J.Plou Poemes y mes

Veuen amb mi, dona...
que et donare tota la meva vida,
pots fer el que vulguis amb ella;
et donaré, tot el que em demanis,
encara que, demanis una estrella.

Veuen amb mi, dona...
Et donaré l'amor que mai has tingut,
aquest amor etern, de petons i carícies;
veuen amb mi, si us plau, t'ho demano!
tinc ganes de conèixer les teves delícies.

Veuen amb mi, dona...
Vull provar, aquest aire que respires,
amb aroma a pètals de fresques roses;
vull provar, l'amor que m'inspires,
que està ple de coses meravelloses.

Veuen amb mi, dona...
veuen i provaràs les meves ales,
volarem fins a arribar a les estrelles;
com ho fan les bones fades,
per a veure les coses belles.

Veuen amb mi, dona...
I correm junts, la mateixa sort,
veuen i mirame, amb alegria;
que junts viurem fins la mort,
la passió d'un amor de bogeria.

J.Plou

 

Ets el teu... la qual s'ha engalanat,
la qual s'ha posat de festa,
la qual m'ha agafat de la mà
i m'ha fet una passejada
per la sensibilitat.
Ets el teu... la qual m'ha inspirat,
totes les meves poesies,
el sincer del teu voler.
Sóc jo... el qual agraeix la teva presència
la teva amistat i el teu amor
Sóc jo... qui està als teus peus
esperant una carícia,
esperant un somriure.
Sóc jo... qui es dóna a tu
sense resistència,
sense lluita.
Si això és un somni
no vull despertar,
vull continuar dormit...
M'atordeixes, m'embriagues.
Sento la teva aroma
en tot el meu cos,
la teva presència constant,
fent-me sentir feliç
Sento que et desitjo
em consumo en pensaments...
Veuen corrent el meu amor,
obre els braços
llança't! jo t'espero.
No t'espantis, sóc jo...
qui et dedica tot el seu ésser,
qui perdria la vista, per veure't.
qui es tallaria les mans, per tocar-te,
qui perdria l'oïda, per escoltar-te,
qui perdria la veu, per parlar-te...
encara que anés un moment...
Dóna'm el que tinguis, dóna-me'l!

J.Plou

 

En la meva ànima maduren

els desitjos,

creix, fresca i ufanosa,

la tendresa,

imitant la teva ombra,

imaginant la teva presència,

tan profunda i sostinguda.

 

Avui et somio,

estimada meva,

com una estrella

que capdamunt brilla,

amb la petjada

d'una violeta lenta.

 

Avui et somio,

estimada meva

i somiant amb la teva imatge,

la meva solitud acaba

entorn del teu cos;

jugant amb la brisa,

el teu nom sona,

amb major puresa.

I del cel a la terra,

aquella estrella enlaire,

al despertar,

baixa amb rapidesa inefable,

com escuma blanca,

dolçament acompanyada,

pel dolç soroll del teu pit,

provocant desesperades carícies

i precipitats petons.

 

Mira l'estrella,

el meu amor...

és blanca, com la teva ànima,

mira-la, i que els teus ulls

continuïn sent,

aquestes roses perfectes,

que em transporten cap a ella,

i fan que en els meus somnis,

solament existeixi la teva imatge.

J.Plou

Els meus ulls estan plens,

de la llum dels teus;

el teu cel i la meva terra,

es fusionen...

la meva ment, està neta,

d'amors pretèrits

i la meva veu,

cansada d'ometre el teu nom.

 

La llenya que aquest foc consumeix,

encara està impregnada de saba;

el meu cor es destil·la,

amb la teva presència,

amb la teva veu,

amb l'ombra que em dónes.

 

Noctàmbul sóc de tu,

Ja les meves nits no són negres;

el saber que estàs aquí;

converteix el meu horitzó ombrívol,

en una impactant llum sideral,

que es reflecteix en el mar

de la meva esperança.

 

No eclipsis la meva plenitud,

no cobreixis la seva llum blava;

Que la meva cara,

brilli davant la teva,

i junts caminem

per la sorra de l'eternitat.

J.Plou

Si em demanes que acabi amb la pobresa del món,
¡ho faré a l'instant.!

que viatgi fins al Sol sense cap nau espacial,
¡ho faré solament per tu!

que et dugui de passeig al voltant de la lluna,
¡ho faré amb il·lusió!

retrocedir el temps al dia que ens vam conèixer
¡ho faré sense dificultat!

que creui els mars del món nadant,
¡ho faré de bon grat!

els deserts a peu i els núvols volant,
¡ho faré pel teu amor!

fins i tot demana'm que sigui humil.

Però, per favor, no em demanis
gens impossible...

¡que deixi de veure't...
¡que deixi de cridar-te!
¡que deixi de desitjar-te!
¡que deixi d'entendre't!
¡que t'abandoni!

i sobretot mai em demanis...
¡Que deixi d'estimar-te!

J.Plou

AHIR VAIG DESPERTAR D'UN SOMNI 

Ahir vaig despertar d'un bell somni,

que va orientar els meus sentiments,

em vaig adonar, que les meves ànsies,

s'aferraven al teu cos, per moments;

em vaig il·luminar en els teus ulls,

recolzant-me en els teus fonaments,

vaig trobar l'amor en les teves paraules,

i sobre el teu pit, summament acollidor,

em vaig dormir plàcidament... 

les estrelles del cel, baixaven,

a les meves mans tremoloses,

en l'horitzó, el Sol brillava i la pluja,

es va convertiren una suau carícia.

Amb la teva sola presència,

fins la mar es va fer espessa

i el fort vent i la tempesta,

es van tornar en suau brisa…

Ahir vaig despertar d'un somni,

que em va fer sentir, aroma de rosa,

aquesta flor que creia sense olor,

el recés de les teves paraules,

em va ajudar a viure l’amor.

El teu somriure franc,

en el blau dels teus ulls,

brillava pel seu color

i la dolçor dels teus petons,

em va donar força i valor.

Avui vaig despertar del meu somni 

i tu encara no havies canviat.

el meu cos buscava en el teu cos,

la calor d'un punt il·luminat,

per les estrelles que vas posar

en les meves mans... 

Les meves il-lusions,

i la meva consciència
es van fer fortes, 

 amb la teva presència.

J.Plou