RISOTTO DE CALÇOT
Foto: E.S.
Aquest cap de setmana hem anat al poble a fer una calçotada i he aprofitat per intentar un plat que feia temps que em ballava pel cap: RISOTTO DE CALÇOTS.
El cert es que, ja sigui perquè va quedar bo, ja sigui perquè hi havia gana o ja sigui perquè van voler quedar be, les impressions per part dels començalls van ser bastant favorables.
Passo a descriure l’elaboració del plat per si algú s’anima i ho vol provar …
Tot comença coent els calçots com es fa a tota calçotada. De tots els calçots cuits en vam retirar uns 15 i els vam deixar tapats amb diaris, mirant de que no coincidiguessin amb les pàgines de les esqueles. D’aquestos 15 calçots, cinc van ser despullats de la part externa que queda carbonitzada i tallats a trossos de uns 2 cm de llargada. Un cop tallats, es van posar a coure amb molt poc foc junt amb una bona porció de mantega. Hi van estar uns 20 minuts en cocció, però encara es podien haver estat 20 minutets més. El que pretenia en aquesta operació era que la mantega s’impregnés del fumat i de l’aroma del calçot fet al foc. Per cert, que no ha de bullir la mantega.
La resta de calçots, pelats també, els vam tallar a trossos de uns 4 cm i els vam posar al got del “Turmix”, on la Li els va triturar una bona estona.
Ja ben triturats, s’hi va afegir un potet de crema de llet per cuinar. Més ball de “Minipimer” fins a deixar la crema homogènia. Ah! I corregida de sal. Ara tocava deixar el triturat en repòs.
Mentre reposava la crema, la Li va xafar amb el morter unes quantes avellanes, tot buscant que entre l’arròs s’hi notés la textura que se sent de fruits secs a la salsa de romesco o salsa de calçot. Un cop xafades les avellanes es van afegir a la salsa que estava reposant. Més “Minipimer”…
Mentre tot això estava en dança, un litre aproximadament de caldo de verdures estava camí de l’ebullició.
Tornem als calçots que estaven junt la mantega; amb l’ajut d’una espàtula els vam separar deixant tota la mantega fosa a la paella per poder, posteriorment, fregir l’arròs ( del tipus bomba i ben fregidet ). El retirar els calçots ho vam fer per tal de que no es desmuntessin mentre es fregia l’arròs. Pensem que és ceba i tendeix a desgrunar-se.
Ja sols quedava afegir el caldo a l’arròs, anant remenant i anant afegint caldo segons anava demanant. Amb els primers gotets de caldo hi vam afegir els calçots que havíem retirat abans de fregir l’arròs. Seguíem remenant l’arròs suaument.
Passats uns 17 minuts, i havent-se begut l’arròs tot el brou de verdures, es va afegir el triturat de calçot amb la crema de llet. Més remenat suau i dolç del conjunt Això ja estava quasi a punt.
Per acabar el plat, el vaig empolsegar amb trossets de brot de cebollí i en vaig “plantar” uns quants, a modus de calçot quan és a la terra.
La propera vegada que ho torni a fer, hi espolsaré gotetes de salsa de romesco per tal de que cada cullerada sembli una mossegada de calçot.
De la resta del dinar, que voleu que us digui. Una calçotada és una calçotada, però com sempre, el millor va ser la companyia. Ja sigui una hamburguesa del Mac Donalds, ja sigui un menú de Celler de Can Roca, si la companyia no és la ideal, l’àpat queda deslluït.
Sols em queda donar les gràcies:
Gràcies Li per fer d’aprenenta de cuinera.
Gràcies “Maionesa” per la mel de les teves abelles.
Gràcies “Germana” per posar la casa.
Gràcies “Aquawoman” per les fotos.
Gràcies Toni per portar la “Aquawoman”, la seva salsa i el vermut.
Gràcies nenes, l’una per enfadar-se amb son pare, l’altra per tenir el dia simpatiquíssim i la darrera per passar el dia amb son pare.
Gràcies abelles del “Maionesa” per la vostra mel i per picar-me a la parpella, al Toni a la ma, a la “Aquawoman” al cap i a la meva “germana” al coll.
I GRÀCIES PER TENIR A MA L’AZARÓN I L’AFTER-BITE !!!!!!!
La propera, més I millor.
