Dues opinions contrastades sobre el que està passant a Estònia amb l'eliminació de tot record de l'època soviètica

8 Mai 2007

Cartell en record del bombardeig que la capital estona, Tallinn, va patir el 9 de març del 1944, per part de les forces aèries soviètiques (Foto de Elias Bizannes)

Bé, avui aprofito per referenciar a dues opinions que crec que tenen dos punts de vista diferents, i així i tot són prou respectuosos amb el tema que tracten, com és la redefinició de la història que se n'està fent en els països europeus que fins fa menys de dos decenis pertenyien a l'òrbita soviètica.

Per una banda, en el publicitat pels mitjans de comunicació número 324 de la revista L'Avenç (osia, el número d'aquest mes de maig), trobem un article del diputat socialista hongarès al Parlament Europeu Gyula Hegyi, titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història". En aquest article, Hegyi fa una lectura crítica del revisionisme històric que n'estan fent alguns països de l'antiga òrbita soviètica, i en especial dels Països Bàltics i de Polònia. Si voleu llegir-lo, ja sabeu, a més de l'entrevista al Maragall trobareu aquest article a l'Avenç d'aquest mes.

Per una altra banda, i suposo que no pas com a rèplica a l'article de Hegyi, sino d'un tema obert en el fòrum de la web Racó Català, titulat "Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig", l'usuari del fòrum amb el nick Spartac en fa una redacció amb un punt de vista diferent sobre aquest fet del revisionisme històric a la petita república bàltica d'Estònia. Amb el seu consentiment, reprodueixo aquí el text que ell ha vessat en el fòrum de Racó Català, que crec prou interessant, així com l'article inicial amb el que ha obert el tema un altre usuari amb un nick que en aquest moment no s'escau doncs ens podria portar a una certa desorientació política.

Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig

Redactat el 27 d'abril del 2007, a les 17h28

Tallinn, la capital d'Estònia, ha viscut una nit de greus enfrontaments entre manifestants i policia per la retirada d'un monument en memòria al Soldat de l'Exèrcit Roig. Uns incidents que han acabat amb el trist balanç d'una persona morta, 43 de ferides i uns 300 detinguts. Es tracta dels pitjors episodis que es viuen en aquesta república bàltica des de la independència de la Unió Soviètica, el 1991. A Moscou la notícia tampoc ha caigut gaire bé, i el ministre d'Exteriors rus ha anunciat que el govern de Vladímir Putin prendrà "mesures serioses" contra Estònia per aquesta decisió.

L'estàtua de la discòrdia: un soldat de bronze. Un monument de dos metres d'alçada erigit l'any 1947 en ple cor de Tallinn com un tribut als soldats soviètics morts durant la Segona Guerra Mundial. Símbol de la victòria contra el feixisme per a uns -els russos- però record dolorós de 50 anys d'ocupació soviètica per a la majoria d'estonians.

Amb l'excusa de comprovar si realment sota el monument hi ha enterrades restes de soldats soviètics, el govern estonià desmuntava i traslladava aquesta matinada tota l'estructura cap a un indret, fins ara, desconegut. L'acció ha provocat la resposta irada de centenars de persones, manifestants prorussos, que des d'ahir a la tarda es concentraven davant l'estàtua per impedir-ne el trasllat. En no aconseguir-ho, la protesta ha derivat en violents enfrontaments amb la policia i en greus incidents de vandalisme i pillatge. Una persona ha mort, hi ha una quarantena de ferits i més de 300 detinguts.

Rússia ha condemnat el desmantellament del monument, que ha considerat de sacrilegi i acte inhumà, i amenaça Estònia amb represàlies. Diferents membres del govern de Putin han parlat de trencar relacions diplomàtiques i de mesures econòmiques tot i que, per ara, no s'han concretat.

