www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mar, 2006

Napi inclou una caricatura d'Eudald Carbonell en una exposició a Tarragona

L'arqueòleg Eudald Carbonell és un dels 10 personatges que integren la mostra de caricatures del dibuixant Napi que des d'aquest migdia es pot visitar al bar Coimbra (http://www.barcoimbra.com/inicio.htm) de Tarragona, moltes d'elles publicades al diari El Punt. L'exposició es podrà contemplar fins al 30 d'abril.

Compartint cartellera amb Carbonell hi trobem Manolo Tomás, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre; el músic Ariel Santamaria; el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Lluís Arola; Jordi Bertran, tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona; Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets; el regidor de Medi Ambient de l'esmentat consistori municipal, Agustí Mallol; Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat; el pilot de trial Albert Cabestany, i l'exdelegat del govern de la Generalitat a Tarragona, César Puig.

31 Mar, 2006

L'IPHES col.laborarà en la difusió didàctica de la cova de la Font Major

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) col.laborarà amb el Patronat de la Cova de la Font Major de L'Espluga de Francolí en la realització de programes de recerca científica, docència, protecció, conservació, divulgació i socialització d'aquest patrimoni cultural, segons van constatar en el conveni signat aquesta setmana entre ambdues parts. El conveni el van signar Eudald Carbonell, com a director de l'IPHES, i David Rovira, president del Patronat municipal de la Cova-Museu de la Font Major.

La cova de Font Major, sistema càrstic amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s´estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m. de corredors descoberts fins ara, és ben palesa l´activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l´interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d´aquestes característiques. De forma intel·ligentment ideada, la visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums dels homínids de fa uns 6.500 anys. El muntage àudio-visual no escatima en fotografies, gràfics i explicacions. En conjunt resulta una visita molt interessant i instructiva.


Més informació sobre la cova a:
http://www.e-digivision.net/cova/htm/cat/home.htm

23 Mar, 2006

Primer passeig virtual pels jaciments d'Atapuerca

Des d’avui ja es pot gaudir d’un passeig virtual pels jaciments d’Atapuerca (Burgos), on hi treballa molt activament l’equip d’Eudald Carbonell, en ser-ne aquest arqueòleg un dels tres codirectors del projecte d’investigació. La proposta ja és visible a la web de la Fundación Atapuerca, que ha col·laborat en la realització d’aquesta proposta: http://www.fundacionatapuerca.com

La promotora ha estat la Fundación Telefónica que ha donat a conèixer avui mateix aquest primer recorregut virtual pels jaciments de la Sierra de Atapuerca en Ars Virtual (www.arsvirtual.com), projecte pioner al món que compren la recreació virtual de monuments significatius del patrimoni artístic i cultural espanyol, d’Amèrica Llatina i, pròximament, marroquí.

Aquesta recreació ofereix per primer cop una visió completa i interactiva de les descobertes d’Atapuerca, inclosos els jaciments no accessibles al públic com la Cueva Mayor i la Cueva del Mirador. A través de recreacions virtuals fotorrealistes d’alta resolució i de l’ús d’una nova tecnologia zoom, Ars Virtual permet a l’internauta apropar-se a cada jaciment i explorar-lo amb rigor científic.

A més, ofereix un panorama de la Serralada d’Atapuerca completament interactiu i un cronograma de l’evolució humana. Com si d’un arqueòleg es tractés, l’usuari pot endinsar-se a la Trinchera del Ferrocarril i explorar els seus principals jaciments: la Sima del Elefante, el nivel TD 10 de Gran Dolina, la trampa natural de Galería i la Covacha de los Zarpazos, espais d’accés reservat a l’equip d’investigació i a partir de d’ara accessibles al públic a través d’Internet.

La tecnologia d’Ars Virtual va més enllà de les imatges de 360 graus i, juntament a l’alta qualitat dels continguts, converteix el conjunt arqueològic virtual en un model de referència internacional. Pel projecte s’ha desenvolupat tecnologia de realitat virtual de gran qualitat gràfica i la incorporació de textures. El resultat aconseguit permet recórrer lliurament l’entorn tridimensional jugant amb els espais i els efectes de llums i ombres.

23 Mar, 2006

L'aigua de Gaia

Una pel·lícula d’aigua embolcalla les tres quartes parts de la Terra. Tots els organismes vius estem composats per aigua amb uns percentatges colossals. Hidrogen i oxigen son els components del líquid imprescindible per a la vida del regne vegetal i animal. El planeta Terra és el planeta blau; en la immensitat del nostre sistema solar, només Gaia té aquesta tonalitat visible des de l’espai.

