Epitafis (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Calleu, vull dormir!
Tampoc cal posar-se així!
Ara, agafo fred al cap.
Estic a l'espera d'un trasplantament.
He rebut el carnet de pacient.
Encara, aprenen tan poc?
Quatre paraules i me'n vaig!
Us estic preparant el sermó de benvinguda.
Acabo de saber la vostra data.
Podeu portar-vos una bossa de mà.
Amb tot, no val massa diners.
Ho sento, però no tinc res per menjar.
Prohibit fer aturades de més d'un quart d'hora.
Es prega no criticar els veïns.
Segurament, el carter no sap on sóc.
Amb mil vots més començarà la meva beatificació.
Sóc al primer any de vot de silenci.
Es prega que tornin la cadira de rodes.
Amb la paga que m'ha quedat, viatjo poc.
Si us plau, enceneu el llum.
L'àvia ho deia: No té massa esperit!
Em fa il·lusió: Ser a la lliga contra l'alcohol!
He perdut els papers de l'atur.
Torno a estar refredat.
Tampoc cal que t'enfadis.
Cerco sastre per refer els pantalons.
Cada cop, exigeixo menys.
Tancat fins al Judici.
No necessito res més, gràcies!
Amb aquesta planta, qui em voldria?
Només us cobraré el desplaçament.
Demà, debuto com a psicòleg.
No m'estranyaria ressuscitar.
He demanat un canvi de sexe.
Ara, no estic per a miracles.
En entrar, demaneu per mi.
Es prega ésser breu.
Ho sento, no us puc apadrinar.
No us preocupeu per les despeses.
Mort díscol accepta deu anys de vida terrenal.
Mort pobre et convida a mirar la lluna.
Ni sé quan et tornaré a veure.
Tinc la sensació d'ingravidesa.
No estic per donar consells.
Sóc aquí per força major.
No paga la pena pregar per mi.
Quan era jove ...
No penso mullar-me.
Més valent que era jo.
Us recomano el d'enmig.
Fa o fa, estic igual.
No us puc donar la mà.
Si és per veure, no entreu.
A la fi, t'hi acostumes.
Si us plau, no em toquis la gaita.
He deixat la vídua a casa.
Compte, la Parca no hi és.
Era el darrer del llistat.
Pensaments festius (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La història la escriuen les pedres que han fugit de la seva mare.
Déu és necessari, el dimoni imprescindible.
He estat humil una bona estona, ara m'estic refent.
Tinc un amic d'un altre temps, li parlo i m'escolta.
Vaig anar a un enterrament i li vaig donar el condol al mort.
Sóc un bon fidel, em fa molta mandra pensar.
Tinc la paga, ara m'agradaria veure la feina.
El mossèn és garrepa, no m'ha deixat ni un pecat.
Busco la veritat, algú em pot indicar.
Cerco un món on no càpiga ningú més.
Cerco religió on només em salvi jo.
No vull perdre el que és senzill de recuperar.
He tingut divuit anys, encara els conservo.
Un cop vaig anar de viatge, em penso que encara no he tornat.
Estic pensant que anar a la moda és tan senzill com gastar-se diners sense caler.
Sóc tan ric que hauré de contreure deutes.
És una noia massa maca per a què l'escolti.
Diuen que la dona és més intel·ligent, suposo que és perquè ho saben.
L'home empeny el món perquè té por de trobar-se amb la dona.
El pitjor de tenir un castell és portar la clau a sobre.
Estic aprenent a lluitar amb espasa, de moment he après a tallar-me.
El dimoni em va regalar un fusell, li estic pagant a trets.
No us puc dir que penso, encara no ho he descobert.
Mentre es feia vell anava guanyant temps i paciència.
Podria ser un rellotge però tinc problemes amb els segons.
El sol surt però la fosca el fa fora de casa.
El millor que té el cafè és el munt d'homes que hi caben.
Senyor, no em féssiu sant, que a l' església només van els necessitats.
Em preocupa fer-me ric, hauré de canviar d'amics.
