La porta

19 Setembre, 2007 10:42
Publicat per aladern, tal com surt

Un llençol de paret escrostonat. Una porta rònega macada pels anys. Uns filferros que la lliguen amb nusos rovellats. No s’obre ni es tanca mai. Darrere no hi ha res, la teulada fa temps que s’ha afonat. Deuria ser un magatzem de vés a saber què, no me’n queda cap record. Al costat de la porta les restes d’una escala que encara aguanta quatre ferros torçats d’una barana. Completa inutilitat, no hi ha lloc on anar, ni planta ni teulat, res en absolut, només un gran buit. I un cel, avui de plom, que ho cobreix tot.

 

Puerta (Octavio Paz)

¿Qué hay detrás de esa puerta?

No llames, no preguntes, nadie responde,

nadie puede abrirla,

ni la ganzúa de la curiosidad,

ni la llavecita de la razón,

ni el martillo de la impaciencia.

No hables, no preguntes,

acércate, pega la oreja:

¿no oyes una respiración?

Allà del otro lado,

alguien como tú pregunta:

¿qué hay detrás de esa puerta?

10 Comentaris | 0 RetroenllaçOs