BLOC DE MARIO RIGAU

El Camp de Tarragona ens juguem la nostra posició com a territori en l'Arc Mediterrrani ens els propers dos o tres anys. La definició d'alguns dels projectes que estan actualment perfilats representa la base sobre la que ha de configurar-se aquest futur. Les institucions agrupades en la mesa Socioeconòmica que impulsa el Pla Estratègic del Camp ja fa uns mesos que van situar les línies d'atac sobre unes necessitats que alguns, de forma no gaire responsable, volen obviar. Podríem parlar del mapa d'infrastructures una per una, però això ja està recollit sobradament en els documents del abans referit Pla Estratègic coordinat per un equip tècnic dirigit per l'amic Agustí Segarra. Em centraré en la logística.

Les dinàmiques econòmiques actuals empenyen al Camp de Tarragona a ser una de les arees logístiques importants en el Mediterrani i en canvi alguns treballen en la direcció contrària. Tenir un Port i no desenvolupar totes les seves capacitats és un suicidi econòmic i més encara en un corredor litoral on trobem molt a prop els ports de València, Castelló i Barcelona. Això s'ha entés be en els municipis més propers al Port, però no així al Baix Penedés.

La primera cosa que sorprén és que alguns dels defensors del "No al CIM" també reclamen que volen ser part integrant del Camp de Tarragona amb peu d'igualtat amb la resta de les comarques, argumentant una certa marginació. Doncs be, llavors no s'entén que rebutjin el Logis Penedès donant l'esquena al que també és el seu Port, el de Tarragona, a les seves necessitats estratègiques, a les seves potencialitats logístiques. El Camp de Tarragona ja és un territori logístic si el que es vol és reforçar el paper del Port i dels seus magnífics projectes de futur associats a la logística intermodal.

Alguns dels arguments que utilitzen els membres de la Plataforma del No al CIM son simplement erronis. Fem un breu repas:

1) L'activitat logística genera llocs de treball de baixa qualitat. Res menys cert. La logística actual no te res a veure amb la imatge tòpica i estereotipada dels treballs dels molls de càrrega. El promig salarial de la logística a Catalunya està un 8% pel damunt del promig salarial del Baix Penedès. En segon lloc, la qualificació professional dels llocs de treball generats per l'activitat logística tenen diferents segments i en la intermodal encara més. Si a això afegim que el projecte logístic del Baix penedés portarà sumat un centre de recerca i desenvolupament tecnològic de la logística impulsat per la Generalitat i la URV, llavors ja tenim clar que aquest projecte generarà llocs de treball de qualitat en quantitat interessant per la comarca. Però es que a més a més, personal expulsat dels sectors de la construcció i dels serveis poden trobar en aquest projecte una oportunitat no només per tornar-se a col·locar, si no també per requalificar-se professionalemnt dins un espai laboral que donarà oportunitats a qui les vulgui aprofitar. Finalment, per afegir un d'entre d'altres beneficis laborals d'un projecte com el del Logis Penedès estaria que ofereix una seria oportunitat de treball per a persones que volen optar a jornades parcials compatibles amb altres activitats o responsabilitats personals.

2) Un mega projecte logístic ensorrarà el territori per saturació del transport. Això és senzillament fals. Primer per que la concentració permet l'ordenació i segon per que tot sembla indicar que el Baix Penedès tindrà activitat logística si o si. Ara depen del propi territori escollir si aquesta presència logística ho serà concentrada i acotada, amb d'altres infrastructures i serveis associats ben coberts, o acabarà esquitxant tota la comarca de petites zones logístiques en una subhasta entre els municipis. La primera opció situa el Baix Penedès en una posició de força per demanar millores relacionades amb el projecte. la segona opció deixa la comarca a la seva pròpia deriva. A la vegada, el Logis obre la porta a la connexió ferroviària amb el Port, a la intermodalitat i jo diria que a la modernitat. No fer el Logis representa caure en el minifundisme polític i económic i el perill de que alguns municipis veguin en la ubicació d'una empresa la seva salvació amb el que es produiran monocultius empresarials sempre perillossos.

3) El Baix Penedés te dret a decidir sobre el seu propi futur. Si, per descomptat, però jo afegiria que responsable i objectivament. El Baix Penedès corre el perill de quedar-se despenjat de les grans apostes del Camp de Tarragona. Si això és així finalment, el Baix Penedès serà, principalment, allò que no vulgui ser l'Alt Penedès. Un Baix Penedès rural i de serveis de baix impacte econòmic patirà més que ningú les conseqüències de l'actual crisi econòmica. Certament, una dosi d'egoísme fa que alguns que tenen allà la seva segona residència o famílies que es dediquen a l'activitat agrícola -però que han fet en el seu moment bons negocis immobiliaris-, mantinguin a capa i espasa el No al CIM. A mi m'agradaria viure al mig d'un oasi ecològic, però no és així. Resideixo en una zona que es veu afectada enormement per l'impacte de l'estació de l'AVE i el polígon nord de la petroquímica, però això dona musculatura econòmica i llocs de treball i estic satisfet de que així pugui ser. Per tant, no demano res pel Baix Penedès que abans no hagui acceptat jo mateix.

Per ultim, cal advertir que tan amb el Logis com sense ell cada municipi te el dret de escollir la seva estartègia per afrontar en millors condicions la crisi que s'ens ve a sobre. Això vol dir que em resulta altament sospitòs que membres del No al CIM vulguin imposar a alguns alcaldes i consistoris que és allò que es pot fer i que no en el seu municipi, quins projectes empresaials son vàlids i quins no, en certa manera defensant la teoria de que quan pitjor millor. Caldrà estar molt alerta i lluitar pel bon futur del Baix Penedés, pel futur de la gran majoria de ciutadans de la comarca, que el que volen és progrés, treball i desenvolupament respectuòs i sostenible...com és el que proposa el projecte Logis.