Em refereixo a la versió per homes, que he esmentat com element protector del fred, atès que tenir coberta la ronyonada era un element de confort a l’hivern, per aquells que la portaven i que ara ha caigut en desús, tot i que la necessitat de portar-ne és obvia, més encara en aquests temps de vivim, que els pagesos som molt més grans, per no dir vells, i les mancances de la carcanada es fan més paleses.

   Des que Josep Pecatis no en porta, no he vist a ningú més enfaixat pel poble, encara que molts a l’hora de treballar, en portem per dintre, d’aquelles que son una mica elàstiques i se les pot cordar cadascú per si mateix i a la seva mida, mitjançant el velcro.

   I és que portar faixa és un acte col·lectiu, ja que per a posar-la bé es necessita ajut aliè, per això ara només porten faixa els cantaires de caramelles o els de l’esbart, que son colla i no cal dir els castellers, que encara en son més.

   Aquests però, se la posen per necessitat, ja que a més de ser un element característic i propi del seu vestuari, els hi és útil per reforçar l’esquena, pel pes que han d’aguantar. És per aquest mateix motiu que la portaven els pagesos especialment quan havien de fer esforços, per això hi havia qui només se la posava al veremar o per remenar sacs, en canvi altres se la posaven per costum i la portaven sempre, hivern i estiu, i no resultava cap cosa estrafolària veure un pagès amb panyos i faixa.

   Abans es manejaven embalums més pesats que no pas ara, les portadores de verema se n’anaven als 90 quilos, els sacs de guano o d’amoníac pesaven 80 quilos, els d’avellanes 58,4 quilos, els d’olives, una quartera i els de cereals o garrofes, un quintà. Ara els sacs d’adob, no poden passar de 25 quilos, segons les normes de seguretat i higiene al treball, i la majoria de les collites les traslladem a granel.

   Per cert que parlant de sacs, estic cansat de veure, o més ben tit, d’haver vist descarregar camions de saques de farina de 100 quilos que passaven per les esquenes dels flequers, naturalment, enfaixats.

   Tornant a les faixes, val a dir que eren sempre negres, les vermelles o blaves les duen els cantaires i dansaires, les de la pagesia negres, i a Vila-seca les compraven a un venedor ambulant, que venia de tant en tant amb el tren i es passejava pel poble amb la mercaderia carregada a l’esquena i s’anunciava cridant: el faixeroooooo. Un dia el vaig veure de prop i ... no portava faixa, potser perquè l’embalum de l’esquena no pesava gaire.

   Les faixes tenien una altra utilitat, la d’amagar-hi quelcom, per això hi ha la dita que recomana que, per si de cas, “s’ha de portar un roc a la faixa”. Els pagesos del poble no si posaven pedres, hi solien portar la petaquilla, llibret i peladits i el mocador, amb major motiu quan només duien panyos, que no tenen butxaques.

   Com que ara hi ha més castellers que pagesos,, els fabricants de faixes, no han hagut de tancar el negoci, o potser alguns si. De fet, als xinos, jo encara no n’he vist.