Dos poemes prou mullats i deu epitafis
30 Octubre, 2012 05:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Darrere la finestra
Darrere la finestra,
enmig del carrer estret,
hi ha el camí desfet.
No ha passat el temps
entre somnis perduts,
captaires decebuts.
I mentre, plany un núvol,
cansat de viatjar,
s'atura, ho deixa anar.
És aigua de la fresca,
a punt per fer mullar,
ni riu ni vol plorar.
Darrere la finestra,
no tinc res més a fer,
és trist i plou també.
Si passa el núvol
Si passa el núvol
i l'aigua cau
és perd el blau
d'un cel immens,
els caragols,
ahir, babaus,
van avançant,
volen menjar.
I l'oreneta,
tan satisfeta,
nota la fresca,
ha de marxar.
Si passa el núvol
i el veig passar,
sento tendresa,
és el que hi ha.
Epitafis
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.
La música (2)
28 Octubre, 2012 06:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La música (2)
1) Neix de l'ordenació del soroll.
2) Procura invadir els territoris poblats.
3) Cerca silencis per descansar.
4) Aprofita l'oïda per a penetrar al castell.
5) Fa servir aire a pressió per passadissos estrets.
6) Omple carrers, places, palaus i cabanes.
7) Encara no ha trobat fronteres en el seu viatjar.
8) Aprofita el ritme de la poesia per enlairar-se.
9) Està sempre disposada a fer-nos companyia.
10) Només morirà quan estigui tot dit.
Dos poemes amb castanyes i deu pensaments divins
26 Octubre, 2012 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El pare
Quan el pare confessor
sent la bonior de les banyes,
mestressa, torrant castanyes,
vol rebre la nit de por.
Des de dalt del campanar
el pare farà comanda:
Feu bellugar la campana,
ens acostarà el Senyor!
Els dimonis de la terra,
enfollits pel gran negoci,
volen l'ànima del borni,
del vident i del profeta.
I el pare confessor
amb el jovent i la fressa
treu el cap per la finestra
i demana: Més virior!
Les campanes van al vol,
els dimonis per drecera.
- Quatre hores més de guerra
i ens vindrà a veure el sol!
I la mestressa aplega
amb la cistella més grossa,
panellets, la mel més dolça
i castanyes de la serra.
I, amb un xic de retard,
arriba la nostra estrella,
el pare com l'amonesta,
els dimonis han plegat.
La campana vola
En el foc pairal,
posem les castanyes,
les vull ben torrades,
de sota i de dalt!
El vi moscatell,
la flor de l'ametlla,
pinyons i la feina,
guarnits amb la fe!
Amb xarrups de vi,
volen les campanes,
ànimes profanes
hauran de fugir.
I, si fa més fred,
porteu la cassola,
la mel, la borraina,
amb els panellets!
Per passar la nit,
la campana vola,
demà no hi ha escola,
la mestra ho ha dit.
Pensaments divins
Sant Josep tornarà si li canvien la somera per un cotxe de cavalls.
Canviaria tres quadres d'autor per un miracle, vull ser sant.
Si he d'anar a l'infern, vull la caldera a la vora de la finestra.
Provaré d'entrar al cel amb el carnet del PP.
Judes no es treu de casa els Testimonis de Jehovà.
Estava llegint la Biblia quan em va caure el cap d'Holofernes.
Em sap greu que Jesús patís tant per deixar-nos aquest món.
Espero que Déu no s'hagi posat una paga vitalícia.
Com és que Sant Pere continua de porter si té tants successors?
No m'estranyaria que Jesús tornés de polític.
Dos poemes per somiar i deu pensaments educatius
24 Octubre, 2012 06:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sàvia gent
Havent deixat:
el gran odi a l'enemic,
un polsim de vell desig,
massa hores de lluitar,
com els dies ens apropen
sàvia gent, qui ens vol manar,
esperonen nostres dèries,
ens diuen on hem d'anar.
Com voldrien: nostre verd,
el retall de cel ben blau,
com obliden quan els plau
i ens demanen treballar.
I nosaltres, acollint
nouvinguts de mars i terres,
passegem entre tenebres,
cerquem llum o tot l'eixir.
Car somiem, de tard a tard,
un país enmig la lluna,
destriem, una per una,
les joies que ens donaran.
