El soterrador
30 Març, 2012 05:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El soterrador:
1) Fa poca amistat amb els clients.
2) Es manifesta correcte, però distant.
3) Procura no treballar amb excés.
4) No accepta que el silenci sigui saludable.
5) És un principiant de miner.
6) És el darrer actor de l'enterrament.
7) No desitja que l'altre faci la seva feina.
8) No té problemes d'empatia.
9) Aprecia poder eixir del cementiri.
10) No sol portar feina a casa.
Dos poemes solars i deu pensaments divins
26 Març, 2012 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sol enamorat
He matat l'hivern
amb un sol: ferotge,
innoble,
roent, matiner.
Primer, ni escoltava,
s'anava perdent,
era com l'argent:
ben freda la cara.
Es llevava tard
ni pujava al cim,
feia el dia gris
i la nit molt llarga.
Però encuriosit,
per la nova moda,
es lleva més d'hora,
més tard va a dormir.
Un sol eixerit,
al matí, es desvetlla,
cerca a la poncella,
com la fa glatir.
Sol enamorat
de la lluna vella,
vesteix-te d'estrella,
vés a festejar.
Com un cresol
Arriba l'hora i s'espera
que treballi un poquet més,
és un sol sense interès
que s'allunya de la terra.
I, allunyant-se, con s'encén,
com crema més cada dia,
com s'aixeca, com ens crida,
com demana que el mirem.
Farcit d'empreses feixugues
cada dia es lleva d'hora
per a mirar si ens troba
ben carregats de pressures.
I s'encén com un cresol
sense oli i sense metxa,
voldria trobar l'escletxa
per fugir d'aquest entorn.
Però, el Gran Déu l'amonesta,
li conta els ets i els uts,
ell es lleva amb els vençuts,
els qui no tindran cap festa.
I camí de l'infinit,
va pregonant sa fortuna,
avui, li plora a la lluna,
ella escolta el seu patir.
Pensaments divins
Mentre parlava amb Jesús, anava posant vernís a la creu.
Pecaria més, però no gaudiria tant.
Satanàs vol veure'm a l'infern, no se'n refia.
Judes està convençut: la propera vegada ho farà millor.
Jesús no sabia que: entrar, a ciutat, damunt d'un pollí, no tindria futur.
Benvolgut Satanàs: Demà, seré bon minyó!
Déu juga, com ningú, al tres en ratlla.
Reconec que: el meu preu no arriba a quatre monedes.
Si veniu amb Déu, seran onze euros.
Sant Pere farà un curset de natació, per si de cas.
Dos poemes d'engany i deu pensaments educatius
23 Març, 2012 05:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mentides afalagadores
De moment,
li trauré
les ganes
d'anar a l'escola
i, si ho prova,
parlaré
d'un somni
de migdiada.
Si s'escau,
li contaré
mentides afalagadores,
és així com li prendré
els gojos, les alegries,
per deixar-lo ben estès,
perdut i bocabadat,
ben a punt per a no fer.
No cal més,
l'infern com se l'ha guanyat,
l'ànima l'he posada al sac,
em pagarà Llucifer?
Orelles regalades
Com em poso
a festejar,
necessito
mil promeses,
camí ample,
cent estrelles
per a poder-les regalar.
Mentider,
el gran amor,
en el passar
de les hores,
troba les noies
més toves,
més galant
el nou senyor.
Amb orelles
regalades,
cinc pomets
de roses roges,
elles riuen,
elles ploren,
la resta
són meravelles.
Pensaments educatius
Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de la classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Dos poemes complicats i deu epitafis
20 Març, 2012 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic marejat
No requereix saber,
el fet d'aprendre,
només,
lligar els termes
si s'esdevé
i anar posant paranys
i guanys
per assolir saviesa,
pactar, amb capsigranys
i estranys,
el deure de la promesa.
Ben fet tot l'embolic
i eixits
de les coves pregones,
mirar-se el melic
i, així,
trobar obres més bones.
Com ja estic marejat
i vaig
camí d'enteniment,
recolliré els diners
per fer
negocis d'interès.
Just ahir
La veié un matí,
d'hivern,
amb sabates i vestit
de color verd.
Era rossa amb un to
entremaliat
amb celles tocant a fosc
i un nas respectuós,
va anar mal l'operació,
un pecat.
La deixaren a mig pes
o un poc més,
li posaren vermelló
a la galta,
a la resta, no féu falta,
pel demés,
la deixaren prou passable,
adorable,
amb la veu d'un rossinyol.
