Bloc del Catarrà

Un petit canvi a la meva vida , i una grata sorpresa....

Aquesta setmana està essent una mica dura... És l'última setmana que treballaré en l'empresa client que m'ha acollit durant aquests últims mesos, a Barcelona. Cada dia, durant els últims mesos, a primera hora del matí, haig d'agafar l'autobús per anar de Reus a Barcelona, per anar a treballar, i al vespre, torno a fer el camí invers. La veritat és que per una banda haig de donar les gràcies a l'empresa que m'ha acollit aquests últims mesos (pensant que venia de dos anys d'atur forçat per un acomiadament improcedent, i una petita aventura empresarial que no va arribar a cuallar), però per una altra banda, tampoc m'he sentit integrant de l'equip on em tocava treballar, i la càrrega de treball que tenia assignada era més aviat baixa. No he estat el primer cas de manca d'integració dins l'equip, i no serà perquè no m'he esforçat en que se'm tinguès en compte. Un company que també feia els seus quilòmetres venint cada dia de Girona va estar mesos sense gairebé feina, i al final, aprofitant la seva joventut i vitalitat, va optar per canviar de treball i anar a parar a una empresa on s'aprofitès millor el seu perfil formatiu i professional.

Tota aquesta situació sembla que arriva a la seva fi. La setmana vinent començaré a treballar per a una altra empresa, i estaré a casa del client. I aquest cop la feina estarà més a prop, a Tarragona. I com Tarragona és la ciutat que m`ha vist nèixer i crèixer, doncs em dóna força alegria poder treballar-hi, desprès d'anys en que la meva vida professional s'ha desenvolupat a Barcelona (amb parèntesis a Sant Cugat del Vallès). Ja vaig tenir una primera experiència de treball a Tarragona, fa nou anys, i ara tornarè a treballar per al mateix client. Em dessitjo a mi mateix que aquesta nova passa professional sigui profitosa i plaent, complint amb la feina que se m'encomani. El fet de treballar a Tarragona és un bon incentiu, en el meu cas.

Em toca passar aquests tres propers dies, en els que m'haig de buscar la feina de sota els teclats de la sala on treballo (per no dir de sota les pedres), com pugui, doncs no me passen feina, però com ja m'ha passat molts cops aquests últims mesos, quan esperava que em fecin donar més de mi mateix, doncs no tinc cap sentiment de culpabilitat. Ara espero que arribi dilluns vinent, i pugui treballar amb molta més il·lusió, i continuant amb la meva professió.

Res, i per acabar, agrair a Tinet la bona sorpresa que m'ha donat aquest vespre. Al consultar les estadístiques d'aquest bloc, veia que m'estaven accedint des de la plana principal de Tinet... I he trobat que avui, entre les quatre webs que formen part de la sel·lecció de Tinet, hi ha la referència al present bloc, que vaig començar a mantenir el passat mes de febrer d'enguany. Li dessitjo llarga vida a Tinet, i que ens continui acompanyant a tots nosaltres, i que continui amb una tasca que ha servit per enfortir els lligams (en aquest cas virtuals) de les nostres comarques.

FORÇA TINET!!!!!

Bajaga i Instruktori - "Ruža vetrova"

PD. El video que trobareu encapçalant aquest article és del grup serbi Bajaga i Instruktori, liderat pel cantant, amb aires moltes vegades de cantautor, Momčilo Bajagić (Bajaga). S'ha convertit en un dels meus cantants preferits, des que fa ara ja onze anys vaig compartir tres mesos i escaig de la meva vida amb refugiats bosnians al centre de refugiats d'Ajdovščina, situat a la població homònima eslovena, capital de la comarca de la Vall del Vipava. Algun d'aquells refiguiats em va recomanar la música de Bajaga, i com veieu, a l'hora de gustos musicals, i sobretot del missatge, no hi ha fronteres. Llàstima que no he trobat més videos al Youtube de les meves cançons preferides del cantautor rock serbi, com els temes "Ni na nebu ni na zemlji", "442 do Beograda", "Montenegro" o "Moji drugovi". "Ruža vetrova"("Rosa dels vents") és un dels temes més melancòlics de Bajaga i Instruktori. El video és incomplert (està escapçat al final), però us podeu fer una idea del tema musical. Disfruteu-lo, que estem a la tardor, i és el temps més adient per a copçar la seva melancolia.