El litigi promogut per l'advocacia de l'Estat contra el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt va tenir com a protagonista destacada Pilar Fernández Bozal, aleshores màxima representant dels cos de lletrats de l'administració espanyola, i ara consellera de Justícia del govern d'Artur Mas. La implicació de Fernández Bozal en l'afer de la consulta d'Arenys va anar més enllà de la tasca de coordinació pròpia de la responsable d'uns serveis jurídics d'aquest nivell, ja que va ser ella mateixa la que va firmar els dos escrits presentats al jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona contra l'acord del ple en què es va decidir fer costat a la consulta.

  El primer escrit signat per Fernández Bozal té data de 7 d'octubre del 2009 i inclou, com un dels elements del seu argumentari, l'afirmació següent: “Una consulta relativa a la secessió d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol i la seva integració com a estat independent dins de la Unió Europea entenem que excedeix àmpliament la competència pròpia municipal i el caràcter local, a més de ser un afer d'especial rellevància no per als veïns del municipi concret sinó, segons el nostre criteri, de tot l'Estat espanyol, perquè compromet la integritat del territori nacional”.

  Fernández Bozal va ampliar aquesta línia argumental en el segon escrit, del 20 d'octubre del 2009, en què subratllava: “Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la seva sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general, i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política”.

  Bozal entenia que, amb l'acord del ple, Arenys de Munt assumia com a pròpia la consulta i es col·locava fora de la llei. “Autonomia no equival a sobirania, tal com ha indicat el Tribunal Constitucional, ni pot vulnerar els àmbits competencials d'altres administracions públiques”, va escriure i va cloure la seva argumentaria exposant que un ajuntament no pot donar “cobertura legal a una activitat que l'ordenament jurídic prohibeix”. Va complementar l'argument amb referències de jurisprudència sobre diversos casos d'ajuntaments del País Basc que havien organitzat actes “proetarres”, com ara el de Gatika, i les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que els prohibien.

 

  La contundent actuació de l'advocacia de l'Estat va comportar una resolució judicial que prohibia de dret, i no de fet, el referèndum. Tot plegat va encendre, i molt, el debat polític aquella tardor. L'hemeroteca és testimoni de les moltes reaccions que aleshores es van produir entre la classe política del país.

 El que era cap de l'oposició, Artur Mas, va qualificar l'actitud de l'Estat de “ridícula i desproporcionada”, i Felip Puig, ara conseller d'Interior, va dir: “Si fos veí d'Arenys, no hauria dubtat a votar que sí a la independència”. 

Font: AVUI 

 

 La nova vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucional, Joana Ortega, ha assegurat aquest dijous a El Matí de Catalunya Ràdio que "des del Govern no s'han d'impulsar" les consultes sobiranistes. Aquesta posició és contrària a la que havia manifestat l'anterior conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, que s'havia mostrat favorable a ajudar en l'organització de les consultes sobre la independència. Ortega ha justificat la seva postura perquè "aquestes consultes surten des de la iniciativa social i particular", així que entén que "el Govern no hi hauria d'intervenir mai".

 

 Joana Ortega ha volgut contraposar el suport a aquestes iniciatives a la prioritat principal que creu que ha de tenir la Generalitat: "Aquest Govern té una clara prioritat, que és fer front a la crisi econòmica i posar tots aquells elements que facin possible que puguem aixecar el país econòmicament, que puguem afrontar els reptes socials que vénen, i per tant, aquesta serà la nostra priortitat en tots els àmbits de manera coordinada".

 Pel que fa a l'Estatut, la vicepresidenta ha explicat que no renuncien "a l'horitzó competencial de l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre". I en aquest sentit, des del seu càrrec es compromet a "intentar millorar les relacions amb l'Estat per poder recuperar tot allò que és nostre".

 Preguntada sobre la llei de consultes, Ortega ha explicat que el seu objectiu és canviar-la: "Nosaltres creiem que el que es necessita és una llei de consultes que no hagi de demanar el permís a Madrid, i el que farem serà replantejar-la per tal de poder tenir una legislació que realment sigui efectiva i no hagi de dependre de si tenim el permís de Madrid o no".

 Font: ara.cat

 

Jo només vull fer un parell de comentaris:

 Quan diuen que la prioritat és la crisi econòmica, em pregunto si saben que si fossem un estat, la Generalitat comptaria amb uns 90.000 milions d'euros de més per als pressupostos de la legislatura entrant.

 I respecte a les Consultes, espero que les institucions catòliques rebin el mateix tracte, ja que també "surten des de la iniciativa social i particular".

 

 Robert Castells Ferrús


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , , , , ,