19.07.07

Errors humans en la conducció, a causa de la edat?

Publicat a General | 08:31

El meu carnet de conduir  fou expedit el 05/ 12/ 1964,.... fa 43 anys, i fins al dia d’avui, mai he pagat, cap multa de transit , que no vull dir que no hagi fet infraccions , es clar que n’he fet, però la única vegada que vaig ser multat, ( va ser per un aparcament en zona prohibida a Tarragona), i me la van indulta a causa de la mort de Franco.

El *primer* accident, va ser  sortint de Lleida direcció Valls, plovia una mica, y a la primera corba , el cotxe va lliscar quedant en sentit  contrari, amb la gran sort que no venia cap vehicle. Vaig posar el cotxe arramblat quasi fora de la carretera , amb el motor parat. Desprès de tranquil·litzar-nos, Teresina i jo tornarem emprendre el viatge, amb molt de compte fins a San Pere i San Pau.  (no recordo la data, havia de ser pel 1970) .

El *segon* accident, fou anant amb direcció a Valls a fer la calçotada, (anàvem amb el amics de sempre, Ramon i Pepeta) havia plogut la carretera estava mullada, no se ni com va passar però el vehicle hem va patinar i en qüestió de segons, hem vaig trobar clavat contra la muntanya, una tercera part del cotxe, envaint un metro la carretera en direcció contraria. Ens varem salvar per que en aquell precís moment ningú venia per l’esquerra.
Sense ajuda de ningú, varem posar el cotxe a la carreter amb direcció a Tarragona, amb totes les llums davanteres trencades; tornarem a Reus per deixar-lo al aparcament que tenia al carrer Antoni Gaudi,per que era diumenge i el taller per reparar-lo estava tancat.
(no recordo la data, seria pel 1990)

Aquest éss el* tercer* accident que hem passa.
El dia 28 de juny del 2007, (festes de San Pere a Reus), a les tres de la tarda, sortint de dinar  d’un conegut restaurant de Tarragona”, no vaig veure la senyal de tràfic, de direcció obligada a Tarragona, dels dos carrils direcció Lleida, i al veure la línia que separa els dos carrils trencada,... instintivament entro contra direcció.

Al instant, veig  a uns dos cents metres, un autobús que hem venia de cara, redueixo la marxa poso l’intermitent de la dreta i hem paro, ens creuem,(amb els seus clàxons cridant l’atenció) deixo passar dos cotxes més, (estant jo aturat), comprovo que no venia ningú més, poso l’intermitent de l’esquerra i hem col·loco sense mes problemes, en la direcció correcta a Tarragona.

Aquesta imprudència, podia haver provocat un accident de la màxima gravetat, a la meva dona Teresina, Carme la seva germana gran, i jo; a més, dels possibles implicats, en l’accident que podia haver succeït. Tot això va passar, amb menys d’un minut.
Es necessària una humil atenció a la conducció, tant a la carretera, com a la via pública. La precipitació es el primer pas de tots els accidents.

Jose Maria Sabaté Pena