S’ha tornat a revifar aquell pla hidrològic que anys enrere el ministre d’Agricultura assegurava que s’aprovaria “por cojones” i ara que ha tornat a ocupar el mateix càrrec, es veu que té intenció de posar l’entrecuix pel davant, i naturalment, han tornat a surar les velles discrepàncies entre els que hi estan a favor i els que en son contraris.

   Em refereixo a aquella part del pla que comporta destinar una part de l’aigua de l’Ebre a regadius, amb el perill de que si d’aigua, n’arriba poca a al final del seu recorregut, el que se’n diu cabal ecològic, el Delta corre el perill de salinitzar-se i per tant anant-se esterilitzant.

   A la primera embranzida, d’ara fa tretze anys, molts ens temíem que, més que pels regadius, l’aigua es destinaria a les massives urbanitzacions que s’estaven fent a tot el litoral mediterrani. Ara d’això no se’n parla, i en tot cas, només es destinaran els suposats excedents, a regadius. Per cert que, abans d’ahir vaig sentir com el diputat Junqueras deia que si el govern havia de complir els compromisos que havia agafat amb els presumptes nous regants, no hi hauria prou aigua ni que l’agafessin tota.

   En relació amb això dels regadius, em té capficat una cosa, sobretot quan em diuen que una gran part del destí de l’aigua transvasada ha d’anar a les costes de Llevant, on hi ha hagut darrerament un elevat percentatge de cultiu de cítrics, especialment de tarongers. Si anem de Vila-seca fins a Almeria podrem veure la gran quantitat de plantacions arrancades i/o abandonades, que mentre es mantenien dempeus es regaven.

   Si arribem a Almeria, a la zona dels hivernacles, que segurament també serien els destinataris de l’aigua de l’Ebre, podrem veure com actualment a la zona, hi ha un elevat percentatge de superfície coberta de plàstic, fins fa poc regada, que ara estan abandonats o en procés de deixadesa progressiva.

   Això em porta a fer la deducció lògica que, si amb l’aigua per a regar actual, les superfícies de conreu minven, per que en volem augmentar l’extensió? Crec que seria qüestió prèvia, proposar una transformació de l’actual situació, cap a una activitat agrària rendible per tots aquells que si dediquen.

  És quelcom semblant al que passa a casa nostra, amb els transvasaments d’aigua per a regar oliveres a comarques on cada dos per tres els hi gela les plantacions, o en altres en el que s`instal·len quilometres i més quilometres de tuberies per a regar arbres vells amb produccions minses que no poden ser rendibles de cap manera.

   Segurament que deuria ser de major interès per a la pagesia, que se li pugui recomanar i assegurar, que amb les modificacions escaients, podran fer allò que volen, que no és altre cosa que viure de la terra.