Cris Juanico
26 Juliol, 2008 11:11
Publicat per cmagaro,
Fest-CAT
Feia temps que no m'ho passava tan bé a un concert. Són aquells moments que sents cançons que fa temps que tenies oblidades als CD's que abans, puntualment, anaves a comprar a la botiga de discos. Aquells anys quan no hi havia Youtube, ni emule ni quasi internet. Et compraves el disc i te'l rellegies de cap a peus. I les cançons t'encantaven.
Ahir va tocar el Cris Juanico a la plaça del Rei. Va ser molt intens, perquè va conseguir ficar-se a la gent a la butxaca. Per uns era fàcil, quan et saps totes les cançons i veus que passen els anys i de cop, et torna a venir la lletra sencera de la cançó, com si no l'haguéssis deixat de sentir durant molt de temps. D'altres, que anaven simplement a passar la nit d'un divendres a la fresqueta, crec que també els va acabar de convèncer amb aquell accent de Ses Illes tan bonic...
En resum, que vaig disfrutar molt!
Peuades damunt s'arena...
Turisme de qualitat?
21 Juliol, 2008 16:16
Publicat per cmagaro,
General
Va ser dissabte a la nit a la Pineda. Anava pel carrer tranquil·lament dirigint-me a un restaurant on m'havien citat. Era pels volts de les deu del vespre quan vaig veure que se m'acostava. Era anglès, de 1,90 m i com a mínim 95 kg de pes. Amb la seva samarreta d'un equip de futbol anglès que ara no recordo, s'aproximava a mi per la mateixa vorera, juntament amb tota la seva colla. Va esperar-se fins que em va tenir a tocar i llavors... va deixar anar tot un efluvi interior d'estat gasós que per sort només tenia gust a cervesa (de les tantes que devia haver begut fins a aquella hora del vespre). Bé, per ser més concrets, van ser dos els rots que es va tirar mentre passava pel seu davant. Ni es va immutar, tampoc no esperava que específicament fos jo la receptora d'aquell regal... podria haver-li passat a qualsevol...
Davant d'aquest fet... què pots fer? no t'hi tornis perquè aquest tiu en fa tres de tu- vaig pensar.
El problema és que com jo n'hi ha cada dia de persones anònimes que han de patir aquests tractes i coses pitjors. M'imagino els cambrers de la costa, recepcionistes d'hotel i d'altres que per quatre duros mal pagats fan tantes hores durant la temporada estival, per a poder pagar-se la matrícula del següent any, per portar diners a casa... Si almenys se'ls reconegués la seva feina amb tot el que han d'aguantar!
D'altra banda, se'm planteja una altra qüestió que any rera any pels volts de l'estiu retorna al meu cap: quin és el turisme que volem buscar? qui volem que ens vingui a veure? potser ja hauria de passar l'etapa de turisme de sol i platja, de borratxera i vomitada que malauradament sempre acabem contemplant. I si la gent que ve d'altres climes també s'interessés una mica més per la riquesa del nostre país, la cultura, la gastronomia, la història... si n'hi ha de coses per fer! Que vinguin a la platja també, però... de què parlaran quan tornin a casa seva? del fish & chips del bar de la cantonada?
En fi...