CENTRE DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA A TARRAGONA

21 Novembre, 2008 09:46
Publicat per amanye, res pública

  “La criatura comença a plorar”, va dir ahir el secretari del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Lluís Noguera, per escenificar que assistíem en aquell acte de signatura d’un conveni amb l’Ajuntament a un pas més enllà de la gestació. La gestació del Centre havia començat després d’un temps de conflictes diversos, sobretot relacionats amb el tema de l’espai físic. La gestació que ha portat a l’estat actual de la criatura havia començat la primavera-estiu del 2007, quan des del Departament, l’Ajuntament i la Diputació es va acordar fer tall net amb el passat i començar les coses amb metodologia i planificació.

Vull deixar clar que sense la confiança i la implicació de molta gent hauria estat molt difícil. No voldria citar ningú. Els qui hi éreu ho sabeu millor que ningú. Gràcies a tots i totes.

Primer de tot, el consens necessari amb els sectors implicats, més endavant el disseny d’un document de bases del projecte i finalment la planificació dels passos concrets perquè el centre  pugui obrir les portes: pla estratègic de funcionament i concurs per a la tria de la direcció, sense oblidar que paral·lelament es vagin avançant les qüestions arquitectòniques de l’edifici físic. És un estil sensat de fer les coses: l’estil del conseller Tresserras.

Crec que aquest centre a la ciutat pot fer que el Camp de Tarragona sigui capital de l’art contemporani en els propers anys i aquest conveni d’ahir és una baula necessari per fer-ho possible.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

YES, WE CAN!

05 Novembre, 2008 23:15
Publicat per amanye, res pública

  Vet aquí un home esprimatxat, aparentment dèbil, caminant per una tardor americana, però vet aquí la força de la paraula i dels anhels de llibertat, la convicció, la il·lusió i la passió per la feina pública. La política també és això. També és el Luther King que tenia un somni fa vora quaranta anys, també és Mahatma Gandhi, que tomba l’imperi britànic des de la no violència, també és Barak Obama, que aconsegueix liderar des de la paraula una part de la història del seu país.

La política també és això. La política també consisteix en les complicitats emocionals. La política és gosar poder, com deia un poema del nostre Gabriel Ferrater.

Estic convençut que aquest segle XXI serà el segle dels drets i també hauria de ser el segle de l’Àfrica. Des d’aquí lluitarem perquè també sigui el segle en què els ciutadans que viuen en països oprimits puguin decidir el seu futur.I tant que podem fer-ho!

Barak Obama, que els déus et siguin favorables!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs