Pou de gel a la Vall

Posted by manelmar on 09 Gener, 2018 19:16

 la Vall de Montblanc (Vall de Lladrons), al costat del molí de Britets, tot just damunt del camí, hi trobem una cavitat d’uns 4 metres de diàmetre. El primer que em va venir al cap al veure-la fou que es tractava de la bassa d’aigua que alimentava el molí, però per ser una bassa era molt petita.

Posant més atenció es pot veure que algunes de les pedres de la part superior són de grans dimensions i estan col·locades inclinades cap a dins com si fos l’arrancada d’una volta. L’amplada de les parets també és considerable (1,20 m) per tractar-se només d’una bassa.

La profunditat actual del forat és de només 1,50 metres doncs està ple de pedres i terra. Per la banda del camí encara es veu part de la paret exterior, construïda entre mig de roques, i en aquest punt l’alçada és de 4,70 m, amb la possibilitat que encara sigui molt més profund.

Aquestes dades em fan pensar que pot tractar-se d’un pou de gel i, més encara, després de repassar el treball de Josep M. Grau i Pujol, “La indústria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII”, editat l’any 1989. En aquest treball hi ha documentació sobre un pou de gel situat a dins de la Vall:

En un buidatge del Capbreu de la Comunitat de Preveres de Montblanc de 1727, conservat a l’Arxiu Comarcal, trobarem la confessió de Josep Casanovas, pagès de la Vall de Dins, de “tota aquella casa o masia junt amb un pou de neu i amb totes les seves terres cultivades com incultivades i garrigues a dita masia contigües”. Les afrontacions eren: a solixent (E) amb terres de Francesc Vergonyós, abans propietat de Maria de Llordat, a migdia (S) amb terres de Josep Escoter de Rojalons, la Serra de la Bardina i amb terres de Jaume Sanahuja, a ponent (O) amb el bosc de Josep Escoter, i finalment a tramuntana (N) amb el camí dels mas d’en Soler.

La finca l’havia rebut de la seva mare en els capítols matrimonials escripturades davant el notari i prevere de Montblanc Pere Joan Murtra, el 25 d’agost de 1710”.

 

Així doncs, si no vaig errat, podríem dir que hem localitzat el pou de gel (de neu) que cita en Josep M. Grau en el seu treball.

 

 

  

Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.

Contacte: manelmar@tinet.cat


Recentment

Arxius

Subscripció