Un poema d'éssers i deu pensaments educatius
30 Abril, 2009 22:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Éssers
La divina providència
tot burlant-se’n de la ciència,
de l’home i del tarannà,
veu com la vida ens engega,
uns elements imprecisos,
per a fer-nos ben sotmesos
a la força del finar.
Uns éssers mai compromesos,
que no lluiten en cap guerra
escrita pel ser humà,
van de la casa a l’estança
tot guanyant en la balança
de la por i de l’esclat.
Els homes prou que s’afanyen,
volen haver la collita
de la dèria de triomfar,
però aquells petits ferotges
no troben porta tancada
i viatgen, mancats de pausa,
tot criant sense parar.
L’home crida, es queixa,
enmig ràbia, perd la ment,
els éssers, mai innocents,
no abandonaran la festa.
La ciència dubta, ensopega,
com es retreu i es desdiu,
els joves perden fermesa,
una mare viu la pena
tot esdevé un patir.
La divina providència
veu la ciència com trafega,
com aplega en un replà,
ara la troba cansada,
massa vella per lluitar.
I la mira i es consola
de les burles que ha sofert,
ara veu que avança sola
ni altra passa l’abelleix.
Aquells éssers innombrables
que han portat desgràcia i planys,
amb els homes s’amistancen,
ningú sap quant durarà.
Pensaments educatius
Penseu que ser pare té la segona part dolenta.
Estic preocupat, ells creixen més que jo.
Aprendre és el fet d'ocupar més espai.
Per molt que els ensenyeu, igual els enganyaran.
Accepteu la derrota i entreu a classe.
Estic feliç, he tret la pols a un parell de fulls.
Els nens són així: Necessiten un xic de por!
Les lloances dels alumnes són, almenys, interessades.
Cal anar a la classe, el vostre cos ho exigeix.
No tingueu por de les errades, ells no les solen oblidar.
Dos poemes de prometatge i deu epitafis
28 Abril, 2009 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prometatge
La lluna es lleva ferotge
sobre el cim del vell Montsià,
com l’envejo, voldria anar
sense atura ni equipatge.
Tot va començar un divendres,
a migdia, en el mercat:
Allí, on compren tot car,
allí, on venen promeses.
Anava, sense cap pressa,
el cistell eixut de tot,
era l’hereu de la pena,
de la pena i el dolor.
Vaig trobar-me amb la veïna,
de la plaça i el carrer,
no era volguda del déus,
però les finques tenia.
El pare m’alliçonava:
No creguis, és bon partit,
per ella no has de patir,
enllestirà bé la casa!
Davant de tan gran llicència
per posar-me a festejar,
la sogra em deixà anar:
Posarem vestit i herència!
Provà fugir amb la lluna,
vall avant, cap al castell,
però trobà un reguitzell
de parents de gran fortuna.
Ara, em passo les hores
al portal de la promesa,
ens casarem, farem festa
i manaré com els homes.
A les set
M’han fet armari i llit,
un coixí, un matalàs,
una manta per l’ hivern,
quatre llençols i un domàs.
Com avui ja tinc vint anys,
el pare em dóna promesa,
un trosset i la verema
per a fer la casa gran.
Ella no és cap deessa,
però té la pell molt bruna,
una dot, es mostra dòcil:
Voleu més bona fortuna!
No sé encara com respira
ni si vol tenir mainada,
però és la meva estimada
i viurem amb la família.
En una cambra que dóna
a la banda del carrer
on el sol ja no mareja
ni es posa massa el fred.
A les set, ens casarem,
farem festassa i dinar,
als veïns xocolatada,
al migdia, arròs i gall.
Després, ha de venir passeig,
al capvespre l’ allitar,
a tren d’albada, diana,
desdejuni i el treball.
Epitafis
He anat a missa d'ànimes.
Em pensava que seria diferent.
De moment, no he vist el túnel.
Aviseu el metge, he de pagar-li el certificat.
Encara, no porto hàbits.
Ara, torno a ser fadrí.
El toc de difunts encara em fa cosa.
No demaneu la mort en dilluns, no està per la feina.
Estic esperant que em portin l'altra vida.
Si vols, et faré una visita.
La puntualitat
26 Abril, 2009 20:38
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La puntualitat:
1) És el fruit dels rellotges i dels impacients.
2) És la mesura més artificial del temps.
3) És la que separa les persones en dues bandes.
4) Es fa vella i no es queixa del rellotge.
5) Li parla al rellotge, però l’empaita massa.
6) Ve del passat i allarga el futur.
7) Aprèn a mesurar el temps sense malmetre’l.
8) És el punt comú entre dues intencions.
9) És la prova de foc dels aprenents a responsables.
10) És la que es cansa d’esperar.
Dos poemes viatgers i deu pensaments divins
24 Abril, 2009 19:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He recomptat
He segut, per una estona,
a Tortosa, en el parc,
he vist el temps somiar,
una tarda, sense força.