L’aigua, l’element més abundant a la superfície del planeta, resulta que ara es un bé escàs, parlo, és clar, de l’aigua dolça o potable. Com és possible que el que ens dóna vida sigui de difícil accés per a milions de congèneres d’espècie?. M’ho pregunto pensant que és un bon exemple per entendre com encara la irracionalitat forma part de la nostra estratègia d’espècie.

Aquesta és la tesi que desenvolupa Eudald Carbonell a l'article publicat a la secció Prisma, al diari El Mundo del siglo XXI (edició Catalunya), el passat dia 22 de març, i que ara posem a la disposició de tots volsaltres per debatre sobre aquest assumpte.

Com pot ser -prossegueix- que amb la tecnologia que disposem no solucionem les necessitats de l’espècie sobre el nostre bé més elemental, l’aigua?. Dons bé, tenim un bon subjecte de reflexió, pensem sobre aquesta qüestió i fem-ho en profunditat; sinó, com a mínim, donem elements per al debat per més obvis que semblin.

Si establim una relació entre l’aigua existent i la quantitat que en consumim els Homo sapiens, la balança es decanta a favor de l’aigua: tres-cents litres del líquid per dia i per persona no representa res en comparació als milions de milers d’hectòlitres d’aigua que hi ha al planeta. Per tant, d’aigua no ens en manca; aquesta és la primera reflexió. La cosa canvia, però, quan parlem de la seva distribució i de la seva gestió; tothom estarà d’acord amb que hi ha un consum diferencial de l’aigua depenent del desenvolupament dels membres de l’espècie. Dels 280 litres de despesa mitjana del món occidental, passem als 10 litres de consum màxim que té la resta dels països amb un índex diferent de desenvolupament.

Es tracta doncs de consumir menys aigua, o que tothom pugui consumir-la en igual quantitat?. Que tothom la pugui consumir igual, aquesta és la resposta. I, per altra banda, és possible que tothom pugui accedir al mateix volum de consum?. Sí que ho és, i espero que s’aconsegueixi. Seria un consum d’aigua exagerat?. No veig així, sempre que se’n faci una bona gestió. El reciclatge, per exemple, és un bon sistema que permet tenir aigua constantment. Es així com fins ara ha funcionat el sistema Terra i, per cert, amb molt d’èxit. El reciclatge és bàsic per a l’augment del consum a l’Occident i la socialització de la tècnica és bàsica perquè la resta del món pugui també tenir i usar l’aigua.

Hi ha l’aigua del mar per dessalar, la subterrània, la dels rius i les fonts, la dels pols de la Terra; el nostre problema és que no la gestionem bé per la voluntat de les jerarquies i el seu interès a utilitzar l’aigua com a mecanisme de control social i polític.

Portar aigua arreu és complicat i car?. Bé es porta el petroli i ningú es queixa ni dubta que sigui factible. L’aigua es un bé de primera necessitat i ha de ser accessible per a tothom, tothom n’ha de poder disposar. Abans que qualsevol altra necessitat, l’aigua és la infrastructura més important.

Espero que la recent conferència de l’aigua serveixi per forçar unes polítiques que permetin la seva socialització efectiva. L’aigua no pot ser un luxe per al 50 % de l’espècie. Cal ésser raonables, raonar en aquesta perspectiva i deixar de banda la demagògia col·lectiva. Reivindico la seriositat quan reflexionem sobre qüestions serioses; fem pressió amb l’ànim de provocar canvis que motivin la millora de la salut de l’espècie.

Eudald Carbonell

20 Mar, 2006

Jornades sobre la diversitat d'espècies entre els homínids fòssils

Homo, els límits del gènere humà és el títol de les jornades que es desenvoluparan els dies 23 i 24 de març, al COSMOCAIXA, a Barcelona, amb l'objectiu de posar sobre la taula la diversitat d'espècies que s'observa entre els homínids fòssils. La coordinació científica d'aquesta activitat és de Jordi Agustí, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i dirigit per Eudald Carbonell.


En l’actualitat, l’origen i l’evolució del gènere Homo torna a ser un tema candent en el context de l’evolució humana. De les perspectives simplistes dels anys seixanta i setanta, que defensaven un esquema lineal pel qual una espècie gràcil d’Australopithecus s’hauria transformat gradualment en l’espècie Homo habilis, per continuar després amb l’Homo erectus i l’Homo sapiens, es passà als vuitanta i als noranta a un esquema puntualista, en el qual les “superespècies” Homo habilis i Homo erectus literalment “explotarien” en nombroses espècies distintes. En el panorama actual les coses s’han complicat encara més.

