22.09.08

LES TRASFUSIONS DE SANG.

Publicat a General | 10:31

Alguns donants es queixen públicament dels extremats controls que els sotmeten al moment de la extracció.

Una senyora protesta per que no l’hi han volgut fer l’extracció de sang, per que al seu físic l’hi mancaven deu quilos de pes.

A un altre senyor el van refusar, per estar casat amb una japonesa, per que al Japó hi ha un virus relacionat amb un càncer, l’HTLV. Un virus que no podrien detectar-lo amb els procediments habituals de que disposen.

La por latent dels receptors es inqüestionable, la transfusió els per salvar-los la vida, però tenen poques opcions, o l’acceptes o et mores. Si la sang que rep està contaminada, per alguna fallida tècnica de control, el receptor viurà amb la malaltia inoculada, que tard o d’hora també pot acabar amb la seva vida.

 

Jo vaig viure mols anys, amb aquesta por al cos.

A la matinada del dia vuit de maig del 1986, vaig tenir un accident de cotxe, que hem va tenir dotze dies a la UVI, (dels que no recordo res, encara avui), durant els tres mesos que vaig estar hospitalitzat, vaig tenir tres intervencions quirúrgiques, amb transfusions de sang, legalment autoritzades, i poc a poc, amb els exercicis de recuperació, vaig superà el trauma.

Quant ja estava incorporat al treball, (a Barcelona), es va descobrir que s’havia fet transfusions de sang contaminada, i com jo no sabia de on procedia la que hem van transferir a mi, hem va envair una preocupació, que mai vaig manifestar, però hem va durar vuit o nou anys; el temps que hem van dir que podia estar latent un virus.

Hi ha pocs donants, tot i l’augment enregistrat, segurament a causa de que hi ha mes gent que no en poden donar, pel perill de transmetre algun mal, que ni ells saben que el tenen.

Però les investigacions, no s’aturen i un grup de l’empresa (Advanced Cell Technology de Massachusetts – EUA-), han aconseguit per primer cop fabricar glòbuls vermells in vitro a partir de cèl-lules mare embrionàries. Representen una nova font de cèl-lules que es poden propagar fins a l’infinit, i propagar així una font inesgotable de globuls vermells.

Bolen crear un banc de cèl-lules mare, corresponents a cada un dels quatre grups sanguinis i per a les seves variants positiva i negativa

Es una mol bona noticia, pels que puguin necessitar una transfusió, al quedar eliminat el perill de transmissió de patògens, causants de mols mals que ja coneixen.

Una noticia inquietant es que si tot surt com pensen els experts, haurem d’esperar uns dos anys per que esta noticia sigui una realitat; després començaran les transfusions, i els efectes secundaris que puguin tindre els receptors. Una incògnita a resoldre.

La Penicil·lina va ser un descobriment per causalitat, de Alexander Fleming, l’any 1928 i es va comença a utilitzar el 1940. Va salvar moltes vides, inclosa la meva, als 19 anys, pel 1950, vaig sofrir una pneumònia estava mol greu, i el Dr. Pujals, metge de capçalera de la família, va dir als meus pares, no us preocupeu ara ja tenim la Penicil·lina al nostre abast, i sen sortirà perfectament, i així va ser.

Fins als 70 anys, no puc dir quantes vegades més vaig prendre l’antibiòtic, suposo que desenes, però als 71 anys un dentista, me en va receptar i quasi em mata, per que jo no sabia que hi era “al·lèrgic”.

Desitjo que aquests investigadors trobin la sang, sense cap efecte secundari, que ens sorprengui inesperadament.

Reus 19 de setembre del 2008

 

Josep Maria Sabaté Pena