, no és cap eufemisme. L’espai rural ha deixat de ser un espai productiu per convertir-se en espai d’esbarjo i, per tant, marginal a l’hora de socialitzar la població que hi viu. A Catalunya, la producció agrària s’ha concentrat en determinades parts del territori, avui només representa el 4 % de la població. La resta de catalans es dediquen als serveis i cada vegada menys a la producció industrial.

Una vegada perduda la Guerra de Successió l’any 1714, el decret de Nova planta fa que Catalunya entri en un procés molt delicat per la persecució de la nostra llengua i dels nostres costums. Això, que històricament és una realitat, moltes vegades s’oblida. La realitat servirà per justificar històricament el renaixement del catalanisme, una forma ideològica interclassista d’organització de la nostra nació al segle XIX. No és, per tant, res més que l’intent de normalitzar una situació injusta. En aquest segle, es va produir un fenomen molt interessant que es manifesta amb la Renaixença; en aquest esdeveniment i en la seva socialització, és on hem de buscar els fonaments del que passarà al segle XX.

La industrialització, més ben dit la revolució industrial, no és possible sense fons d’energia viable. L’aigua, i més tard el vapor, signifiquen fonts d’energia bàsica per al cicle productiu, per això tots els rius importants i no tant importants de Catalunya són aprofitats per produir força motriu al segle XIX i principis del XX. La burgesia industrial, bàsicament sustentada en el sector tèxtil, i més endavant la paperera i altres sectors aconsegueix bons excedents la qual cosa permetrà que les classes dominats de l’època puguin dedicar una gran quantitat de temps a la cultura i a l’estructuració social. Molts dels protagonistes d’aquell procés eren fills de la burgesia rural i industrial els quals havien estat en contacte amb les mainaderes que els van transmetre els costums rurals i catalans de les quals havien viscut impregnades des de l’edat mitjana. L’accés a la cultura de la Il·lustració i el Romanticisme, així com els hàbits locals i la llengua cristal·litzen en l’emergència del nou catalanisme.

Eudald Carbonell

16 Mai, 2006

Presentació de la Ruta de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades

DIA: Divendres 19 de maig
HORA:
a les 20 hores
LLOC:
sala d'actes del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, Raval de Santa Anna, 59, Reus

Ramon Viñas, investigador de lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i conservador del CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre) de Montblanc, presentarà en un acte públic la Ruta de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades. Serà divendres dia 19 de maig a les 20 hores, a la sala d'actes del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus.

Les balmes de les muntanyes de Prades conserven un conjunt magnífic de pintures rupestres que ens parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Al CIAR es poden veure una bona mostra d’aquestes imatges prehistòriques i també una exposició que introdueix a aquest enigmàtic món. A més, des de fa uns mesos es disposa d’una publicació, Montblanc. Muntanyes de Prades, de la qual n’és autor el mateix Ramon Viñas, amb el patrocini del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).

A aquestes muntanyes s’ha conservat fins a l’actualitat un patrimoni molt important, pintat o gravat, a les parets de petites coves i balmes, on s’hi representen figures humanes, animals i altres signes realitzats en formes realistes, esquemàtiques i abstractes, dintre d’un espai temporal d’execució que va des dels primers caçadors recolectors fins ben entrada l’edat mitjana.

Des del setembre passat, aquest itinerari de la Conca de Barberà forma part de la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya, juntament amb El Cogul (Les Garrigues, Lleida) i Ulldecona (Montsià, Tarragona), una iniciativa impulsada pel MAC. En tots aquests indrets es conserven una sèrie de conjunts excepcionals sobre la vida a la prehistòria, amb una antiguitat, en alguns casos de més de 8.000 anys. La fragilitat extrema és una característica tan pròpia d’aquestes pintures com ho és la seva bellesa. La seva preservació depèn de tots nosaltres.

Per saber més:
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades
www.mccb.es

Per concertar visites guiades de grups i escoles, adreceu-vos a la seu central del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, info@mccb.es, tel. i fax 977 860 349.

14 Mai, 2006

Arqueòlegs de la URV excaven un jaciment plio-plistocè a Caldes de Malavella

El jaciment del Camp dels Ninots, de Caldes de Malavella (La Selva-Girona), és aquests dies objecte d’una excavació per part d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La campanya es va iniciar el passat dia 8 i es perllongarà fins al 31 de maig, sota la codireccció de Robert Sala, Gerard Campeny i Bruno Gómez. El jaciment té una antiguitat que va des del pliocè (entre 5 i 2 milions d’anys) fins el plistocè (de 2 milions d’anys fins a 10.000 aproximadament).

