Txus Garcia


ELS VELLS I ELS JOVES

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 18:30

“Incomprensibles ens semblen els joves”,

així rondinen els vells constantment;

jo, per part meva, diria això altre:

“incomprensibles em semblen els vells”.

Aquest voler-se aguantar en el timó

en tots els casos i en tots els papers:

aquest vantar-se de ser imprescindibles,

ells i els seus “ulls que ploren en silenci”,

com si algú hagués causat un mal al món.

Ah, és una cosa que no arribo a entendre.

¿Poden els joves, en llurs gosadies,

fer i portar a terme quelcom de millor?

¿Arribaran vora el cim del Parnàs

o escalaran només una talpera?

¿Amb els qui lluiten per uns costums nous,

faran els homes millors o pitjors?

Sembrant la pau o atiant temporals,

fent de diables o d’àngels del cel...

queda una cosa que s’ha d’imposar:

el dia és d’ells, la seva hora ha arribat:

que plegui Otel.lo, hi ha un nou espectacle.

Ells dominen l’escena, els toca a ells.

Theodor Fontane

Powered by LifeType