Avui a Vila-seca no hi ha ningú a qui pugui atribuir-se-li aquesta mena de càrrec i encara, del meu record, ben pocs. Segons les normes gramaticals, un majordom és aquella persona que fa, com si diguéssim, d’encarregat de totes les persones que estan al servei d’una família, que naturalment és molt adinerada. Al nostre poble en dèiem majordom a aquella persona de confiança d’una família hisendada que no vivien al poble, i que tenia cura tant de la casa, on generalment també hi vivia, com de les finques, sense que necessàriament fos ell qui les treballés. D’en Siscu Gavaldà, tothom deia que era el majordom de ca Virgili.

   Ca Virgili era una casa del carrer Major, que ara ja ha desaparegut, de les que en podíem dir senyorials i que a més tenien bastantes finques. Una situació semblant podem dir que tenia el Castell, ca Folch, cal Passamaner, l’Hort del Colomí o l’Hort del Pep, (les dues primeres es conserven i les altres tres han desaparegut) en que els propietaris solien habitar les cases unes poques setmanes a l’any, generalment a l’estiu, les terres dels quals solien tenir-les a parceria. A ca Córdova els amos no venien mai. Aquestes cases tenien un encarregat o persona de confiança que vivia al mateix edifici, al que també hauríem pogut dir-los majordom, però no els hi dèiem.

   Altres cases, com a ca Sampons/Miret, ca Gustavo, ca Barenys, ca Baldrich, ca Baló, tenien directament parcers o mitgers sense que cap d’ells visqués a la mateixa casa, i amb els que s’entenien i passaven comptes directament. Finalment, un altre grup que tenien masies allunyades del poble on hi havien masovers com al Mas de Miret, al Mas de l’Albanés,  Mas de Guardiola, l’Hort de Torrell, els quals vivien sempre als respectius masos.

 

   En canvi la majordona, no hi tenia res a veure. Segons el diccionari és la dona que porta el pòndol de la casa d’un capellà. Del record de la meva generació n’hem conegut unes quantes i hem vist com els nous temps, han portat nous costums i les majordones pràcticament han desaparegut. Vam conèixer a la senyora Maria que ho era del seu germà Mn. Miró, després va venir Mn. Batlle que tenia una majordona que vingué com ell del Pla de Cabra i a la que va acomiadar perquè es veu que no podia pagar-li el sou. Mn. Cabré també vingué amb una majordona de Vinyols però que tampoc hi va ser massa temps, tancant així l’existència de majordones al nostre poble.

   Tot això m’ha vingut a la clepsa, amb motiu de la mort de la tieta Antonieta Cardona que va ser majordona de son cosí, el tiet Mn. Anton Morell, a qui va seguir en tot el seu recorregut per les parròquies del Serrallo, Perafort, Barberà de la Conca, Sarral i finalment a Torredembarra.

   Tasques i persones que ja només queden en el record.