Encara sota els efectes d’una nit boja de marisc i alcohol, agraint no haver sortit de casa per anar de festa, m’he vist obligat a saltar del llit per desplaçar-me, cames ajudeu-me, cap el lavabo.
Assegut a la tassa del WC, me n’adono del balanceig constant del meu cos inestable. Intentant estabilitzar-me, m’atanso cap el transistor i, aprofitant que està sintonitzat sempre a la meva emissora preferida, m’esforço per activar-lo.
Em cauen les parpelles i torna el balanceig. A aquesta hora el programa d’en Margarit és líder indiscutible, carregat de broma i ironia, de sobte escolto el que crec serà per mi la noticia del dia: “les begudes energètiques les va inventar un austríac que va anar a Thailàndia a vendre raspalls de dents, per combatre els desajustos dels canvis horaris”.
D’entrada gesticulo incredulitat, però les explicacions posteriors i els arguments convincents em fan considerar que l’explicació és una realitat. Mirant-me al mirall me n’adono que sobtadament la cara ha canviat d’aspecte, els ulls es mostren ben oberts expressant una certa sorpresa, el cos ja no es balanceja: m’he despertat de cop.
Sortint del lavabo, avançant cap el menjador amb passes fermes i decidides, em planto davant del balcó, observant el paisatge gris d’un matí encalitjat que en prou feines em permet observar si avui fa bona mar. Em sento bé, despert, amb ganes de sortir a prendre l’aire, agafar el cotxe i presentar-me al mig de la plaça major de Prades i fer 48 fotografies a la famosa font que un dia a l’any aboca cava a dojo.
Sempre he cregut que els efectes de les begudes energètiques eren autèntica fantasia comercial, però avui, sembla que de només sentir-ne parlar, les piles gairebé descarregades pels excessos nocturns apareguin plenament recarregades i convertides amb alcalines de llarga duració. Em sento una mica com el conillet de l’anunci, però amb l’alerta activada, que encara estem en plena temporada de caça.
David Rof - Tarragona, 26/02/2011
