Enlloc

15 Setembre, 2007 11:14
Publicat per aladern, de versos i rimes

Barana rovellada: Dónes al buit.

Reposes al replà minso del record.

T’aboques al cel, al no-res absolut.

Rodoles, rònega, pel segle dinou.

El carreró fosc et rosega fins a l’os.

El vent, com una vella grunyent,

xerrica el ferro amb veu de corb.

Peta el fuet de la cruel metàfora

que et vol treure del repòs absolut.

Inútilment, la vida s’escruix i crida.

Els braços et van semblant branques

d’un arbre molt alt. Ferruginós rovell:

Te m’has tornat un alicorn sense veu.

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs