Txus Garcia


Confutatis maledictis, flammis acribus addictis...!!!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 13:01

Que los ruidos te perforen los dientes, como una lima de
dentista, y la memoria se te llene de herrumbre, de olores
descompuestos y de palabras rotas.

Que te crezca, en cada uno de los poros, una pata de
araña; que sólo puedas alimentarte de barajas usadas y
que el sueño te reduzca, como una aplanadora, al espesor
de tu retrato.

Que al salir a la calle, hasta los faroles te corran a
patadas; que un fanatismo irresistible te obligue a
prosternarte ante los tachos de basura
y que todos los
habitantes de la ciudad te confundan con un meadero.

Que cuando quieras decir: “Mi amor”, digas: “Pescado
frito”; que tus manos intenten estrangularte a cada rato, y
que en vez de tirar el cigarrillo, seas tú el que te arrojes en
las salivaderas.

Que tu mujer te engañe hasta con los buzones; que al
acostarse junto a ti, se metamorfosee en sanguijuela, y que
después de parir un cuervo, alumbre una llave inglesa.

Que tu familia se divierta en deformarte el esqueleto,
para que los espejos, al mirarte, se suiciden de
repugnancia
; que tu único entretenimiento consista en
instalarte en la sala de espera de los dentistas
, disfrazado
de cocodrilo, y que te enamores, tan locamente, de una
caja de hierro, que no puedas dejar, ni un solo instante, de
lamerle la cerradura
.

Oliverio Girondo


CARN-A-VAL: EROS (... i Tanathos I)

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 05:08

*

"En es teu jardí, Marieta,

he plantat un pesolet d'olor,

i has quedat engolosinada

de sa llet des meu pixó"

Popular eivissenca

*

"Només cal haver sentit la carícia perfumada del codony, haver-ne tingut algun entre les mans i haver-lo mossegat, per evocar l'eròtica nuesa d'un bon cul"

Josep Piera. Estiu Grec

Molt buscava muller amb afany i trobava sols putes;
ara, puteta, en tu, una muller he ensopegat.

*

Johann Wolfgang von Goethe. Epigrames venecians

Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.

Josep Maria de Sagarra

*

(…)Totes les noies fines que ronden a ma vora

no han tingut la virtut de donar-me el consol

que dóna una abraçada, puix que l'home no plora

pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Josep Palau i Fabre


Per Carnaval... poesia brasileira!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 11:07

SUJESTESTAO

Sede assim -qualquer coisa

serena, isenta, fiel.

Flor que se cumpre, sem pergunta.

Onda que se esforça, por exercicio desinteressado.

Lua que envolve igualmente os noivos abraçados e os soldados já frios.

Também como esse ar da noite: sussurrante de silêncios, cheio de nascimentos e

........ pétalas.

Igual à pedra deteida, sustentado seu demorado destino. E a nuvem, leve e bela, vivendo

........ de nunca chegar a ser.

À cigarra queimando-se em música, ao camelo que mastiga sua solidäo,

Ao pássaro que procura o fim do mundo, ao boi que vai com inocência para a monte.

Sede assim, qualquer coisa serena, isenta, fiel.

Näo como o resto dos homens.

______________

SUGESTIÓN

Sucede así -cualquier cosa

serena, libre, fiel.

Flor que se cumple, sin pregunta.

Ola que se violenta, a causa de ejercicio indiferente.

Luna que envuelve igual a los novios abrazados y a los soldados ya fríos.

También como este aire de la noche: susurrante de silencios, lleno de nacimientos y

........ pétalos.

Igual a la piedra detenida, conservando su demorado destino. Y la nube

........ leve y bella, viviendo de nunca llegar a ser.

La cigarra quema en su música, al camello que mastica su larga soledad,

Al pájaro que busca el fin del mundo, al buey que va con inocencia hacia el monte.

Sucede así, cualquier cosa serena, libre, fiel.

No como al resto de los hombres.

Cecília Meireles

(1901-1964)


Vuelve a menudo y tómame - Hacia los placeres...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:17

VUELVE

Vuelve a menudo y tómame,

amada sensación, vuelve y tómame -

cuando del cuerpo la memoria se despierta,

y un antiguo deseo vuelve a pasar por la sangre;

cuando los labios y la piel recuerdan

y las manos sienten como que tocan otra vez.

Vuelve a menudo y tómame en la noche,

cuando los labios y la piel recuerdan...

FUI

Me desaté. Me abandoné del todo y fui.

Hacia los placeres, que medio reales,

medio imaginados en mi cerebro estaban,

fui en la noche iluminada.

Y bebí licores fuertes, como

los que beben los temerarios de la voluptuosidad.

Konstandinos P. Kavafis


ELS VELLS I ELS JOVES

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 18:30

“Incomprensibles ens semblen els joves”,

així rondinen els vells constantment;

jo, per part meva, diria això altre:

“incomprensibles em semblen els vells”.

Aquest voler-se aguantar en el timó

en tots els casos i en tots els papers:

aquest vantar-se de ser imprescindibles,

ells i els seus “ulls que ploren en silenci”,

com si algú hagués causat un mal al món.

Ah, és una cosa que no arribo a entendre.

¿Poden els joves, en llurs gosadies,

fer i portar a terme quelcom de millor?

¿Arribaran vora el cim del Parnàs

o escalaran només una talpera?

¿Amb els qui lluiten per uns costums nous,

faran els homes millors o pitjors?

Sembrant la pau o atiant temporals,

fent de diables o d’àngels del cel...

queda una cosa que s’ha d’imposar:

el dia és d’ells, la seva hora ha arribat:

que plegui Otel.lo, hi ha un nou espectacle.

Ells dominen l’escena, els toca a ells.

Theodor Fontane


FOC! - ¡FUEGO! - FIRE! - FEU!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 23:39

Foc!

Foc que tot el cor m’abrasa
Amb el brandó llençat d’un dolç esguard
Tot inflamat d’ardent desig d’amor!

Gràcia, mercè, socors i reconfort!
No em deixeu cremar, i Déu vos guard!
Flames, calor, ardor, s’escampen arreu,
Espurnes i fums se’n desprenen,
Estic abrasat d’un foc que creix sempre,

Foc! Foc!

Fora, fora, aparteu a un costat
El dur perill, llenceu de tot arreu
Aigua de pietat, de llàgrimes i plors,
Ai, ajuda, no tinc confort enlloc.
Veniu ja, o vindreu massa tard:

Foc! Foc!

Alain Chartier


SPLEEN, GOUFFRE SANS FIN O EL FÀSTIC DE VIURE... (espoirs futiles 1)

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 19:59

ESPERO CARTAS

Espero cartas que nunca llegan...

Espero milagros todas las mañanas.

Pequeños y definitivos mensajes que cambiarán el rumbo de mi vida.

Todas las mañanas voy al correo en busca de cartas que nunca llegan.

Y todas las mañanas regreso a la Eterna Espera de cartas que nunca llegan, ni nunca seguramente llegarán...

Mas sin embargo sigo esperando cartas, por que si no las esperara, ¿demonios, qué haría?

Jorge Carrol

TIME TRACK

24 horas son insuficientes... el tiempo que comienza ahora en este preciso minuto se me acaba de escapar.

Quiero vivir los nuevos minutos con la mirada de los cosmonautas.

Quiero escribir mi amor en la Muralla China cuando menos.

Quiero subir al metro en Time Square y bajarme en Lavalle.

Necesito más tiempo para vivir el sur del norte, para dormir en Panamá y despertarme en Madrid.

Quiero vivir después de todo, lo mío.

Quiero querer poder besarte en la Calle del Capitán Haya esquina Entre Ríos.

Necesito poder querer gritar silenciosamente las banderas que a cada minuto se encienden como servei d' informació agrària.

Quiero, quiero suicidarme de futuro.

Jorge Carrol


RÉZAME...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 19:56

Rézame embrújame céntrame tómame levántame madrúgame canélame entrebáilame tenme entiémpame entrepiérname envuélveme pubísame aprisióname elígeme tempráname encandílame claréame llévame llámame cállame diferénciame recórreme distíngueme enyémame enjuévame ábreme recíbeme átame desátame persígueme arrópame suspírame ladérame agítame nicotíname acósame dientéame resucítame circúlame madérame esperánzame acúname vientréame siénteme encímame enséñame ensiéname líbrame galópame azúlame hembréame hermáname mañáname espíname acéchame hamácame amárrame amásame ensélvame enrédame abrílame lámeme alméame enciéndeme saetéame estoquéame insómniame enllúviame alégrame emborráscame ventáname enhójame deshójame enrámame ármame desálmame amórame achíname

enchínchame enlúname endiósame resábiame aguitárrame astíllame ampárame enrúmbame embálame enrámame recórreme empálmame enmúgrame encuéntrame enlúchame encúbreme estréllame asómbrame desgárrame enguérrame siénteme arrodíllame sujétame corcélame cabálgame revélame aquiétame afírmame enceguéceme marinéame rásgame arrincóname enzaguáname aléjame azuléjame azafráname luciernágame castáñame coróname corazóname espárceme arbólame puéblame algazárame avelláname alborózame conténtame camíname gózame estrújame ultrájame bullaranguéame desgárrame golpéame lácerame quémame arómame guerréame fréname desenfréname acentúame extenúame persígname apresúrame jardinéame solápame endiósame endiáblame cascájame despiértame encántame hechízame solicítame necesítame neblíname échame deséchame entiérrame destiérrame

desentiérrame

Pablo Mora


HOMENATGE A MM MARÇAL

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 16:11

per l’amarga mort de maria mercè marçal

per la molt amarga mort de maria mercè marçal

per maria mercè marçal

quina ràbia quina impotència quina tristor

tanta lluita vessant-se en tendres epitafis

no puc entendre res

i em sento desabraçada

et recordo el conjur per si ens tornessis

sal aigua ventre mirall barca lluna sexe

amazona mare germana amant mestra

digues

ara a qui m’he d’escoltar

qui m’explicarà el pa i la sal

on el referent on la literatura

on el secret on la passió segons

on s'esbalça la barca i s’estalona el foc

desamor paraula

aquestes coses

més endavant moltes dones com jo et pensaran

diran jo t’hauria estimat renée

també corbs femenins i ocellots de mala ploma

faran elegies anàlisis deconstruccions crítiques

et canviaran l’essència per la fal·làcia

et recordo el conjur per si ens tornessis

sal aigua ventre mirall barca lluna sexe

i aquesta bruixa sagitària et prendrà el poema

sovint m’hauré de veure enamorada perduda

aleshores borratxa de desig li diré a una dona

que perquè l’estimo estimo les seves cicatrius

perquè sí perquè el cos m’ho demana

desampar poètic

llegeixo

estem soles

la divisa [i jo]


OVIDIANES: Perquè vull - EM PREOCUPA EL MEU CUL

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:33

Perquè vull

Plovia aquell dia. Perquè vull. Perquè tinc ganes que plogués.
Sortia ella de casa. Perquè vull. Perquè tinc ganes que sortís.
Tenia jo un paraigües. Perquè vull. Perquè tinc ganes de tenir.
Li vaig dir de tapar-la. Perquè vull. Perquè tinc ganes d'ajudar.
Va dir-me encantada! Perquè vull. Perquè tinc ganes d'encantar.
Va arrapar-se a mi. Perquè vull. Perquè tinc ganes d'estimar.
Va viure un món preciós. Perquè vull. Perquè tinc ganes de viure.
Després vàrem parlar. Perquè vull. Perquè tinc ganes de parlar.

Vam volar pel món. Perquè vull. Perquè tinc ganes de volar.
Vam sentir un món nou. Perquè vull. Perquè no m'agrada aquest.
Vam veure que és millor. Perquè vull. Perquè jo sé que és millor.
Vam menjar el més bo. Perquè vull. Perquè sé que es pot menjar.
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull. Perquè estic tip de la contrària.
Tot era meravella. Perquè vull. Perquè estic fart de fàstics.
Tot era de tothom. Perquè vull. Perquè tot és de tots.

I acabe la cançó. Perquè vull. Tot comença en un mateix.

Ovidi Montllor

Culminació

Em preocupa el meu cul, senyores i senyors..
I us en demane excuses. Però m'és molt penós.
Em preocupa el meu cul. D'un temps ençà és negat.
Se m'ha tornat gandul. Se'n diu alliberat.
Certa roba li cou. Se'm riu dels calçotets.
Demana un vàter nou. Ha dit adéu als pets.
Ell em fa anar d'esquena, i em fa ajupir el cap.
I arreu em fa l'esmena que jo sóc un cagat.

Certs papers no els admet, i més, si són de lletres.
I somnia en secret honors i grans festetes.
Em preocupa el meu cul. em vol traure la feina.
La meua vida escull. Em trau de la mà l'eina.
En els moments precisos, concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos passatges, sens respir,
de cançons i poemes que més val no esmentar,
mentre va filant trenes que després van a mar.
Es plau en reunions en les que parlen culs,
que imposen condicions tibats i plens d'orgull.
Em tuteja i se'm riu quan em parla del cap.

I al meu cervell li diu: De defecar, en saps!
I encara us diré més: M'he de seure d'estómac,
dormir a l'inrevés i aprendre el seu idioma.
I és que el meu cul, a còpia, de matar la CULTURA,
s'ha cregut ser la pròpia, i sense cap mesura
diu que ell és la cultura. I com que la tragèdia
demostra que CULTURA amb prou feines és CUL:

em preocupa el meu cul.

Ovidi Montllor


DE VI, DE POESIA O DE VIRTUT...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 22:32

- XXXIII -

Embriagaos

Hay que estar siempre borracho. Todo consiste en eso: es la única cuestión. Para no sentir la carga horrible del Tiempo, que os rompe los hombros y os inclina hacia el suelo, tenéis que embriagaros sin tregua.

Pero ¿de qué? De vino, de poesía o de virtud, de lo que queráis. Pero embriagaos.

Y si alguna vez, en las gradas de un palacio, sobre la hierba verde de un foso, en la tristona soledad de vuestro cuarto, os despertáis, diminuida ya o disipada la embriaguez, preguntad al viento, a la ola, a la estrella, al ave, al reloj, a todo lo que huye, a todo lo que gime, a todo lo que rueda, a todo lo que canta, a todo lo que habla, preguntadle la hora que es; y el viento, la ola, la estrella, el ave, el reloj, os contestarán: «¡Es hora de emborracharse! Para no ser esclavos y mártires del Tiempo, embriagaos, embriagaos sin cesar. De vino, de poesía o de virtud; de lo que queráis.»

CH. Baudelaire


LOCO AFÁN: Hablo por mi diferencia

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 22:54

“ No soy Passolini pidiendo explicaciones

No soy Ginsberg expulsado de Cuba

No soy un marica disfrazado de poeta

No necesito disfraz

Aquí está mi cara

Hablo por mi diferencia…”

¡Habla como hombre!, ¡cola!, ¡yegua!, ¡mariposón!, ¡hueco!, ¡loca!, ¡fleto!, ¡raro!, ¡Tereso!, ¡abierto!, ¡nuco!, ¡maricón! ... ¿Hombre?, ¿mujer?, ¿persona?... ¿Qué soy?, ¿quién soy? No sé. Nadie lo aclara. Sólo soy.

Así despierto, así trabajo y así sueño. Duermo cuando todos viven y vivo cuando todos duermen. Es mi vida. Pero para vivirla debo transformarme. Mi cuerpo no refleja lo que soy. Así que hay que cambiarlo. Afeitarse, las panties, la peluca, el rouge, el rubor, todo. Sólo así puedo ser quien quiero. Quien debí ser. Pero Dios -si hay- se equivocó. Me hizo cola (gay), y cola debo vivir. Sobrevivir.

Todas las noches me levanto. Ese mi día. Sin pensar en lo que me va a ocurrir, sin pensar en cuánto voy a ganar; pues todos los días se han vuelto una rutina. Ya me aburrí de preguntarme ¿hasta cuándo voy a durar? Pienso en mis amigas, en las locas, en las que ya partieron, aquellas que las envolvió la sombra: la Pilola Alessandri, la Palma, la Chumilou, la Regine. Todas se fueron y yo me sigo preguntando ¿Cuándo me llevará a mí?

Pedro Lemebel, Loco Afán

____________________________________________________

PROYECTO SALVAR UN ÁNGEL: http://www.shangaylily.com/salvarunangel.htm

salvarunangel1 (4k image)


T'estimo, amor meu! (Be my Valentine, sugar!)

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 00:30

Te amaré hasta mi muerte.

Voy a tratar de no morir demasiado pronto.

Eso es todo, todo lo que tengo que hacer...

Marguerite Duras


UNA TOMBA PLENA DE GENT!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 22:44

ANTI-POESIA I ANTI-POETES!!!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 19:31

TEST

Qué es un antipoeta:

Un comerciante en urnas y ataúdes?

Un sacerdote que no cree en nada?

Un general que duda de sí mismo?

Un vagabundo que se ríe de todo

Hasta de la vejez y de la muerte?

Un interlocutor de mal carácter?

Un bailarín al borde del abismo?

Un narciso que ama a todo el mundo?

Un bromista sangriento

Deliberadamente miserable?

Un poeta que duerme en una silla?

Un alquimista de los tiempos modernos?

Un revolucionario de bolsillo?

Un pequeño burgués?

Un charlatán?

.................... un dios?

................................. un inocente?

Un aldeano de Santiago de Chile?

Subraye la frase que considere correcta.

Qué es la antipoesía:

Un temporal en una taza de té?

Una mancha de nieve en una roca?

Un azafate lleno de excrementos humanos

Como lo cree el padre Salvatierra?

Un espejo que dice la verdad?

Un bofetón al rostro

Del Presidente de la Sociedad de Escritores?

(Dios lo tenga en su santo reino)

Una advertencia a los poetas jóvenes?

Un ataúd a chorro?

Un ataúd a fuerza centrífuga?

Un ataúd a gas de parafina?

Una capilla ardiente sin difunto?

Marque con una cruz

La definición que considere correcta

Nicanor Parra

1 2  Següent»

Powered by LifeType