Ara, la criden per Vera,
l'infermera,
just ahir, era Ramon,
tot un nom.
Epitafis
Si no pots venir, escriu-me.
Ara, em costa fins el braille.
Dubto que t'ho pugui pagar.
En sis mesos, ja hauré mort.
Ara mateix, no sé el meu aniversari.
Em sap greu no veure't més.
Quant deu valer, avui, un enterrament?
No sé ben bé perquè he mort.
Acabo de saber que ens veurem aviat.
He demanat als Reis una perruca nova.
La natura
18 Març, 2012 07:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La natura:
1) És la mare esquerpa que ens acull a tots.
2) Té cura en marcar les hores d'anar a dormir.
3) Procura mantenir l'equilibri i la saviesa.
4) Sap quina mena de fills li ha tocat criar.
5) Es manifesta amb fortalesa i discreció.
6) Coneix bé la nostra grandària.
7) Mai aconsegueix un espai de respir.
8) Dóna suficient per no ser maltractada.
9) Està saturada de fills díscols.
10) Demana, al bon Déu, unes merescudes vacances.
Dos poemes de nit i deu pensaments divins
15 Març, 2012 04:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan ve la nit
Quan ve la nit
i l'esperit
tot ho lamenta,
és quan mareja
el saber estar,
el saber anar
a cercar d'esma.
Quan ve la nit
i fuig el sol;
pel rierol,
s'escampa festa:
dues granotes,
del tot raucant,
van festejant
sense finestra.
Quan ve la nit,
i fuig tothom
d'aquells carrers
tan enfeinats,
és quan se sent:
el riure clar,
el miol del gat
i el crit matern
d'anar a sopar.
Carreró
Carreró, sense miols,
amb tres bombetes,
estem a meitat juliol,
sense tempestes.
Les fadrines endevinen
els fadrinots al cafè
i passen i els conviden
i no tenen res a fer.
Carreró envoltat d'ombres,
de pensaments matussers,
dintre les cases, delers,
massa fosca a les finestres.
La mare empenyent l'olla,
l'olla que li vol fugir,
el gas no crida, esvalota
quatre fesols plens de nit.
Carreró, dessota lluna,
que s'atura en el bosc,
va buscant, sense fortuna,
el palau on dorm el sol.
Com les estrelles esclaten
i llencen la minsa llum,
a les cases, tots es maten,
es maten sense difunts.
Pensaments divins
He estat pregant a Déu, suposo que sap qui sóc.
Jesús està tip d'anar vestit de corder o ser dalt de la creu.
Maria de Magdala estimava Jesús, li regalava, fins i tot, els olis.
Jesús va treballar als serveis socials tres anys.
Jesús va preferir arreglar el món i no taules i cadires.
Satanàs posarà peatge a tots els ponts del diable.
Déu ha vingut a veure'm, feia cara d'enfadat.
Amb dos cursets de vuitanta hores, pots començar a fer miracles.
Jesús procura no passar la nit en cap finca d'oliveres.
Dos sants més i encetaran una altra sala.
Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius
12 Març, 2012 05:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'home no és a casa
A la casa vella
ni dorm el pagès
ni es perd el fred
ni l'ovella bela,
en els finestrals
ni guaita l'abella
ni crida poncella:
Tot ho vull somiar!
El rellotge ha mort,
no tindrà ni missa
ni nova enganyifa
portarà un tresor.
La vella s'asseu,
de sobte, berena:
una magdalena
amb mig glop de llet.
I la tarda passa,
sense entrebancar,
l'home no és a casa,
deu ser a plantar.
I la nit arriba
amb un curt sopar,
un plat d'amanida
i un formatge blanc.
La jove passa
És quan, llavors,
calor penetra
per tots racons
i va la jove
a cercar aigua
a la vella font
i, pobrissons,
els ocells miren.
És quan, llavors,
la porta s'obre
fent mil sorolls,
la fusta és plena
de nius de corcs,
la jove surt
i, al carreró,
trobarà el noi
mig trasbalsat,
l'enamorat,
amb una rosa,
demana esposa
abans d'anar
a la ciutat,
és allí on riuen.
És quan, llavors,
la jove passa,
deu ser cansada,
fa mala cara
ni l'ha mirat,
ha fet salat,
clou i se'n va,
torna a ser lliure.
Pensaments educatius
Aquest curs podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.