Farem pinya
Farem pinya, com abans,
per afeblir la muntanya,
nostra gent és prou galana
per venir i per anar.
Si em perdut: terres i guerres,
nostra joia i els cabals,
no agaféssim més espases,
ocupem les nostres mans,
escoltem nostre silenci,
estimem nostre passat
i plorem, si ens pertoca,
per després anar al tall.
Despullem nostres misèries,
llençant-les al daltabaix,
pregonem nostres platxèries
i somiem els dies clars.
Sigui aquesta nostra empresa,
sense crits ni vanitats:
enllestim nostra verema,
recollim el nostre gra.
Pensaments educatius
No cal viure amb el caos, ell sap on us trobeu.
Cap alumne ha de saber més del que sap.
És bonic ensenyar, sobretot quan no saps com.
No cal ser mestre, només cal ser-hi.
Els pares saben on som, ignoren la causa.
Tinc por sense pressa, sé que no puc eixir.
El bruixot ho diu: No has de fer miracles!
Ells van a l'escola, l'escola no els ha demanat.
Saben parlar, no cal dir com ho aprofiten.
He vingut sense motiu, però me'l podeu prendre.
Dos poemes de por i deu epitafis
22 Octubre, 2012 07:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En el regne
En el regne
de la por,
cada passa
és alegria,
el despit
calla, s'enfila
per a trobar
nostre heroi.
En el regne
de la por,
el valent
farà de rei,
el somiador
mal remei
i el difunt:
savi del tot.
És un regne
malaltís,
imponent,
un xic mandrós.
No tinguis por
Amor, no tinguis por
puix la finestra és oberta,
la placeta ben deserta,
el lladrucs prou lluny de tot.
Entaforat en el llit,
tanca els ullets i somia,
la cartera és amanida,
queda poqueta de nit.
Tens els llibres preparats,
el jersei, la carmanyola,
el primer dia d'escola,
procurarem no fer tard.
Coneixeràs a la mestra,
els companys d'anar a jugar,
el llegir, escoltar, comptar
i l'escriure a la llibreta.
I si sentes algun tro,
petits plors i corredisses,
manaments de totes mides,
procura trobar el teu lloc.
Epitafis
No sé on tinc l'esperit!
Necessito una agenda i un llapis.
Us puc donar a les set del matí.
Trobo ossos arreu.
No truqueu si porteu males noves.
Fins una altra!
No penso morir sense avisar.
Si us plau, vull un cafè!
Vaig veure una llum, era un cotxe.
No deixo de pensar amb tu.
L'alegria
20 Octubre, 2012 06:42
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'alegria:
1) És filla de l'equilibri i la il·lusió.
2) No necessita ni perfums ni miralls.
3) Ens vol trobar discrets i receptius.
4) No necessita emissaris qui la pregonin.
5) No demana palaus ni meravelles.
6) Procura instal·lar-se sense fer nosa.
7) Es reserva el dret de viatjar pel cervell.
8) Converteix els anys en mesos i els mesos en setmanes.
9) Agafa els problemes i procura empetitir-los.
10) Se'n va quan deixem d'estimar-la.
Dos poemes amb fugida i deu pensaments divins
18 Octubre, 2012 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Missa per a cinc
A la terra ferma,
ni blat ni diners
ni taverna nova
ni vi ni jovent,
només la campana,
d'un passat incert,
vingué de la guerra
guanyada pels reis.
Toca els diumenges
a dos quarts de nou,
missa per a cinc,
sense processó.
Albades llunyanes,
plenes de treball,
pagesos de mena,
menant un cavall.
Després, la fugida,
carretera avall,
cinquanta han partit,
ningú ha tornat.
La gran fugida
A la plaça, hi són
els bancs de fusta,
esperant el sol,
veient com puja.
Massa contalles
per encetar,
massa rialles
ens han deixar.
A l'escola vella,
no hi ha minyons,
als alturons,
ni seny ni feina.
La gran fugida
vingué una nit,
entre mil ombres,
molts han fugit.
Algun dilluns,
de tard a tard,
arriben cartes
de la ciutat.
Pensaments divins
Jesús i l'estrella de Betlem tenen un conflicte obert.
Herodes, un altre cop, revisarà totes les pernoctacions als estables.
Judes li ha dit a Jesús que li donarà mig dia d'avantatge.
Sant Pere vol un mes de vacances per anar a pescar.
