11
Juliol, 2010
18:40

Un dia després del 10J

Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ]
[ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]

Mani 10JUna festa!. Malgrat la manca de previsions, malgrat les disputes al pati dels tarongers, malgrat la desafecció, malgrat la crisi... allò era una festa sense precedents. Cadascú podrà interpretar-la segons li convingui però, com hi ha món!, que tothom haurà de fer càbales per readaptar discursos futurs si volen tenir possibilitats en les properes eleccions. 

Per primera vegada, des que tinc us de raó, que sento a la Urbana admetre que s’havia superat el milió de manifestants. De fet, aquesta vegada ho tenien més fàcil perquè ningú es va moure de lloc durant hores. Així i tot, tenint en compte la immobilització, la impracticabilitat dels accessos i les manifestacions paral·leles que es van anar improvisant per falta d’espai, es podria recomanar que jubilessin, d’un cop per sempre, l’encarregat oficial de contar persones. Potser resultaria més fiable que els manifestants es numeressin en veu alta, com quan s’anava d’excursió, del primer a l’últim. Fins i tot l’Organització, desbordada, semblava haver perdut la calculadora. 

 

Sigui com sigui, i com ja he dit, el fet de superar la xifra “urbana” del milió demostra que la resposta de la ciutadania va ser rotunda i esperançadora.   

Els soterranis barcelonins també estaven col·lapsats de gent que no podia baixar del metro perquè les andanes estaven plenes i no es movien (aquests no van entrar en el recompte). A l’exterior, molts altres van abandonar la manifestació abans de poder recórrer dues illes. La manifestació al Passeig de Gràcia sobreeixia, per tots els carrers transversals i paral·lels, incapaç d’engolir l’afluència massiva. El centre de Barcelona quedava petit per acollir-hi tanta gent i quan la manifestació va començar a dispersar-se figurava una gran magrana oberta que, durant hores, s’anava desgranant per carrers i carrerons, inundant de colors la capital catalana.  

Sé de molta gent que, finalment, no hi va anar. Alguns no hi van poder i a d’altres es van estimar més seguir-ho per televisió o per ràdio mentre es penedien de no haver tingut la decisió i la confiança suficients per ser-hi. Gent que brama a la intimitat de casa seva o als cafès i sempre troben una prioritat que els impedeix participar d'aquest tipus d'actes. Gent que també ho vol tot, però amb un llindar d'esforç diferent. M'he trobat molta, molta gent que no hi va ser. Què hauria passat si s'haguessin decidit?
 

 

06
Juliol, 2010
19:42

Jo també hi seré, dissabte.

Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ]
[ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Jo també hi seré, dissabte. No em manifestaré contra res. Ni contra el TC, ni contra el malaguanyat Estatut, ni contra els polítics, ni contra els espanyols. No vull perdre més temps amb recriminacions inútils, ni amb planys estèrils. Tant m’és què hagi passat fins ara. Vull manifestar-me perquè es comencin a traçar nous camins. Per tal que els nostres dirigents vegin clar que hi ha molta gent convençuda que s’han d’abandonar les ambigüitats i qualsevol estratègia que passi per consensuar engrunes de llibertat. Ja fa temps que s’agonitza intentant dialogar amb sords. 
 Jo em manifestaré per recolzar un projecte de futur per Catalunya que passa per ser reconeguts a Europa, no a Espanya. Aniré a la manifestació perquè Europa, no Espanya, vegi un cap més entre els milers de caps que ompliran els carrers de Barcelona. Perquè la meva veu formi part del clam de veus que m’agradaria fer sentir, no a Espanya, sinó a Europa. Faré el camí, si la gentada m’ho permet, amb una estelada perquè simbolitza el què desitjo per Catalunya, la senyera me la guardo per Sant Jordi. I la duré penjada al coll per tenir les mans lliures per aplaudir i corejar totes i cadascuna de les consignes. Vull anar per sentir l’escalfor de la perseverança, perquè la gresca compartida em torni a omplir d’esperança. Vull copsar la força de la gent per recordar que tot pot començar i que tot és possible.  

No em preocupa qui es vulgui penjar els mèrits, ni qui s’enfadi perquè no se’ls pot penjar. Faré l’orni a les lamentables disputes polítiques sobre lemes i senyeres que intenten distreure de l’objectiu. Desoiré les provocacions reiterades d’alguns personatges que només pretenen la divisió i desoiré, també, les absurdes respostes a aquestes provocacions. Jo hi seré perquè hi vull ser.