Dos poemes sense ofici i deu epitafis

31 Agost, 2012 09:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Escriptor a les hores baixes


Aprenent de no parlar,

escriptor a les hores baixes,

les paraules de rebaixes,

els diners ni tenen banc.

Començar un altre vers,

avançar a mitja estrofa,

per deixar, enmig la golfa,

un llapis cansat i vell.

Per suar amb bones mans,

desgrano una poesia,

és el desig qui s'enfila,

qui em porta on li plau.

Aprenent de déu petit,

he de guarnir mon calvari,

he d'escriure a diari,

de tant en tant, fer l'oblit.

Esperonar el pensament

amb idees passatgeres,

el trair les cent promeses,

formo part d'aquesta gent.


Manadors


Per enllestir el pensament,

he posat fil a l'agulla,

he començat la despulla

per parlar amb qui no em sent.

Petita munió de lletres

per una estranya raó,

han de trobar l'ocasió

de posar-se ben esteses.

Problemes d'enteniment,

acosten les hores baixes,

els poemes volen caixes

on guarir i dormir bé.

Sense ofici on treballar,

els conceptes s'esbatanen,

ploren, xisclen i demanen:

On heu deixat el pensar?

Manadors, sense fronteres,

carregats de mil diners,

estan trobant la manera:

Que no rumien, ens va bé!

 

Epitafis

   

Canvio anell d'or per matalàs de llana.

Oficialment, torno a ser fadrí.

Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.

Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.

He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.

Fa mesos que espero una oferta.

Què vol dir...? Estar tip!

Segurament, ens tornarem a veure.

Si aplegues d'hora, truca

Ja falta menys!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'economia

29 Agost, 2012 07:13
Publicat per jjroca, Aproximacions


  L'economia:


   1) És la primera lliçó que aprenen els virus.

   2) És cosina germana del "dolce far niente".

   3) Creu que els homes són, fàcilment, alterables.

   4) Somia amb palaus, però dorm en cabanes.

   5) Estima les unitats acompanyades de zeros.

   6) Fa massa càlculs per arribar enlloc.

   7) Pensa que la riquesa ha de ser inabastable.

   8) Confia amb els homes pobres i amb els pobres homes.

   9) Només descansa en paradisos fiscals.

 10) Morirà quan tots siguin déus.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de llops i deu pensaments divins

27 Agost, 2012 07:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llop perdut


Quan cau la nit

i porta melangies

amb l'esperit

innoblement humà,

deixa-m'ho dir:

Enceta el tarannà,

el llop perdut,

un llop perdonavides.

No puc saber

on rau el meu silenci,

el sentiment

de creure i avançar,

el meu desig

ni empra simpaties,

les apaties,

les deixo per demà.

He sentit veus

d'aquells nobles fantasmes,

d'aquelles cabres

que són muntanya enllà.


És un llop


Riu amunt, sense llagut,

amb la camisa ratllada,

una gorra esbiaixada,

possiblement, prou begut,

hi ha restes d'aquell vell,

mariner sense recança

qui viatja a l'enyorança

massa tardes de l'hivern.

És un llop massa eixerit

per anar a quatre grapes,

ben vestit, sense sabates,

amb memòria sense embuts.

És un llop vingut a menys:

canta, balla, mira i beu.

 

Pensaments divins

 

Judes El va trair, El volia posar a punt.

Déu està preocupat, massa homes savis es van tornant cecs.

Déu ha manat comprar accions de Fenosa.

Satanàs no vol pecadors sense pedigrí.

Déu ha decidit reduir els sacs de les bones intencions.

Satanàs vol posar més dracs a les calderes.

Sant Pere no vol serveis de porta els dilluns pel matí.

Satanàs està fent un curset de mala imatge.

Satanàs jugarà al golf si li posen pilotes negres.