Es tracta d’un volcà d'explosió de tipus maar que es va originar fa aproximadament uns 5 milions d’anys. Un maar són aquelles estructures volcàniques en el con de les quals, després d’haver-se produït l’explosió, s'hi forma un llac i posteriorment basses i tolls. Durant aquest període els animals hi anirien a veure i molts d'ells hi quedarien atrapats i finalment moririen.

Aquesta és la quarta campanya de la URV en aquest jaciment, en la qual hi participen una desena de persones. Fins ara les troballes han estat espectaculars. Durant els tres primers anys s’han posat al descobert dos bous sencers, 4 tortugues, restes de rinoceront, negatius de fulles, negatius de fusta, pol·lens i fitòlits, tots ells aproximadament amb una cronologia d’uns 3'5 milions d’anys.

A més, durant la primera campanya, el 2003, en un altre sector del volcà es van trobar 8 eines de pedra i una resta òssia, cosa que fa pensar els investigadors en la possibilitat de trobar encara nivells plistocènics, ja que el material de les últimes tres campanyes ha estat només pliocè. Cal tenir en compte que tot just és fa dos milions d’anys, al plistocè, quan apareixen els primers homínids. Per aquest motiu, entre els objectius d'enguany es pretén tornar a excavar en el sector esmentat, per aprofundir en el seu coneixement.

L’obtenció de tota aquesta informació permet contribuir a esbrinar les dinàmiques paleoecològiques esdevingudes a la comarca de La Selva al llarg del temps.

Per saber més:
http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca10.html

11 Mai, 2006

La URV cerca estructures neolítiques a Cambrils

Investigadors de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona cercaran estructures neolítiques, d’uns 6.500 anys d’antiguitat, al jaciment El Cavet, al terme municipal de Cambrils (Baix Camp), a partir del pròxim 22 de maig fins el 2 de juny, sota la direcció de Marta Fontanals, investigadora de l’Àrea de Prehistòria de la URV. Es tracta de les primeres actuacions que realitza aquest grup d’arqueòlegs en el marc del conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Cambrils i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta excavació pretén documentar el sector I d’aquest conjunt arqueològic, ja que es tracta d’una part que pateix constants agressions que acceleren la seva degradació.

El jaciment El Cavet es troba dividit en dos sectors. En el sector I, el més petit, s’hi han localitzat 15 estructures negatives, possiblement sitges, tot i que no es descarta que se'n puguin documentar més. La campanya anterior s’inicià l’excavació en aquest sector, intervenint en 5 estructures, i aquest any es continua amb l’objectiu d’excavar totes les restants. Les expectatives estan centrades en la possible localització de més estructures pertanyents al neolític antic, doncs en l'anterior campanya se’n documentà una.

L’existència d’estructures d’aquesta cronologia pot convertir El Cavet en un dels jaciment de referència per a l’estudi de les primeres comunitats agricultores i ramaderes de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica. Principalment s’han datat restes neolítiques, però també s’hi ha localitzat en aquest indret sitges d’època ibèrica.

10 Mai, 2006

Eudald Carbonell reivindica la societat del pensament

L’arqueòleg Eudald Carbonell ha reivindicat aquest vespre la societat del pensament, enfront a la del coneixement. Aquesta idea l'ha defensat durant l’acte de presentació del seu darrer llibre, Entendre la ciència (o si més no intentar-ho), del qual n’és coautor amb Policarp Hortolà. L’acte s’ha desenvolupat a la llibreria La Capona de Tarragona.

Els autors han mantingut un engrescat debat amb els assistents a l’entorn de la capacitat de la humanitat per afrontar els seus problemes i evitar el col·lapse d’espècie, és a dir, com preveure una situació que se'ns escapi de les mans com a col·lectiu i que representi la nostra desaparició. En aquest sentit, Eudald Carbonell ha instat a pensar, com a eina que ens ajudi a tenir consciència crítica d’espècie i cercar solucions als problemes i a les situacions injustes que nosaltres mateixos generem. Una manera d’aconseguir-ho, segons Carbonell, és socialitzant la ciència. Aquest coautor, director de lIPHES (Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social), ha reclamat que la recerca no sigui una qüestió tècnica d’uns quants sinó que aquest coneixement es transfereixi a la societat per ajudar a l’espècie a tenir més consciència del que som i a on anem.

