Enguany com quasi sempre, he tornat a Mas Calvó, i he pogut constatar que, el que avançava l’any passat, en relació a l’increment de veïns-devots de Reus i la disminució de feligresos-romiants de Vila-seca, tot i que uns dies abans, tots els nens i nenes de les escoles de Vila-seca van rebre una invitació programa de l’event commemoratiu.
   Està clar que la família propietària de la masia, també ha fet com és costum i tradició el seu propi convit a familiars, amics, socis, clients i benefactors (segons m’han dit) convidant-los a més de ser a la missa, a un dinar a base d’arròs (segons he plegat el flaire). Algú comentava a cau d’orella que, potser Sant Bernat va intercedir per desviar la línia del tren més cap amunt, com abans ja havia modificat el traçat de l’autopista més cap avall.
   A més a més, enguany i havia la colla castellera d’Altafulla, que tot fent banyes a la tradició castellera de no fer actuacions fora de Valls per la diada de Santa Úrsula, s’han afegit a la festa suplint el buit que va deixar la colla vila-secana suara desapareguda.
   Així que, entre els uns i els altres, han omplert una bona part de l’esplanada del davant del mas-castell, potser sense arribar a fer-ho com en anyades anteriors.
   En tot aquest garbull de gent de diversa procedència m’ha tocat seure a la vora d’una senyora, que m’ha semblat que era ganxeta, a la qual en el moment culminant de la missa, és a dir durant la consagració, li ha xiulat el mòbil, i ella, per comptes de posar-lo en silenci, ha contestat i ha parlat una estona fins i tot, amb un cert acalorament.
   Al tancar-lo li ha explicat a la seva companya, que era el seu marit qui l’havia trucat, que aquell matí havia anat al rovelló a la Mussara i que en tornar i sortint de la dutxa no trobava els panyos nets, i per això li trucava, i acabava dient-li a la veïna, que els homes son uns inútils, i el seu en particular, encara més, perquè en tot el matí només havia plegat un rovelló i tres pebrassos.
   Encara m’ha sorprès una cosa més de la veïna, la seva amiga i moltes de les senyores presents a la celebració, i és que a l’anar a combregar agafava la bossa, passant-se-la pel coll i acolivant-la bé per sota la pitrera, segurament per protegir-la dels pispes que devien rondar pels voltants.
   Recorda que l’any passat em va sobtar el veure la poca fe de la feligresia amb la prevenció davant la grip A, i enguany la sorpresa és la sospita dels escurabosses que hom creu que hi ha, o hi pot haver, entre els fidels devots de Sant Bernat Calvó.