La dona ve per viure, l'home per passar.
Déu m'ofereix una altra vida, jo prefereixo mantenir aquesta.
No em preocupa morir-me, em preocupa que el creient no ho desitgi.
Em sembla més fàcil anar al cel que caure-hi.
Tinc un cos senyor i un cap esclau.
Estic arribant tard a cada moment de la vida.
No demano massa, no m'ofereixen gens.
He estat parlant amb Déu, és un pou de saviesa.
Segurament demà serà, però qui sap què.
Estic respirant, tot i que no dono massa negoci.
Viure en un poble és el millor que li pot passar a un carrer petit.
Em van regalar una ràdio, encara no sé com es treu l'embolcall.
Escric a mà, potser aquest sigui el motiu de tenir les idees poc clares.
Li vaig donar un euro per anar a sopar, encara no m'ha tornat el canvi.
M' ha caigut un botó, no m'estranyaria que se n'hagués anat.
Poemes curts (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He escrit per comentar
que, de tant en tant, m'agrada
anar emplenant la ratlla
pel desig de viatjar
per cada indret de la plana.
Us hauré de dir,
homes benestants,
que mai els gegants
volen el glatir,
són força taujans.
Al carrer del mig,
mai he vist minyones
pensant o dormint
quan passo a les hores
que no hauré de dir.
Quan la nit demana:
Vull anar a dormir!,
és el cap qui mana,
qui pot dir que sí,
després, ni li agrada.
Després de passar
la nit encisera,
el mosquit delera
puix se'n vol anar,
sempre, porta pressa.
Al carrer del vent
ni es fan contalles,
ja són massa falles
per anar dient:
Mai ho faig debades!
El gegant volia
tenir el seu desert,
però un nan despert
li amarga la vida,
és massa innocent.
Porteu-me flors
al cementiri!,
aquest mal vici
el volem tots,
som a l'inici.
Quan parla l'amor
del meu gran saber,
voldria poder
plorar mentre planyo,
mai m'ho deixa fer.
Quan em vingui
el mar d'amor,
vull que arribi
sense dot,
sense vici.
Les hores perdudes
mai podran anar,
són massa feixugues
per tal de volar,
també són porugues.
Quan la brisa envola,
s'acaba l'estiu,
prendrà força el riu,
es perdrà la foia
entre massa amics.
Em plau saber
que, enllà del cel,
no hi ha ni estel
sense caler,
tot és recés.
En la força
dels teus ulls,
els esculls
ni faran nosa,
són saberuts.
Quan els monstres
van al llit,
és quan tinc
somnis mediocres,
mitja nit.
No han de venir
les hores feixugues,
sempre tan porugues,
sense saber eixir,
la meitat són mudes.
En la pausa
de la nit,
la natura
vol coixí,
haurà cura?
En el vent de dalt,
cerquen les ovelles
remei pel seu mal,
mai seran ateses,
el llop ni ho sap.
Doneu-me un rei
sense feblesa,
l'avinentesa
vindrà amb la llei
si la fa seva.
Mon país petit
no vol ni fronteres
ni falses promeses
ni somni traït
ni paors ni regnes.
Epigrames (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la lluna del serrat,
li poso una manta,
quan sigui a la plana,
me l'haurà tornat?
El vell arbre,
despulladet,
diu que, a sobre,
no té ni fred.
El rei com pregava
en el seu palau:
no vol tanta pau
ni tenir més gana.
Mare, com vull ser
ocellet qui vola,
sense anar a l'escola,
només tenint fe.
Una capsa
amb cent poders,
quan es tanca,
ni es veu.
Quan passa el cavall,
dringa el cascavell,
desperta l'ocell,
vola per la vall.
Per a perdre alegria
no necessito diners,
en tinc prou amb papers
i manques de fantasia.
Quan sigui pollastre,
vull panís i gra,
un galliner on passar
i un bon sol per a llevar-me.
En Jesús m'ha dit,
ara que no exerceix:
El viatjar enalteix,
no és bo quedar-se aquí!