A l'església, trobareu Jesús si el tenen clavat a la creu.
Jesús envià els deixebles de dos en dos, un home sol no va enlloc.
Déu trià un home blanc per salvar el món, tenia poca visió de futur.
Demanaré una butlla per tenir més temps per pecar.
Satanàs necessita un altre déu, amb Un de sol, s'avorreix.
La Verge està preocupada, Jesús fa dos mil·lennis que no apareix per casa.
Dos poemes sense lloc i deu pensaments educatius
16 Octubre, 2012 05:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre heroi
Cansat de bregar
per la plana i per la serra,
nostre heroi, perdut, s'esguerra
tot patint per l'endemà.
De més jove, lluitador
amb la falç i la corbella,
entre el blat i la verema,
sense terra i sense dot.
Arribats els divuit anys,
un matí de primavera,
en un vagó de tercera,
ens fa cap a la ciutat.
Allí, l'esperen les presses,
els carrers de poca sort,
el tramvia, les empentes,
una feina lluny del sòl.
Els somnis, les enganyifes,
la duresa del treball,
la cremor del vell metall,
el morir i dues misses.
El meu infern
A la vora del camí,
creix la nit i mata el dia,
una lluna com s'enfila
damunt la copa del pi.
El mussol demana al sol:
Demà, no tornis d'hora,
tinc la gana massa bona
per menjar com un cargol!
El pagès, calla, s'adorm
tot somiant amb les olives,
totes magres, totes primes,
collides amb l'ai al cor.
Els benestants a la plaça,
asseguts, del tot parlant,
recordant als vilatans
que hauran de fer comanda.
He trobat el meu infern
en una noia qui plora,
no té carn a la cassola
ni roba per passar el fred.
Pensaments educatius
És força estrany, porten dues setmanes i encara em veuen.
Estan aprenent força, m'empenyen sovint.
Tinc un alumne intel·ligent, però l'he d'amagar.
L'inspector té una bona opinió de mi, només diu que m'he tornat boig.
Estava fent una classe quan va arribar el capital.
No treballo per diners, de fet, ni sé on són.
El fill del batlle no s'interessa mai per l'anarquia.
Els alumnes tenen bones idees, sobretot al juliol.
M'han donat unes orelles de ruc, són força agraïts.
Els donà entrepans i dos van treure els embolcalls.
Dos poemes vora la font i deu epitafis
14 Octubre, 2012 06:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Font plorona
A la font plorona,
ni l'aigua somriu,
és massa la seca,
és jove l'estiu.
No vol primavera
carregar amb plugims,
la vall, tota ofesa,
no té ni caliu.
A la font plorona,
no hi ha ni remor
ni parla l'ovella
del gos del pastor.
Quatre papallones
ni gosen volar,
tan minses les flors,
tan grocs tots els blats.
La vella demana
que ragi la font,
que canti la sínia,
que verdegi l'hort.
A la font plorona,
li manca el gripau,
ha cercat la pau
dintre d'una cova.
Mireu-la
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font
en caure la tarda.
Quina meravella
desperta el meu cos
l'incipient amor
de la primavera.
I quin remoreig,
de la vella font,
em crida l'enyor
d'estius de passeig.
Amb els ulls tan verds,
tota porcellana,
la jove proclama:
L'encís és obert!
Com desperto sol
d'aquest somni bell,
m'ha ferit el cor,
m'ha posat deler.
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font,
la recordo encara.
Epitafis
Vaig errat o és el meu aniversari.
Vaig perdent les esperances.
Igual ressuscito demà al matí.
Us puc regalar la corbata.
Necessito saber on sóc.
Hauria de revisar el testament.
Sé que et conec!
D'on heu tret aquest taüt?
Invertiu en pompes fúnebres.
Amb les presses, m'he quedat de costat.
El pobre (2)
12 Octubre, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El pobre (2):
1) Ha vingut al món per a no tenir raó.
2) Aprofita totes les qualitats de l'aire.
3) No té cap de les necessitats regulades.
4) Té moltes possibilitats de passar per la vida sense fer soroll.
5) Dubta que la riquesa sigui un regne.
6) Pot mantenir una residència de portes obertes.
7) És un bon usuari dels bancs de la plaça.
8) Considera que només hi ha una classe de vi.
9) Mai ha considerat que els diners siguin seus.
10) Fixarà residència en un racó del cementiri.