He demanat als Reis: una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estan treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia.
Dos poemes de falles i deu epitafis
09 Març, 2012 10:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La falla
Decebut, esprimatxat,
un dia empeny un dia,
Sant Josep ja té Família,
ni vol saber com ha estat.
Ell s'estima Na Maria
però és deute massa car,
tenir un Fill és complicat.
més complicada és la vida.
Entre fustes i encenalls,
ha de fer la gran proclama:
Aixecaré una falla
per cremar tots els pecats!
Aquest motiu oblidat,
arriba, un dia, a València
i fa tenir, la consciència,
lectura de l'expressat.
Així, any rere any,
quan és a punt primavera,
ens aplega aquesta crema
que venia del passat.
I li oferim, al foc,
nostres fetes mal pensades,
amb ninots que seran brases,
amb missatges per a tots.
Aquest ninot
Mare, aquest ninot
té la cara de l'alcalde,
el cos d'un drac salvatge,
cua llarga i llença foc.
I aquests, que l'acompanyen,
deuen ser els regidors,
panxa ampla, el cul gros,
empassant-se vins i pastes.
I aquest cartonet que diu:
Amb aquests grans manadors,
no necessitem res més:
El poble que tingui son,
nosaltres anirem fent!
Mare, aquest ninot
es mereix ser indultat,
ben present i recordat,
lliurem-lo, ho faré jo.
El posaré a les golfes,
l'ensenyaré als amics,
li donaré mil pessics
per veure si fa ganyotes.
Epitafis
A la tarda, paro per meditar.
El dia de difunts farem ball.
Em pregunto: Per què he mort?
He rebut la visita de tres mosques.
Al nínxol de sota, sempre és primavera.
Vaig al logopeda, però no me'n surto.
Els dissabtes estic neguitós.
Algú sap si tornaré?
No patiu, em trobo millor.
Si teniu salut, no la veneu.
El constipat
07 Març, 2012 06:03
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El constipat:
1) És un desgavell de temperatures.
2) No suporta animals de sang calenta.
3) Té accions en fàbriques de mocadors de paper.
4) Arriba enmig d'un desequilibri general.
5) Ens recorda la tirania dels miralls.
6) Serveix per a fer un assoliment de la nostra condició humana.
7) Distancia les relacions més properes.
8) Pregona el llit com a primera residència.
9) Em troba poc disposat a complaure'l.
10) Sol avergonyir a les medecines miraculoses.
Dos poemes infernals i deu pensaments divins
04 Març, 2012 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El dimoni demana
Com la vida m'abandona
i la mort em ve a buscar,
em preparo per anar
a trobar cova pregona.
Amb un vestit molt seriós,
ben posat i dur d'orella,
tinc tancada la parpella,
vaig farcit de poca sort.
No tinc gana ni m'obliga
el deure de treballar,
el camí el faré demà,
avui, tinc massa fatiga.
He d'emplenar el paper
amb un centenar de dades,
posar-me les arracades,
aprendre a quedar bé.
Escoltar el gran judici,
assimilar-ho amb paciència,
entendre que la sentència
serà resultat del vici,
i si el dimoni demana,
prendre farcell i camisa,
acceptar aquesta enganyifa
i lligar-me la sabata.
A l'infern
A l'infern,
tot és desert,
no els queden
ni dimonis,
han vingut
els testimonis,
diu que vénen
a buscar.
Les calderes
són a punt
i el foc
està encès,
quan bullin
uns minuts més,
posaran
els nouvinguts.
A l'infern,
tot és caliu,
com riuen
els condemnats
ni tenen temps
per jugar,
és millor
seure i callar
i demanar
quedar bé.
A l'infern,
tot és silenci,
no cal deure
ni lluitar
ni cal portar
cap cilici,
només cal
entrar i callar.
Pensaments divins
El cel romandrà tancat a l'hora del rosari.
Tres àngels discuteixen amb la Verge l'horari infantil.
Déu està trist, només té mil milions de seguidors.
Sant Pere vol navegar per internet amb la seva barca.
Déu vol reduir personal, només posarà àngels a deu galàxies.
Satanàs espera propostes de pecats de disseny.
Déu ha decidit reduir el pes de la creu als casats de més de cinquanta anys.
Jesús em va redimir d'un pecat sabent que l'havia de fer.
Si heu d'anar a l'infern, aprofiteu la temporada baixa.
Déu sempre arriba fora de temps.