A la porta del cel,
hi ha els salvadors,
no sé si hi són tots,
n'hauré comptat cent.
Amb un vas de vi:
ple, fort, vermell,
hi ha un tros d'infern,
el vull per a mi.
Porteu-me al país
on dormen els monstres,
cansats, prou mediocres,
vull viure l'encís.
Li he donat la rosa
tot ple d'emoció,
no vull ser el senyor,
però ser a la vora.
Camí de la mar
on dormen els somnis
els dies són llargs,
minsos els negocis.
Com estimaria
la llum del mirar,
la fada quan va
i, després, sospira.
Per no volar
ni vull anar,
per no estimar
ni vull pensar.
Les fulles canten
la solitud,
les pedres callen,
és sa virtut.
L'estimo tant
que ni és gosadia
passar-me el dia
al balcó estant.
En el port, la barca
fuig de l'enrenou
ni la vela es mou
quan el vent li parla.
Un dia d'aquests,
quan s'amaga el sol,
prendré per consol
el donar-te un bes.
La mirada dolça,
pas adelerat,
cerco l'entrellat
per trobar la mossa.
Per Nadal demano
nova pausa al món,
tenir lluny a l'amo
i trobar per on.
Una casa parla,
en ser a mig hivern,
haurà massa fred?
Viurà buida encara?
M'agradaria somiar:
un rebost ple de pastissos,
pega-dolces, els anissos,
un menjar sense aturar.
Sóc amatent i set poemes més
28 Juliol, 2019 05:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Sóc amatent
Sóc amatent de raure en altra vida
on el llevar-se sigui un plaer,
sentir el murmuri del rierol com crida
mentre comenta que vol saber.
Així, entre tots, omplirem els desitjos
de viure junts i prou units,
com llençarem les ganes i els anissos,
en una festa, ben arraulits.
I somiarem en terres lleugeres,
on cada gra haurà sa casa,
per a donar aquell dolç fruit.
Oblidarem: paper i els fulls
on recontar històries de passada
entre mil riures de grasses bugaderes.
Enmig l’estiu
Enmig l’estiu,
valent qui gosa
trobar la cova
on posar el niu.
Anar lleuger
a terres properes
sense banderes,
sense deler.
Albirar un món
on l’home sap:
trobar l’heroi.
Sóc tan cofoi,
tan esmerçat,
covard del tot.
Pobra pomera
Pobra pomera,
a l’horta estant,
com et fas gran
en primavera!
Surten les fulles,
neixen els fruits,
fan d’aixopluc
a cargols i erugues!
I ve el pagès
a comptar pomes,
vol fer mercat.
Qui li ha manat?,
mentre tu trobes:
futur incert.
En ma saviesa
En ma saviesa,
no trobo melangia
ni és fosc el dia
quan cerco la fotesa.
Són els meus anys
al cove del record,
semblen estranys,
punyents i sords.
Escric confós
amb llapis a la mà
i pensa ufana.
Mon cor proclama
que espera altre demà
molt més galdós.
Per a somiar
Per a somiar,
poseu-me dues estrelles,
que siguin meves,
les vull comprar.
Una finestra
cap al Montsià,
el riure clar
d’una deessa.
Car sóc poruc
puix fujo de tenebres
i d’embolics,
ho deixo dit
per si un déu fa befes,
em vol caigut.
No vull regne
Quan la nit
ja m’entafora
i el semblant
es torna gris,
vull el crit
per fer-lo fora
cavil·lant
per on fugir.
No vull regne
on sojornar
ni batalla
ni combat,
adéu-siau, me’n vull anar
a trobar-me sense rebre.
Si he de manar
Si he de manar, recercaré un garrot
d’un arbre vell cansat de primaveres,
hauré d’anar uns dies a capcot
per a encetar: sospites i revenges.
En un altar, posaré els meus déus
ben compungits i carregats de ciris,
estic dubtant del nombre de les creus,
sóc un sabut, galdós del seu ofici.