Tot això, en paraules d’Eudald Carbonell, vol dir “integrar”. I ho ha exemplificat amb l’organització d’una comunitat de veïns: “si volem que tots els qui viuen a la mateixa escala es portin bé, hem de facilitar que tots se sentin corresponsables i tothom hi col·labori. Doncs nosaltres el que pretenem es que es faci això mateix, però com a espècie”. I va insistir en què “perquè això sigui possible cal pensar i després decidir. Pensem i actuem”.

8 Mai, 2006

Presentació a Tarragona del llibre “Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)" i fragments per comentar

Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald Carbonell i Policarp Hortolà

TARRAGONA

Dia: dimecres 10 de maig

Hora: 19.00 hores

Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41


FRAGMENTS

Us oferim uns fragments del llibre, per engrescar-vos a llegir-lo o a opinar des d’aquest bloc. Són fragments extrets de l’epíleg:

Una prospectiva de la ciència per al nou mil·lenni

Quan estem immersos en un procés d’investigació científica, molts cops l’objecte de treball ens aparta dels escenaris epistemològics i, per tant, ens allunya de les consideracions filosòfiques. De vegades s’ha criticat al col·lectiu científic que, si se li preguntés què és la ciència, molts dels seus membres no sabrien què respondre. Si veritablement això és així, entre tots hem de fer un esforç per reconduir la situació. No aprofitar l’experiència empírica com a element constructiu en el marc de l’acció teòrica pot produir-nos greus problemes d’acció intel·ligent en el nostre treball científic.

(...) D’altra banda, la ciència està definida per la mateixa comunitat. La comunitat està demarcada per la seva estructura social i per la seva dinàmica històrica. La ciència és un producte social, i la comunitat científica és un producte rellevant de la societat. Per això gaudeix del reconeixement, explícit o implícit, de la ciutadania. És important admetre que els científics, en tant que militants socials, en construir la ciència la transformen en un producte social. La comunitat científica, per consegüent, ha de ser socialitzada perquè així el cercle es tanqui en benefici de la societat.

(...) La falta de comprensió del fenomen social de la ciència ha fet concebre-la a través d’una dicotomia aberrant, classificant-la en ciències dures i ciències toves. Aquest debat, cada cop més viciat en els temps de la revolució cientificotècnica, ha distorsionat una visió unitària de la Humanitat i de la Natura que l’ha generat. Aquesta deformació forma part també de la confusió que s’ha generat per la praxi mecànica dels científics, molts cops aïllada de la realitat i convertida en una tasca de tipus pràctic i tècnic en comptes de ser una pràctica científica on teoria i acció són la mateixa cosa. En confondre ciència amb mètode s’ha produït un dels errors més significatius dels temps moderns.

(...) Fins ara, el paradigma científic ha estat en mans de la física, especialment de la mecànica —fos aquesta la clàssica d’Isaac Newton, la quàntica de Max Planck o la relativista d’Albert Einstein— i de la física de partícules en general, arran de l’èxit del Projecte Manhattan de bomba atòmica, amb físics com Julius Robert Oppenheimer al capdavant. Tanmateix, no és cap disbarat imaginar-se que el futur paradigma estarà en mans de la biologia. A causa del salt qualitatiu que per a la humanitat suposa el Projecte genoma humà i —es vulgui o no— les tècniques de clonatge, probablement s’iniciarà una fase paradigmàtica transitòria, extraordinària o postnormal dominada per la genètica molecular. A parer nostre és previsible que més endavant sí que emergeixi un paradigma científic veritablement “revolucionari” que prendria el relleu a la genètica molecular, i que provindria en gran mesura de l’ecologia. Aquesta, en tant que ciència biològica holística, podria donar resposta a alguns dels problemes més greus que amenacen actualment la nostra espècie i que, en última instància, condueixen irremeiablement a la fam: contaminació, desforestació, esgotament de recursos no renovables...”

6 Mai, 2006

Presentació i roda de premsa a Barcelona del nou llibre d'Eudald Carbonell i Policarp Hortolà

Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald Carbonell i Policarp Hortolà


RODA DE PREMSA

Dia: dilluns 8 de maig
Hora i Lloc:
11.30 h, a la seu del Col.legi de Periodistes de Catalunya,
Rambla Catalunya, 10 1r – Barcelona
amb els coautors

ACTE OBERT AL PÚBLIC
Dia: dilluns 8 de maig

Hora i Lloc: 19.30 h, a la seu del Col.legi de Periodistes de Catalunya, Rambla Catalunya, 10 1r – Barcelona

La presentació anirà a càrrec de Jorge Wagensberg, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient del Museu de la Ciència.

