31 Des, 2006

EL DARRER DIA DE L'ANY

Publicat per msrpalm 16:22 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

La nit de cap d’any .

Volia ser el darrer blog publicat de l’any , però no soc un friky de la internetesse i se que per la darrera campanada no estaré per la faena de prémer cap intro com col·legues que quan l’efecte 2000 van esperar el minut 1 del 2001 per a fer test de ftp .

En fi Pilari , hi ha gent de la blogosfera Tinetaire que enyora l’avi el dia de l’home dels nassos , i això “ m’ha llegao” son coses quotidianes que em fan pensar en el darrer dia de l’any de molts anys. Recordo els meus avis ... els que vivien a casa, els padrins del mano ... pendents ... sempre al tanto ... recordo que amb la pandilla quedàvem despres de les campanades a la disco del poble , no vam fer mai cap sopar ni ressopo , sopàvem a casa i desprès a cremar la paga i quan s’acabava a robar cubates .

Les nits de Cap d’any sempre eren , i son especials , m’emociono moltíssim i penso amb els meus amics ... molts treballant en l’àmbit del que sempre vaig lluitar de fugir , el clor que vaig mamar i l’ambient fabril en que vaig créixer, sabia que tenia de sortir d’aquest ambient , tot i que vivia a 100 m de la fabrica sabia que a les 12 de la nit del dia 31 de gener tocava el Pito , ara crec que ja no sona , sabia que hi havia gent pendent del meu futur que no es menjava els raïms amb els avis , però que estava pendent de que la caldera , el reactor, la tuberia... no s’apaguessin i que els camions sortissin puntuals cap a la nomina dels nostres pares ... per a que poguéssim tenir la possibilitat de marxar .

Ara les coses son diferents , les comunicacions han canviat molt , els governants de Flix parlen amb els ulls encesos del projecte del meandre , de la planta nova fotovoltaica, de la descontaminació de l’embalse ... de ... en fi de moltes coses que fan ... que em senti mes que mai Flixanco , que vegi sense cap mena de dubte que he fet el que tenia de fer , ni mes ni menys ... que el poble ha complert ... donant-me oportunitats d’estudiar , de fer Ràdio , premsa , teatre , treballar ... en fi que sempre em estat un poble punter i pioner ... total que tinc la sensació per primera vegada ... que estem en PAU .

Se que és un camí sense retorn , i se que quan arriben a la gasolinera ... es fa un silenci dins del cotxe que esperem ser capaços de fer entendre a la nostra filla .

Que aquets any sigui al menys ... la meitat de Bo que el darrer .


 

22 Des, 2006

TINGUEU TOTS UN BON NADAL

Publicat per msrpalm 11:46 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Els dies de Nadal

Recordo els dies de Nadal , la fred que “fot” a Flix , les preparacions del ressopó , i sobretot l’esmorzar del dia de la loteria , la tele ... en blanc i negre , els padrins atents , i ma mare amb la botella de Rondel preparada, que .. toques o no, la grossa .. estava sentenciada amb Rossita la de dalt , la Senyora Teresa ., Benita , i tothom que sempre rondava per casa , deien que en un got de “Duralex” el cava és mes bo , i a fe de deu que el devia ser .

La cantarella dels nens de la Loteria , i l’olor de la capça de cartró on desàvem les figuretes de fang del pessebre , les primeres nocions d’electricitat que m’explicava el pare , per posar les bombetes ... tot això m’ha vingut a la memòria quan un company de feina ha posat el sorteig en directe per Internet , la veritat és que la cosa no ha canviat gaire , l’únic és que ara el Pare soc jo i juntament amb Ester veiem amb esperança que la cara de Montserrat és la mateixa que la nostra quan érem petits , que si el Tió, que els reis , que dinarem per Nadal ? que hi serem tots ? que puc embolicar els regals ? ... algun que ja en comença a amagar per al tió ... tot i que ja te 12 anys igual que nosaltres que ja en tenim 43 ... mantenim el misteri i la màgia d’aquest dies .

Us desitgem de tot cor un Bon Nadal , i que l’any vinent sigui Bo per tothom .


 

14 Des, 2006

Les stars ... els tontots

Publicat per msrpalm 12:46 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | General
No volia que s’acabés l’any i no tenir cap apunt al blog corresponent al mes de desembre. Com podeu veure els de la meva llista de compis , aquest mes no us he fotut gaire la pallissa.

Estava pensant en fer algun motiu nadalenc, però aquest any encara no m’ha agafat cap vena consumista, encara no m’ha arribat l’esperit nadalenc i ni tant sols se que posar a la carta dels reis.

L’estat d’ànim , entre unes coses i altres no és l’optimista que en mi acostuma a ser ... sembla que estigui obligat a estar sempre content ... no se ... ja sabeu que aviat s’em passa ...

El títol d’avui be per una nova experiència que estic passant dins del mon laboral , i que m’està il·luminant sobre la manera de sobreviure que te la gent i que diu molt de ells mateixos ...

Qualsevol cosa per tal de semblar un pam mes que els altres ... qualsevol cosa per tal de tenir mes diners... qualsevol cosa per tal de fer-se amb un estatus diferent als seus iguals ... i quan totes les maniobres fallen ... a buscar ramat per fer pressió social...

Desprès hi ha la classe de gent que confiem en que tothom te el que es mereix tard o d’hora, que si es fan les coses be ... sols es qüestió de temps ... que s’ha de ser treballador i puntual ... i sobretot que amb il·lusió i ganes de fer les coses be ...

Pues no . Hi ha gent que per defecte , son bons ... senzillament perquè si ..., fulano ho ha dit i l’ha portat ... i diu que remata uns corners de cap ... que te una esquerra de seda per a solventar tots els problemes de l’equip , i que no es pot escapar ... que li tenim de pagar un paston i tal i qual ... que no sabem que hem fet fins ara sense ell ... que si no l’agafem ... ens anem a pique ... que ... i resulta que ... al cap de un any ... res de res ... que no rematava els corners com s’havia dit , que a mes es baralla contínuament amb els companys ... normal ... si cobra el doble que ells ... que no te els resultats brillants que s’esperaven ... i que teníem al menys tres xavals amb mes estudis i predisposició ... que no tenien representant artístic ... i que ho haguessin fet millor ... i que continuaran igual ... de tontots ... però els star ... si marxen ... que és lo normal ... continuaran foten el pel vagin on vagin això si il·luminant als que vivim en la foscor .

En fi que hi ha gent que ho te facil per semblar una star i n’hi ha d’altres que tota la vida seran “ un diamante en bruto” , els tontots que empenyent el carro ... els curritos ... i que segurament si s’aturessin ... ja veuríem si els stars ... sabrien pujar la persiana , regar el camp , encendre els llums , fer la compra, treure la brossa ... sense entrar en temes de ser bon company, amic , sincer , honest ...

Els que es pensàven que éren el fills de l’amo , no tenen relleu , quan s’en han donat compte de que no “se necesitan heroes” que no siguin dels seus ... ja estan desenganyats i es dediquen a la complicada tasca de fer el que li manen , i animar als mileuristas .

En fi compis ... continuarem endavant ... confiant en que algun dia ... la boira escampi ... i vegèsim millor , i mes lluny .

Ah i miraré de publicar alguna cosa mes aquest més , quan m’entri l’esperit nadalenc.

Salut