Per analitzar aquest nou panorama, confluiran en aquestes jornades investigadors de primera línia mundial com Ian Tattersall, del Museu d'Història Natural de Nova York; Henry Gilbert, de la Universitat de California (Berkeley), o David Lorkipanidze, director de les exacavacions de Damnisi (Georgia), que tot just aquests dies imparteix un seminari a la URV.

Per informació i inscripcions: www.cosmocaixa.com

Hi haurà servei de traducció simultània

Programa de les jornades:

Dijous 23 de març

10.00. Inauguració. Jorge Wagensberg, director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “la Caixa”; i Jordi Agustí, de l’Institut de Paleocologia humana i evolució social (ICREA), Universitat Rovira i Virgili i director científic de les jornades.

10.15. Quo vadis Homo? Jordi Agustí.

11.00. Cafè.

11.30. Quan comença el gènere Homo i com ho podríem saber? Bernard Wood, Departament d’Antropologia, George Washington University (Washington, EE.UU.).

12.15. Diversitat específica dels homínids fòssils. Ian Tattersall, Departament d’Antropologia, American Museum of Natural History (Nova York, EE.UU.).

13.00. Debat general del matí.

16.00. La filogènia de l’Homo erectus. Henry Gilbert, Human Evolution Research Center, Universitat de Califòrnia (Berkeley, EE.UU.).

16.45. Cafè.

17.15. Debat general amb tots els participants.

18.30. Visita al Museu.

Divendres 24 de març

10.00. Dmanisi: els primers Homo fora de l’Àfrica. David Lordkipanidze, Georgian State Museum (Tblisi, Geòrgia).

10.45. Cafè.

11.15. El gènere Homo i el seu model d’història biològica. José María Bermúdez de Castro, Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

12.00. Debat general amb tots els participants.

CONTACTE INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

CosmoCaixa Barcelona

Teodor Roviralta, 47-51

Servei d’informació de la Fundació “la Caixa”

Tel. 902 22 30 40

http://www.fundacio.lacaixa.es

info.fundacio@lacaixa.es

Dies: 23 i 24 de març de 2006

Hora: A partir de les 10.00 hores

Preu: 30 €. Tarifa reduïda: 20 €.

14 Mar, 2006

Seminari a la URV amb el director de les excavacions de Dmanissi

David Lordkipanidze, director general del Georgian State Museum de Tbilisi i responsable de les excavacions al jaciment de Dmanissi (Georgia), serà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per impartir el seminari "Dmanissi i la dispersió humana a Eurasia", els dies 20 i 21 de març. En aquest jaciment s'han localitzat les restes humanes més antigues d'Euràsia, datades a l'entorn de 1,7 milions d'anys; entre elles destaquen quatre cranis humans complets.

Membres de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), adscrit a la URV, col·laboren en aquest projecte, especialment els investigadors Jordi Agustí i Bienvenido Martínez. Alhora, el Georgian State Museum ha participat en nombrosos projectes europeus amb l'equip de la Rovira i Virgili, entre ells el Màster Erasmus Mundus sobre Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Gràcies a aquest acord hi ha dos estudiants georgians cursant l'esmentat màster a la URV.

A part de la mobilitat dels alumnes, el programa Erasmus Mundus promou l'intercanvi de docents, de forma que cada any se seleccionen i es bequen tres especialistes de fora de la Unió Europea per fer seminaris i classes a les universitats del consorci. En aquest cas, la URV ha optat per David Lordkipanidze.

Dies, hores i llocs:

20 de març, de 16 a 18h, a l'aula 1101 de la Facultat de Lletres
21 de març, de 12.30-13:30 h i de 17-19 h ambdues sessions a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres.

Les conferències són en anglès i estan obertes a tothom.

11 Mar, 2006

Col.lapse d'espècie?

Abans, quan els humans rodàvem a la mateixa velocitat que la pròpia Terra, el temps d’experimentació permetia a la selecció natural triar el que era més favorable per tal de continuar actius coma organismes, ara no hi ha temps de reflexió. Abans de que la nostra comprensió dels fenòmens fos com la que tenim ara , només l’atzar actuava sobre les espècies i nosaltres n’érem actors passius. Ara sabem que la nostra lògica -i no hem cansaré de dir-ho- l’Homo sapiens pot dirigí el procés. És per això que parlo de col·lapse d’espècie, donat que és possible que no siguem capaços de fer el salt

Aquesta és la idea que desenvolupa Eudald Carbonell en l'article Col.lapse d'espècie?, publicat a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (edició Catalunya) el 8 de març passat i que ara volem compartir amb vosaltres per incitar-vos al debat. Diu així:

"Mirar cap el passat té la força estratègica que et permet entendre moltes coses que passen en el present. La pregunta seminal de qui som, només té resposta en el marc prospectiu del que volem ser com espècie. La resposta a preguntes fonamentals endeguen processos de coneixement que ens donen consistència com humans intel·ligents, això sembla obvi. De totes maneres, les respostes a qui som i que fem, es fan velles ràpidament. L’ Homo sapiens camina molt ràpid per la vida i la vida social dels membres de la nostra espècie s’accelera, ens resocialitzem a marxes forçades, fins el punt, que en molts de casos quan posem a punt una explicació de la nostra situació ja l’hem depassat.