Si he de manar, compraré espardenya
per bellugar-me esvelt com una daina
entre els monstres prenyats i matussers.
Deixeu-me el sol, la lluna i un recés
per a oblidar la pena i la fatiga,
aquell regust, aquella olor de llenya.
Les xerrades són així
Les
xerrades són així:
Primmirades pel matí!
Pagesot perdut al tros
on el ruc fa mala cara,
des d’ahir, no ha fet cap mos,
com li sobra: ràbia i gana.
Converses de quatre cebes
amb un parell de melons,
diria que són les meves,
però parlen massa fosc.
Esquelles a la muntanya,
a la plaça, cascavells,
com recordo haver lleganya
mentre lluito amb grans ocells.
Pensaments divins (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:38
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Estic a la cua de l'infern, només tinc set pecats mortals.
Llucifer no vol condemnats de més de quaranta anys.
Jesús creu que les ovelles l'entenen millor.
Déu ha prohibit una trobada de banquers.
Al cel dels jueus, s'ofereixen crèdits sense venciment.
Jesús procurarà no sortir en tot el dia.
Jove, sense experiència, porta de cap a quatre dimonis.
Segurament aboliran el matrimoni per amor.
He pecat de més per assegurar-me el futur.
Al desert de l'infern, plou cada tres hores.
La Verge vol crema protectora per si Jesús ha d'anar al desert.
Tres dimonis s'han especialitzat en desnonaments.
Satanàs no sap com tractar els condemnats immadurs.
Necessito pecar, haig el síndrome d'abstinència.
Déu tardarà una mica, ha anat al psicòleg.
Ni vull saber quan em tocarà el darrer judici.
La Verge prepara una altra túnica per a Jesús.
Un dels tres Reis, no vol anar a la casa dels rics.
Satanàs té pressa, ha de malmetre cinc dels manaments.
Noia pecadora vol aprendre a turmentar.
L'última fornada d'àngels vol celebrar els mil·lennis de plata.
Massa miracles ofenen la discreció.
Judes entrarà al mercat de les preferents.
Déu ha anat a una fira de galàxies.
Pregaré a Déu per a veure quan m'escolta.
Apòstol jove vol fer el camí de Sant Jaume.
He pagat set misses, de segur que em toca.
Jove cerca nuvi per anar al cel.
No sé si anar al cel o a Suïssa.
Si moro amb pecat hauré de pujar a peu.
Al cel, cada diumenge és hora punta.
Ofereixo sant maldestre en trobar la glòria.
Verge, sense fills, canviaria d'església.
Déu optarà al premi de consolació.
Ànima perduda, passeu per consergeria.
Em puc salvar, però és poc distret.
Si heu de combregar, passeu pel molí.
Ofereixo miracle de segona mà.
Llucifer necessita un forner, no vol fer riure.
Déu evita els sants díscols.
A partir d'ara, els pecats tindran "co-pagament".
Volia anar al cel, però no he trobat les ofertes.
Déu ha anat a fer el camí de sant Jaume.
Satanàs vol una plaça en un geriàtric.
Sant Pere no hi és, acaba d'arribar una pastera.
Llucifer discuteix amb Satanàs una reforma laboral.
La nova teologia vol mossens casats i cansats.
Judes vol presidir totes les sessions de loteria.
Jesús no veuria bé una església amb més beats que practicants.
Satanàs proposarà a Déu: Treure cinc manaments!
Si vols anar a l'infern, prem la tecla vermella.
Per turmentar l'esperit, s'agrairia més imaginació.
Sóc un bon pecador, no necessito vigilància.
Àngel a l'atur, temptarà sardines.
Es recomana fer miracles amb efectes especials.
Canvis al cel, s'entrarà per la porta de l'esquerra.
Nou tren de beats, via tres.
Per reducció de pressupost, només es posarà un peu a la caldera.
Pensaments educatius (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu la lliçó en càpsules petites.
Aprendre es farà després de l'esbarjo.
L'escola és on no cal romandre massa temps.
La lliçó sempre té problemes de pes.
La memòria és qui domina els objectius terminals.
El mestre ha de trobar el cordó umbilical.
Aprendre sense esforç és el paradís perdut.
L'important és saber desar els conceptes.
Odien els exàmens perquè desmereixen.
Si superen el nivell, poden vessar.
Aprendre és la pausa entre dues discussions.
Les paraules acostumen a posar desordre.
És complicat trobar el veritable interès.
No demano alumnes bons, no em necessiten.
Aprofiteu qualsevol escletxa que deixin oberta.
Després de deu reformes, ara, caldria pensar.
Aprendre de mestre no és difícil, el complicat és ser-ho.
Ells potser aprenen, però a la resta, què ens queda?
Els he donat prou conceptes per si, després, tenen gana.
Quan ja quasi era tot enllestit, aplegà el polític.
La ignorància és una menja que mai atipa.
Tenim aula i alumnes, només cal trobar el teló.
En acabar la jornada, cal desar els desitjos.
La ratlla entre alumne i mestre mai és prou gruixuda.
El rendiment ha de millorar, ara, ja saben on no hi són.
Voldria sortir del dubte, però em fa paor.
L'educació és un principi químic, difícil de veure.
Aprendre és el despertar dolç d'un somni.
És complicat encabir tants savis en una resposta.
Pobrets, es pensen que sé on vaig.
Tinc vint revolucionaris i tres déus.
A l'inspector, li costa saber on sóc.
Hem fet tres programacions amb pla d'evacuació.
Ells estan contents, em recupero amb dificultat.
He demanat ajut a un controlador aeri.
Posar deu alumnes més estalvia un quinze per cent en calefacció.
Aprenen tant que no compraré més goma d'esborrar.
El departament incrementarà les hores de mim.
Tot i vivint en un buit, respiro.
Un cop destriades les preguntes, han fet un bon resultat.
No perden la fe, l'esperança és prou llunyana.
No tenen dubtes ni en demanen.
He passat mig curs en un buit de poder.
Un dia d'aquests igual m'escolten.
Tinc objectius finals ben desats en capses de cinc.
Reconeixen el número dos gairebé a l'acte.
No vull ni pensar en tot el que saben.
Escriu sense dificultat, ritme ni control.
Assolits els objectius inicials, els hem perdut.
Han portat obrellaunes per encetar el llibre.
Tenen comprensió lectora, canvien textos llargs per dues síl·labes.
Un cop enllestit el control, hem passat a oblidar-lo.
Els resultats són bons, només tres aspiraran a diables.
He trobat un alumne pensant, els altres volaven.
No ho fan millor per no deixar-me enrere.
S'acosten a la saviesa, però acostumen a desar-la sola.
Faria de mestre, però he de tocar a terra.
Tenen bones dents, però els llibres són indigestos.
Corregiré els controls, ells posaran les qualificacions.
Epitafis (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:41
Publicat per jjroca,
Epitafis
Torna, no em ve de cinc mesos!
Ofereixo cos poc treballat.
Tinc l'impressió que el cos se'n va.
M'han tallat l'aigua i el corrent.
Us desitjo tota mena de problemes.
He perdut la targeta de difunt.
Només surto si m'ho demana la veïna.
Una corbata nova, si us plau.
Al segon capítol, vull ser ric.
Ni fent miracles, me'n surto.
Ara, m'organitzo millor.
Torna demà i ho tindré preparat.
Deixa la por abans d'entrar.
De fet, ja m'ho pensava.
He trobat l'equilibri.
Avui, no he menjat res.
El metge diu que he de fer exercici.
No ha de ser bo estar tan sol.
Cerco núvia, sense interès econòmic.
M'han donat tres mesos per a refer-me.
Ni sé on vull anar de vacances.
Ho sento, però m'ha pegat per cantar.
Necessito un substitut.
Estic mort o somio.
Com enyoro els maldecaps.
Ni sé quan podré tornar.