Spartac escriu el 6 de maig del 2007, a les 5h11

Sí els russos haguessin envaït Estònia exclusivament en resposta a la seva ocupació pels alemanys, expulsant-los i tornant immediatament a la URSS -respectant la independència d'Estònia- ara no hi hauríen problemes. Serien recordats amb molt d'agraiment pels estonians com els seus alliberadors i aquest monument encara es trobaría al seu lloc original. No va ser així, malauradament.

Els soviètics van expulsar els nazis al 1944, és cert.

Això va ser, tanmateix, després d'envaïr Estònia el 1939 en coordinació amb l'invasió nazi de Polònia i d'annexionar-la forçosament el 1940 a la URSS. Assassinant o deportant a Sibèria i al nord rus gran part de la seva intel.lectualitat. En estricte compliment del pacte secret Molotov-Ribbentrop entre Stalin i Hitler on acordaven repartir-se els països bàltics, on Estònia en concret era annexionada a l'URSS.

Al 1941 van ser els nazis qui van envaïr Estònia i molts estonians van veure'ls com alliberadors dels sovietics que l'ocupaven des del 1939. Perque senzillament eren enemics dels seus enemics i, en conseqüència, els seus al.liats de facto. El tracte que van donar els alemanys als estonians va ser millor, per interessos estratègics pero també degut a les relacions historiques que ambdos havien tingut des del segle XIII, que el donat pels russos. Amb l'excepció dels estonians jueus que van ser gairebé exterminats.

Cal tenir present que Estònia havia assolit la independència només 20 anys abans, al 1918, després d'estar sotmesa als danesos, alemanys, polonesos, suecs i russos succesivament des del segle XIII. L'experiència del domini rus havia estat la més negativa, en contrast amb la dominació sueca anterior.

Val a dir també que des de l'edat mitjana fins al 1918 a Estònia havia hagut una important minoría alemanya, igual que als altres països bàltics, que va romandre al país com la seva oligarquía malgrat els diferents períodes de dominació forània i finalment russa abans d'assolir la independència precisament el 1918.

La relació dels estonians amb els anomenats baltoalemanys no va ser idíl.lica pero l'experiència de la dominació russa va fer que, en comparació, aquesta fos recordada com bona.

Per copsar què va passar a Estònia cal saber que els soviètics van envair-la alhora que envaien Finlàndia, també per annexionar-la al 1939, just un mes després. Fent esclatar la duríssima Guerra d'Hivern on els finesos, malgrat estar en una proporció de 4 a 1 en la seva contra, van aconseguir aturar-los i fer-los retrocedir forçant una breu pau. La relació entre ambdues invasions eran tan evident que nombrosos finesos van anar a lluitar a Estònia, i viceversa, contra l'enemic comú i moguts també pels seus lligams culturals i lingüístics ancestrals.

Els finesos, encara que van oposar una fèrria i reeixida resistència a l'exèrcit soviètic, eren conscients de la seva inferioritat no només numèrica sino també d'armament. Pel que no van dubtar en acceptar les ofertes alemanyes de suport, fent accions militars conjuntes quan aquests van envair la URSS per etzibar cops més contundents als soviètics, fins i tot acceptant l'entrada de tropes alemanyes a Finlàndia, pero sense esdevenir un satèl.lit seu o assumir la seva ideología al decurs de la Guerra de Continuació.



Finesos a la Guerra d'Hivern


La Guerra de Continuació va ser una guerra d'independència i per la democràcia contra els invasors soviètics que pretenien annexionar-se Finlàndia. Els finlandesos van fer servir dels alemanys el seu armament, la seva tecnología i fins i tot el seus uniformes pero no van adoptar el nazisme. De fet quan en concloure la guerra amb la URSS van enfrontar-se als alemanys per expulsar-los de Finlàndia, a la Guerra de Lapònia.

Gairebé el mateix va passar amb els estonians. Amb la diferència que mentre la proporció a entre soviètics i finlandesos era de 4 a 1 resulta que era de 50 a 1 respecte els estonians.