He sentit xerrar tres vells,
d’empreses mai acabades,
de totes les nobles fades,
qui els acosten fins al cel.
He vist arbres sempiterns
retallats, cara esblaimada,
he recomptat, de passada,
els desitjos, els volers.
Per la voreta
Per la voreta del riu,
aquell que farà país,
he trobat el poc caliu
d’un passeig prou ensopit.
No he sentit les riallades
de les joves aprenents,
qui aniran a cercar rei,
al redós de les mil cases.
Les qui porten cent vestits
des de l’albada a la tarda,
les qui odien a la mare
i no saben com eixir.
Per la voreta del riu,
aquell que tothom desitja,
he sentit les aus porugues,
vent suau que fa gaudir.
No he sentit les riallades
d’aquells mossos insolents,
qui, a despit de molta gent,
posen crits, gargallejades.
Estic convençut del tot:
La ciutat massa m’esvera,
tinc una nau sense vela,
muda, lligada en el moll!
Pensaments divins
Estava pensant amb Déu i m'he quedat sense bateria.
Déu té problemes d'espai, no pot ni eixir fora.
Satanàs és de vacances, aquest cop no ha anat al desert.
És una dimoni molt maca, però vol manar.
Déu ha contractat una assegurança de vida eterna.
Déu no té dubtes: Sap, perfectament, on no vol ser-hi!
Satanàs potser és més brillant, però no fa pressupost.
La llum del final del túnel és la del tricicle que et ve a buscar.
Déu entrena un equip sense massa ambicions.
Sant Pere anirà a pescar si Jesús no l'acompanya.
Dos poemes d'ofrena i deu pensaments educatius
23 Abril, 2009 07:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Et donaré
Diuen que ni s’adonen
i no paren d’escoltar
eixes veïnes que tens
a la banda del davant.
Ara, quan passo i repasso
el carrer on vius i hi ha
flaire de meravelles,
un aire de festejar.
Avui portaré la rosa,
els platerets i el tambor
i, després de tocar a festa,
et donaré aquesta flor.
La vull capficar
La porto, plena de flaire,
en el palmell de la mà,
mai cap paraula dirà:
Mira, t’estimo, sóc aire,
en el cos m’he de ficar!
Tocaran les cent campanes,
platerets i cascavells,
tindran enveja els ocells,
em posaré les garlandes,
em cansaré poc després.
Mai cap noia tan bonica,
anirà a viure al meu cor,
li donaré plata i or,
la vull fer tendra, més rica,
per capficar-la amb l’amor.
Pensaments educatius
Plorava la classe, el mestre no hi era.
Alumnes sense mestre, fan parlar les taules.
Feu pedagogia, però cordeu-vos bé les sabates.
Heu de ser petits, però no empetitir.
A l'ordinador, li manca saber entendre.
Pacteu la batalla, hi haurà menys ferits.
Compreneu que, avorrir-se, forma part de la feina.
No ploreu massa, el sistema d'evacuació és deficient.
Penseu que, en acabar la guerra, tots fugen.
Els nens fan campana per veure com sona.
Dos poemes amorosits i deu epitafis
21 Abril, 2009 21:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una flor
Una rosa engrescadora
s’esvalota per les mans,
són les coses dels amants,
del neguit que els acarona.
És abril, s’omple la plaça
de musiques i desigs,
de voler, anar i tornar,
tot viatjant entre sospirs.
Que si vol, que si demana,
que si plora, que si riu,
en el si de tanta falta,
una flor i tot l’encís.
Una guspira
Carrer amunt passa la pena,
el desig de viatjar,
de somriure i estimar,
una guspira serena.
Ella em parla del volar,
del castell dels malentesos,
d’aquella mena de presos
que mai es volen lliurar.
L’escolto perquè m’agrada
el so ferit de la veu,
la feblesa d’una fada,
la dolcesa d’uns cabells.
Cap paraula m’acompanya
en el neguit de les mans,
sols una rosa s’afanya,
vol contar el què ha passat.
Epitafis
L'enterrament va ser molt maco.
He anat al cel, però he deixat les despulles.
Tranquils si sentiu xisclar, m'estic depilant.
He descobert la veritat, però s'ha amagat una altra vegada.
Si surto serà perquè m'avorreixo.
Tenia una probabilitat entre cent i l'encertà.
He suspès el viatge: Tinc reuma!
No crideu tant, porto "el sonotone".
Sí, dona, sí; surto en un moment!
No estic per rebre disgustos.
El medi
20 Abril, 2009 19:50
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El medi:
1) És la part de la natura que té els pitjors veïns.
2) Aniria millor si no li diguessin qui és l’home.
3) Sempre vol ser on no toca.
4) Va començar una festa que no sap com acabar.
5) Hauria de ser més animat i menys primmirat.
6) Ha sortit del no res i vol tornar, a saber quan.
