Encara som JASP

Recordeu aquell anunci ? era sobre un cotxe. Recordeu que era un producte per a gent jove i que el model era JASP ("Joven Aunque Sobradamente Preparado"= JASP) no sé per quina raó m'ha vingut al cap i me n'adono de que els que erem de la generació JASP, on som ara ? que fem ?

Som gent de més de trenta que vam tenir tot un munt d'oportunitats pels estudis, encara podíem triar que fer. I l'horitzó tant gran i l'enorme ventall de possibilitats ens esporuguia alhora que ens feia somriure pensant en tot el possible. I de tot el que volíem ser, de tot el que pensàvem que faríem, de tot el que creiem que aconseguiríem,... que hem fet? on hem arribat? quen hem complert? a què hem renunciat?

Alguns tenim encara molt lluny els objectius idealistes que ens van fer triar un camí i no l'altre. Els desenganys ens han fet tocar de peus a terra i ja no és tant gran l'horitzó, fins i tot mirem més i més als costats a veure si el podem fer més llarg, més ampli. Per a alguns es pot haver convertit en un tub que no deix mirar als costats i que ens encamina potser sense saber-ho cap a on no volem anar.

En el fons pensem que seguim essent JASP i que no ens han de fer canviar els altres, ni podem renunciar a tot el que ens empenyia, pq si no, renunciem a l'essència del que ens ha fet ser com som avui.

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Animals morts

Em sembla una qüestió de pietat el que passa amb els animals morts a les carreteres. Vas conduint i pots trobar de tot, des de gats a ocells, guineus, gossos, serps,... i em sembla una manca total de civisme que no hi hagi un sevei públic que els retiri del asfalt. És cruel el tenir-los allí fins que desapareixen pel temps. I més d'un cop, confesso haver-me saltat alguna senyal per esquivar-los. Soc incapaç de xafar un cadàver i seguir fent tant tranquil-lament. No es tracta de pietat ? fins i tot d'higiene?

I més m'esgarrifo quan penso en el conductor que hi ha topat. Quants d'ells s'han parat ? Quants d'ells s'han agafat a la possibilitat de que sobrevisquessin ? Es un ésser viu i el matem, involuntàriament, però... l'omissió d'auxili no és també delicte ? Hi ha centres hospitalaris per a animals, de guàrdia 24 h. Els hi podríem portar i mirar de fer alguna cosa per aquell pobre animal que hem mal ferit. Es el nostre deure, la nostra obligació, res excepcional si tinguéssim clars quins són els valors ètics mínims envers qualsevol ésser viu.

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

El numero 10

Aquest és el número 10. Em sembla mentida que ja porti tants articles en sols 2 mesos. Però, segons sembla, tinc moltes més coses a dir de les que m'imaginava. I segueixo pensant que no s'acabaran els motius ni els temes per escriure. Això espero.

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços   

1 2 3  Següent»