Pensar i actuar a través del que coneixem que som capaços de fer operatiu, és una de les característiques més importants del gènere Homo al llarg de la seva historia. Ara en el segle XXI les coses passen amb més velocitat que en el segle XX i per descomptat molt més acceleradament que en segles anteriors.

La nostra capacitat de socialitzar les descobertes fan que les societats avancin a passes agegantades. Aquesta velocitat de socialització vertiginosa ens obra les portes a problemes que no podem ignorar si volem que la nostra espècie desaparegui del planeta. Abans, quan els humans rodàvem a la mateixa velocitat que la pròpia Terra, el temps d’experimentació permetia a la selecció natural triar el que era més favorable per tal de continuar actius coma organismes, ara no hi ha temps de reflexió. Ara pensem i actuem al mateix temps i, quan rebem les conseqüències del que fem, moltes vegades ja és massa tard i no podem fer-hi res, si les coses s’han fet malament.

Abans de que la nostra comprensió dels fenòmens fos com la que tenim ara, només l’atzar actuava sobre les espècies i nosaltres n’érem actors passius. Ara sabem que la nostra lògica -i no hem cansaré de dir-ho- l’Homo sapiens pot dirigí el procés. Canviar l’atzar per la lògica és un salt mortal que hem de donar amb seguretat ja que hem tret la xarxa de la nostra parsimònia evolutiva.

És per això que parlo de col·lapse d’espècie, doncs és possible que no siguem capaços de fer el salt. Una espècie com la nostra, que està intervenint de forma continuada sobre les nostres pròpies estratègies adaptatives, ha de tenir en compte que les socialitzacions d’aquests actes s’han de fer de manera adient i responsable. Penso sincerament que les xarxes que aguanten les nostres transaccions energètiques són febles i que això ens pot portar un disgust.

Col·lapsar l’espècie vol dir que una crisi ens obligui a fer canvis estratègics en el nostra comportament socialitzador i que això porti problemes a tots els espècimens que viuen a Occident i a la resta del món. Treballar en la direcció en que el debat sobre la consciència d’espècie estigui al bell mig del nostra desenvolupament futur és el que s’ha de fer si no volem ser les víctimes de les nostres estratègies vitals.

Els humans necessitem metabolitzar i entendre el nostra propi procés evolutiu i intervenir en la construcció del nostra futur, però ho hem de fer tenint en compte que som més de sis mil milions i que tots som humans. Construir sense discriminar i minimitzant la despesa energètica de manera que el progrés esdevingui un progrés total en l’espècie i no una estratègia elitista de la que només en disfruten unes minories majoritàries.

El col·lapse d’espècie pot ser la conseqüència de no entendre que la nostra organització depèn de nosaltres i només de nosaltres. Cal tenir-ho en compte, res més.

Eudald Carbonell

8 Mar, 2006

Curs semipresencial sobre l'evolució humana i Atapuerca

Està adreçat tant a investigadors, estudiants com al públic en general. Té per objectius:

Dates: del 20 de març al 15 de maig, de caràcter semipresencial, amb sessions puntuals al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, a Reus.

Sota la direcció d'Eudald Carbonell, està impartit per la professora Marina Mosquera, membre de l'equip d'Atapuerca i professora de la URV. El curs inclou una visita a aquests jaciments.


Més informació a:

http://www.fundacio.urv.es/

raquel.ramos@fundacio.urv.net


6 Mar, 2006

Jornades sobre Dmanisi, Atapuerca i ORCE

El Museo Nacional de Arqueología de Madrid acull els dies 7 i 8 de març les jornades Las claves de la primera colonización humana en Eurasia: Dmanisi, Atapuerca i Orce, on s'han trobat restes humanes de més d'un milió d'anys, i de fins a 1,7 milions d'anys en el cas de Dmanisi (Georgia). Aquests dies, experts de primera línia mundial, presenten i discuteixen els resultats de les darreres troballes, no només pel que fa estrictament a l'evolució humana, sino també sobre el context geològic, faunístic i ecològic en què es va produir.


En l'organització de les jornades hi ha col.laborat l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per Eudald Carbonell i adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (http://www.urv.net/iphes).


Més informació a la web del Museo Nacional de Arqueología de Madrid:

http://www.man.es/