7) No vol deixar-nos sols i ho està pagant.
8) És una bona manera de viatjar.
9) És la riquesa dels pobres i la pobresa dels rics.
10) Es vol envoltar de voluntats que el trairan.
Dos poemes amatents i deu pensaments divins
18 Abril, 2009 19:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sento
Sento com l’amor així m’abraona,
em colpeja, ara, tot el pensament,
és una juguesca de la mala gent,
em porta, a la casa, un somrís de dona.
Abans, trafegava, anant tot el dia,
entre una feina, un saber jugar,
anava al cafè, anava a pregar,
arribant la nit, ben sol m’adormia.
Però, per fi, sona la festa preada
i, com si tal cosa, a ballar aniré,
potser que la trobi amb vestit de fada,
li diré acudits, els gojos faré;
veuré com es para, em mira, reposa
i, després d’això, no sé si podré.
L’espero
És així com apareix
la joiosa primavera,
amb les ganes de ser jove,
d’estimar una deessa.
L’abril enfila segur
i es retarda l’escalfor,
els desitjos i l’amor,
el sentir-se presoner.
Ara, espero amatent,
perquè veig com ja s’acosta,
m’entaforo amb la rosa,
li ofreno el meu deler.
Pensaments divins
Volia ser déu, però tenia els braços curts.
Els científics no poden creure en Déu, necessiten el seu lloc.
Déu necessita empreses elèctriques, Satanàs està més fet a viure a les fosques.
Fa minuts que sóc a l'infern i ja em busquen les pessigolles.
L'infern està desconegut: Ara serveixen carn crua!
Satanàs diu: Trobo a Déu com a apàtic.
Déu prohibeix l'entrada de fantasmes després del migdia.
Cel en obres: Han començat a posar dutxes d'aigua tèbia!
Aniria al cel, però és espai lliure de fums.
Déu està enfurismat: Ha fet fora el cap de logística!
Dos poemes de primavera i deu pensaments educatius
16 Abril, 2009 21:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
S’endevina l’estiu
La primavera ha portat,
al costat del ram de flors,
una gana, una fermesa,
unes dèries per tothom.
Els pagesos de la vila,
que altra cosa no tenim,
ens llevem quan mou el dia,
treballem allí on vivim.
Cantem quan ve l’oreneta
i s’endevina l’estiu,
entre la verda olivera,
els pàmpols nous de raïm.
Els camins s’omplen de ganes,
velles finques d’enrenou,
el carro, segur, avança,
amb el carro, va l’enyor.
Ara, mira
Ara, mira, ara, passa,
és tan dolç el caminar,
diria: No toca terra!,
com avança, com se’n va.
Du camisa, unes faldilles,
les sabates de mudar,
un cistell, unes ulleres
i una bossa on posar el pa.
Ha deixat la plaça plena
de treballs potser mai fets,
ara, enfila, sense pressa,
el carrer on viu el vent.
Pensaments educatius
Potser no són dolents, però saben fer tots els papers.
Ser arribar a l'escola, mai sé com he d'entrar.
Un ordinador és un mestre sense recança.
Plora més que un mestre: Ha de ser un déu!
No patiu pel que no saben: És el vostre tresor!
És més pesat volar sense ales que plorar sense llàgrimes.
No dubto dels alumnes, sempre els tindré com a enemics.
Un pot arribar a savi, però no crec que se n'adoni.
Procureu no fer la classe més llarga que la paciència.
Treballeu amb fe, almenys deixareu alguna cosa.
Dos poemes tous i deu epitafis
15 Abril, 2009 12:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El temps
El temps, que passa i oblida
el trontollar en el passar,
em vol posar, per amiga,
la vida que es va allunyant.
I s’allunya quan somio
i s’allunya quan refaig
aquell deure de fatiga
que m’imposa el cos preat.
El temps, que passa, enganya
i mai es vol aturar,
em deixa a les hores toves
i, quan el crido, se’n va.
No és molt anar amb cos d’home,
ell s’omple de vanitat,
després, perd tota fermesa,
quan la sort plora i se’n va.
Noia
Noia, la rosa fa peça
i et contarà, si l’escoltes,
al darrere del perfum,
aquelles paraules toves.
No et parlo avui de victòries
de grandeses ni embalums,
et parlaré de les presses,
del desig que porto als ulls.
Noia, la rosa fa peça
i, aquesta mà que la duu,
no té gràcia si no arriba
a trobar la que és amb tu!
Epitafis
He decidit: Tornar-me invisible!
He mort per una bona causa: Estava viu!
Eviteu despertar-me abans del migdia.
Tinc pena: Tants deutes i estic sense fer res.
Ho sento: Encara no m'he fet a la idea!
El veí vol que li signi una hipoteca.
Ho tinc dit: Truqueu abans de venir!
Em trobo com a perdut.
De fet, estic sense dents.
Amb quatre retocs, igual faig goig!