30.06.06

La revetlla de Sant Joan

Publicat a Costumari | 14:14

Amb l'arribada de l'estiu es posen de manifest, novament, els lligams entre la cultura popular i l'assumpció dels cicles estacionals. En aquest cas, és la celebració de la revetlla de Sant Joan la que ens convida a encetar un nou temps festiu.

Així, l'entrada del nou solstici manté vincles directes amb el nombre d'hores solars transcorregudes durant el dia, de manera que, tradicionalment, es celebrava el dia amb més hores de sol i la nit més curta de l'any. En l'antiguitat, es creia que aquest fet coincidia amb la data del 24 de juny, però actualment, es coneix que és el 21 del mateix mes.

Malgrat això, el començament del calendari festiu d'estiu es manté intacte i preserva el costum ritual per damunt de les concrecions temporals, tot i que avui identifiquem la festa, no tant per l'herència ritual com per l'establiment de Sant Joan en el santoral. Amb tot, cal afegir que la celebració respon a la continuïtat ritual d'una festa anterior a l'assignació cristiana. Per bé que avui, com antigament, es continuen encenent fogueres per tot el Mediterrani. Això sí, la càrrega simbòlica que se li atorga, és força diferent en cadascun dels indrets que envolten el mar.

L'origen de les fogueres sempre respon a una mateixa voluntat de venerar la plenitud solar, per més que avui se n'hagi tergiversat el significat amb la lectura cristiana dels fets, que relaciona l'element del foc amb l'episodi de la “Visitació” de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabeth (mare de Joan Baptista). Ambdues van acordar anunciar els seus parts amb l'encesa d'una foguera.

Quelcom que ha convertit la revetlla de Sant Joan en la nit del foc, encara que també se'n facin per Sant Pere i Sant Antoni.

Des de 1917, però, Sant Joan deixa de ser una festa de precepte per a l'Església degut al caire pagà que estava adoptant la seva celebració.

La nit de Sant Joan també es relaciona amb altres elements com: la màgia, l'aigua o les herbes remeieres. Convertint-se en una molt bona ocasió per purificar l'aire i l'esperit. En definitiva, elements provinents de creences anteriors , més pròpies de la superstició que no pas de la religió.

Sigui com sigui, és una nit que va lligada a un gran nombre mites i llegendes. Herència directa del costum i el saber popular. I és just la pervivència d'aquests elements, la que allunya la festa d'una lectura exclusivament religiosa, per bé que durant un temps va equiparar-se la celebració de Sant Joan amb el dia de Nadal.

Tanmateix, és una festa que també s'ha intentat institucionalitzar a través de la transmissió de la flama catalana provinent del Canigó. Una flama que es manté encesa durant tot el curs de l'any i que serveix per encendre tots i cadascun dels focs que il·luminen la nit de Sant Joan. D'aquesta manera, tots els pobles i ciutats de Catalunya, però també de la resta de Països Catalans, posen de manifest la unió de la nació catalana.

En qualsevol cas, la nit de Sant Joan és, abans que res, la nit que inaugura la temporada de revetlles i festes majors per tot Catalunya: barri de Baix a Mar de Torredembarra, Valls, Reus, barri del Serrallo de Tarragona,...

I no voldria cloure aquest article sense esmentar les festes que tenen lloc als volts de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Sens dubte, una de les millors opcions a l'hora de donar la benvinguda a l'estiu.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Google
  • Netvibes

27.06.06

Corpus Christi

Publicat a Costumari | 15:32

La festivitat del Corpus Christi esdevé una excepció dins del conjunt de celebracions folklòriques que perduren fins als nostres dies. D'origen medieval i en consonància amb la formació de les noves ciutats, i per tant, amb l'assoliment d'un nova organització social i urbanística.

Sorgeixen gremis de treball i una nova classe benestant: la burgesia. Tot plegat contribueix a la necessitat de trobar noves maneres de fer, tant en el treball, com en les formes de viure i conviure.

En aquest sentit, també s'havia de trobar una nova manera de celebrar allò que fos motiu de festa i alegria, moment en el que s'opta per un tipus de festivitat participativa i dinàmica, amb la fi d'agrupar tots els estaments de la ciutat en un acte públic per a tothom. D'altra banda, també es volia deixar molt clar quin lloc li corresponia a cadascú.

La diada del Corpus estava prevista pel dijous següent a l'octava de Pentecosta i va aconseguir disposar de tots els elements necessaris per comptar amb el suport de totes les classes socials.

El que pretenia l'Església no era altra cosa que la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist enfront dels que la negaven. Quelcom que atorgava a la festa un caràcter d'ostentació més propi de les festes paganes, que no de la suposada solemnitat cristiana.

Amb tot, el braç de la clerecia es va complaure durant molts anys de la pompa exhibida en la diada del Corpus, formant part de la processó que tenia lloc pels carrers de les diferents viles i ciutats on s'hi celebrava.

Finalment, però, l'Església prengué la determinació d'abolir la festa del Corpus Christi, precisament, per l'excessiva ostentació que hi esdevenia, tot i que n'ha preservat la litúrgia. A partir d'aquí, la diada ha anat perdent el seu seguiment popular, per bé que en alguns indrets s'ha mantingut degut a les seves especificitats. Aquest és el cas, per exemple, de la festivitat que es desenvolupa a Solsona, i sobretot, de "la Patum" de Berga, que l'any 2005 fou declarada per la UNESCO “obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat”.

Val a dir que a partir del les processons del Corpus han esdevingut les actuals cercaviles de moltes festes majors de barris, pobles i ciutats. No obstant, es tracta d'una herència que recupera el caràcter pagà de bona part dels elements (bestiari, flors, enramades,...) que en el seu dia introduïren les classes populars a la festivitat religiosa.

Bibliografia:

AA.DD. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari: El calendari festiu. Ed. Enciclopèdia catalana i la Generalitat de Catalunya.
AA.DD. Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Ed. Alta Fulla i la Fundació Serveis de Cultura Popular.


Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Google
  • Netvibes