interés sobiranista

Publicat per irg | 7 Jun, 2010

       

         El reportatge-documental "Adeu, Espanya?" va tenir un gran èxit d´audiència, el 23' 9 % d´espectadors televidents tot i l´hora de la seva emissió, prime time, i que no s´havia anunciat especialment. Es una satisfacció per a tots els catalans aquest resultat que confirma l´existència, poc aparent, d´una minoria social nombrosa d´independentistes. Aquest èxit està en la línia dels resultats dels plebiscits pro independència celebrats a un munt de municipis catalans per iniciativa popular sense el recolzament de cap administració ni de cap partit polític català (més aviat amb l´oposició de totes aquestes entitats).

         Naturalment que dels plebiscits populars i de l´èxit d´audiència del documental no en sortirà pas la nostra independència. El seu efecte independentista rau en obrir els ulls de molts catalans "implícitament" independentistes, o per no esverar el personal sobiranistes, que veuen que no passa res per manifestar el nostre sentiment mes o menys pùblicament i es diuen, doncs, ben mirat jo també soc català independentista i probablement seran "explícitament" independentistes quan arrivi el moment de participar en un plebiscit de tot el poble català per l´autodeterminació de la nostra independència.

           Aquesta audiència tant nombrosa d´un simple entreteniment televisiu sobre el tema independència en perjudici de l´audiència d´altres programes emesos a la mateixa hora, i en la línia "d´allò que verdaderament interessa als ciutadans" demostra la falsetat de decidir quins son els interessos d´ells. Interessos que ja veiem que no coincideixen amb els interessos dels que amb aquestes definicions només cercan desautoritzar el nostre afany independentista.

una preocupació dels ciutadans

Publicat per irg | 1 Jun, 2010

     A la mateixa plana del diari La Vanguardia de fà un parell de dies, dos columnistes, els Srs. Requejo c<zli Colomer, des de punts de vista diferents,fan referència a que els ciutadans, en els darrers estudis d´opinió, els preocupa especialment els polítics i els partits politics i institucions, els membres de les quals, son elegits des dels partits polítics. 

     Aquesta desafecció socialre a persones, els polítics, i a organitzacions, els partits polítics i les Institucions els membres de les quals elegeixen els polítics, es fà palesa en el vot en blanc i l´abstenció a les eleccions. Es un mal averany en vistes a la supervivència de la nostra Nació negada a la Constitució espanyola (anava a dir a la nostra Constitució).

     Fet un diagnòstic i un pronòstic ens cal cercar un remei. Ja el tenim: la responsabilitat dels polítics! No cura res aquest remei, ni que decidisin ser responsables i pospossar els interessos corporativistes partidaris a l´ínterés nacional (ni que només fos interés autonòmic) ningú s´en refiaria tant desacreditats estan tots.

      El remei jo, ingenu que soc, el veig en una unió dels ciutadans que tinguin interés i vulguin comprometre´s que controli els polítics i configuri una opinió pùblica d´optimisme i esperança. No un nou Partit polític: des del primer moment estaria desacreditat, com ho estan tots els polítics i els seus partits. Unió virtual, a la xarxa internàutica, pràcticament sense inversions, ni locals, ni diaris, dels que s´hi voguessin inscriure per participar en els seus debats....A veure si alguns valents s´hi apunten.