Pròxima presentació:

TARRAGONA

Dia: dimecres 10 de maig

Hora: 19.00 hores

Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41


Fitxa tècnica del llibre

Autors: Eudald Carbonell i Policarp Hortolà
Col·lecció: Llavors d’Idees, 1

Publicacions URV – (A+C)
Nombre de pàgines:
104

Resum
Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho) revisa els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. Per elaborar aquesta obra, els autors s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica quotidiana de la tasca científica. Lectures pausades i experiència són, doncs, el fonament d’aquest curt assaig, alhora subjectiu i empíric.

Els autors
Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és prehistoriador. Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Codirigeix les excavacions dels jaciments arqueològics i paleontològics de la serra d’Atapuerca.


Policarp Hortolà (Badalona, 1958) és biòleg. Investigador docent contractat de la Universitat Rovira i Virgili, és responsable del laboratori d’arqueologia molecular de l’Àrea de Prehistòria d’aquesta universitat.

Tots dos autors, a banda de publicar llibres i articles de recerca, reflexió i divulgació científica, han impartit cursos d’epistemologia a la Universitat Rovira i Virgili, entre altres matèries com ara la paleoecologia humana.

5 Mai, 2006

IPHES, un institut social i crític amb la nostra espècie

Aquest vespre s'ha efectuat la presentació pública de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), un acte lluït que ha comptat amb la presència de centenars de persones, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, amb Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i president d'honor de l'esmentat centre d'investigació.

Aquest acte és la culminació de més de 12 anys de treball atrevit, innovador a l'Estat espanyol, a favor del coneixement de la nostra espècie i de la socialització de la tecnologia, que és en definitiva, segons el pensament d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES, la característica que ens ha fet humans.

Jordi Pujol ha destacat: "hi ha iniciatives en el camp de la ciència en què tothom s'hi apunta, són de caire més tècnic, com per exemple, l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química), però a vegades hi ha projectes en els quals costa més arrossegar-hi la gent, com és el cas d'intentar estructurar un institut per saber qui som, d'on venim, on anem... I és el que hem va proposar de fer el professor Eudald Carbonell quan jo era president de la Generalitat, un institut en el qual jo sempre li vaig posar molta il.lusió".


A més, ha remarcat la capacitat d'Eudald Carbonell per entusiasmar amb els seus projectes, de tal forma que a ell mateix el va captivar quan li va explicar el que pretenia fer i va visitar el jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades.


Per a Carbonell, l'IPHES, "posa Catalunya en el mapa mundial de la recerca sobre evolució humana". I va afegir que vol ser un "institut que ajudi a saber a la nostra espècie com cal que ens comportem per tenir una millor relació social i amb el nostre entorn ecològic", insistint en el caràcter social de l'IPHES. En aquest sentit, és la prospectiva, un dels reptes principals d'aquest organisme: utilitzar el mètode científic per sistematitzar conjectures sobre l'evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d'hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que esdevindran i de preparar-s'hi amb unes accions congruents.

4 Mai, 2006

Presentació pública de l'IPHES

DIVENDRES DIA 5 DE MAIG 2006

Sala Genius del Palau Firal i Congressos de Tarragona.

c/Arquitecte Rovira, 2. 43001 Tarragona.

19 hs Presentació pública de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la URV i codirector dels jaciments d’Atapuerca.

Amb la presència del MH Sr. Jordi Pujol, president honorífic de l’IPHES; Sr. Xavier Hernàndez, Director General de Recerca i vicepresident de l’IPHES; Eudald Carbonell, director de l’IPHES; Il·lm. Sr. Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona; Excma. Sra. Rosa Solà, vicerectora d’Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili, i Il·lm. Sr. Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona.

En acabar l’acte s’oferirà una copa de cava.

QUÈ ÉS L’IPHES?

L’IPHES és un Institut Transdisciplinar de Recerca Avançada. Neix l’any 2006, amb l’objectiu de fomentar la recerca i la formació en les ciències de la terra i de la vida, aplicades a les diferents branques de l’estudi de l’Evolució Humana i la Història Social, promovent a la vegada la seva socialització.

El nucli científic el constitueix un equip transdisciplinar de prestigi internacional en els seus respectius camps, fundat a partir de la integració de personal investigador de la URV i d’altres universitats, reconeguts internacionalment en qualitat i nombre de publicacions, i membres de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca.

L’equip de recerca integrat a l’IPHES és, a Espanya, el que més impacte ha obtingut, al llarg dels dotze darrers anys a través de les seves publicacions internacionals sobre Prehistòria i Evolució humana (Font: ISI Web of Knowledge:Journal Citation Reports)


web IPHES:

http://www.urv.cat/iphes