En anys d'epidèmia, Satanàs posarà més olles a pressió.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb foc i deu pensaments educatius

25 Agost, 2012 09:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

 

El foc


I puja el foc,

bastint de mans ferotges,

cap a les serres,

dessota del vell cel

i troba infern

sense color de mel

i sent, llunyans,

el plorar dels mediocres.

No puc sentir

el regne de les feres,

les llargues tardes,

volgudes, sota els pins,

només el clam

de pobles i veïns

m'han de portar

al regne d'altres monstres,

no puc glatir,

només em resten ombres.


El vent


Sabeu, el vent

és, de vegades, noble

i porta, alhora,

la força dels amics,

però, avui,

com l'han vestit de fera

i s'enduu el foc

tot envoltat de nit.

Qui sap quan vol

recloure's en paratges

i, a poc a poc,

gronxar branques i naus?,

el vent no ho sap,

es mou com un gegant

i porta, ensems,

les pors enmig les flames,

no li feu cas,

deixeu que parli i calli.

 

Pensaments educatius

 

Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.

Els veig educats, em malparlen d'un en un.

La raó està a vint per un.

Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.

El darrer que recordo era la cara de la mare.

Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.

Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.

Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.

La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.

Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a perdre i deu epitafis

23 Agost, 2012 00:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


A la vora del camí


A la vora del camí,

no hi ha roselles

ni estrelles

a la voreta del llit.

He passat els darrers anys

de la infantesa,

m'haurà deixat la promesa

perquè diu que no he lluitat.

A la vora del camí,

ni hi ha pagesos,

els he trobat prou estesos

a plaça, fins a la nit.

He perdut, ni sé per on,

els riures i massa joies,

m'han trobat, totes les noies,

massa tou i ben plantat.


Si he de perdre


Si he de sortir,

espereu-me

a la vora de la font,

allí on els nens són bons

i les àvies fan galants.

Si he perdre,

porteu-me

a la clariana del bosc,

és hivern i cerca el sol

un bon lloc on reposar.

Si he de venir,

deixeu-me

prendre aire sense fre,

de tant en tant, ho faré,

emprendré el meu callar.

I, si la lluita s'acaba,

endreceu llança i escut,

asseguro que he perdut,

prou cansat, torno a la casa.

 

Epitafis

 

Estava fent memòria i m'he perdut.

Si ve amb la creu, deu ser Jesús.

És millor que li contis a la veïna.

Si és que no t'escolto!

Necessito un martell per recuperar l'orella.

Un dia d'aquests, m'escaparé.

Necessito mossegar un gos.

Estic tip d'anar amb corbata.

Enyoro molt: suar i beure cervesa.

Ho sento, he d'anar a jaure.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El nuvi

21 Agost, 2012 08:53
Publicat per jjroca, Aproximacions


    El nuvi:


    1) És un aprenent d'home.

    2) Ha de conquerir tota la família.

    3) Té problemes en l'expressió oral.

    4) Necessita un pla d'aproximació al castell.

    5) Ha d'oferir més del que vol demanar.

    6) Ha d'aprendre a recordar una sèrie de dates.

    7) Ha de comprar amb gust i enteniment.

    8) Mai ha de perdre el sentit d'orientació.

    9) Ha d'oferir detalls de poca-vergonya.

  10) Ha de seure a taula quan li toca.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de prec i deu pensaments divins

19 Agost, 2012 06:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


On ha quedat la festa?


On han fugit els déus:

esquerps i miserables,

deixant aquests diables,

fent gran el vell infern?

On criden tots els llamps

que porten la tempesta?

On ha quedat la festa

quan omple els carrers?

I l'aigua, on es troba?,

qui plora per somiar?,

Sant Pere oblida ja

el traginar dels núvols.

Com pleguen tots els arbres,

els braços eixerits?

Es planyen pel glatir

i cerquen els culpables.

Com llenço aquest full?

Com trobo desventura?

La batalla és perduda,

ha guanyat el desert.


Pluja demanada


Seguiré

cercant un núvol:

innocent, avergonyit,

el caminar

porta pressa,

porta guerra

l'esperit.

Massa terra

assedegada

vol església

per pregar,

amonesta

el capellà,

diu que guanya

el de la banya.

I la pluja,

demanada,

ni vol córrer

ni arribar,

el gran arbre

mor amb pena

es corseca,

tant li fa.

 

Pensaments divins

 

Li he demanat a Judes que doni suport al meu amic.

La Verge li ha demanat a Jesús: Tornar uns dies a Natzaret.

Satanàs està pendent dels comptes de resultats.

Tres sants han demanat a Déu una capelleta per als dies de pluja.

Maria de Magdala muntarà un dispensari d'olis.

David li ha dit a Goliat que té una fona nova.

Isaac prefereix pujar a la muntanya d'incògnit.

Judit diu: Fa anys que no tallo caps!

La darrera butlla es podrà pagar amb targeta.

Jesús vol tornar a Jerusalem: en dissabte i cap al tard.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de barret i deu pensaments educatius

17 Agost, 2012 05:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sota el barret


Qui l'ha posat

en el mercat?

Un déu daurat

amb interès.

On la gallina

deixa els seus ous

i porta, els sous,

amunt i avall?

Qui em donarà:

grassa alegria,

dolça desídia

per a menjar?

On trobaré,

enmig la nit,

pobre esperit

per a lluitar?

Segurament,

l'estreta ment,

sota el barret,

ho deixarà.


Prou mudat


M'ha vestit,

venint de França,

aquella moda

que ve d'abans,

amb barret,

una corbata

i una sabata

amb tons daurats.

Ha estat

nova fortuna

qui reclama

i m'ha mudat,

vaig de festa

i filigrana,

dalt d'un cotxe

amb sis cavalls.

No cal dir

com viatjo,

cerco núvia

a la ciutat.

 

Pensaments educatius

 

No entenen com poden haver dos números primers.

He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.

És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.

Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.

He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.

La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.

Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.

Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.

Fem horari intensiu: hores de deu minuts.

Feu entrar primer el qui porta els caramels.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de més enllà i deu epitafis

15 Agost, 2012 05:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mar enllà


Mar enllà,

on les ones

són pregones

i no volen viatjar,

hi ha una nau

en un castell,

tan vermell,

tant i tant.

Mar enllà,

on els rics,

sense grills,

saben cantar,

posaré,

amb tot l'enyor

voltat d'or,

les grans dèries

de tornar.


Montsià enllà


I no tinc més

que un camp clar,

sense blat,

ple de tenebres

i unes poques:

deu estrelles,

per a moure'm

i viatjar.

En el regne,

Montsià enllà,

els gegants

són prou ferotges,

els vilatans

més que nobles

puix no saben

on rauran

i els amics:

vénen, arriben,

pensen, criden

i se'n van.

 

Epitafis

 

La mort va ser natural i sobtada.

Quasi estava fora de perill.

Demà mateix, us tornaré la visita.

Zona lliure d'impostos.

Tampoc n'hi ha per tant!

No puc dir que vaig enfeinat.

Com a molt, porteu una harmònica.

Podem jugar a tocar i parar.

Aquí, mai estan per la feina.

Necessito pasta de dents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El poble

13 Agost, 2012 08:32
Publicat per jjroca, Aproximacions


  El poble:


  1) Es basa en un principi de control.

  2) Coneix a cadascun dels seus components.

  3) Sol tenir: molta més terra que quitrà.

  4) Espera, la salvació, dels forasters.

  5) Té una certa recança dels fills predilectes.

  6) Somia, delerós, alguna bona notícia.

  7) Se sent obligat a omplir l'església en els enterraments.

  8) Controla carrers i places des de les finestres.

  9) Obliga, els seus, a tenir bona relació.

10) Té molta cura del cementiri.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs