Txus Garcia


Justicia poètica

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 22:06

Un terremoto emocional endemoniado,

un jaguar que les observa desde la espesura de la selva.

Una cinta de seda alrededor

de una bomba de relojeria a punto de estallar.

Una maniobra de nunca atracar,

un perfume de aromas orientales,

un desayuno con tamales,

un accidente previsto en los planes,

del artista equilibrista, del aragonés errante,

a punto de traspiés.

Una lagrima como una perla,

que vuelve al mar, sea como sea.

Suplicando por algun tipo de relación digna de llamarse humana,

que lleve la pena y la quebrada en el bolsillo del corazón.

Una de esas malas compañias,

factoria de melancolia,

que no vienen a ver si pueden,

sino porque pueden vienen,

una indigena alienigena,

que solamente bebe

justicia poética.

Una contienda contenida y loca,

un beso en la boca de la botella

de flor de caña -gran reserva-,

sobre una mesa repleta de vasos vacios

y limones exprimidos.

Una sed de ilusiones infinita,

donde nacen y mueren

las acciones que brillan,

en el tiempo que contempla

un mundo hecho a medida,

no sólo del que siembra,

sino del que es semilla.

ENRIQUE BUNBURY


Sabotatge de l'art

ART — Publicat per katalitz @ 13:51

EL SABOTATGE DE L'ART BUSCA ser perfectament exemplar i, alhora, retenir cert element d'opacitat -no vol ser propaganda sinó xoc estètic- terriblement directe però subtilment esbiaixat també; acció com a metàfora.

El Sabotatge de l'Art és la cara oculta del Terrorisme Poètic (TP) -creació a través de la destrucció- però no ha de servir a cap Partit, ni al nihilisme, ni a l'art mateix. Així com en bandejar les il·lusions s'intensifiquen els sentits, de la mateixa manera la demolició de la plaga estètica endolceix l'aire del món del discurs, de l'Altre. El Sabotatge de l'Art només serveix a la consciència, a l'atenció, a la vigília.

El SA va més enllà de la paranoia, més enllà de la deconstrucció -la crítica definitiva-; és un atac físic a l'art ofensiu -yihad estètica. La mínima taca de mesquí egoisme, o fins i tot de gust personal, contamina la seva puresa i fa malbé la seva força. El SA no pot mai buscar el poder, només pot alliberar-lo.

Les obres d'art individuals (fins i tot les pitjors) són en gran mesura irrellevants -el SA busca danyar aquelles institucions que se serveixen de l'art per a limitar la consciència i enriquir-se amb miratges programats. Aquest o aquell poeta o pintor no ha de ser condemnat per una falta de visió -però les idees malignes sí que poden ser assaltades a través dels artefactes que generen. El MUZAK[1] està dissenyat per a hipnotitzar i controlar -la seva maquinària bé pot ser destrossada.

Cremes públiques de llibres -per què han de ser fatxes i funcionaris de duanes els qui monopolitzin aquesta arma? Novel·les sobre nens posseïts pel diable; la llista de llibres més venuts del New York Times; pamflets feministes contra la pornografia; llibres de text (especialment Ciències Socials, Civisme, Salut); piles de El Tiempo, El Mundo i altres diaris de supermercat; retalls seleccionats d'editorials cristianes; unes quantes novel·les rosa -atmosfera festiva, ampolles de vi i porros que es passen en una clara tarda de tardor.

Llençar els diners a La Borsa[2] va ser una forma de Terrorisme Poètic (TP) força oportuna -però destruir-los hauria estat un bon Sabotatge de l'Art. Ocupar retransmissions de TV i difondre uns minuts piratejats d'incendiari art Caòtic constituiria una fita del TP; però simplement dinamitar la torre de transmissions seria un Sabotatge de l'Art molt adient. Si certes galeries i museus es mereixen un ocasional trencadissa de vidres -no destrucció, sinó una picada de creta a la seva egolatria- aleshores què passa amb els BANCS? Les galeries converteixen la bellesa en mercaderia, però els bancs transformen la Imaginació en fems i en deutes. No guanyaria el món un grau de bellesa amb cada banc que es pogués fer tremolar... o caure? però de quina manera? El Sabotatge de l'Art hauria de mantenir-se allunyat de la política (és tan indigesta...) -però no dels bancs.

No facis piquets; practica el vandalisme. No protestis; desfigura. Quan t’imposin la lletjor, el disseny pobre i el malbaratament estúpid, cal que esdevinguis Ludita[3], fica pals a les rodes, contraataca. Destrossa els símbols de l'Imperi, però recorda: no actues en nom de res més que del desig tenir el cor en estat de gràcia.

Hakim Bey

CAOS - los pasquines del anarquismo ontológico

[1] Muzak ("música ambiental", “d’ascensor” o “d’hotel”) és un tipus de música funcional construïda amb finalitat mercantil i per al condicionament i control social. És una aplicació de la psicologia, la reflexologia de la resposta, etc. Es tracta de la concepció de l'individu com a objecte de control, estudi i utilitarisme per tal de manipular de les conductes.

