Tractament del Diari de Tarragona sobre el referèndum

4
Nov
2010
12:11

Amb uns companys universitaris hem realitzat aquesta setmana un treball molt relacionat amb la teoria del framing, paradigma que apareix en l’àmbit dels mitjans de comunicació a partir dels anys setanta del segle XX.

 

Aquesta teoria fa referència a l’emmarcament que fan els mitjans sobre les notícies i quina influència tenen aquests sobre la importància que li donin les persones. Aquest emmarcament denota la consideració que li dona cada mitjà a una situació concreta. Per a Gamson, els frames serveixen com a fars, que il·luminen determinats fets o els ignoren (Gamson, 1992: 125)[1]. Els receptors dels missatges de la premsa assumim aquests frames. Segons aquest mateix autor, quan menys utilitzi una persona llur experiència personal, el coneixement popular i recorri a menys fonts culturals més vulnerable esdevindrà vers els efectes dels enquadraments realitzats pels diversos mitjans.

 

Tot i la transcendència final clau de la figura del receptor, és evident que el paper dels mitjans i la manera com interpretin una notícia són claus pels moviments socials i polítics. El moviment social que no surt als mitjans de comunicació no existeix (la mateixa màxima que ha servit pels polítics des del segle passat, s'aplica ara als moviments socials)[2]. Ha passat això amb Tarragona Decideix?

 

Autors com Gaye Tuchman, també destaquen factors com les imatges o altres rutines professionals com a claus per fer que l’esdeveniment es destaqui o s’ignori. Aquesta màxima també ens servirà per interpretar la tasca del Diari.

 

Després d’una breu i poc professional introducció conceptual, disposem-nos ara a analitzar l’emmarcament que féu el Diari de Tarragona sobre el referèndum popular sobre la independència que es realitzà a la nostra ciutat el passat 17 d’octubre de 2010 i a extreure’n conclusions pròpies, que és el principal objectiu d'aquest article:

 

  •   El dia anterior a la consulta, 16 d’octubre de 2010, el diari no duia cap notícia referent a l’esdeveniment. És evident, doncs, que no li donaven gens d’importància al succés.

 

  • El mateix dia de la consulta, la portada no incloïa res al respecte. Dins del diari, en l’apartat tracta les notícies més destacades de Tarragona (solen ser les primeres pàgines), no en deia res. Tan sols apareixia un petit requadre situat a la dreta a la pàgina 26, en l'apartat dedicat a Catalunya.  El titular d'aquest ni tan sols feia referència al propi referèndum, sinó que es limitava a dir que “Carod-Rovira votará hoy”, identificant únicament a aquest personatge públic amb l'esdeveniment, que com hom sap (per mitjà dels estudis que van realitzant des del CIS) és un dels polítics més mal vistos per la població. Si hom llegia tot el desenvolupament de la notícia podia veure-hi el nombre de persones convocades a vot i el nom d'alguns barris sense seu electoral. La notícia no anava acompanyada de cap tipus d'imatge. Per suposat ja que ni tan sols es feia una crida a la mobilització i participació. És evident que se li estava donant un tractament de notícia poc transcendental pels lectors.

 

  • Tanmateix, el dia posterior a la consulta: SORPRESA! Un dels titulars de la portada del 18 d’octubre de 2010 deia: “Pinchazo de la consulta independentista en Tarragona”. Així doncs, destacava com una de les notícies més importants de la jornada, mostrant una clara incoherència en el tractament del  succés, ja que els dies anteriors s’havia tractat la consulta com una notícia de “segona”. Encara mostrant més la transcendència que li donaven, la imatge de la portada mostrava Carod-Rovira, Sergi de los Ríos i Rosa Rossell. Es relacionava de nou el referèndum amb un partit polític en concret (ERC). Que en  la imatge tan sols apareguin polítics també mostra la intenció d’allunyar el succés de l’àmbit públic en general i centrar-lo tan sols en l’àmbit polític.

 


        http://www.diaridetarragona.com/portadas/DT181010G01.PDF

 

             A més, afegia a la pàgina 6, ara sí en secció Tarragona, una pàgina sencera

             dedicada a l'esdeveniment. Afegia fotografies, una notícia que destacava el baix

             percentatge i un article del regidor Sergi de los Ríos en defensa del dret a

             l'autodeterminació dels pobles.

 

Tot i que alguns encara poden tenir una visió objectivista del periodisme, cada mitjà ofereix la seva pròpia realitat mediatitzada. Tanmateix, el tractament de la notícia que ha realitzat el Diari de Tarragona ha mostrat, segons la meva humil opinió, una gran incoherència. No és lògic que un esdeveniment que pràcticament no s’ha cobert, al qual no se li ha donat cap transcendència, d’un dia per l’altre, esdevingui un dels titulars de la portada. Hauria estat el mateix l’enquadrament si els resultats de la consulta haguessin estat uns altres?

Potser, fins i tot, si els mitjans locals haguessin donat un tracte més digne i professional a la consulta el fracàs no hauria estat tan marcat.

 

Evidentment, no vull justificar el fracàs, la plataforma Tarragona Decideix haurà de fer (imagino que ja ho haurà fet) una reflexió sobre per quines raons la mobilització ha estat tan baixa. Tots els tarragonins, a nivell personal, hauríem de reflexionar sobre quin ha estat també el nostre paper.

 

Però és evident que els mitjans de comunicació, com a “quart poder”, també ha tingut quelcom a dir-hi. No trobeu?

 

_____________________________________________________________________________________

 

Vegeu:

 

 SÁBADA, Teresa. (2004). Enfoques periodísticos y marcos de participación política. Una aproximación conjunta a la teoría del encuadre. Págs. 65-76.

 

REDACCIÓ. Carod-Rovira votará hoy, Diari de Tarragona, p-26 (Catalunya). 17 d’octubre de 2010.

 

REDACCIÓ. “La consulta independentista vives u participación más baja en Tarragona”, Diari de Tarragona, p-6. 18 d’octubre de 2010.

 ______________________________________________________________________________________


[1]      SÁBADA, Teresa. (2004). Enfoques periodísticos y marcos de participación política. Una aproximación conjunta a la teoría del encuadre. Págs. 65-76.

 

[2] SÁBADA, Teresa. (2004). Ídem.