Per fer-ho encara pitjor els estonians estaven sota la ocupació alemanya i no disposaven d'exèrcit propi, al contrari dels finesos, pel que al 1944 en adonar-se de la imminent desfeta de l'exèrcit alemany a l'est i de que això suposava una altre invasió sovietica d'Estònia van decidir incorporar-se a l'exèrcit alemany com darrer recurs per combatre-la.

Gairebé cent mil estonians van incorporar-se a l'exercit alemany i a les SS formant la Legió Estoniana, per una població que enguany és de 1,500.000 està clar que n'era una part important. Eren tots nazis? Ésta clar que no, era gent disposada a fer qualsevol cosa per no ser annexionats una altre vegada pels russos.

També n'hi havien que estaven ideologitzats, que sentien simpatia pel nazisme ja que els estonians en ser fino-ugrics i no eslaus eren millor vistos pels nazis i ambdos lluitaven contra els russos que són eslaus, creien combatre pel nacionalsocialisme que consideraven com una causa justa i revolucionària. De la mateixa manera que els sovietics que van envaïr Estònia i Finlàndia estaven convençuts de lluitar pel comunisme quan, de fet, no feien res més que sotmetre aquestes nacions al vell imperialisme rus colorejat de vermell per Stalin.

En síntesi que els estonians no pretenen homenatjar els nazis sino els combatents estonians per la seva independència que, fins la secessió de la URSS al 1991, havien estat criminalitzats i marginalitzats. Alhora que els soldats sovietics que van forçar l'annexió d'Estònia a la URSS, la majoría creient que feien una bona acció, eren heroitzats sense cap mena de crítica possible.

D'altre banda qui està darrere dels aldarulls és en Putin. Pretèn fer recordar als països fronterers amb Rússia que aquesta és qui mana a l'àrea i que les minoríes russes són una arma que pot mobilitzar quan cregui convenient. És una llàstima perque vaig estar a Estònia on vaig conèixer estonians i russos que treballaven perque mai passes res semblant. Al contrari del que aquí han fet alguns no es pot blasmar tots els russos per igual, és injust i a sobre és falsejar el que passa allà.

Sortosament ara que Estònia és membre de la UE i la OTAN en Putin sap que no pot putinejar excessivament amb aquesta pels negatius efectes internacionals que això implicaría per Rússia. A més perque l'exèrcit estonià és enguany, com l'exèrcit finès, una força molt ben preparada. Rússia pot bordar molt, vol fer-se sentir, pero no mossegarà perque sap que no li convé en arriscar massa.

La meva resposta a Spartac, el 6 de maig del 2007 a les 10h14

Spartac, sembla que hagis redactat aquest article en resposta al que el diputat socialista hongarès Gyula Hegyi ha publicat en el famón número de maig de 2007 de la revista "L'Avenç", titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història"...

Dos punts de vista força interessants sobre una mateixa qüestió, el reconeixement dels estonians que van lluitar per la independència d'Estònia versus el record dels caiguts en convat soviètics en la batalla global contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial...

El que ningú pot esborrar d'aquesta història és que els estonians, no sé si per activa o per passiva, van permetre que els seus conciutadans jueus fossin esborrats del mapa... No ho haurien pogut evitar?

La teva referència a l'exèrcit finès, per cert, em fa recordar que a Catalunya ho tenim magre per assolir la independència... El poble català no disposa dels elements necessaris per a fer front a una invasió espanyola en el cas que Catalunya decidís lliurement i pacífica independitzar-se... Finlàndia té un exèrcit preparat, on els ciutadans finesos segueixen de forma regular certa formació que permeti tenir-los al dia, com em sembla que es fa a Suïssa o a la més qüestionada Israel (que fossin màrtirs a la Segona Guerra Mundial no els dona dret a fer el que fan amb el poble palestí, com a opinió personal). Fins i tot Eslovènia va defendre's de l'exèrcit serbi quan va proclamar la seva independència el 1991, i en 10 dies va finalitzar una breu guerra de defensa de la nova independència assolida, gràcies a l'existència d'una política de reservistes i de grups de defensa (que curiosament va fomentar el fins aleshores règim iugoslau).