[2] Bey fa al·lusió a la coneguda acció d’Abbie Hoffman i els seus amics a la Borsa de Nova York (24 d’agost de 1967), amb la que van organitzar un gran caos en deixar caure gran quantitat de dòlars (falsos i de curs legal) des de dalt de l’edifici.

[3] Membre de les bandes organitzades d'obrers anglesos que es van revoltar per a sabotejar la maquinària de la indústria tèxtil que els estava desplaçant entre 1811 i 1816. Els ludites actuaven emmascarats i de nit. El seu líder, real o imaginari, era en Ned Ludd, també conegut com a King Ludd.




Les afinitats electives...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:57

GRAFÍA
Este dolor inmenso de tinta
convertido en el placer.


Por amor a Fosca

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:57

2

Recorrer el horizonte y descubrir a Fosca sobre la arena, con las piernas abiertas. Navegar hacia ella, pensando únicamente en lo salado del hundimiento.

(...)

3

Meterse en Fosca. En sus comisuras, en sus poros, en su danzante brújula inocente. Recorrer su temperatura río arriba, vientre abajo, cuello adentro.

(...)

11

Tu cuerpo, Fosca, instrumento musical de tantas cuerdas.

Para aprender a tocarlo, necesito mis tres vidas anteriores y mis tres vidas futuras...

(...)

25

Sobre la tumba de un poeta hice el amor a Fosca. Las putas de la esquina me entusiasmaron con sus gritos. Los curas de la capilla se taparon los ojos con preservativos.

(...)

31

Sax. Sex. Six. Sox. Suck.

(Ha llegado a seis orgasmos cuando, sin despojarse de las medias, oye a Ben Webster tocar el saxofón).

(...)

35

Ella besa mis tatuajes. Yo beso sus estrías. Ella besa mis arrugas. Yo beso sus cicatrices encendidas.

Francisco Hernández


Juguete de Amor

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:45

Anoche pasé frío y me desenamoré un poco.

Anoche pasé frío y fui poeta.

Anoche, mientras mi carne se helaba

y mi alma en mi cuerpo se escondía,

vi como mi amor para ti

era un juguete pasado ya de moda que ya nada valía.

Cualquier amanecer echarán

al viejo juguete de mi amor a un carro de basura,

y alefándose en la amarga soledad

oirá al carretero dar palos a su mula

que todo se lo da por un poco de paja

y, a veces, pochas uvas.

Y estaré allí donde ya nada vale nada

hasta que algún día una dulce gitanilla,

con mocos y pecas en la cara,

limpie con su manga grasienta

la suciedad que la sociedad pegó a mi alma;

y volveré a ser un juguete reluciente de amor y de alegría.

¡Que importa que me engañes si luego me sonríes!

¡Qué importa ser poeta o ser basura!

Anoche pasé frío en el cuerpo y en el alma...

Anoche pasé frío y quedó mi libertad de amor helada.

Extrechinato y tú


Como ser un gran escritor

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 11:45

tienes que tirarte a muchas mujeres
bellas mujeres,
y escribir unos pocos poemas de amor decentes
y no te preocupes por la edad
y los nuevos talentos.

Sólo toma más cerveza, más y más cerveza.
Anda al hipódromo por lo menos una vez
a la semana y gana si es posible.
aprender a ganar es difícil,
cualquier pendejo puede ser un buen perdedor.
y no olvides tu Brahms, tu Bach y tu
cerveza.
no te exijas.
duerme hasta el mediodía.

evita las tarjetas de crédito
o pagar cualquier cosa en término.
acuérdate de que no hay un pedazo de culo
en este mundo que valga más de 50 dólares (en 1977).
y si tienes capacidad de amar
ámate a ti mismo primero

pero siempre sé consciente de la posibilidad de
la total derrota
ya sea por buenas o malas razones.
un sabor temprano de la muerte no es necesariamente
una mala cosa.
quédate afuera de las iglesias y los bares y los museos
y como las arañas, sé paciente,
el tiempo es la cruz de todos.

más
el exilio
la derrota
la traición
toda esa basura.
quédate con la cerveza,
la cerveza es continua sangre.
una amante continua.

agarra una buena máquina de escribir
y mientras los pasos van y vienen
más allá de tu ventana
dale duro a esa cosa, dale duro.
haz de eso una pelea de peso pesado.
haz como el toro en la primer embestida.
y recuerda a los perros viejos,
que pelearon tan bien:
Hemingway, Celine, Dostoievski, Hamsun.
si crees que no se volvieron locos en habitaciones minúsculas
como te está pasando a ti ahora,
sin mujeres
sin comida
sin esperanza...
entonces no estás listo
toma más cerveza.
hay tiempo.
y si no hay,
está bien
igual.


Charles Bukowski


Menstruación

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 22:00

Tengo

la “enfermedad”

de las mujeres.

Mis hormonas

están alborotadas,

me siento parte

de la naturaleza.

Todos los meses

esta comunión

del alma

y el cuerpo;

este sentirse objeto

de leyes naturales

fuera de control;

el cerebro recogido

volviéndose vientre.

Gioconda Belli

Powered by LifeType