Manel Martínez

Abans, anar al tros, volia dir anar-hi tot el dia. Marxar de bon matí amb el carro i l'animal, amb la vianda i el bot de vi. Tot el dia treballant la terra per treure'n alguns fruits.

Al tros hi acostumava haver una barraca o caseta per resguardar-se, fer el dinar o fer la migdiada a les hores més fortes del sol.Era un espai també destinat a l'animal, amb una menjadora per ell. 

Caseta de tros al terme de Blancafort

El dissabte 15 de gener, dins dels actes de la festa d'hivern de Vimbodí i Poblet, vaig fer la presentació del meu darrer llibre "Apicultura tradicional a la Conca de Barberà", un assaig sobre les pràctiques avui oblidades d'una apicultura rudimentària a base d'arnes de canya, suró o troncs i d'unes construccions realitzades per col·locar i protegir les arnes i de les quals encara ens queden algunes mostres com poden ser les arneres i els seguers.

Fer la presentació al poble de la meva infantesa i joventut va ser molt gratificant i més encara veient l'assistència i interès pel tema. No en va a Vimbodí hi havia hagut molta tradició a tenir abelles dins de seguers, tant als masos i casetes de tros, com a les golfes de les cases del poble.

Agrair doncs al casal d'Avis de Vimbodí i Poblet i a l'ajuntament per la seva col·laboració i a tots els assistents per la seva presència.

També agrair al Josep M. Potau per les fotografies realitzades. 

La Barceloneta havia estat un nucli de cases habitades que pertanyien al poble de Prenafeta. El seu origen deu ser del XVIII, al igual que la Prenafeta actual. És probable que els primers pobladors de la Barceloneta fosin gent que s'havia desplaçat de la primitiva Pena Fracta (poble existent a peus de l'antic castell).

Actualment esta despoblat i les seves cases van caient. És un espectacle molt trist veure com la vida a abandonat aquell llogaret.

La vida als pobles i masos es basava en l'autosuficiència. Pocs eren els aliments o productes que venien de fora de la comarca. Els forns de pa són un exemple d'aquella forma de viure. Avui dia la major part d'aquests antics forns han desaparegut (ocupaven massa espai), però encara podem trobar-ne alguns, si bé el seu estat de conservació és molt deficient.

La font Roja, anomenada actualment "la Cascada", la trobem al costat mateix de la pista forestal que puja de Poblet a La Pena. És un recó amb encant, on l'aigua que procedeix de la font del Deport salta en forma de cascada sobre unes basses.

No tots els pobles de la Conca apostem per omplir les seves muntanyes de molins de vent. Els veïns de Senan prefereixen mantenir el seu entorn amb els pins i camps de conreu i sense aspes que espantin els ocells i desvirtuïn el paisatge que tan ens encisa.

No per rebutjar els ingressos dels molins, Senan ha empitjorat, tot el contrari, Senan és un poble ben cuidat i amb una qualitat de vida molt superior.

Gràcies per ser valents i estimar la Conca tal com és.

Prenafeta és un petit poble agregat actualment a Montblanc, on es pot gaudir del contacte amb la natura caminant pels molts camins i senders que hi podem trobar. L'actual ubicació del nucli habitat és del segle XVIII, si bé l'antiga Prenafeta (o Pena Fracta, penya trencada), les restes de la qual trobarem situades uns metres més amunt, ja se'n tenen noticies documentades de l'any 980, formant més tard una Baronia conjuntament amb Miramar, Figuerola i Montornès.

Al petit nucli de Prenafeta trobarem dues fonts idèntiques i molt boniques.

Detall de les rajoles de ceràmica de les fonts.