No sóc militarista, però penso que és un punt molt important a tenir en compte de cara a l'assoliment de les llibertats plenes pel poble català. Hi ha alguna altra via? Maragall sembla que acaba d'adonar-se que no... Si el federalista Maragall diu que no hi ha res a fer, i que ens han estafat... Quina via hi ha cap a la independència? N'hi ha alguna que sigui incruenta?

Resposta de l'Spartac, el 7 de maig del 2007, a les 1h10

Els nazis van limitar-se a explotar eficaçment els prejudicis judeòfobs atiats pel cristianisme ençà la cristianització d'Europa, que al cas d'Estònia com a la resta dels països bàltics va ser imposada amb molta violència i molt tardanament -a Estònia es retia culte a una deitat equivalent a Thor fins ben entrat el segle XVIII-, com un mitjà per manipular i mobilitzar la gent al seu caprici.

A l'estat francès també van deportar-se jueus, fins i tot va haver un camp d'extermini francès on van ser gassejats, sense que això faci culpables els francesos col.lectivament.

A l'Itàlia fascista, malgrat les lleis anti-semites d'en Mussolini, van sobreviure 3/4 parts dels italians jueus. Perque des de la mateixa dictadura no va haver una voluntat real d'exterminar-los a tots, també perque la gran majoría d'italians no van deixar-se endur per la histeria judeófoba que per exemple sí que va patir-se a Alemanya. Això, és clar, no fa bo el feixisme.

Els estonians jueus eren una petita minoria que va participar activament a la guerra d'independència d'Estònia, entre el 1918 i el 1920, contra les restes dels exèrcits alemanys als països bàltics que encara eren presents i alhora contra el nou exèrcit sovietic que no va respectar la seva proclamació d'independència maldant per mantindre-la sota domini rus mitjançant la força.

Una vegada guanyada la guerra, al decurs de la primera república d'Estònia, els estonians jueus estaven totalment integrats i convivien amb tota normalitat amb la resta d'estonians. A més gaudien de ple reconeixement legal com una de les minoríes del país, amb totes les garantíes, un grau de reconeixement i protecció poc habitual no només al Bàltic sino arreu d'Europa.

Els estonians jueus mai van patir pel fet de ser-ho a la seva nació, a diferència d'altres indrets on els aldarulls judeófobs eren periodics.

Els problemes pels estonians jueus van començar amb la invasió sovietica que va abolir totes les garanties legals, incloent les seves, a més de patir la repressió generalitzada contra tots els estonians. Que van agreujar-se brutalment amb l'arribada dels nazis, acabant literalment gairebé exterminats els que no van poder fugir-ne.

Què va passar? Doncs que la resta dels estonians estaven massa capficats en sobreviure primer a les succesives invasions sovietica i nazi i en acabat a la definitiva invasió d'annexió sovietica com per fer res per la seva petita minoria jueva.

És trist pero és així. M'ho va dir un estonià jueu, un noi descenent dels pocs supervivents a l'Holocaust a Estònia d'entre els estonians jueus que no van exiliar-se abans l'arribada dels nazis, que vaig conèixer allà i que no culpabilitzava els seus compatriotes en creure que era absurd fer-ho donades les circunstàncies que llavors van viure.

Respecte l'exèrcit fines només dir que si els finesos no n'haguessin tingut haurien estat annexionats a la URSS, com va passar-li a Estònia, i que enguany Finlàndia es trobaría molt menys desemvolupada i més pobre. Com li va passar a Estònia que, abans de ser annexionada a la URSS, tenia el mateix nivell de vida que Finlàndia. En recuperar la independència la diferència quant a desemvolupament humà i en general entre Estònia i Finlàndia era molt gran, en favor dels finesos. Cal dir per què?

Noruecs i escocesos, entre d'altres, poden explicar-nos moltes coses sobre com assolir la independència pacíficament.

Vista general del centre de Tallinn. (Foto de Dusty Davidson)