De moment, tinc els ossos.
Si has de venir, porta dolços.
Tinc al·lèrgia a tota mena de flors.
Et prometo que no ho faré més.
Menteixo, però menys,
Mai aconsegueixo arribar al ball.
Estic esperant l'ordre de desnonament.
Estic estalviant per canviar el taüt.
Certament, arriben poques ofertes de feina.
Si vols, pregunto quan vindràs.
Tinc privats certs comentaris.
A veure si em poso les piles.
Els dilluns són eterns.
Aquí, no enraona ni Déu.
Entenc quan deies: Fas mala cara!
Tinc una manifesta crisi d'identitat.
Si tens pressa, deixa'm una nota.
Ho sento, estem pintant.
Tres misses més i em canvien de departament.
Tampoc et pensis que tot és negre.
Acceptaria feina sense pressions.
De llengües, ni una.
Encara no entenc a les dones.
Necessito corbata per aprendre a fer el nus.
No hi ha manera de matar el temps.
És la darrera nota que escric.
També et pots morir sense fer soroll.
No cal que portis padrins per entrar al club.
Ens llevem prou tard.
La feina no em va matar.
On és l'infern?
M'agradaria confessar-me.
Pensaments festius (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No sé si oblidar o escombrar-me el cap.
Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.
Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.
És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.
He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.
Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.
Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.
No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.
Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.
És millor prendre cafè que robar-lo.
El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.
Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.
He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.
Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.
Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.
Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.
El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.
Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.
La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.
El millor de tenir son és que resulta prou barat.
L'hivern és llarg encara que faci tard.
No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.
Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.
Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.
He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.
Llegir el diari és prendre part en una història.
Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.
Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.
El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.
Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.
El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.
M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.
He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.
Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.
He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.
He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.
Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.
Sóc un home senzill, només tinc una vida.
No em sento poca cosa, em sento com si res.
El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.
Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.
Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.
El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.
Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.
Poemes curts (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Viatjant
sobre el paper,
esdevé:
Ser gegant
o mentider!
Per a saber
on viu l'enyor,
heu de voler
oblidar la por,
és venturer.
En el regne
de l'oblit,
cada vespre
es pot mentir,
és per sempre.
Si he de morir
que sigui en dilluns,
ben al dematí,
fugint dels embuts,
dels temps de partir.
Cada vespre,
en fer-se fosc,
tinc la febre
de l'enyor,
sóc maldestre.
Poseu-me al sac
manta diners,
si en caben més,
dieu-li al cap
qui no en sap res.
Al costat del ruc,
estirant el carro,
el miro, li parlo,
anem de remuc,
cap dels dos és l'amo.
Hauré de partir
quan la lluna plena
porti la lluerna
i la deixí aquí,
és amiga meva.
No tinc hores per donar,
un bruixot me les va prendre,
va albirar, les va vendre
a un captaire enamorat,
era tan tendre.
En el si de l'hort,
una tomatera
parla, amb una ceba,
d'un preat tresor:
una sínia plena.
Ni vull anar
ni goso de lloances,
amb quatre panses,
la nit fa bon passar,
dormir és debades.
Quatre ratlles
per somiar,
de vegades
no en val cap,
són massa agres.
A les festes, ja se sap:
menjar dolç, menjar salat,
dormir poc, llarg desvetllar
i, si es pot, beure i ballar.
Si el cel
no he de guanyar,
vull més mel
sense pagar,
em diu Miquel.
Si la mort se'n va,
no li feu comanda,
sobra la nissaga
del gran descansar
tots dormint a casa.
A la vora
de la font,
cada mossa
té el seu nom,
mai se'l troba.
En el regne
de la por,
el botxí
és manador,
mai vol creure.
Sento com la nit
vol menjar-se el dia,
pobre l'esperit
qui a foscor convida,
mai serà prou ric.
Entre tantes
riallades,
passen noies
disfressades,
sense joia.
És tardor, la tomatera,
sense massa tradició,
assegura que el seu plor
era cosa de la ceba,
de la mancança de sol.